Editorial

Temporada de neu de responsabilitat col·lectiva

Dos snowboarders amb mascareta a La Molina la setmana passada
Dos snowboarders amb mascareta a La Molina la setmana passada
Les estacions d'esquí alpí van començar la temporada el 14 de desembre i ho van fer amb dubtes i incerteses fins al darrer moment. El cas és que l'amenaça que la temporada de neu 2020-21 no començaria va planejar, fins i tot, en el mateix moment d'arrencar els remuntadors.

Aquest dimarts 29 de desembre es compleixen els quinze dies d'obertura i toca fer un primer balanç.

Fins avui mateix i sobre el terreny, la temporada està sent d'una obertura parcial, i així és en qüestions com els remuntadors i els serveis. A més, la limitació dels aforaments, que es controla mitjançant la compra anticipada i en línia dels forfets, ha propiciat una arrencada de temporada a mig gas. En síntesi, una arrencada que es podria definir de trista. I gairebé ruïnosa per a escoles d'esquí, botigues de venda o lloguer de material i hostaleria, si bé amb diferent afectació entre les valls del Ripollès i la Cerdanya, per una banda i per efectes de la restricció de mobilitat en aquestes dues comarques, i les de la resta del Pirineu, per l'altra.

La situació és estranya i molt contrastada arreu d'Europa, i és que ara com ara, al sud d'Europa, només han obert l'andalusa Sierra Nevada, San Isidro a la serralada Cantàbrica, l'aragonesa Astún i les estacions del Pirineu català. L'altra alternativa més propera és a Suïssa, on la temporada s'està vivint amb una "normalitat estranya". També ha arrencat tímidament a Àustria, Bulgària, Escòcia i altres racons del centre i nord d'Europa. Tot molt discret i com passa a casa nostra, a mig gas.

Malgrat que es va intentar consensuar una data d'inici de la temporada a tot Europa, la repercussió diferent que tenen les activitats apres-skí, per una banda, i la situació pandèmica de cada territori, per l'altra, van acabar influint a l'hora de valorar si l'esquí alpí, com a activitat esportiva i lúdica, suposava un risc sanitari i se n'havia d'impedir la temporada. I amb aquest criteri destinacions clàssiques dels esports d'hivern d'Andorra, França, Itàlia o Alemanya, continuen encara avui tancades i no s'espera que obrin fins, com a mínim, el dos de gener.

A casa nostra, per fer compatible l'esquí i el control de la pandèmia, l'ACEM (Associació Catalana d'estacions de Muntanya) va publicar un manual de bones pràctiques que, si segueix de forma fidel, garanteix que la pràctica dels esports d'hivern és viable i compatible en l'actual situació.

Sobre el terreny, de Vallter a Baqueira, i pel que ens ha anat arribant per part de col·laboradors i professionals del sector que treballen a peu de pistes, els protocols sanitaris impulsats per l'ACEM s'estan complint. Malgrat que sempre hi ha excepcions i qui mira cap a una altra banda quan veu la senyalització o esquiva els operaris que controlen que tothom compleixi amb les normes sanitàries, el cert és que actituds com mantenir la distància física a les cues dels remuntadors, l'obligatorietat de portar ben ajustada la mascareta o la compra del forfet en línia, són mesures que s'estan complint i que han marcat aquests primers quinze dies de la temporada.

En l'actual conjuntura, que continua incerta i plena d'interrogants i amenaces, ens correspon a tots els esquiadors, aficionats i professionals del sector, seguir amb aquesta dinàmica de civisme i responsabilitat. Entre tots hem de demostrar a tot el món que la decisió adoptada al Pirineu català ha estat correcte i que és compatible i viable fer rutllar la nostra economia i conviure amb la pandèmia sense empitjorar la situació.

Pel bé de tot el sector, esquiem o treballem amb responsabilitat i civisme. Encara queda molta temporada per davant.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Opinions

Més opinions

Entrevista





giny

Edició en paper


Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


70%


11%


11%


7%

27 vots