Publicitat

Editorial

Replantejar els accessos a les estacions d'esquí, una necessitat en els temps actuals

Replantejar els accessos a les estacions d'esquí, una necessitat en els temps actuals. Imatge d'arxiu.
Replantejar els accessos a les estacions d'esquí, una necessitat en els temps actuals. Imatge d'arxiu. Autor/a: Diari de la neu
El cremallera de Núria, el telecabina de Baqueira o el Funicamp a Grandvalira, per posar tres exemples, són ginys mecànics que apropen els pobles del fons de la vall a les estacions d'esquí. Malauradament, aquest tipus d'accés fàcil i còmode, no és un fet comú a totes les estacions del Pirineu.

Fa uns dies informàvem de primera mà sobre el projecte original de l'estació d'esquí d'Er, a la Catalunya del Nord, que havia d'unir aquest poble amb l'estació d'esquí del Puigmal. Un giny que, per diferents motius, no es va arribar a fer realitat i que ara, 40 anys més tard, es creu que ha estat un dels motius que ha condicionat la viabilitat econòmica d'aquesta estació.

Fa just un any es feia públic el primer esborrany del PDU Alp 2500 (Molina-Masella), una eina clau per al desenvolupament d'aquestes dues estacions d'esquí i per a la possible celebració d'uns jocs d'hivern al Pirineu. En aquest projecte La Molina torna a recuperar el vell telecadira que unia l'estació de tren, al fons de la vall, amb l'actual Pista Llarga. I Masella també contempla la instal·lació d'un telecabina amb sortida des d'Alp fins a l'actual Pla de Masella.

Analitzats amb perspectiva tots els exemples esmentats a dalt sembla que hi ha prou indicis per pensar i creure que aquest fet, el que les estacions d'esquí s'apropin amb remuntadors al fons de la vall, és una bona manera de fer més còmode l'accés dels clients de les estacions, a més de dinamitzar econòmicament les poblacions situades riu avall. I sembla que això cada vegada més estacions ho tenen present, no només per esdevenir més atractives des d'aquest punt de vista, sinó també perquè ajuden a reduir en minuts l'accés dels esquiadors a pistes. I avui dia la competitivitat, en el món de la neu, es mesura sovint en els minuts invertits per accedir a la tal o qual destinació.

D'altra banda hi ha estacions que potser els convindria assumir inversions d'aquesta mena, no ja per no perdre posicions de competitivitat davant les altres, sinó per una necessitat de seguretat o per motius climàtics. En serien un exemple evident estacions com Vallter o Port Ainé, precisament les dues dins o en el perímetre d'un parc Natural, fet que evidencia encara més aquesta necessitat de buscar accessos més respectuosos amb l'entorn natural.

Ara bé, tots sabem que són inversions molt costoses i sovint de difícil amortització, i que amb freqüència acaben condicionant la viabilitat econòmica de l'activitat. En qualsevol cas, si les estacions d'esquí, els municipis de les comarques de muntanya i les institucions que governen aquest país creuen de veritat en el turisme de muntanya, en la desestacionalització, en la reducció de les emissions de CO2, en facilitar l'accés a l'alta muntanya d'una forma ordenada i menys massificada, aleshores tard o d'hora les estacions d'esquí -rebatejades com de muntanya per les mateixes institucions- , han de començar a establir un calendari per a aquest tipus d'inversions entre les seves prioritats.
Tots hi sortirem guanyant i el medi ambient el que més.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Opinions

Més opinions
Publicitat

Entrevista

"El primer objectiu és ampliar Cerro Bayo cap al sector Provinciales"
Santiago Mazza Gerent de muntanya a Cerro Bayo

entrevista
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat