Entrevistes

''M'oferien diners en mà per fer classes il·legals. En saber que era el director de l'escola es morien de vergonya''

Toni Domingo Entrenador i professor d'esquí. Mànager d'esquiadors professionals.

Toni Domingo,Caviahue
Toni Domingo, a Caviahue
Toni Domingo és entrenador i professor d'esquí. Durant uns quants anys ha realitzat el que en el sector de la neu se'n diu la doble temporada, és a dir, fer la temporada a l'hemisferi nord, al Pirineu, i tot seguit encadenar-la a l'hemisferi sud, als Andes.

També ha exercit als Alps en una escola d'esquí i en una botiga de venda i reparació de material. Actualment és Mànager d'esquiadors professionals i forma part del departament comercial i de màrqueting d'un reconegut fabricant de cordes i material d'escalada.


toni_domingo_coll-entrenador
Toni Domingo, entrenant a les joves promeses del SCC (Foto: particular).


Toni, quan i on vas començar a esquiar?
Quan tenia 6
anys a Vall de Núria, molt tard. Molts dels meus amics esquiaven abans de caminar

Quines havien estat les teves estacions de referència per esquiar quan eres jovenet?
Vall de Núria i La Molina.

...i la neu et devia captivar molt. En quin moment vas tenir clar que et començaries a dedicar professionalment al món de la neu, o de l'esquí, en concret?
Fer el pas de corredor a professor va ser molt natural, en aquell moment no em plantejava guanyar-me la vida a la neu, encara estava a la universitat. Va ser el primer any de tornar d'Argentina (vint-i-tres anys) com a director de l'escola. Allà vaig fer quatre números, que no vaig haver ni d'apuntar, i em vaig donar conta que em podia dedicar a això.

I el teu primer pas per dedicar-t'hi professionalment devia ser el de titular-te en TD1 i TD2, professor d'esquí i snowboard. S'està donant una bona formació i orientació des dels centres de casa nostra?
És molt millorable. Es fan moltes hores de classe i s'aprèn poc. M'he format també a Argentina i Suïssa.
Però el gran problema és la des-regularització de la formació. Per desgràcia ni a Catalunya ni Espanya està unificada la formació. Coexisteixen centres públics i privats, i per als centres privats, "fer professors" d'esports d'hivern és un negoci, i amb tal de fer créixer el negoci es fan moltes coses...
L'educació en un sector tan sensible com aquest no pot ser un negoci.

I el teu primer ingrés econòmic dins el sector, d'on va venir?
L'escola de Vall de Núria.

En quines escoles d'esquí has exercit?
A Vall de Núria hi he treballat 8 temporades. Alguns anys a causa de reestructuracions entre les escoles vaig haver de canviar.
A l'Escuela de Esquí i Snowboard de Caviahue 6 temporades.
A l'Ecole Suisse de GrimentzZinal una temporada.

I com va ser que fessis el salt als Andes, a Caviahue, a l'Argentina?
Era la fórmula perfecta per viatjar i treballar. Molts amants de la neu somien esquiar per les muntanyes inhòspites de la Patagònia.

A més hi vas anar com a director, un luxe no?
Bé, vaig fer primer 2 temporades com a professor, vam presentar un projecte i ens van donar l'oportunitat.

Què t'ha semblat l'experiència de fer la doble temporada com a professors d'esquí entre Europa i Sud-amèrica en un mateix any?
És intens i et dóna una visió més global de què passa en una estació d'esquí. Ho recomano a tot universitari que treballa de professor els caps de setmana. Durant els 2-3 mesos de vacances és una bona aventura.

També has estat entrenant alguns clubs d'esquí històrics, com l'SCC o en club suís a Griments-Zinal. Quines diferències o condicionants té entrenar un club respecte a ensenyar esquiadors?
La relació que tens amb els teus clients en una classe d'esquí comercial sol ser molt fugaç, però en pocs minuts o hores veus millores significatives en el nivell d'esquí de la gent, això reconforta molt. També et permet conèixer a molta gent i ajudar-ne a molta també.
Al club, el vincle personal i emocional és molt més gran, i cada millora passa per moltes baixades de correccions, amb crits, suor i, fins hi tot, alguna llàgrima.

I també ens consta un passat com a corredor en carreres FIS a l'Estat espanyol. En quins clubs? I què n'ha quedat d'aquell esperit més competitiu?
Grans amics i poques medalles. Vaig córrer amb el Club Esquí Fontalba (de Vall de Núria) i amb LMCE (La Molina Club d'Esports). Crec que per ser un bon entrenador (jo no ho sóc) has d'haver estat corredor abans.

També tens experiència professional com a skiman, exercint com a tal en una botiga de reparació a Suïssa. Què cal saber d'aquest ofici?
Al Pirineu la gent està poc conscienciada de com és d'important el manteniment del material, a altres llocs amb més cultura de neu no passa.
Portar els esquís al taller a fer una repassada bàsica, et pot costar entre 15 i 35 €. Només portant-los 5 cops per temporada allargues molt la vida de l'esquí, i sobre la pista es nota molt.
Em voldria equivocar, però no sé si viure per veure un canvi de consciència a aquest nivell.

Actualment, quina és la teva situació en el sector de la neu o dels esports de muntanya?
A part de ser entrenador del Ski Club Camprodon, des de fa més d'un any treballo amb la Núria Pau. És una noia que té una capacitat per superar situacions adverses increïbles. Se l'hi dóna bé qualsevol esport que toca. Com a corredora és una màquina.
L'any passat, quan la Núria Pau encara estava a la RFEDI vam començar a treballar amb espònsors privats per poder millorar el seu programa. Aquesta temporada 2020/21 ha quedat fora de l'estructura de la federació, però gràcies a seguir rebent el suport d'empreses com: Ecofrog, Rodi i Turisme Vall de Ribes, entre moltes d'altres, hem pogut encarar un programa privat perquè segueixi competit al més alt nivell.
Actualment, a banda de ser mànager esportiu de la Núria Pau, la meva ocupació principal és el departament de màrqueting de Fixe Climbing.

Vista la teva experiència laboral als Andes, Pirineus i Alps, per quan el salt a nord-amèrica, Japó o Nova Zelanda?
El salt en l'àmbit professional de moment no tinc pas previst fer-lo, però si hagués de triar un d'aquests llocs per treballar... aniria a el Japó.

Quin consell donaries als qui es volen dedicar professionalment a aquest sector de la muntanya i la neu?
És una feina increïble i que demana molt de tu. No val posar-s'hi a mitges, t'ha d'apassionar. Requereix moltes ganes, energia, hores, suor... la feina no acaba quan et treus les botes. T'has de seguir titulant sempre, cuidar els clients, compartir cerveses amb els companys... tot això no passa a la pista i també pot marca la diferencia.

Com és el contrast de treballar a l'Argentina i a Suïssa.
Són societats molt diferents.
M'explico: Quan un suís alemany ha de llogar unes botes d'esquí actua així. Primer demana 3 números diferents: una més gran i una més petita del seu número habitual. Després de corroborar que el seu número és el del mig, demana del mateix número 3 models de bota de 3 marques diferents. Finalment tria la que se sent més còmode.
Un argentí entra al lloguer, demana unes botes del seu número, paga i marxa a les pistes sense emprovar-se-les.
Els països funcionen molt diferent. A Suïssa les classes són més sèries. Els clients confien molt en tu i en la teva autoritat. També exigeixen bastant. Al Pirineu és un punt intermedi.

Com s'adapten els professors d'esquí en canviar de continent?
Els xocs culturals entre la gent són forts, però compartir la mateixa passió i manera de viure uneix molt. Tots hem fet grans amics a tot arreu.
Els professors suïssos amb qui treballava a l'argentina si el client es retardava més de 4 min de l'hora on havien quedat al punt de reunió, entraven a l'escola preocupats per si aquest no havia pagat, o s'havia anul·lat la classe, o per si hi havia un error informàtic...
El què passava era que el client podia arribar 15-20 min tard, un fet força normal, perdent naturalment tota aquella estona de classe.
Ells encara no ho entenen, normal.

De les escoles i clubs on has treballat, quina és la que t'agrada més?
L'Escola Suïssa. Estan a anys llum de les d'aquí, de tots. Les grans escoles andorranes (més de 100 professors) s'hi assemblen en l'àmbit organitzatiu, però només això.
A Suïssa pràcticament només hi ha l'escola suïssa en tot el país. És una organització privada amb seu a totes les estacions, on tots els professors amb certa titulació i antiguitat tenen dret a ser-ne accionistes (participacions). La formació està centralitzada, és privada, però està molt bé.
En ser una empresa tan gran té molta força en tots els sentits. Molt recomanable, tant com a client com per anar-hi a treballar.
Per resumir-ho d'una altra manera, hi ha professors d'esquí de cinquanta anys, que és la seva professió i es jubilaran sent professors d'esquí. És una feina agraïda allà.

Alguna anècdota curiosa amb clients?
Moltes. Les més surrealistes clarament m'han passat a l'Argentina. Una senyora de noranta-un anys que va fer 1.500 km sola per venir a esquiar. Volia baixar per pistes vermelles, i ho va aconseguir.
Diverses vegades m'havien ofert diners en mà per fer classes il·legals (sense ser facturades per l'escola). Quan els hi explicava que era el director de l'escola es morien de vergonya. La situació era divertida.
Si venien famosos a l'escola, com que jo no els coneixia i devia actuar amb total normalitat, en acabar la classe em deien que era "trempat".

Preocupat pel canvi climàtic?
Els canvis climàtics són naturals, existeixen des de fa milions d'anys. El problema d'aquest és que l'hem provocat nosaltres, i això és molt greu.
Suposo que d'aquí a vint anys començarem a entendre la gravetat de la situació.
Publicitat

Opinions

Més opinions




Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


41%


10%


48%

29 vots