Entrevistes

''Fins que no arriba el primer corredor a meta, sempre hi ha dubtes sobre el marcat''

David Gensana Guia de muntanya i traçador de recorreguts d'SKIMO

David Gensana, guia de muntanya i traçador de recorreguts d'SKIMO
David Gensana, guia de muntanya i traçador de recorreguts d'SKIMO
David Gensana és Guia de muntanya i un reconegut traçador de recorreguts d'SKIMO. Fa molts anys que dissenya circuits per a l'elit d’aquest esport: Copes d’Espanya, Campionats d’Espanya i Opens. De fet, l’Open Vall de Boí porta, entre d’altres, el seu segell des de fa uns quants anys.

De professió Mosso d’Esquadra del Cos de Muntanya, és una persona altament qualificada, apassionat dels esports de resistència al medi natural i amb una experiència més que contrastada.


Aquest febrer de 2022, ha format part de l’organització dels Campionats ISMF d’Europa d’Esquí de Muntanya que s’organitzaven a Boí Taüll. N’és el director de traçats i ho fa en el terreny que més coneix, la Vall de Boí, casa seva. Treballa amb l’empresa Oxigen Services en molts projectes i aquest any, forma part de l’equip del DYNAFIT SKIMO PIRINEUS CHALLENGE.

Comptar amb ell perquè dissenyi els recorreguts dels diferents challenges del projecte, és un autèntic luxe perquè ha entès perfectament el projecte i ha buscat els millors itineraris, tenint en compte la seguretat i empatitzant al màxim amb els diferents tipus d’esportistes a qui es dirigeix aquesta proposta.


Les curses del Dynafit Skimo Pirineus Challenge es divideixen en:

● Cursa Vall de Boí. 1250m+. Cursa exigent. Consta de tres pujades i tres baixades, amb un tram a peu per posar els esquís a l’esquena. Tres mètodes de progressió per a persones amb certa experiència en terreny de muntanya i una bona condició física.
Un escenari on posar a prova les transicions de la manera més eficaç possible, tal com ho fan els esportistes d’elit d’aquest esport.
Un recorregut que farà descobrir a molta gent les valls colindants a l’estació d’esquí de Boí Taüll, amb sortida i finalització d’aquesta.

● Cursa Alta Ribagorça. 750m+. Pensada per gent que no fa molts metres d’Skimo al llarg de l’hivern, però que ja dominen una mica la tècnica i tenen ganes de posar a prova la seva condició física en un escenari competitiu. Versió també pensada per a incloure practicants d’Splitbaord (progressió semblant als esquís i descens en Snowboard).
Aquí no trobem tram a peu, però si dues pujades i dues baixades per descobrir la zona de Collbirrós i endinsar-se a la Vall de Moró. Terreny controlat de muntanya espectacular.

● Marxa Boí Taüll. 560m+. Pensada per persones amb ganes de fer esport, que volen iniciar-se en l’Skimo o ho han fet fa poc. També per a gaudir amb bona companyia d’una proposta lúdica allunyada de l'estrès de la competició.

L'entrevista:

Són així les curses del Dynafit Skimo Pirineus Challenge?
Correcte, són així.

Amb què t’has basat per dissenyar aquests circuits?
Bé, com tot depèn del nivell de cada persona, el qual va des del nivell zero fins a gent molt experimentada, hem dissenyat tres circuits diferents. Així doncs, depenent del nivell físic i tècnic de la persona aquesta podrà triar la modalitat que més s'adapti a ella.
Els tres tipus de carreres del Dynafit Skimo Pirineus Challenge tenen la peculiaritat que tant les pujades com les baixades són molt agradables i aptes per a tothom. Tot i que ens trobem en un ambient d’alta muntanya no deixa de ser assequible per tothom i amb un mínim risc. Està força bé per a gent que s'està iniciant i que es dona l'oportunitat de conèixer la muntanya de veritat. Volem que amb aquests circuits puguin veure i donar valor a l'esquí de muntanya més pur. I sempre amb molta seguretat.

Tornem uns anys enrere...ens han dit que tu no ets dels Pirineus tot i que hi vius ja fa molts anys. Quina va ser la teva primera experiència amb l'esquí de muntanya?
Va ser una experiència molt dolenta... Me'n recordo que era hivern, vaig acabar de treballar al voltant de les 18:00h i me'n vaig anar a l'estació d'esquí a estrenar els meus primers esquís de muntanya. No coneixia bé l’estació de Boí Taüll i em vaig ficar per una pista molt gelada i gràcies a la meva tècnica nul·la vaig acabar rodolant. Al cap de dues hores em trobava a l'hospital amb un esquinç de turmell. Així va ser la meva primera experiència en l'esquí de muntanya.

Llavors va ser una experiència que la recordaràs sempre.
I tant i tant... Per sort he millorat una mica.

david%20gensana%281%29
De taronja. El David fent feina i coordinant l'equip de muntatge dels Campionats d'Espanya d'Esquí de Muntanya 2021.

D'on ve aquesta passió/interès per l'esquí?
La passió em ve perquè m'agrada molt endinsar-me a la muntanya a l’hivern i sentir que és una experiència diferent. Normalment, la gent a l'estiu fa senderisme perquè fa bon temps, però quan és hivern i fa fred si realment vols estar en contacte amb l’alta muntanya si o si has de fer Skimo. És molt diferent de l'estiu i això és el que més m’apassiona i interessa.

Clar, és una experiència totalment diferent.
Si, és una experiència diferent i molt més complicada perquè si, per exemple, et torces un turmell a l'estiu és un mal menor, però a la muntanya hivernal un accident implica que les coses es poden complicar molt. Així i tot, al final és una cosa que forma part del joc.

Què et va inspirar a dissenyar circuits Skimo i quan vas començar?
Tot es va lligant, ve d'aquesta passió per la muntanya. A finals dels anys 90 jo feia curses d’estiu i vaig començar amb l'esquí de muntanya. Millor no recordar aquestes primeres carreres. Però bé si t’agrada la muntanya, córrer i l’esport les curses d’Skimo segur que t'agraden, també. Aquests tipus d'activitat no són purament físiques ni tècniques sinó una barreja i això és el que realment atreu la gent. Llavors jo vaig córrer curses per tots els Pirineus i clar, vivia a la Vall de Boí, i em vaig adonar que les muntanyes d'aquí realment valen la pena i la gent no les acaba de conèixer. I vam dir: "anem a fer alguna cosa".

Una forma de donar-les a conèixer va ser el 2011-2012 amb el primer Open Vall de Boí, el qual va sortir força bé. La gent va quedar contenta i des d'aquell dia fins avui no hem fet més que créixer. Ara la gent ja coneix la Vall de Boí i els tipus d'itineraris que tenim i venen perquè tenim ascensos i descensos molt interessant i macos.

I a més practiquen esport i veuen les muntanyes, deu ser tot molt bonic.
Sí, i a més amb la cursa Vall de Boí i la cursa Alta Ribagorça del Dynafit Skimo Pirineus Challenge poden gaudir d'un ambient molt alpí i salvatge. I això ho volem transmetre, perquè visquin una experiència única.

Què t'agrada més de dissenyar aquests circuits?
El que més m'agrada és dissenyar circuits on sabem que la gent s'ho passarà bé.
Hi ha persones que en saben molt, però també n’hi ha que no tenen experiència. Per això sempre que dissenyem intentem que les pujades i les baixades siguin agradables, accessibles i fàcils per a tothom. En el Dynafit Skimo Pirineus Challenge no hi trobem pendents molt dretes ni difícils, a més creiem que són descensos molt i molt agradables, pensem que la gent dirà "ostres, ha valgut la pena pujar" perquè realment la baixada la gaudiran molt.

I què no t'agrada tant?
A vegades el dia de la carrera o dies abans, que és quan treballem amb les traces i amb les plataformes, descobreixes la muntanya en males condicions.

El que no t’agrada és l’inconvenient de la meteorologia?
Si, coneixem força bé com està la neu depenent el dia i l'hora, això no obstant, sempre hi ha un punt que no pots controlar, com les temperatures o les boires a la neu. La meteorologia a vegades fa males jugades, quan vols que la gent s’ho passi bé i veus que això no està a les nostres mans... Així com a l’estiu és relativament senzill perquè el circuit no varia a l'hivern sí que ho pot fer.

Com ha de ser un bon professional en el disseny dels circuits Skimo?
Hi ha molts organitzadors que porten tota la vida organitzant carreres, però per ser un bon traçador has d'intentar buscar que la gent s'ho passi el màxim de bé possible, que puguin conèixer el que tu coneixes, que gaudeixin tant la pujada com la baixada i que no pateixin. A nosaltres ens agrada fer trams suaus, perquè la gent pugui pujar sense cap problema i que els hi agradi.
A més, un itinerari, encara que no ho sembli, té com una firma no escrita. Quan vas a un lloc i saps qui t’està muntant l’itinerari ja sabràs el que et trobaràs.
També, la gent ve a un lloc segur, s'ha de tenir molt en compte el tema de les allaus, els pendents glaçats, els components de seguretat, etc. A vegades el fet que sigui un lloc segur o un lloc insegur són simplement 15 metres. I el moment de marcar sí que ho tenim molt en compte, sempre es traça d'una manera que el mateix corredor no pugui ni pensar anar per un altre lloc, si volem que vagi cap a l'esquerra ho marquem molt bé, perquè no es perdi en cap moment.

Com motivaries algú a iniciar-se al Skimo?Què diries a aquelles famílies per convidar-les a fer Skimo? I quin tipus de cursa els recomanaries?
Si es volen iniciar tenim la Marxa Boí Taüll (560m+), està pensada per gent que no ha fet mai Skimo. La pujada és relativament curta la qual arriba a un cim, no a un coll. Aquest cim no és molt alt, estem parlant d’uns 2.600 metres, però tens tot el Pirineu allà mateix. La visió que tens a l'hivern és impressionant i més de cara al març. Una persona que no hagi fet mai Skimo i que potser la seva intenció no és fer curses, això no obstant vol gaudir aquest primer itinerari li serà molt agradable. És una Marxa assequible per tothom, una manera molt bona d’iniciar-se. Pensem que la gent quan arribi a baix dirà "ostres, pot estar bé això de l'Skimo". Després si s’animen a fer curses o no serà una altra cosa, però com a mínim sí que podran gaudir l'esquí de muntanya i el podran conèixer i opinar.

De quina manera es podria preparar/formar aquesta persona per iniciar- se al Skimo?
El dia posterior a les curses hi haurà tot una sèrie de tallers tant d’iniciació, perfeccionament, enfocats a les curses, nivologia, etc. Un cop acabada la cursa podràs saber quines són les teves mancances i gràcies als tallers podràs aprendre i millorar. Per començar, el Dynafit Skimo Pirineus Challenge és un bon lloc, podràs veure realment quina vessant t'agrada i s’adapta més a tu. A banda, arreu de Catalunya tenim uns grans guies, grans formadors en esquí de muntanya. Realment tenim aquesta sort, hi ha molta gent molt bona practicant l'Skimo i poden contactar amb qualsevol guia i tirar-ho endavant.

Consideres que qualsevol persona, tingui l'edat que tingui, pot fer Skimo?
I tant, això sempre si gaudeixes d’una condició física acceptable independentment de l’edat. Hi ha gent d'avançada edat que puja l’Aneto i amb l'esquí de muntanya passa exactament el mateix. Potser diria que si ets molt gran i no has esquiat mai a la vida hauries primer d’aprendre a esquiar. Però de fet l’Skimo, especialment de cara a la primavera, és acceptable a qualsevol edat, és com qualsevol altre esport. Només faltaria que l’edat fos un impediment.

Clar, i si tens ganes.
Clar si tens ganes i el teu cos t’ho permet doncs endavant, sigui Skimo, escalada, bicicleta, el que sigui.

david%20gensana
David Gensana i Òscar Aleman retallant escales per a una prova d'Esprint.

Errors freqüents de les persones?
Últimament, ens estem adonant que hi ha gent que ve del gimnàs o d’altres esports que físicament estan bé, però no han fet mai Skimo. Llavors clar veus que els hi falta tècnica. L’Skimo és un esport que com tots, té una tècnica, i aquesta t’ajuda molt al rendiment.

Llavors quan veus a gent fent Skimo amb mala tècnica primer hauria d'aprendre una miqueta abans i agafar un guia o un company seu que realment sàpiga, perquè si no ho fan acaben pensant que l'esquí de muntanya no és per ells, quan realment sí que ho pot ser. I és clar, amb l’Skimo no pots ser autodidacta, requereix una formació inicial i a partir d'aquí que puguis avançar. I aquesta gent pensa que sí que ho poden aprendre sols en ser esportistes, però estan molt equivocats. És un error freqüent.

Quelcom curiós que t'hagi passat dins de la teva professió i que ho recordis amb un somriure.
En una cursa, que era força important de la Copa d’Espanya, va passar una cosa molt curiosa. Els corredors saben que de pujada hi ha banderes de color verd i de baixada banderes de color vermell, i en veure un canvi de color saben que han de començar a fer el descens. Doncs bé, tot estava perfectament marcat, però hi va haver una voluntària, que no sabem per què, els hi va indicar una ruta diferent. Llavors els corredors no van saber per on anar i es van perdre. Va ser molt caòtic. Els pobres nois per poder sortir per la zona de canvi van haver de passar per damunt d’una xarxa.

Abans d’iniciar una cursa, fins que no t’arribi el primer corredor a meta, sempre tens el pensament de si s’haurà perdut o haurà trobat alguna cosa mal marcada... contínuament tens el neguit, sempre amb els nervis a flor de pell, i fins que t’arriba el primer i et diu "ho he trobat bé", en aquell moment, ja respires d’una altra manera.

Una altra anècdota bastant curiosa va ser que en un dels primers anys, en un itinerari, la gent havia de pujar per una canal on va resultar que no hi havia neu. Doncs bé, la solució va ser carregar a la motxilla una escala d’alumini de més de 10 metres per tal que els corredors poguessin fer-la servir per pujar sense cap perill. Al final va valdre la pena perquè el que compta és que el corredor no tingui cap problema i pugui acabar bé la cursa.

I una altra anècdota va ser que una vegada, en una cursa, havíem de travessar un coll de baixada i ens vam trobar amb uns 10-15 metres sense neu. Vam dir “ostres, que fem ara?”, perquè és una mala jugada que estiguis fent un descens força xulo i de cop parar, treure’t els esquís, caminar i després tornar-te’ls a ficar. Doncs bé, per solucionar-ho vam anar a la ferreteria i vam comprar 15 metres de moqueta tipus gespa artificial bastant gruixuda, vam anar allà i la vam estirar en el lloc on no hi havia neu. Així la gent va poder passar els esquís per damunt i continuar el descens tranquil·lament. I estem parlant de llocs llunyans de l'estació d'esquí, el simple fet de portar-ho i recollir-ho ens porta quasi un dia per anar i un dia per tornar.

Són coses que quan acabes la cursa penses que ha valgut la pena fer aquest esforç per tal que tot funcionés bé. Si pots donar aquest valor afegit és això que guanyes i és el que dic, busquem que el corredor gaudeixi d'una experiència única i que no pateixi.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


















Editorial

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny