Notícia

Llessuí: 50 anys després del seu naixement, 30 del seu tancament

Com a estació d'esquí, ha caigut en un oblit gairebé absolut i ja només se la recorda en els aniversaris del seu tancament

Postal dels anys 70 de Llessuí
Postal dels anys 70 de Llessuí Autor/a: Postals
Els anys 60 i 70 del segle passat va ser quan van néixer la majoria d'estacions d'esquí al Pirineu. Van ser temps en què l'economia, en general, era pròspera. I això va animar a molts emprenedors, o visionaris, com se'n deien abans, a invertir en el difícil negoci de l'esquí. Difícil, però en tot cas els emprenedors sempre acabaven trobant el finançament necessari. Va ser en aquest context quan va néixer Llessuí com a espai d'esquí.

El 26 desembre de 1966 s'inaugurava la que seria la primera temporada a l'estació d'esquí de Llessuí. I vint temporades més tard, la 1986-87, també arribava al seu tancament definitiu. Els remuntadors es van tancar per sempre més a l'abril de 1987. Els darrers esquiadors hi van "tancar" temporada per la Setmana Santa d'aquell any, o sigui, ara fa poc més de trenta anys.

El naixement

Un emprenedor, de nom Alfons Segalàs, i una inversió de més de 50 milions de pessetes, van ser suficients per posar en marxa l'estació d'esquí. Un telecadira de dues places i 4 teleesquís i 2 tele-cordes, servien per donar accés a tot un seguit de pistes que, segons els habituals de l'estació, en general eren destinades a esquiadors de nivell mitjà i alt. O molt alt.

L'evolució

Tant els anys setanta com els vuitanta van ser durs en la gestió de l'estació i els números en vermell s'anaven enllaçant massa sovint una temporada amb la següent. Les campanyes en què la neu era present de forma generosa i la meteorologia permetia l'explotació òptima dels remuntadors van ser l'excepció. A la pràctica i en la majoria d'hiverns la gestió de la muntanya per a l'esquí es feia inviable econòmicament.

Hi va influir, segons els que hi havien esquiat, l'orientació de pistes i el vent, que sovint escombrava la neu literalment de la muntanya i, a més, afectava el telecadira que unia la base amb la zona principal, quedant tancat amb més freqüència del que seria acceptable. Si a aquest condicionant hi afegim l'escassetat de precipitacions d'aquells anys, l'explotació va ser des de bon principi massa difícil.

Entremig de tot plegat l'estació va canviar de propietaris i gestors en un parell d'ocasions, es van fer acords de col·laboració amb la veïna Espot, es va invertir en promoció i publicitat per fer-la viable tant a l'hivern com a l'estiu, però el retorn de les inversions successives per fer-la viable no arribaven mai. La seva fi semblava cada vegada més cantada, sobretot quan el 1985 s'anunciava obertament que no s'invertiria en canons de neu, i això que en aquella temporada s'acabava d'inaugurar el nou edifici de serveis i l'adquisició de noves trepitjaneus.

El tancament

La darrera temporada en obrir va ser la 1986-87 i va ser tan desastrosa econòmicament que es va tancar i des d'aleshores ja no s'ha tornat a obrir. Allà van quedar els ginys mecànics, l'edifici de serveis i el restaurant, com a testimonis encara visibles i palpables del que va ser una estació d'esquí amb el seu passat, amb els seus records físics i per tant amb els seus moments i emocions viscudes pel seus clients, treballadors, professors d'esquí o propietaris.

Mentrestant els teleesquís, l'edifici principal, les casetes dels remuntadors i les retracs exposades a la intempèrie van sent motiu de diverses actuacions, a vegades bretolades, a vegades intents de robatori de ferros o cables i, en altres, motiu d'experimentació artística.

Llessuí als mitjans

Des d'aleshores Llessuí, com a estació d'esquí, ha caigut en un oblit gairebé absolut. Fa 3 anys va ser notícia la possibilitat de tornar a esquiar a Llessuí mitjançant l'ús d'una trepitjaneus adaptada. Però des d'aleshores ni projectes de reobertura ni notícies de cap inversors que ho vulgui reflotar. De tant en tant algun reportatge en ràdios, diaris, televisió o a internet, normalment quan es compleixen els aniversaris decennals del seu tancament.

Però aquest any amb prou feina ni això. Només a TV3 l'abril del 2016. Possiblement alguns dels lectors també siguin seguidors del programa d'El Foraster. Que sapiguem aquesta és la darrera notícia que tenim constància de Llessuí als grans mitjans de comunicació.
Queden lluny aquells dos hiverns de 1986 en què, amb la posada en marxa del Temps de Neu, i les dues darreres temporades de Llessuí funcionant, vam poder escoltar en una ocasió el missatge d'Antoni Castejón amb el seu mític "Llessuí, neu pols tot obert".

Enllaços relacionats:

El Foraster de TV3 a LLessuí

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-foraster/llessui-i-la-vall-dassua/video/5591882/

Documentació i fotografies
http://www.lugares-abandonados.com/

Llessui al temps de neu de 1986
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/temps-de-neu/el-primer-temps-de-neu/video/3223310/#

Comentaris


No hi ha cap comentari
 
Publicitat
Publicitat

Opinions

Més opinions
Publicitat

Entrevista

"La prioritat és que tothom gaudeixi de La Molina durant tot l'any"
Marta Viver Responsable comercial de La Molina

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Una temporada de somni
entrevista
  • 0
Publicitat
Publicitat