Editorial

I si recuperem la "setmana blanca"?

Fa només uns dies que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, anunciava la renúncia definitiva de Barcelona als Jocs d’hivern del 2022. Una renúncia amb deures, perquè des de l’administració municipal s’assegura que la feina a partir d’ara s’encaminarà a presentar una candidatura amb més garanties de cara al 2026.
Com era de preveure la renúncia ha estat un cop anímic i econòmic per a molts catalans, sobretot pers als sectors més implicats, des d’esportistes fins a aficionats, des d’hotelers fins a ciutadans dels territoris propers al Pirineu que veien en la candidatura una oportunitat de promocionar la muntanya i millorar les comunicacions.

La renúncia s’ha fet, oficialment, per motius polítics i econòmics, ja que no hi havia consens al consistori barceloní sobre les prioritats del Govern municipal, però també perquè  els membres del COI van deixar entreveure les poques possibilitats de l’opció catalana davant les competidores del nord d’Europa.

En el fons tots sabem que la imatge del nostre país continua sent, als ulls del món, un país poc identificat en els esports d’hivern. I això pesa, tal i com ens han fet veure els membres del COI, que a la vegada ja van insinuar obertament quina és la solució. Tenim doncs l’oportunitat de reconduir aquesta imatge que ben mirat no ens hauria de costar gaire si tenim en compte, i n’estem convençuts, que som un país de neu que no s’ha sabut vendre prou bé. La solució passa per posar els esports de neu i gel en el lloc que els hi correspon en els mitjans de comunicació, incrementar les competicions esportives d’hivern a casa nostra i promocionar i facilitar la pràctica dels esports d’hivern entre les futures generacions.
Si bé és cert que l’actual no és el millor moment per revertir aquesta situació, ja que no hi ha recursos econòmics per recuperar el “temps perdut”, també és cert que ajudaria molt a millorar la situació mesures sense cost com són una redistribució amb criteri dels recursos econòmics disponibles. O altres mesures que poden anar des de la imatge que es dóna del país en les fires internacionals de turisme fins a una millor projecció dels espais informatius dels esports d’hivern en els mitjans de comunicació.

I sobretot, ens ajudaria molt el fet de recuperar un projecte com la mal anomenada “setmana blanca” canviant-ne, això sí, el nom. Aquell projecte fallit de “setmana esportiva”, avui ja ens hauria aportat una cantera inicial de nous esquiadors. O en qualsevol cas, nous esportistes. Perquè tampoc cal que tothom hagi d'anar a esquiar, no ens enganyem. Un projecte que malauradament va néixer a les portes d’una crisi econòmica imminent, però que també es va veure arrossegat per la politització que afecta a qualsevol iniciativa que es pugui atribuir a una govern o un partit polític.
Pensem, però, que ara es dóna la conjuntura per recuperar el projecte d’una setmana esportiva als centres educatius del nostre país. Deixem que cada família, cada estudiant pugui escollir quin esport practicar en funció de les inquietuds personals, les possibilitats econòmiques de cadascú o del territori o comarca os es troba i evitem-ne altre cop un ús  electoralista. Tots hi sortirem guanyant si aconseguim que des del món polític s'aparqui aquest afany d'estratègia i oportunisme, o de protagonisme mal entès. Uns jocs d'hivern per al 2026 mereixen un esforç de país, de tota la societat.

29 d’octubre de 2013
Publicitat




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper