Publicitat

Editorial

Adéu a la temporada de les paradoxes

la-molina,esquiadors,alumnes,professor,monitor,torrent-negre
Una imatge de La Molina del passat 26 de gener de 2019 Autor/a: Diaridelaneu.cat
La temporada d'esquí 2018-19 ha finalitzat. Diumenge passat, 5 de maig, va tancar Sierra Nevada, i l'1 de maig ho feia Masella. Fa dies, setmanes, que hem anat coneixent dades sobre el nombre d'esquiadors que han visitat les estacions, el nombre de forfets/dies expedits, els dies d'obertura, gruixos de neu o també, com a dada extraordinària i degudament remarcada en alguns balanços, ens han informat dels dies de sol i anticicló d'aquesta temporada. Una dada que mai abans se n'havia vist necessari fer-ne esment.

Els resultats en facturació d'aquesta campanya a les estacions d'esquí han estat raonablement positius, o si ho preferiu d'aprovat just, i això és notícia important si tenim present que ha estat la temporada amb menys nevades dels darrers anys. Només 3 episodis de neu remarcables: 30 d'octubre, 18 de novembre i les nevades del 25 al 28 de gener. Abril a banda.

De fet, la meteorologia ha estat marcada per llargues setmanes de sol i anticicló, i això ha resultat ser una paradoxa.

Quan a mitjans de gener encara no hi havia cap estació en tot el Pirineu que hagués pogut obrir al 100% pistes, i quan al vessant nord del Pirineu la temporada amb prou feina havia començat, i encara fent-ho sota mínims, ha resultat que la bonança de sol i les poques nevades s'han acabat convertint en determinant en els resultats que han presentat les estacions del Pirineu català. 

És a dir, que les poques nevades i el bon temps explicarien, en part, els resultats "raonables" que han ofert les estacions d'esquí alpí. Esquí nòrdic a banda, i dins el nòrdic Tuixent-La Vansa com a excepció i igualment com a paradoxa.

El cas és que els esquiadors, tot i no gaudir d'estacions obertes al 100% ni de grans gruixos de neu a pistes, hem tornat a respondre a la temporada amb una afluència que ha estat notable. I ha estat alta en períodes com la Puríssima o les vacances de Nadal i especialment alta durant el mes de febrer.

Tot i aquests resultats "raonables" en l'aspecte crematístic, també valdria la pena remarcar un seguit de qüestions de la temporada que mereixen ser tingudes en compte.

En primer lloc no podem oblidar que la temporada començava amb la notícia que Boí Taüll deixava de ser gestionada per un gestor privat i passava a formar part del llistat d'estacions rescatades per la Generalitat, en aquest cas en propietat i de nou en gestió. La notícia va arribar a finals de novembre i no deixa de ser un senyal que reflecteix la situació del negoci del món de la neu a casa nostra.

La segona qüestió és que el Pirineu ha vist com, gràcies a l'organització de les finals de la Copa del Món d'esquí alpí organitzades a Soldeu (Grandvalira), pot aspirar a acollir grans esdeveniments, igual com ho fan als Alps o altres grans serralades.  I la paradoxa ha estat que en contrast a aquest èxit, en aquesta mateixa temporada marcada per la poca neu, a moltes estacions del Pirineu s'havien cancel·lat uns dies abans carreres i competicions. I encara vam veure com un mes i mig abans a Andorra es veien obligats a imposar definitivament l'ús obligatori d'equipaments després d'unes jornades caòtiques en el trànsit per culpa de la neu.

Hem vist com en el cas de l'avaria del telecadira d'Espot, es va saber improvisar una solució satisfactòria i prou eficient per no deixar a l'estacada part del sector turístic i hoteler del Pallars Sobirà en plena temporada alta.

En la temporada amb menys nevades dels darrers anys també hem vist la visita sorpresa a finals de gener de tècnics del COI a La Molina. I la visita, per valorar en ple hivern com són les estacions d'esquí catalanes que haurien d'acollir uns hipotètics jocs d'hivern l'any 2030, es va tancar amb bones vibracions.

En la temporada amb menys nevades dels darrers anys també hem patit accidents mortals per allaus a Baqueira.

Hem vist com Vallter i Port del Comte tancaven precipitadament per culpa d'unes temperatures de març anormalment altes i per un hivern garrepa en precipitacions. I vam veure com la primera aconseguia reobrir de nou instal·lacions pocs dies més tard gràcies a unes nevades providencials a les portes de Setmana Santa. I ho va fer posant l'accent en allò que ja va fer al 22 de novembre: van ser capaços de preparar en 2 dies una obertura que, com s'havia demostrat al novembre, estava planificada per fer-la força dies més tard i de forma més planificada.

En la temporada amb menys nevades dels darrers anys a Masella hi hem vist una temporada de rècord al Pirineu. Un rècord històric, obrint 6 mesos i 1 dia, de l'1 de novembre a l'1 de maig.

La temporada 2018-19 s'acomiada, doncs, amb el condicionant de les nevades escasses, sobrada en dies anticiclònics i amb un marcat gust agre-dolç a la boca. I per això mateix amb unes quantes reflexions a tenir presents.

Amics, companys o lectors: la primavera avança, i més aviat de què ens pensem entrarem a l'estiu. Un estiu en el qual estem segurs que rebrem bones notícies per al sector. I darrere l'estiu arribarà la tardor i amb ella una nova temporada ens esperarà a la cantonada.

Quan arribi aquest moment deixarem de veure'ns només en aquesta pantalla i ens trobarem a pistes. Un any més, agafeu forces i gaudiu de l'estiu amb salut i llegint aquest diari. Ens continuem veient!
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat