Fa 48 hores que un informe publicat per l'ONU ens ha alertat dels efectes sobre el planeta del canvi climàtic. I en aquest informe i conclusions han demanat esforços per lluitar-hi en contra. I demanen urgència per actuar.

El grup intergovernamental d'experts que ha redactat l'informe, (234 especialistes de 66 països que hi treballen des del 2014) ha alertat que a final de segle la temperatura pujarà quatre graus. Entre algunes de les conseqüències hi ha la conversió en habitual de fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions, l'increment del nivell del mar de 40 centímetres i la disminució del gel de l'Àrtic. I ja veurem en el cas del nostre país, i Pirineu en concret, com ens acaba afectant.

De fet, ja hem vist com l'onada de calor inèdita a l'oest dels Estats Units i el Canadà, el passat mes de juny, les inundacions a Alemanya i Bèlgica, el juliol, o els incendis forestals de Grècia i Turquia aquest mes d'agost, són conseqüències directes i accentuades per l'escalfament global. En aquest sentit l'ONU recorda que el canvi climàtic és present a tots i cadascun dels racons del planeta, encara que els seus efectes puguin ser menys visibles en determinats espais o que, fins i tot, puguin semblar contradictoris.

Alguns danys ja són irreversibles per la inèrcia d'aquest escalfament global de cara als pròxims segles. Per frenar aquesta inèrcia calen accions concretes i que siguin d'envergadura. I no cal dir que el món de la neu en serà, precisament, un dels grans afectats perquè ja avui ho està sent. Ja fa anys que es detecta com la cota de neu va guanyant metres cap amunt i que les glaceres del Pirineu van retrocedint i perdent volum. Sobre el règim de precipitacions hi ha certa controvèrsia.

Tot és conseqüència del mateix efecte: la humanitat és la causant de l'escalfament. I ens recorden que Governs i ciutadans podem i hem de fer accions per frenar la inèrcia.

I dins el món de la neu, sovint en un punt de mira injust per part dels ecologistes, no deixa de ser obvi que es poden fer moltes més coses de les qua ja s'estan fent. Més enllà de lamentar-nos i d'instal·lar-nos en la mentalitat del "nosaltres hi podem fer poc", cal prendre consciència i encomanar al nostre entorn que cal actuar. En l'àmbit individual els practicants de qualsevol dels esports de muntanya i neu podem contribuir a la protecció dels nostres boscos i reforestació, fonamentals per absorbir el carboni. Hem de reduir el consum, o fer-lo de la màxima proximitat possible, també en els nostres desplaçaments a la neu en avió o vehicle privat, i fer-los amb transports públics i, quan sigui possible, en tren.

I des de les estacions d'esquí també hi han d'ajudar, prioritzant inversions que ajudin a reduir dràsticament l'empremta de CO₂, com ara ampliant la superfície forestal allà on sigui possible i convenient, fent ús d'energies renovables quan sigui possible, fent ús de tecnologia i maquinària més sostenible, o facilitant l'accés a pistes amb remuntadors de sortida en cota baixa. Són accions i actituds que per si soles no evitaran la inèrcia en la qual ja ens trobem, però sí que ajudaran a frenar-la, l'espera de prendre decisions que sembla que seran més dures i més contundents.

Siguem tots més conseqüents, responsables, exigents i comencem per donar exemple.