Entrevistes

''Algunes regulacions s’apropen més a prohibicions i a decrets imposats que a regulacions treballades i pensades''

Jordi Merino President de la FEEC

Jordi Merino, FEEC
Aquest estiu ha començat el seu tercer mandat consecutiu
Llicenciat en Història, Jordi Merino i Urbano és el president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) des del 2011. De fet, el 12 de juny va guanyar les terceres eleccions consecutives, i ho va fer encapçalant la candidatura 'Construint el futur, seguim caminant', que va obtenir 84 vots. Merino va arribar a la FEEC com a soci del Madteam, del CE els Blaus i del CM Sant Llorenç de Terrassa, del que també havia sigut president. A més, és vocal del Comitè Olímpic de Catalunya, membre del Patronat de la Fundació de la UFEC, secretari de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport (ACDE) i instructor d'excursionisme per l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM).

El president també havia dirigit el CM Sant Llorenç de Terrassa (Autor: FEEC)

Aquest estiu ha començat el seu tercer mandat al capdavant de la FEEC, i compleix el seu desè aniversari com a president de l'entitat. Què és el que més destacaria del que ha aconseguit en tots aquests anys?
Primer, la proximitat a la realitat de les nostres entitats i clubs; i en segon lloc, una estabilitat econòmica que ens permet executar els nostres projectes esportius i socials per a les entitats. Això ens ha facilitat que actualment la FEEC estigui consolidada com a la tercera federació esportiva de Catalunya pel que fa al número de federats, i una cosa que ens fa sentir també força orgullosos, encara que queda molta feina per fer, és que som la segona en nombre de llicències femenines. Aquest any per segon cop a la nostra història superem les 15.000 llicències femenines i tornem a superar les 41.000 llicències totals.
Com he dit alguna vegada, som una federació atípica, ja que estem competint al més alt nivell i després tenim totes les activitats de les nostres entitats, activitats culturals, caminades, presentacions de llibres, biblioteques de muntanya... Esport, cultura i llengua són els tres pilars fonamentals del nostre ampli ventall d’activitats.

L'entitat deu haver canviat molt, des que vostè va accedir a la presidència...
Sens dubte, ha canviat com ho ha fet el país i la nostra societat. Ens hem adaptat d’una manera molt ràpida i eficient a les noves tecnologies amb un web molt potent i sent un referent a les xarxes socials. Jo hi vaig accedir quan encara era president d’una entitat petita a Terrassa, el Centre Muntanyenc Sant Llorenç, i ara mateix treballem per poder mantenir aquest teixit. A la gent cada cop li costa més anar al seu centre, però la tasca dels centres excursionistes i les entitats és fonamental per poder fer arribar els valors de respecte de l’entorn que hem d’aconseguir inculcar a la societat actual.

Com definiria el seu estat o moment actual?
De bona salut esportiva i d’activitats. L’excursionisme és una pràctica esportiva que no té un gran cost econòmic per poder-ho practicar, tothom pot sortir a caminar i a fer esports a la muntanya. Tenim deures pendents com us deia abans de conscienciar a aquests nous practicants que a la muntanya s'hi ha d’anar amb una bona planificació i amb molt de respecte per la gent que hi trobem i per tot el que ens envolta. No podem seguir maltractant la natura. És urgent posar fre a imatges amb moltes escombraries que veiem als nostres boscos i a les nostres muntanyes.

I quins són els principals reptes o objectius de cara a aquest mandat?
La finalització de projectes importants de país, com pot ser la llei o decret que reguli els senders d’utilitat pública a Catalunya de caire esportiu, la llei que protegeixi els refugis de muntanya i se’ls doti d’una partida pressupostària per poder-los mantenir. Però aquest mandat tindrà dos pilars fonamentals que passaran per la digitalització i, com no, per la sostenibilitat. Sense oblidar els projectes olímpics que ens han convertit en l’única federació que té dues disciplines olímpiques. Una als jocs d’estiu (l’escalada) i una als jocs d’hivern (l’esquí de muntanya).

Merino, en una de les seves últimes intervencions públiques (Autor: FEEC)

Sota la seva presidència, l'any passat es va assolir el rècord de federats, amb gairebé 43.000 llicències. Quina va ser la clau?
La clau es poder dotar la llicència federativa d’un contingut que sigui profitós i sens dubte d’una bona assegurança esportiva i de responsabilitat civil. I que els nostres clubs, que són qui les tramita, conscienciïn els seus socis de la necessitat d’estar federat. Mai podrem fer que tothom estigui content i sempre tindrem algun col·lectiu que ens ho criticarà tot, però creiem que donem un molt bon servei als federats i federades i que volem seguir millorant cada any com hem fet fins ara.
Penseu que de les 10 federacions amb més llicències, nosaltres en som la tercera, en totes és obligatòria la llicència per poder realitzar la pràctica esportiva col·legiada, a la nostra no, per ara, i esperem que sigui per molts anys. Al nostre terreny de joc, que és la muntanya, no és necessari una llicència per poder practicar esport. També ha anat lligat a l’increment de les activitats que es fan al medi natural, on la creixent demanda ha fet que a través de les nostres entitats i clubs la gent es pugui federar i participar d’unes activitats segures i controlades

« És cert que la pandèmia ho ha aturat tot, però la gent voldrà continuar fent muntanya »


Creu que la tendència a l'alça es mantindrà en els propers anys?
Penso que sí, i així ha quedat demostrat aquest mateix any 2021 post pandèmic, a on a data d’avui ja hem superat les 41.000 llicències. És cert que la pandèmia ho ha aturat tot, però la gent voldrà seguir fent muntanya, i creiem i esperem que cada cop més conscient també de la utilitat que pot tenir el fet d’estar federat. A molts llocs s’han començat a cobrar els rescats a la muntanya o l’assistència mèdica en aquests rescats.

« La formació és igual a seguretat »

Amb l'apogeu que estan tenint les pràctiques a l'aire lliure, també estan augmentant molt, el nombre d'accidents i rescats. Com es podria aturar? O quina és la clau per a conscienciar la gent que cal respectar unes mesures de seguretat bàsiques?
La formació és igual a seguretat. Partint de la premissa que el risc zero a la muntanya no existeix, però sí que el pots minimitzar, i això passa per formar-te, per conèixer les teves limitacions físiques i psíquiques, per preparar-te la ruta, per conèixer la meteo, per una cosa tant simple com portar un mapa o anar ben equipat... Falta molta cultura muntanyenca, i tothom troba fàcil d’accedir al medi natural. Al final, el tema dels rescats, si continuen creixent es prendrà la decisió de que es cobrin, com ja fan altres comunitats autònomes o altres països de referència muntanyenca. Hem d’aconseguir posar més en valor la preparació de l’activitat i menys el rescat de muntanya. L’objectiu és reduir els rescats.

« Falta molta cultura muntanyenca, i tothom troba fàcil d'accedir al medi natural »

Què en pensa de les regulacions que s'estan aplicant als accessos de moltes muntanyes per evitar-hi les massificacions?
Han vingut per quedar-se, però s’han imposat totes alhora i sense tenir en compte al nostre col·lectiu. Nosaltres fa molts anys que caminem i fem activitats al medi natural, i ara ens han posat tots al mateix sac, amb les mateixes afectacions. Entenem i defensem certes regulacions, però mai prohibicions. Ens agradaria que s’escoltés més la veu dels excursionistes i de la Federació. Regulacions quirúrgiques que és el que vam proposar. En dies concrets i en horaris concrets. S’ha aplicat algunes regulacions que s’apropen més a prohibicions i a decrets imposats que a regulacions treballades i pensades.

Recollint la Creu de Sant Jordi de la FEEC (Autor: FEEC)

Hi veu alguna alternativa?
Si. S’han de fer més campanyes d’informació a la societat i facilitar a l’excursionista esporàdic les eines que li facilitaran una visita a un espai natural que és totalment diferent a les necessitats esportives que realitzen en el nostre col·lectiu. Com deia abans, s’ha de ser més precís i escoltar.

« Sembla que tingui més importància un 'selfie' dalt de la Pica d'Estats que la pròpia travessa amb els companys »

El que és evident és que en els últims anys la cultura de muntanya ha canviat força, respecte d'una dècada enrere. Veu el canvi reversible?
Malauradament, sí. Els valors de les persones i de la nostra societat en si han fet que siguem més individualistes, més competitius, diferents, i que tingui més importància un ‘selfie’ dalt de la Pica d’Estats que la pròpia travessa amb els companys. És allò de gaudir del camí que fas més que no pas del lloc on vas, però hi ha gent que ni gira al cap per contemplar, només van enganxats a la ruta del rellotge.

Com fer-ho per recuperar l'esperit d'abans?
Continuant ensenyant i transmetent els valors de la muntanya a les noves generacions, adaptades a les noves situacions, però sense oblidar d’on venim. L’evolució és imparable, però diuen que qui perd els orígens perd la identitat. Doncs això. Hem d’aconseguir que l’essència segueixi intacte com segueix amb molta gent.

Una altra cosa que també ha canviat molt és el clima. Com està afectant el canvi climàtic a la pràctica esportiva de muntanya?
Sens dubte, la temporada d’activitats hivernals ha variat. Ara molts cops comences al desembre i acabes al juny, i això s’està repetint els últims anys. Evidentment que és un factor a tenir en compte i la FEEC està compromesa amb la conservació del medi ambient per poder combatre l’impacte dels humans en el canvi climàtic.

A part de president de la FEEC, també forma part del Patronat de la Fundació de la UFEC, i és secretari de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport. Com està l'esport d'alt nivell català?
Doncs està orfe d’ajudes per part de les administracions. Amb uns recursos mínims estem obtenint uns bons resultats, però és l’esforç de l’esportista i dels seus, que fa que pugui sortir endavant. L’esport hauria de ser un servei essencial a la nostra societat i dedicar-hi molts més recursos. L’esport català ha estat sempre referència arreu del món i ho hem de seguir sent.

No podem acabar sense parlar dels Jocs d'Hivern. Si la candidatura Pirineus-Barcelona es confirma, què comportarà per a la pràctica esportiva de muntanya a Catalunya?
Pel que fa referència a la FEEC, comportarà un interès creixent per l’esquí de muntanya, el qual ja ho hem notat aquests dos últims anys amb l’increment de practicants i esportistes. Si s’acaba concretant, volem ser-hi per treballar per una candidatura sostenible i que l’impacte ecològic al territori sigui mínim. Creiem que s’ha d’escoltar també a la gent del territori, tenim un Pirineu espectacular, massa cops maltractat, i l’hem d’ajudar i no maltractar més. Si es fa bé ho veiem com una oportunitat, però hi ha de ser tothom.

« Tenim un Pirineu espectacular, massa cops maltractat, i l'hem d'ajudar i no maltractar més »

Personalment, què n'opina? N'és partidari?
Com us deia, crec que pot ser una bona oportunitat per donar a conèixer els Pirineus a nivell internacional, per dotar d’infraestructures el territori, que ja s’haurien d’haver executat amb Jocs o sense Jocs. Però cal treballar molt el territori, amb la seva gent, amb les possibles necessitats. S’han de fer uns Jocs participatius, on el país sencer, i sobretot el Pirineu, ha de parlar. No vaig entendre la proposta de l’alcaldessa de Barcelona proposant una votació als barcelonins i barcelonines per decidir si volien els Jocs. Aquests Jocs han de ser de país, ha de decidir el país i com us he dit el territori, i aquest no és Barcelona, són els Pirineus i la gent de muntanya.
Si es fan els Jocs han de ser uns Jocs Olímpics del segle XXI. Convençut que si algun lloc del món es pot fer això és a Catalunya, però com us deia abans s’han d’escoltar a tots els protagonistes i les necessitats que puguin tenir.  
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 

Editorial


Opinions

Més opinions

giny

Edició en paper


giny

giny