Entrevistes

''Els esports d'hivern no serem les víctimes del canvi climàtic, en tot cas ens hi adaptarem''

Mònica Bosch Presidenta FCEH

monica bosch,vallter
Entrevistem Mònica Bosch, presidenta de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern
Mònica Bosch (Sabadell, 1972) va arribar a la presidència de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern el passat 1 d'octubre. L'esquí li ve de tradició familiar i ha estat esportista olímpica (Lillehammer 1994 i Nagano 1998). El palmarès internacional inclou dues medalles d'or a les Universíades, set participacions en la Copa del Món i quatre als Campionats del Món. La seva millor classificació va ser una 17a posició a Sierra Nevada.

monica_bosch-presidenta_fceh

Mònica, com portes aquests dos primers mesos de presidència?

Bastants moguts, com a país i com a societat. De la situació actual ningú se n'escapa i porta feina i preocupacions, però ho encaro amb la mateixa il·lusió que el primer dia. La gestió de la Covid no és fàcil. No era el millor moment per assumir el càrrec a la Federació, això segur, però conec des de fa anys la casa per dins i això ajuda molt.

En aquests quatre anys que venen, quins seran els objectius a prioritzar?.
Quan vam presentar el projecte i l'equip ens vam plantejar 5 grans eixos.
El primer era l'organització interna i la gestió econòmica. En aquest sentit es tracta de disposar d'una estructura professional i dimensionada al que és la Federació, que pugui tenir continuïtat en el temps i adequada a uns esports que són estacionals i que això sigui viable econòmicament. Amb l'Òscar Cruz al capdavant de la Federació, i amb en David Sàmper al capdavant del tema econòmic com a vicepresident econòmic, i amb la feina feta en els darrers vuit anys, s'ha fet un gran treball, remuntant tot seguint un pla de viabilitat econòmica i venint d'una situació de fons negatius a una situació en positiu. Ara caldrà continuar amb aquesta contenció econòmica.
El segon eix, que siguin uns esports 360 graus. Des de tots vessants i això vol dir continuar amb els programes escolars de neu i gel, d'una banda, i sent creatiu a l'hora d'apropar nous practicants a tots els esports d'hivern.
El tercer eix seria l'estabilitat en la competició, amb uns plans esportius ben definits, itineraris ben planificats, per encarrilar la pràctica o la formació des de l'esport de base fins al professional o més tècnic. També, en aquest sentit, necessitem més tècnics formats en totes les disciplines i és que, per exemple, en gel ens falta donar més formació per aconseguir tècnics més ben preparats.
L'altre eix és el servei als clubs, perquè al final la Federació és i es deu als clubs. No volem ser aquella casa on només fan calendaris i reglaments. Hem d'estar al servei del què necessitin els clubs, sumar esforços i sinergies, ajudar-los quan es pugui en aconseguir esponsoritzacions i poder donar un bon assessorament.
I cinquè, el projecte olímpic. Des d'aquesta junta continuarem treballant, insistint, lluitant i posant esforços per portar a bon port la candidatura per als jocs de 2030.

Dins la Federació Catalana d'Esports d'Hivern hi ha força disciplines (alpí, nòrdic, hoquei gel, patinatge... etc) que queden agrupades dins el paraigua institucional que suposa la federació. Com es gestiona perquè tots puguin tenir la suficient atenció que mereixen?
Doncs sí, no és fàcil, hi ha molts esports, molts d'ells olímpics i en aquest sentit devem ser una Federació una mica singular. Cada esport té un pes específic i un nombre de federats i això també ens ajuda a prioritzar en alguns temes concrets, sense que això vulgui dir que no siguin tots importants, i intentem que tots se sentin ben representats. A partir d'aquesta realitat ens organitzem mitjançant comitès esportius per a cada disciplina, i que aquests comitès estiguin ben representats, amb tècnics, persones autònomes i independents i tècnics, que són els que tenen contactes amb els clubs, defineixen els projectes i els presenten a la Junta de la Federació. Ens hem anat estructurant per projectes i amb molt contacte amb els comitès, que són els qui ens informen de les prioritats a l'hora de prendre decisions i gestionar-los.

Quins reptes suposa dirigir una federació d'esports d'hivern en un entorn mediàtic que no para de parlar de canvi climàtic i assenyalar els esports d'hivern com a futures víctimes?
Em preocupa relativament. Vas veient tendències i ara com ara no ens n'hauríem de preocupar en el vessant esportiu. Ara mateix hi ha neu i el que sí que hem de tenir present és que ens hem d'adaptar als canvis. Mirar què passa i adaptar-nos-hi. Els esports d'hivern no serem les víctimes del canvi climàtic, en tot cas ens hi adaptarem. Li hem de donar la volta, perquè al capdavall la tecnologia ens està ajudant moltíssim, malgrat que això no treu que hem de conscienciar-nos del que està passant i ajudar.

De quina manera us condiciona ara mateix la pandèmia, més venint d'una temporada passada que va acabar abans d'hora i una present que comença més tard del compte...
Doncs ens ho condiciona tot. No està sent fàcil, però des de la Federació, malgrat la incertesa, ens hem estat adaptant en aquests mesos als protocols. Quan ha fet falta hem modificat els reglaments i les competicions. Per exemple, que no sigui necessari participar en totes les competicions per poder ser campió d'una lliga. Perquè tots hem de tenir clar que potser s'hauran de suspendre competicions i que no tots podrem competir arreu i és que a alguns ens confinaran o ens faran passar una "quarentena". Veient la realitat no ens ha quedat més remei que adaptar els reglaments, però amb la idea que hem de mantenir l'activitat. El pitjor que ens podria passar seria que s'aturés l'activitat competitiva. Per tant, si ens deixen entrenarem, i si ens deixen competirem. Potser haurem de fer competicions amb alguns intervals, més separats, i altres mesures en les quals ja estem treballant. També hem de ser conscients que hi haurà imprevistos i que potser algunes situacions no les haurem previst, però no serà per falta de feina feta i voluntat. La pandèmia, ben mirat, ens ha ensenyat a ser ràpids i flexibles.

L'esquí és un esport centenari a Catalunya, però, és prou popular? Què s'ha de fer per fer-lo créixer i treure-li l'etiqueta que li han adjudicat d'esport semielitista?
Doncs bona pregunta. Realment és un repte. Suposo que hem de ser més creatius, innovar i treballar colze a colze amb les estacions d'esquí. Tots ens sortiríem beneficiats. Una de les eines que hem fet servir fins ara ha estat el programa de l'esport blanc escolar, que inclou 8 sessions d'esquí alpí, nòrdic, snowboard per alumnes de tercer i quart de primària i que es porta a terme a totes les comarques del Pirineu. Aquests nens creixeran i el dia de demà ajudaran a fer créixer els esports d'hivern.

I més enllà del Pirineu?
També ho fem de manera molt similar a Barcelona, amb 2.000 places adreçades a les escoles de Barcelona. S'hi poden presentar totes les escoles de Barcelona i per mitjà d'un sorteig s'aconsegueix portar-los a la muntanya, la natura i que coneguin un esport diferent. I et puc dir que és un èxit. Penso que s'ha de continuar en aquesta línia i que s'ha d'ampliar, sense cap mena de dubte, incorporant el model a altres ciutats.

Després del pas per l'oficina tècnica de la candidatura Pirineus-Barcelona als jocs d'hivern, quina és la situació ara mateix? Tant en l'aspecte tècnic de la candidatura, com també en el polític? Es manté la data del 2030?
La candidatura, tècnicament, està molt avançada. Estem on toca estar si tenim present que es presentaria una candidatura pensant en el 2030, en contacte amb el COI i la FIS  (Federació Internacional d'Esquí), els quals ens han assessorat i ens han argumentat en quins temes podem millorar. Ara estem pendents de l'acord polític dins el país. Falta que el COE es decideixi, sense perdre de vista que al febrer hi ha unes eleccions a Catalunya i que necessitem un gran consens en aquest sentit.

Trampolins i estadi de bobsleigh són dues infraestructures que es dona per fet que no es construiran al Pirineu?
La idea és que aquestes infraestructures no es construeixin de nou, a no ser que realment estigui justificat, molt ben justificat insisteixo, que es construeixin i que tinguin un ús més enllà dels jocs del 2030. Els criteris del COI han canviat i precisament ara el que es valora és que siguin candidatures que es puguin presentar amb un projecte sostenible des dels punts de vista ambiental, econòmic i esportiu. Per recuperar una infraestructura o construir una nova instal·lació ha d'estar molt ben argumentat: què en faràs, perquè ho construiràs, quin serà després el llegat, què n'esperes... Sincerament, en l'àmbit mundial les llicències d'aquests dos esports són molt limitades i encara més a casa nostra. Així doncs, està justificat que s'aprofitin les instal·lacions ja construïdes en altres llocs.

Algunes comarques, com el Pallars, han sol·licitat que no se les deixi de banda en la candidatura. Es compta amb elles?
No puc dir res, però des de l'oficina tècnica s'ha tingut molt clar que és necessari que aquesta candidatura ha d'ajudar i beneficiar a tot el Pirineu en conjunt. Hem d'ajudar a fer que cada comarca, cada vall, pugui tenir el seu paper en la candidatura. No puc dir ara com ara quina seria en concret l'aportació que faria el Pallars, però vull deixar clar que hi ha moltes maneres d'involucrar un territori en uns JJ.OO.

Per volum d'esquiadors, estacions d'esquí, clubs, llicències i competicions, Catalunya demostra ser un país de neu i amb vocació pels esports d'hivern. Però, està ben representada dins el global de l'Estat espanyol? Com són les relacions amb la resta de federacions i la RFEDI en concret?
La FCEH està ben representada i, de fet, la majoria d'esportistes dins les estructures estatals provenen de la federació catalana, en alpí, fons... potser menys en snowboard.
Les relacions amb la RFEDI potser no són del tot fluïdes, en el sentit que potser faltaria acabar de cooperar i coordinar l'itinerari que fan els esportistes catalans després d'haver passat pel club, la competició d'alt nivell i finalment la tecnificació que fem des de la FCEH, un itinerari que després acaba per integrar-se en l'estructura estatal. Penso que seria important que ningú es posés en el que hem de fer uns i altres.
Pel que fa a les relacions amb les altres federacions, malgrat que només fa dos mesos que estic a la presidència, crec que les relacions són molt bones. Ens uneix que tots estem vivint una situació complicada i ens ajudem mútuament, estem en contacte i ens expliquem com resolem algunes situacions.

Qüestions personals

A quina edat i on vas començar a esquiar?

A Baqueira Beret quan devia tenir 3 o 4 anys.

Actualment on esquies?
He de dir que sóc una veritable nòmada, ha, ha! Depèn d'on són les competicions, allà on hi ha curses, per tant vaig visitant diferents estacions del Pirineu, sobretot el català.

Quin ha estat l'estadi on més t'ha agradat competir?
Doncs he de dir que em va agradar molt en el seu moment les curses de copa del món i competicions que es feien a Park City, als EUA. Va ser la meva primera classificació entre les 16 primeres, vaig fer primera i segona màniga... per a mi va ser molt important i sempre m'anaven bé les competicions en aquella pista.

Telecadira o teleesquí?
Teleesquí. Per mi és important estar en contacte amb la neu, sentir la neu a prop, tenir la sensibilitat constant sota els esquís, com està la neu, tocar-la amb els bastons.

Què detestes més, la boira o el vent?
Crec que la boira, tot i que realment són molt molestes les dues coses, però això que té la boira, que et desubica totalment i arribar a perdre l'orientació, em molesta molt sí.

Explica'ns un record màgic que tinguis sobre els esquís.
Doncs el tinc molt clar: Sierra Nevada 1996, portilló de sortida, escoltar el teu nom al moment de la sortida, saber que les grades són plenes, sentir la cridòria, l'ambient que es vivia... va ser un moment que recordaré sempre. Vair quedar 17a, va ser un bon resultat per a mi.
Publicitat

Opinions

Més opinions





Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


41%


8%


51%

76 vots