Oriol Cornet

Oriol Cornet

Monitor a l'Escola d'Esquí Alta Vall del ter

Opinió

Autoretrat

escola,monitor,professor,esqui
Professor d'esquí Autor/a: EEAVT
Si, ho reconec, sóc professor d'esquí. I no, arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. Avui, parlaré de mi, perquè sí, perquè em ve de gust.

Us explicaré la veritat. Avui sóc un enamorat de l'esquí, però sobretot de la meva feina. Si el dia d'avui després de 16 anys algú em fes la pregunta; "perquè ets monitor?" Que prepari el mocador de butxaca perquè ha estat una autèntica pel·lícula romàntica, amb un triangle amorós digne del teatre de Guimerà.

Repeteixo, sóc instructor d'esquí per herència familiar, sóc un continuista, sóc aquell que quan tenia quatre anys tenia la sort d'anar esquiar cada setmana, canviar-me cada dia amb els que més en sabien, ho tenia tot en el món de l'esquí, però em faltava una cosa. La principal en tot el que fem en tots els àmbits de la vida; passió.

La meva passió era lluny d'esquís, forfets i telecadires. La meva passió era més primària, la meva passió tenia un nom i feia més d'un segle que els anglesos ja ho practicaven. Jo estimava i estimo el futbol! Mentre molts nens de la meva ciutat estaven tot un any burxant els seus pares per anar esquiar, jo era feliç sent el porter suplent d'un equip de barri de mitja taula baixa d'una ciutat com moltes d'altres. Mentre dissabte rere dissabte els meus pares a 2000 metres s'escarrassaven per fer obrir la "caseta" a molts nens del país, jo volia jugar amb en Toni i en Juli, jo volia la pilota. Els pares, sorpresos per la decisió, em van donar tot el suport, clar, tot i que el pare hauria preferit veure'm lliscant al seu costat, però la qüestió era veure'm feliç, i així va ser!

Els anys van passar i entre suplències i alguna titularitat amb una mica d'esquí em vaig fer gran.

Un dia va sortir la possibilitat de fer un curs per començar a treballar de monitor d'esquí. Ja tenia edat de treballar i m'hi vaig llençar de cap. Era una feina que no m'apassionava, però me n'assortia bé, i econòmicament rendia molt bé per l'etapa de la vida que vivia. A poc a poc em vaig enamorar d'aquesta professió, i ara dono les gràcies als de casa per deixar-me escollir. Ara en tinc 32 i sé el que m'agrada i el que em fa feliç. Crec que tinc el millor ofici que podria tenir i la feina, després de 16 anys, m'ha fet conèixer milers de persones i aprendre de molta gent. M'ha regalat amics que són més que amics.

Ara, el futbol, un cop a la setmana amb amics per treure'm el "mono", però quan arriba divendres a la tarda, m'afaito, preparo tota la roba de l'escola d'esquí ben neta, fem bullir l'olla al whatsapp del grup, pujo cap a la vall i me'n vaig a dormir pensant qui serà el meu primer alumne del dia a qui ensenyaré tot el que sé, però sobretot transmetre-li la passió per l'esquí i l'esport en general.

Mares i pares, no tots serem Messi ni Lindsey Voon. Pares, som nens, volem triar, volem provar, volem experimentar, volem, volem i volem.... A vegades la vida igual que un mitjó o una truita a mig fer dóna la volta.

Uri

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La prioritat és que tothom gaudeixi de La Molina durant tot l'any"
Marta Viver Responsable comercial de La Molina

entrevista
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Una temporada de somni
entrevista
  • 0
Publicitat
Publicitat