Entrevistes

“Vull ser el primer esquiador que guanyi la Transat Jacques Vabre”

Aurélien Ducroz Doble campió de la Freeride World Tour i participant a la Transat Jacques Vabre

La seva experiència a la muntanya també li ha servit al mar
Ducroz ha guanyat dos cops la Freeride World Tour
El doble campió del món del Freeride World Tour, nascut al Mont-Blanc, participa a la Jacques Vabre, una de les travessies atlàntiques en vaixell de vela més importants del món. La seva arribada està prevista cap al 5 de desembre. En aquesta entrevista, ens parla de com ha arribat fins aqui i de com d'important n'és saber treballar la confiança.

La seva arribada està prevista per al 5 de desembre

Vas créixer a les muntanyes de Chamonix. Confies en tu mateix i en els teus coneixements de manera diferent allà que al mar?
Una cosa alimenta l’altra. Evidentment, el meu nivell de confiança continua sent diferent a la muntanya i al mar. Tinc 30 anys d’experiència i coneixements a la muntanya i només 10 al mar. Durant la meva primera Transat, em feia una mica de pànic el fet de com afrontar-la, i després, dia a dia, em vaig començar a adonar que, en general, la navegació i l’esquí són molt similars. Es tracta d’anar del punt A al B; i al mig, es tracta de manejar elements. La manera en què vaig abordar el projecte es va tornar més natural i menys aventurera. A la muntanya i amb els anys, tinc cert instint i faig algunes coses de manera natural. Aquests hàbits per gestionar, anticipar i entendre els elements també em són molt útils al mar.
 
El senderisme i l’escalada, a la muntanya, i la travessia de l’Atlàntic, són sensacions diferents en el procés, en arribar al cim o a la meta?
La meta és una qüestió de perspectiva. En una regata de vela, la meta és el final; això és tot. A la muntanya, el cim només és la meitat del viatge. Això és molt important i una de les raones per les quals molts accidents només passen en el descens. La meva preparació personal és molt similar quan em preparo per un viatge a la muntanya o al mar. L’experiència hi té un paper important, i després intento estendre ponts entre els dos esports, especialment amb la vela, que és definitivament més tècnica i, en termes de temps, molt més llarga. Aquests ponts són molt importants per mi, per aportar-me confiança. Tot i així, hi ha una cosa molt diferent. A la muntanya, rarament estic sol; normalment hi ha un o més companys. En la navegació en solitari, això és molt més difícil d’afrontar, perquè no estem fets per estar completament sols; i durant força temps, uns 17 dies per la Route du Rhum. Això suposa realment una responsabilitat.


La seva experiència a la muntanya també li ha servit al mar
 
T’has emportat alguna cosa de la muntanya al mar? Per exemple, el mateix enfocament en la preparació, la investigació, l’actitus...?
Tot. Absolutament tot.
 
Què és el més valuós que t’ha ensenyat la muntanya respecte a tu mateix com a escalador i alpinista?
La humilitat. Entendre el poder i el perill de la muntanya és la clau i la primera qualitat per anticipar-se i aprehendre’ls millor.
 
Confies en...
Per la teva carrera, què vol dir la confiança? En què confies per actuar amb seguretat?

La confiança significa molt; és la base de tot. Les actuacions es basen i es construeixen en la confiança; has de confiar en tu mateix per anar més enllà, has de confiar en el teu equip per anar més enllà. La confiança és la clau de l’autosuperació.
 
Què és necessari per crear confiança?
No n’estic segur de tenir la recepta màgica. Això no obstant, per construir la confiança el primer que cal fer és definit l’objectiu i, després, definir el camí cap a l’objectiu. La confiança es construeix pas a pas, creix amb la teva evolució. La confiança tarda en arribar i pot desaparèixer ràpidament.
 
Com creus que influeix el temps en la construcció de la confiança?
Com he dit abans, la confiança tarda en arribar i pot desaparèixer en un segon. Com a esquiador o navegant, m’ha passat molts cops que he perdut aquesta confiança i sempre ha sigut per voler anar massa ràpid.
 
Així, has perdut la confiança alguna vegada?
Són molts els moments en els que he perdut la confiança perquè volia anar massa de pressa. Aquí hi ha alguns exemples, i tots representen grans aprenentatges per a mi. En l’última Transat Jacques Vabre, estàvem molt confiats i segurs de les nostres qualitats amb un gran entrenament, veles noves, etc. Però va passar que, al cap d’uns dies, havíem trencat totes les veles.
Un altre cop va passar durant el meu primer any de navegació. Vaig començar amb poc entusiasme, navegava molt sol i tenia la sensació de manejar-ho bé. Sentia tanta confiança que, al cap d’uns mesos, vaig emprendre la meva primera regata en solitari i vaig desarborar després d’un dia. Hi va haver alguns problemes tècnics, no va ser només culpa meva, però tot i així havia volgut avançar massa ràpid i havia retallat despeses.
Ja abans, amb els esquís, vaig tenir un d’aquests moments en els quals estava fort físicament, llegia perfectament el terreny i tenia resultats sòlids. En una competició, vaig voler impressionar i vaig interpretar malament el terreny, fent un salt cap a les roques. Sens dubte, em vaig confiar massa. Després d’un succés com aquest, vaig necessitar, en primer lloc, refer-me físicament i després mentalment, però recuperar la confiança i la seguretat és llavors qüestió de molt de temps, avançant pas a pas. Ara em prenc una mica més de temps preservant la confiança que he guanyat i fent-la créixer.
 
Quin paper té la resiliència en la creació de confiança?
La resiliència exerceix un gran paper. Ser capaç d’acceptar, entendre, i encara més, anticipar tot el que pot passar en el camí cap a la teva meta forma part d’aquesta construcció de la confiança. És una cosa en la qual realment estic treballant, en la vela i, especialment, en la vela oceànica, on poden passar moltes coses. Doncs les regates són llargues i com dic sempre: “Mentre la línia de meta no estigui a darrera teu no hi ha res fet”.

Creu que l'empoderament de l'equip és clau per donar-li confiança
 
Com aconsegueixes que el teu equip confiï en tu, i com descriuries el vincle que es crea quan ho fa?
Fent-los participar plenament en el projecte, escoltant-los i aportant-los la confiança necessària per construir la seva. I així, quan ets capaç de fer que tots sentin que estan en el lloc adequat, que són imprescindibles, seran capaços de superar-se i de fer que la teva confiança creixi.

Quines dificultats o reptes pot superar la confiança? Has afrontat algun contratemps que, alhora, t’hagi fet confiar en les teves pròpies capacitats?
La confiança pot ajudar a superar molts reptes com, per exemple, lesions, errades o fins i tot error propis. Recordo una competició a Rússia, el 2011. Estava liderant el campionat del món i només faltaven dues proves, però el dia abans de la carrera vaig tenir un gran esquinçament als quàdriceps. El metge va ser clar: havia de deixar d’esquiar durant dues setmanes, cosa que significava abandonar la carrera i, per suposat, el títol de campió del món. Al matí següent, li vaig demanar al doctor: què passaria si intentés esquiar només amb l’altra cama? Què passaria si em lliguessis un embenatge fort a la cama per poder esquiar, de cara a aconseguir alguns punts i seguir competint pel títol de campió del món? I això és el que va passar. Vaig aconseguir esquiar no només amb la meva cama, sinó amb la meva confiança, sense esquinçar més el meu quàdriceps, i vaig aconseguir els punts necessaris per disputar el títol a l’última cursa. Aquell dia vaig entendre com d’important era la confiança i tot el que podies fer quan en tenies.
 
Per què és important confiar en la roba?
La confiança es construeix sobre molts factors. L’entorn de l’equip n’és un de clau. En la vela oceànica es parla molt de la importància de tenir cura de les embarcacions. Això no obstant, abans s’ha de tenir en compte el propi navegant i com aconseguir les millors condicions perquè el vaixell vagi ràpid. Per això comptar amb al roba adequada és determinant. No tenim molta comoditat a bord, i per això, un cop més, la roba és realment important. Totes les peces són importants, des de la primera capa fins a la última. Avui tinc l’oportunitat de no preocupar-me per això perquè sé que porto el millor, i això pot marcar la diferència.

Ducroz és un dels ambaixadors de Helly Hansen
 
És possible... Com saps que una cosa és possible o no?
No sé i no m’importa saber si és possible o no. Si vull, faré tot el possible perquè ho sigui. No m’agrada que em diguin que no és possible. Mentre no s’intenti, no se sap.
 
Va ser aquesta la teva actitud cap a la navegació, el que et va permetre competir en alta mar, en grans regates?
És fàcil i difícil alhora. Fàcil, perquè només es tracta de tenir fe en el que faig i intento aconseguir-ho. Difícil perquè es tracta de no perdre la fe. En moltes ocasions vaig pensar que podria aconseguir construir un projecte fort, però al final no va poder ser. Es necessita tenir molta tenacitat. Continuar endavant és l’única opció.
 
Què desitjaries fer possible aquest any?
Construir la meva embarcació per a un projecte propi, i continuar fent projectes eficaços, TJV i RDR. Vull ser el primer esquiador que guanyi la Trasat Jacques Vabre.

Aquest any vol construir una embarcació per a un projecte propi
 
Com d’important és la confiança quan es tracta de fer les coses possibles?
La confiança et farà més fort del que creus.
 
Tens algun somni o ambició que requereixi confiança per fer-lo possible?
Sí, per suposat, molts; i és la confiança la que m’hi portarà.
 
Com et prepares pel que creus possible o impossible?
Sempre intento reduir tots els dubtes analitzant abans d’anar; i així, impossibles es converteixen, a poc a poc, en possibles.
 
Què sents quan aconsegueixes alguna cosa, gran o petita, de manera individual? Hi ha alguna cosa que et pensaves que era impossible i vas aconseguir per tu mateix?
He aconseguit molts objectius individualment gràcies a l’esport. Però al final, fins i tot en l’esport individual, sempre hi ha gent al teu voltant que t’ajuda. Així, aquests assoliments individuals es converteixen en assoliments d’equip. Convertir-me en navegant, això és una cosa que em pensava que era impossible no fa massa temps. Soc un esquiador nascut al Mont-blanc (Chamonix) que està construint un vaixell per a la Route du Rhum. Això per mi encara és una cosa increïble.
 
Què sents quan aconsegueixes alguna cosa, gran o petita, en equip? Hi ha alguna cosa que et pensaves que era impossible i que vas aconseguir gràcies a l’equip?
Una victòria en equip és molt especial; tot i que, com ja he dit, fins i tot en solitari estàs en un equip. La victòria, el 2015, del Tour de França, va ser la meva primera prova per equips i el que vam aconseguir en aquella carrera va ser senzillament increïble. La compenetració que creix al llarg de la prova; el nivell de cada un que puja, gràcies als altres; aquella eufòria que s’apodera de nosaltres i ens permet somiar i esperar molt més dels objectius inicials; i al final, nosaltres que érem els petits de la carrera, vam guanyar la gran final i vam acabar al peu del podi amb el premi a l’esperit de lluita. Aquesta experiència d’equip la recordo sovint perquè em va fer créixer i progressar molt.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny