Entrevistes

''En el cas que es faci un referèndum és imprescindible que la gent s'informi, i que s'informi bé''

Pau Bombardó Autor del treball de recerca «Jocs Olímpics d’Hivern a la Cerdanya: èxit o fracàs?»

Pau Bombardó
Pau Bombardó, que acaba de començar la carrera de Periodisme
Natural de Puigcerdà, en Pau ha cursat el Batxibac social a l’Institut Pere Borrell del municipi, i ara ha començat a estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Enguany el Grup de Recerca de Cerdanya i l’Ajuntament de Puigcerdà li han concedit el Premi Sebastià Bossom al millor treball de recerca de batxillerat. Ha guanyat el reconeixement amb una investigació de 81 pàgines titulada «Jocs Olímpics d’Hivern a la Cerdanya: èxit o fracàs?».

En el treball, en Pau vol examinar la viabilitat de la candidatura i determinar, a priori, "si es tracta d’una proposta amb garantia d’èxit o d’un fracàs segur". Ho fa a través d’anàlisis, d’enquestes i entrevistes, i arriba a la conclusió que "aquest projecte de candidatura olímpica seria viable només si s’executa tal i com està previst el 2030; és a dir, sense construir noves infraestructures que suposin una inversió econòmica significativa i que després quedarien en desús". Així doncs, creu que els Jocs Olímpics d’Hivern són viables, ja que tenen el suport de bona part del territori i poden esdevenir una oportunitat tant en l’àmbit econòmic com en el social.

 

 
A quina edat et vas posar els primers esquís?
Jo em vaig posar els primers esquís que devia tenir 6 o 7 anys. No he sigut gaire esquiador, però des de ben petit que esquio.
 
Per què vas triar aquest tema per al teu treball de recerca?
Vaig triar aquest tema no enfocat al tema esportiu, sinó més aviat a l’impacte que podia tenir això a nivell social, econòmic, etc. Jo soc un fan dels Jocs Olímpics, d’estiu i d’hivern, i vaig sentir a parlar de la candidatura olímpica de la Cerdanya, i el fet de poder tenir uns Jocs Olímpics aquí és el que em va motivar a dir “ostres, realment serien viables uns Jocs Olímpics aquí a la Cerdanya?”. O sigui, és un somni que es podria fer realitat? O és una ‘anada d’olla’ que...? I això és el que em va fer triar aquest tema.
 

« És un somni que es podria fer realitat? O és una ‘anada d’olla’...? »

Conclous que serien un èxit. Ho dius convençut?
Bé, crec que serien un èxit supeditats a una sèrie de condicions. Evidentment no serien un èxit si es fan de qualsevol manera. Serien un èxit si es fan de forma sostenible, si es fa respectant el medi ambient i, sobretot, respectant la voluntat de la gent d’aquí, al final. Perquè això també pot ser un referent. I si ho dic convençut? Ho dic convençut tenint en compte el projecte que hi ha de moment. Evidentment d’aquí a que es formalitzi poden passar moltes coses, i podria canviar la meva opinió.
 
Devies partir d’una premissa inicial... Et pensaves que arribaries a aquesta conclusió?
La veritat és que vaig començar a investigar sense saber si eren viables o no. I jo crec que això, començar des d’aquesta posició imparcial, vaig parlar amb partidaris i amb detractors, i realment la conclusió no la tenia clara. És a dir, no tenia la hipòtesi, al principi. Va ser la investigació, i també l’estudi de projectes anteriors, el que em fa dir “ostres, aquest projecte respecta més el medi ambient, respecta més l’essència, al final, de la Cerdanya”. No seria una destrossa del territori, aparentment, i això és el que em va portar a aquesta conclusió.
 

« Aquest projecte respecta més el medi ambient, respecta més l’essència, al final, de la Cerdanya »

De les respostes de les entrevistes i enquestes que has fet, te n’ha sobtat alguna cosa?
La veritat és que, de l’enquesta que vaig fer, em va sobtar, primer, que respongués tanta gent. Que vaig rebre unes 300 respostes, que al final no representen, ni molt menys, la totalitat de la Cerdanya; però no m’esperava tantes respostes. I el que també em va sorprendre va ser el resultat. Perquè pràcticament tres quartes parts del enquestats em van dir que estaven a favor dels Jocs Olímpics. M’esperava molta més igualtat en aquest aspecte.
 
Un apartat del treball és «Els Jocs Olímpics d’Hivern i la política». Expliques com la voluntat de Barcelona es va acabar imposant a la de la Cerdanya fins que la Generalitat va rellevar l’Ajuntament de la capital. Creus que aquesta pugna s’ha traslladat a altres àmbits?
És evident que la política té molta influència en molts d’àmbits. I quan Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants i entre la Cerdanya, el Pirineu i l’Aran no arriba pràcticament a l’1% de la població de Catalunya, és evident que això es tradueix als despatxos. I jo crec que no hauria de ser així, perquè al final són uns Jocs Olímpics que els protagonistes són la Cerdanya o, en aquest últim projecte, també el Pirineu i la Val d’Aran. Llavors considero que Barcelona no s’hauria d’imposar d’aquesta manera unilateral a prendre decisions. Que potser sí que a llarg termini s’haguessin pres, però des de la Cerdanya s’estava treballant molt per tirar endavant aquesta candidatura, i Barcelona unilateralment va trencar el pacte i aquí es va quedar tot.


 

« Des de la Cerdanya s’estava treballant molt per tirar endavant aquesta candidatura, i Barcelona unilateralment va trencar el pacte i aquí es va quedar tot »

Ara fa un moment en parlaves, i al treball hi dediques un apartat, de la possibilitat de celebrar un referèndum. Penses que és una opció viable?
Sí sí, i tant. Per descomptat. De fet quan vaig fer el treball el govern encara no s’havia posicionat sobre la celebració d’un referèndum. Ara sí que han dit que hi estan completament a favor i que s’organitzarà un referèndum. Això en el treball no es contempla perquè jo el vaig entregar el desembre de l’any passat i no hi vaig poder afegir aquest incís, que amb el canvi de Govern van donar per fet que hi hauria un referèndum. Jo crec que evidentment és la millor opció, perquè s’ha de tenir en compte la voluntat de la població, no només de la Cerdanya, sinó també de tots els territoris afectats directament. Considero, per això, que no s’ha de fer un referèndum a Barcelona. Per què? Doncs perquè qui portarà el pes d’aquesta candidatura són els Pirineus. Barcelona, al final, no tindrà un impacte sobre la seva vida quotidiana, perquè és un esdeveniment més de molts altres que es fan en aquella ciutat. En canvi al Pirineu sí que hi tindran un impacte significatiu. Llavors considero que s’hauria de fer el referèndum a les comarques del Pirineu i l’Aran, i potser també a les limítrofes, com poden ser el Berguedà o el Ripollès, que també rebrien un impacte important.
 

« Considero, per això, que no s’ha de fer un referèndum a Barcelona »

Tu que has sondejat molt el territori per fer la recerca, quin diries que seria el resultat?
Doncs la veritat és que m’he trobat molta divergència d’opinions, i també m’ha sobtat la ignorància, en alguns casos, de la gent que opina sobre el tema o es posiciona sobre el tema, però quan tu els demanes arguments sobre la seva posició no et saben argumentar bé el per què. “Ah, no, perquè és que es carregaran la Cerdanya...”. Però detalla’m una mica més per què es carregaran la Cerdanya. Tu t’has mirat aquest últim projecte? No es carregaran la Cerdanya. Si m’argumentes “ostres, és que potser el 2030 no tindrem neu; potser per fer neu haurem de generar un impacte ambiental que no ens convé ara mateix”, doncs aquest argument te’l compro. M’ha sobtat molt la ignorància en aquest sentit, i no et sabria treure una conclusió clara de qui guanyaria en un referèndum, la veritat. Perquè ja et dic, hi ha molta divergència d’opinions. I sobretot, en el cas que es faci un referèndum, és imprescindible que la gent s’informi, i que s’informi bé.
 
Acabes concloent que mai se sap si aquest treball et podria obrir les portes a noves oportunitats. Tenies en ment alguna cosa concreta?
No. La veritat realment és un treball que no el puc deixar tancat ara. És a dir, d’aquí al 2030 poden passar moltes moltes coses, i aquest també va ser un dels motius pels que vaig decidir deixar la porta oberta per veure què podia passar en un futur. Perquè aquest treball és un element per informar una mica del que hi ha ara mateix, agafar arguments de tot tipus, posar opinions sobre la taula, i realment vaig deixar la porta oberta per això. Ara fa res s’ha dit que hi haurà un referèndum, però qui sap si d’aquí a pocs anys es decideix una altra cosa... Potser seria una bona manera d’ampliar-lo.
 
Sincerament, creus que s’acabaran fent, els Jocs?
És una pregunta difícil. Perquè no ho sé... A veure, s’ha de tenir en compte que el projecte està en una fase molt prematura, ara mateix. És a dir, no s’ha arribat ni a formalitzar davant del Comitè Olímpic, i si surten competidors és possible que aquests competidors ens deixin fora de la cursa a nosaltres. Però hi ha números, perquè des del Comitè Olímpic es va fer una exploració de les instal·lacions i tot plegat, i es va considerar que el territori era apte per acollir uns Jocs d’Hivern. Llavors, si la candidatura es tira endavant i, sobretot, si tira endavant amb el suport de la població, jo crec que sí que hi ha opcions.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 

Editorial


Opinions

Més opinions
giny

Edició en paper


giny

giny
giny
giny