Notícia

Història de Vallter 2000 (3a part) De 1996 a 2006

Cronologia de la història de l'esquí de Vallter 2000

vallter,xalet,pista,1996,febrer
Una imatge de la pista El Xalet de Vallter, encara sense instal·lació de neu produïda, corresponent a febrer de 1996 Autor/a: Diaridelaneu.cat
Tercera part de la Història de Vallter. Es tracta de la penúltima entrega d'un total de 4, la primera es va publicar l'agost de 2015, la segona el maig de 2016 i avui fem entrega de la tercera. Quedarà pendent la darrera.


1996

La temporada 1995-1996 començava molt bé. Una llevantada a les portes del pont de la Puríssima deixava Vallter en les millors condicions possibles: tot obert i amb més d'un metre de neu. I les nevades seguirien els mesos de gener i febrer. El resultat va ser una temporada espectacularment generosa amb neu, tant que fins i tot hi va haver dues allaus, una de les quals va afectar el teleesquí La Xemeneia, arrossegant dues pilones, i l'altra al refugi-hostal Pastuira, afectant de ple la teulada i dues habitacions. L'estació va tancar pistes i remuntadors l'1 de juny, tot un rècord al Pirineu. I uns resultats en xifres no podien ser sinó espectaculars: 103.501 visitants i 132 dies d'obertura.

1997

Poques novetats a l'estació. Només es destacava l'asfaltat d'un tram de carretera i l'ampliació de la guarderia. Va ser un any de contenció en despeses per afrontar les inversions que calia fer a un any vista: la innivació de la pista del Xalet.

1998

L'estiu de 1998 s'iniciaven les obres per a instal·lació de neu produïda a la pista del Xalet, però a l'octubre es van aturar per les denúncies de grups ecologistes. L'administració obligava a la direcció de l'estació a paralitzar, temporalment, les obres, ja que faltava un permís municipal d'obra major i no d'obra menor, com s'havia tramitat per part del consistori setcasí. I això va provocar un llarg estira i arronsa entre l'estació d'esquí i l'Ajuntament de Setcases per una banda, i les entitats ecologistes i la Junta d'Aigües per l'altra. El cas és que aquella tardor Vallter ja no va poder enllestir les obres d'innivació.

1999

La temporada 1999-00 no podia començar millor i el cert és que va acabar sent una de les millors des de l'obertura a l'any 1974, finalitzant l'1 de maig.

En primer lloc perquè per fi, a l'octubre, quedaven acabades les obres d'innivació de la pista Xalet i, a més, ja al mes de novembre, les pistes rebien una nevada important que els permetia obrir al 100%. La innivació d'alta pressió a la pista del Xalet permetia publicitar que més del 50% de l'estació estava proveïda amb xarxa d'innivació.

Però la instal·lació de neu produïda a la pista Xalet de Vallter cal recordar que durant els dos anys que va durar va ser molt polèmica. Les obres van anar acompanyades d'una campanya en contra, constant i fiscalitzadora en permisos, sancions pel mig i, fins i tot, amb boicots. D'un dia per altre van aparèixer destrossades algunes canonades que ja havien estat instal·lades i a punt de ser soterrades, i fins i tot hi va haver una manifestació per part de grups contraris. Curiosament, en acabar una d'aquestes manifestacions, a Setcases, els participants es van trobar que cap establiment hoteler els voler donar taula. Setcases donava així suport explícit a l'estació.

2000, Vallter entra al segle XXI

En començar el nou segle XXI l'estació va anar fent petites inversions en millores a la carretera, perfilats de pistes i promoció de l'estació amb campanyes de publicitat i difusió en mitjans.

Es posava al dia el logotip de l'estació, s'instal·laven webcams, es milloraven les xarxes d'innivació i es posava al dia la web.

La climatologia, en general, tenia els seus alts i baixos que condicionaven el desenvolupament normal de les temporades, però van ser anys econòmicament regulars a la societat i, tot i que la clientela més fidel continuava apostant per esquiar a Vallter, l'afluència presentava un estancament a la baixa. La competència d'altres estacions del Pirineu feia que Vallter quedés en una posició poc atractiva.

2001

El 2001 s'aprovava la construcció d'un aparcament de 188 places a la base del telecadira Enric Planella. Era una bona notícia, però només era un anunci que també s'afegia al fet que es començaria a construir, tres anys després, la variant de Camprodon.

2002, la temporada dels cascs a pistes

El desembre de 2002 s'inaugurava la variant de Setcases, un vial que permetia millorar molt el pas d'autocars i vehicles per Setcases. En aquell mateix any es començaven a veure a Vallter els primers esquiadors amb casc, un fet que va sorprendre força en aquell moment, malgrat que actualment és una pràctica del tot estesa entre els practicants. No hi va faltar qui considerava l'ús del cas una exageració fora de lloc.

2003

El succés més rocambolesc viscut a l'estació es va produir aquell any. Durant un cap de setmana del mes de març un practicant de snowboard es va enfadar amb un encarregat de l'aparcament que no el deixava passar amb el vehicle. La reacció del conductor va ser violenta: va accelerar i va envestir l'encarregat de l'aparcament, arrossegant-lo uns metres, per tot seguit aparcar el cotxe i anar a comprar el forfet com si res hagués passat. Els clients que van veure el succés van quedar atònits. Per sort el treballador de l'estació no va patir ferides greus. En acabar la jornada a pistes, el conductor del vehicle, va ser detingut pels Mossos d'esquadra.

2004

La temporada 2003-04 va ser difícil, amb poques nevades i una meteorologia molt adversa. El millor va ser que, per fi, s'inaugurava la variant de Camprodon, facilitant el pas dels autocars en direcció a Setcases i l'estació.

També va ser notícia la inauguració dels nous aparcaments ampliats a la cota 1.935, a la base del telecadira Enric Planella, davant el refugi Pastuira i centre de socors de la Creu Roja. I una dada curiosa: la pista Jordi Pujol no es va poder obrir cap dia de la temporada en la seva integritat.

2005, decés del fundador i impulsor de l'estació

Vallter aconseguia rebre la primera homologació de la FIS en una pista.  Va ser el homologada la pista més comercial, l'Estadi-El Clot, el febrer de 2005.

El 23 d'abril de 2005 el fundador de l'estació, Josep Pujol Aulí (1930-2005), moria sobtadament a pistes. Va ser un succés que deixava Vallter sense el seu fundador, i deixava el lideratge del centre d'esquí del tot incert. La gestió diària de l'empresa, ja en aquell moment amb moltes dificultats financeres, quedava plenament en mans de l'accionista majoritari, aleshores la constructora Serra-Camós. Amb tot, l'estació continuaria endavant segons el pla director.

El desembre d'aquell any a Vallter es concloïen dues inversions importants. S'inaugurava la segona planta de l'edifici de serveis i s'obria la pista Puig dels Lladres. L'obertura d'aquesta pista va ser un fet molt important tenint present que l'estació complia el seu 30 aniversari i que feia anys que no s'obrien noves pistes ni remuntadors.

2006, al primera cinta transportadora

El desembre de 2006 Vallter inaugurava la cinta Transportadora de Morens i s'instal·lava neu produïda al tram baix de la pista Puig dels Lladres.

Però la temporada iniciada el 23 de desembre d'aquell any va ser especialment difícil. Aleshores Vallter tenia 10 persones contractades de forma fixa i precisament s'arribava al màxim nombre d'eventuals: 21. I la temporada 2006-07 va a passar a la història com una de les més difícils, amb només 33.000 visitants. Ells resultats preocupaven, i molt, a la nova direcció de l'estació, als treballadors de la mateixa i als pobles de la vall. Els temors per un futur incert s'escampaven per la vall.

Començava el període més difícil a l'estació de Setcases, amb els resultats negatius encadenant-se temporada rere temporada i un canvi climàtic tocant a la porta cada vegada amb més freqüència.

Fins aquí la tercera part de la Història de Vallter. Per a aquest article s'han usat les fonts del Diari de Girona, El Punt i documentació gràfica de l'arxiu de Vallter 2000 i entrevista amb Josep Pujol Martínez.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1
 
Publicitat
Publicitat

Opinions

Més opinions
Publicitat

Entrevista

"La prioritat és que tothom gaudeixi de La Molina durant tot l'any"
Marta Viver Responsable comercial de La Molina

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Una temporada de somni
entrevista
  • 0
Publicitat
Publicitat