Editorial

Posar ordre a la muntanya

llac,colomina
Llac de La Colomina dissabte passat Autor/a: Diaridelaneu.cat
Ja ningú dubta que l'estiu de 2020 passarà a la història per ser el més atípic dels darrers quaranta o cinquanta anys. I a la muntanya i al Pirineu, encara més.

Després de l'amenaça de contagi per la Covid-19 i els tres mesos de confinament estricte, es veia a venir que el turisme de muntanya funcionaria com mai abans.

El fet que els entorns de muntanya tradicionament s'hagin vinculat a una vida sana i una imatge d'autenticitat, i que a tot això s'hi hagi afegit la bona promoció turística que s'ha fet per part de les corresponents autoritats i que, a més, el món dels viatges de turisme de llarga distància  o a l'estranger tal com els coneixem fins ara anirien a la baixa, ja feia preveure que la muntanya actuaria com un refugi d'èxit per als qui buscaven un turisme tranquil i de proximitat. Però l'estratègia ha estat tan encertada com explosiva.

L'afició sobrevinguda per molts per fer activitats a l'aire lliure no treu que, en el fons, és una bona cosa per a la nostra societat. Cada dia són més les persones que valoren l'entorn natural i amb ell  els centenars de camins, senders, vies i espais naturals fantàstics al llarg i ample del Pirineu. Però tot plegat té les seves conseqüències i s'ha vist, en les darreres setmanes, que la massificació de la muntanya ha estat una evidència. Això ha generat més accidents i un accés a determinada tipologia de visitant que no entén de la delicadesa dels ecosistemes de la natura. I en un tres i no res ens hem carregat la imatge de la muntanya vinculada al turisme tranquil, familiar i no massificat.

A més, en aquestes setmanes estivals s'ha pogut veure com en molts dels nous practicants d'esports o activitats a la muntanya hi mancava un mínim de preparació i consciència.

Hem vist excursionistes amb xancles o nàutiques i jerseiet lligat a les espatlles en senders d'accés a llacs d'alta muntanya.

Hem retratat runners equipats únicament amb poc més que una samarreta tècnica, uns pantalons curts, un rellotge amb GPS, unes sabatilles "kilian jornet" i una botelleta d'aigua en cims de 2.900 metres com el Puigmal. I arribar-hi demanant aigua a la resta d'excursionistes. Sense por de contagi.

També hem llegit sobre aglomeracions a cims com el Pedraforca o la pica d'Estats.

Ens hem apartat per deixar pas a uns  runners que posaven la seva vida en perill, i les dels altres, al camí excavat a la roca del Congost de Mont-Rebei.

Excursionistes que es banyaven en llacs d'alta muntanya en ple Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Hem fotografiat camins de la Cerdanya literalment massificats per practicants del senderisme, de l'hípica, del ciclisme btt i de quads sorollosos.

El cercle ben bé que es podria tancar afegint-hi els gossos d'excursionistes cap a algun cim que molestaven ramats d'egües i vaques, els qui no saben que quan ens creuem per la muntanya sempre ens desitgem un 'bon dia', o els qui aparquen el vehicle de qualsevol manera pensant que ningú més els vindrà darrere seu. Egoisme pur i dur en un ambient en el que sempre hi havíem vist companyonia i solidaritat.

Sembla que tots anem acceptant la idea que les activitats a la muntanya tinguin una regulació que ajudi a limitar-ne, d'una forma democràtica i clara, l'accés. I a la vegada es fa més necessari que mai fer-ho amb bones pràctiques de respecte pels ecosistemes i les altres persones que sempre s'han aventurat per les nostres muntanyes sabent de la delicadesa de l'entorn.

Avui més que mai, trobem a faltar en els visitants de la muntanya l'educació i esperit muntanyenc que van saber donar les associacions i entitats excursionistes dels anys 70, 80 i 90 del segle passat. Cal recordar, a més, que la muntanya ni és de tots com alguns volen fer creure (la muntanya també té propietaris igual que dret de pas pels seus senders i camins), ni hi hauria d'anar tothom, però sí que tots tenim dret a gaudir-la si sabem com hem d'actuar-hi.

Ara correspon a les autoritats posar-hi ordre i evitar que la muntanya acabi esdevenint una alternativa igual de massificada que el turisme "de platja".

alta_afluencia-excursionistes-congost-mont_rebei
Els excursionistes, pel camí excavat a la roca del congost de Mont-Rebei, i els navegants en caiac pel riu, han generat imatges com aquesta molts caps de setmana de l'estiu de 2020 (Foto: IST).

Participa a la nostra enquesta sobre posar ordre a la muntanya. Clica aquí.
Publicitat

Opinions

Més opinions


Entrevista



Edició en paper


Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


41%


10%


48%

29 vots