Editorial

Andorra la Vella, peu de pistes d’Arcalís

Autor/a: Diari de la Neu
En els darrers mesos l’estació d’Ordino Arcalís ha estat motiu d’actualitat pels seus resultats econòmics. La més alpina de les tres estacions que formen el domini de Vallnord ja fa uns anys que presenta un balanç econòmic negatiu cada vegada que finalitza una temporada. Les causes són prou conegudes per tots els professionals i per bona part dels esquiadors que coneixen l’estació: amb el pas dels anys l’estació ha perdut competitivitat. No ha estat per una mala gestió, com alguns insinuen, perquè la realitat és que Ordino Arcalís continua sent una estació que ofereix un ventall de pistes i remuntadors atractius per als esquiadors de tots els nivells. Però és cert que l’estació s’ha estancat mentre altres milloraven accessos, instal·lacions, pistes i sobretot la garantia de neu de qualitat, una característica que donava a Arcalís una certa exclusivitat. Però amb el pas dels anys els esquiadors ja no tenim aquella “necessitat” de lliscar pels pendents de l’estació d’Ordino. Perquè fer més quilòmetres si ja trobem el mateix producte més a prop?

La conjuntura per la que passa Arcalís preocupa a les autoritats andorranes i també als professionals del sector i als seus clients habituals. En la recerca de solucions per invertir la situació actual s’ha parlat dels condicionants que afecten els seus accessos (allaus, llunyania i carretera deficient). Aquesta problemàtica s’ha tractat des de les institucions andorranes implicades, sobretot Govern i Comú d’Ordino, i si bé es plantegen millores a curt termini a la carretera, també s’ha començat a plantejar la instal·lació d’un nou remuntador que uniria el nucli d’El Serrat amb l’estació d’esquí, salvant així el tram de carretera més compromès i escurçant els quilòmetres necessaris per arribar a l’estació. Una inversió quantiosa, sí, però que potser tampoc garanteix guanyar clients i remuntar la situació actual. Ara bé, si la solució d’Ordino no passa pels actuals accessos de carretera, vol dir que està abocada al tancament? Creiem que no i semblaria clar que la solució idònia seria optar per la unió física amb la veïna Arinsal, a través de la vall d’Angonella.

De fet la tendència actual en els dominis esquiables la marquen els clients, que demanen quilòmetres de pistes, remuntadors ràpids, accessos còmodes i garantia de neu. Tot un repte per als responsables de les estacions d’esquí que veuen com en la conjuntura actual, de crisi, competència ferotge i  estancament en el nombre d’esquiadors, les inversions tenen un retorn cada vegada més difícil.

És evident que la unió física amb Arinsal és molt més costosa i complexa que la del telecabina del Serrat, segur, però possiblement sigui la única inversió que aconseguiria, als ulls dels clients, fer d’Arcalís una opció per a l’esquí competitiu i viable a llarg termini. En un moment en el qual ja es constata que el telefèric del Pic del Carroi pot ser una realitat, que farà d’Andorra la Vella peu de pistes de Pal i Arinsal, perquè no complementar-ho amb una inversió definitiva que també permetria fer d’Andorra la Vella peu de pistes d’Arcalís?

2 de juliol de 2014
Publicitat




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper