Entrevistes

"Sembla que es prepara un bon hivern i que la neu no faltarà"

Román Llagostera CEO de Troposferica

RomanLlagostera,Troposferica
Román Llagostera té més de 30 anys d'experiència en el ram
Transparència, Responsabilitat, Originalitat, Passió, Orientació, Senzillesa, Fiabilitat, Eficiència, Rigor, Integritat, Confiança i Adaptació. Aquests són els valors que han guiat la fundació de Troposferica, i que hi han donat nom. Amb seu a la Molina, l'empresa va néixer durant el confinament de l'any passat, i en poc més d'un any la seves prediccions meteorològiques ja arriben a tot el Pirineu. Román Llagostera n'és el director. Emprenedor, enginyer agrònom i màster en Direcció i Administració d'Empreses, té més de 30 anys d'experiència en la gestió integrada, tant en l'àmbit privat com en el públic, en empreses de serveis ambientals. I avui ens parla de Troposferica, i del món de la neu en general.

Com resumiria l’activitat de Troposferica?

Fem la comercialització, distribució, venda de productes, o prestació de serveis, entre d’altres, en l’àmbit de la meteorologia i de l'economia circular. Acompanyem i ajudem a les organitzacions, empreses i entitats a millorar l’eficiència en la seva gestió.

És una empresa força jove. D’on va néixer la idea de crear-la?
Doncs sí, som una empresa jove, nascuts a l’estiu de 2020 en plena pandèmia. El temporal Glòria, un canvi professional i la irrupció de la pandèmia de la covid-19 van permetre formular, estudiar i crear el projecte Troposferica, degut al confinament forçat per les autoritats sanitàries durant la primavera de 2020.

Quin perfil de clients tenen, a data d’avui?
El perfil de clients que tenim és molt variat. Principalment, però, estem en el món de la muntanya i la neu, dels serveis urbans, de l’agricultura, del marítim i dels esdeveniments. Actualment estem proveint de serveis meteorològics a la gran majora d’estacions d’esquí dels Pirineus catalans i aragonesos, com Vallter, Vall de Núria, La Molina, Portainé, Espot, Boí Taüll, Astún, Candanchú, i també del Principat d’Andorra, a Grandvalira. Assessorem meteorològicament a empreses de serveis urbans de la ciutat de Barcelona i a ports nàutics com el Port de Mataró, entre d’altres.

I quines són les seves expectatives de futur?
Seguir incorporant talent sènior i júnior per respondre a les demandes creixents del mercat. Un mercat, per cert, molt especialitzat, que ens permeti posicionar-nos de forma clara líder en el nostre sector.

Un dels seus punts més forts és l’aplicació de Temps a la Muntanya. Quin és el perfil dels usuaris?
L’aplicació la vam publicar al juliol de 2021 i encara estem en un primera versió que poc a poc anem millorant, doncs la inversió és alta. El públic a qui va destinada aquesta 'app' és bàsicament durant l’hivern a esquiadors habituals, gent del món de l’esquí i de la muntanya. Fora de la temporada d’esquí, el primer públic objectiu són les més de 500.000 persones, a Catalunya, que surten a fer excursions a la natura.


L'aplicació Temps de Muntanya és una de les últimes creacions de Troposferica

En què es distingeix d’altres aplicacions similars?
La diferència fonamental és que aquesta app té un equip de meteoròlegs a darrera que treballen l’aplicació i donen un extra de fiabilitat a les prediccions. També destaquem el grau de detall que hi ha a les prediccions a muntanya i a les pistes d’esquí, on mostrem la predicció per a les diferents cotes, acumulació de neu i fins i tot el risc d’allaus previst.

També ofereixen diversos instruments al públic en general?
Sí. A més a més de les prediccions, estudis climàtics i gestió de l’app, assessorem, subministrem, instal·lem i mantenim tot tipus de sensors meteorològics per tot tipus d’empreses i particulars. Disposem també d’una botiga online anomenada Astromet by Troposferica, on qualsevol aficionat a la meteorologia podrà trobar tot allò que pugui necessitar.

« L’experiència ens permet determinar quins models funcionen millor en determinades situacions, com ara la formació de tempestes o el pas de fronts atlàntics, així com saber l’impacte que pot tenir l’orografia del terreny en aquests fenòmens »

Com es fan, les prediccions meteorològiques?
Les prediccions les elabora diàriament un equip de meteoròlegs especialistes consultant i contrastant models meteorològics diversos (com ara l’ICON-DWD, AROME, EURO-4, HARMONIE, entre d’altres) i combinant-los amb el seu coneixement professional i el seu criteri. L’experiència ens permet determinar quins models funcionen millor en determinades situacions, com ara la formació de tempestes o el pas de fronts atlàntics, així com saber l’impacte que pot tenir l’orografia del terreny en aquests fenòmens. Un cop avaluada la situació, es redacta un pronòstic adaptat a les necessitats específiques de les persones a les quals va adreçat.
També realitzem prediccions estacionals basant-nos en models d’institucions de referència com el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, i tenint sempre molt en compte el terreny i la climatologia de cada localitat.

« El cert és que l’atmosfera és el que anomenem un sistema caòtic, i per tant, no resulta fàcil aconseguir una fiabilitat per damunt del 95%. No obstant, nosaltres treballem dia a dia per assegurar la màxima fiabilitat en les nostres prediccions »

És vox populi que normalment no ens en podem fiar, de les prediccions...
El cert és que l’atmosfera és el que anomenem un sistema caòtic, i per tant, no resulta fàcil aconseguir una fiabilitat per damunt del 95%. No obstant, nosaltres treballem dia a dia per assegurar la màxima fiabilitat en les nostres prediccions. El que ens distingeix d’altres opcions disponibles al mercat és el component humà: les prediccions de la nostra app estan supervisades per un equip de meteoròlegs que avalua cada dia la situació meteorològica i s’encarrega de modificar-les o d’enviar avisos als usuaris segons ho cregui convenient. A més, periòdicament es comparen 'a posteriori' amb dades reals d’estacions meteorològiques d’arreu del territori com a mesura de control de qualitat que ens permet aplicar les millores tècniques que siguin necessàries i assegurar la millor experiència als nostres usuaris.

« S'han apropat pertorbacions i han arribat els primers freds. I així continuarà el que queda de novembre i desembre »

S’atreveix a fer una predicció meteorològica per aquest hivern al Pirineu?
Més que una predicció parlem d'unes tendències. Una predicció més enllà dels 10-14 dies ja no es una predicció, meteorològicament parlant.
Així doncs, sense entrar en detalls, tot apunta cap a un hivern dins de la mitjana climàtica; és a dir, normal. Un hivern amb períodes freds i alguna nevada que podria ser intensa. De moment ja hem trencat la dinàmica ensopida que arrossegàvem de fa mesos. S'han apropat pertorbacions i han arribat els primers freds. I així continuarà el que queda de novembre i desembre, descartant llargs o monòtons períodes anticiclònics. L'anticicló podria quedar més proper de cara al gener i febrer del 2022, sempre, però, amb períodes intermitents d'inestabilitat.
Per tant, sembla que es prepara un bon hivern i que la neu no faltarà!

Llagostera esquia des que tenia tres anys

Entrant al mon de l’esquí, com definiria l’estat de les pistes catalanes i andorranes?
En general tant les estacions d’esquí catalanes com les andorranes assoleixen un alt nivell de qualitat tant en remuntadors com en pistes. Tothom ha fet un esforç molt gran, tot i la crisi, per mantenir-se al dia i no quedar obsolet. I això també s'aplica a la resta de serveis que ofereixen les estacions, com escoles d’esquí, lloguer de material, restauració, oci après esquí...
Particularment trobaria a faltar en general, tot i les conegudes excepcions, una falta oferta culinària més elaborada que defugi dels self o de l’entrepà i la beguda.

Fa uns dies el Diari de la Neu va publicar un reportatge sobre l’estat dels clubs catalans, i molts dels seus responsables ens van dir que ara es pot esquiar més que abans. Creu que tenen raó?
Sí, i té una explicació senzilla: la neu de cultiu o anteriorment anomenada neu artificial. A les dècades dels 60, 70 i 80 no existia la meu de cultiu i l’inici i final de temporada venien marcats per les nevades que es produïen i la meteorologia al llarg de la temporada. Així, recordaran tots aquells que ja tinguin uns anys que en aquelles dates difícilment es començava a esquiar abans de Nadal i moltes vegades calia esperar a la nevada de Reis. Excepcionalment, jo especialment recordo a Baqueira Beret obrir entre el 22 i 30 de novembre producte d’una bona entrada de nord amb la seva generosa nevada.
A partir de la instal·lació de la neu de cultiu, bàsicament s’ha avançant el començament. Quin any no es pot esquiar pel pont de la Puríssima o abans? Quina estació catalana bat records de 6 mesos amb l’inici i final de temporada? Sense anar més lluny, amb el fred d’aquests primers dies de novembre de 2021, qui obrirà primer: Masella, Sierra Nevada, La Molina..?
Per la part final de la temporada ja no importa tant, un cop acaba el mes de març i passada Setmana Santa el personal canvia el xip de la neu per la platja o d’altres destinacions.

I com veu el futur? El canvi climàtic amenaça el sector dels esports d’hivern a Catalunya i a Andorra?
Bé, amb optimisme. El canvi climàtic és una realitat que ha acompanyat i acompanyarà a la humanitat al llarg de tota la seva existència. I des de l’existència de l’home més enllà dels 300.000 anys aquest ha sobreviscut a 3 o 4 glaciacions. La clau rau en com s’adaptarà a l’increment de velocitat que ha adquirit en els últims 50-70 anys, produït principalment per l’escalfament antropogènic derivat de les activitats humanes.
Del que hi ha evidència, és que els fenòmens extrems i la seva periodicitat van en augment. Per tant, tindrem més onades de calor i més intenses, però també més onades de fred i també més intenses. I pot ser no en la mateixa proporció entre ambdues.
Com tot hi ha un punt d’amenaça, però també hi ha un punt d’incertesa gran del que finalment esdevindrà. Crec que el sector dels esports d’hivern s’ha adaptar a les variacions que puguin esdevenir millorant la seva eficiència en la gestió de les estacions d’esquí i desenvolupar un model de negoci desestacionalitzat , fet en que ja hi són la gran majoria.
Finalment crec que s’ha de treballar per desenvolupar un model de societat que combini el creixement i desenvolupament amb l’ús d’energies netes i models que esdevinguin respectuosos amb el nostre medi.

« El canvi climàtic és una realitat que ha acompanyat i acompanyarà a la humanitat al llarg de tota la seva existència. I des de l’existència de l’home més enllà dels 300.000 anys aquest ha sobreviscut a 3 o 4 glaciacions »

La seva empresa també té adjudicat el servei de suport meteorològic de les estacions del grup de Ferrocarrils de la Generalitat. En què consisteix, exactament, aquest servei?
El grup de Ferrocarrils de la Generalitat va licitar un servei d’assessorament i suport meteorològic per dos anys, prorrogable fins a cinc anys, per a totes les estacions d’esquí del grup (Vallter 2000, Vall de Núria, La Molina, Port Ainé, Espot i Boí Taüll). Els serveis que oferim són prediccions meteorològiques diàries, amb tots els detalls de totes les cotes i amb prediccions sempre recolzades per l’equip de meteoròlegs. Per altra banda, també oferim serveis d’alertes davant de fenòmens meteorològics adversos i informes de tendències estacionals. Tota la informació sempre és consultable a través de la nostra àrea de clients i de l’aplicació.
Tota aquesta informació permet als responsables de les diferents estacions fer i ajustar les seves planificacions diàries de funcionament de remuntadors, serveis, producció de neu de cultiu i d’altres. En funció de la meteorologia prevista poden avisar amb anticipació als clients davant de fenòmens que puguin interferir en la seva jornada d’esquí.
A tall d’exemple, el fet de conèixer en detall les temperatures previstes, hora per hora i per cotes cada 100 metres, permet optimitzar el sistema de producció de neu artificial i estalviar en consum d’energia elèctrica, a dia d’avui aspecte molt rellevant.
Cal afegir que recentment també hem estat adjudicataris del serveis de meteorologia per les línies de tren i cremalleres de muntanya (Montserrat i Núria) de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 




Editorial





giny



giny

Edició en paper


giny

giny