Fa poc més de 48 hores que La Molina acomiadava amb una cerimònia de clausura els mundials FIS Para Snowboard WorldChampionships 2023. Uns mundials que, recordem-ho, s'haurien d'haver celebrat el passat mes de gener, gairebé en paral·lel, als mundials de Para Ski celebrats a Espot entre els dies 20 i 29 de gener. La meteorologia d'enguany, però, ha estat especialment adversa amb el Pirineu oriental, i ho ha estat per les poques precipitacions de neu i per les temperatures anormalment elevades. Més sort hi va haver a Espot en aquesta qüestió.

Malgrat aquests inconvenients, tot i els condicionants en la limitació del consum energètic i en l'ús d'aigua per a la producció de neu, els dos esdeveniments s'han pogut celebrar amb bona nota. Amb molt bona nota. Així ho va reconèixer divendres Alex Andreis, Race  Directorde la Fis, que no va dubtar a qualificar els campionats com a "excepcionals", tant per l'organització com per l'actuació dels atletes.

Quan el reconeixement ve de l'exterior la satisfacció és doble. Per la feina feta que ha quedat i per la projecció que dona de cara al futur. En qualsevol cas, és una valoració objectiva afirmar que continuem organitzant esdeveniments esportius d'àmbit internacional amb bons resultats, i això en el món de la neu i dels esports d'hivern no és gens fàcil. Més encara en un Pirineu en el qual la qüestió de la meteorologia és cada vegada més imprevisible. L'experiència d'edicions anteriors i l'anticipació han estat, però, una peça clau en el bon desenvolupament.

Així i tot, cal tornar a recordar i a posar en context que en el cas dels esports d'hivern, que ja per sistema queden eclipsats en el món mediàtic per altres esports, quan de difícil ha de resultar visualitzar el col·lectiu que protagonitza aquests campionats: els qui pateixen algun tipus de discapacitat. Quin retorn mediàtic o econòmic poden esperar-ne, doncs, els organitzadors, el territori i les parts interessades?

Només cal donar una ullada a la premsa esportiva o general dels dies en els quals es van celebrar els campionats d'Espot i La Molina per comprovar-ho. I això malgrat que any rere any aquests campionats guanyen pes en nombre de participants i en nivell tècnic. Un increment que respon a l'aposta constant i ferma de les administracions públiques i de les estacions de FGC, coneixedores que per assolir nous reptes organitzatius de gran importància cal, primer, actuar amb el que popularment es diu "picar pedra".

Des del nostre diari, felicitats als operaris i responsables directius de l'estació pallaresa i ceretana, i a tota l'organització en general. Per l'aposta, per la feina feta, pels resultats, per la implicació, per la capacitat de resoldre els imprevistos meteorològics, per la logística, per la sensibilitat demostrada amb els esportistes amb algun tipus de discapacitat, per la promoció que feu dels esports d'hivern i per la projecció que doneu al Pirineu.

Perquè tenint present els condicionants que hem deixat per escrit unes ratlles més amunt, si no ho féssiu vosaltres, qui ho faria?

Si t'ha agradat llegir Espot i La Molina, gràcies per l'aposta també et pot interessar Reflexions sobre les dues Copes del Món acabades de disputar al Pirineu.