L’Albert de Gràcia és el responsable del web Meteo Pirineus, un projecte virtual que va molt més enllà de la meteorologia. I és que a part de les prediccions del temps, ofereixen molts més serveis, com ara sortides pels Pirineus, cursos formatius, experiències variades o coneixements impagables a través de diversos reportatges.

L’equip del portal -que té més de 50.000 seguidors a les xarxes socials- està format per quatre persones, però al seu capdavant hi ha l’Albert, que es defineix com “un geòleg amant dels Pirineus i fascinat des de sempre per la meteorologia”. I avui parlem amb ell precisament d’això, meteorologia, però també d’altres temes com ara el canvi climàtic, la conservació de la neu a les estacions o les pluges de pols sahariana.

Les prediccions varien molt en funció del punt concret del Pirineu (Foto d'arxiu, de MeteoPirineus)

Albert, malgrat el que el seu nom pugui suscitar, Meteo Pirineus és molt més que una web de meteorologia. Oferiu diversos serveis i informacions molt variades. D’on neix el projecte?
És una miqueta la barreja de les meves passions: la meteorologia, el Pirineu i el viatge.

Entre els vostres serveis, però, sí que hi ha les previsions meteorològiques. Molt planerament, com es fan les prediccions?
Nosaltres sempre intentem interpretar les dades meteorològiques que ens ofereixen els mapes, lògicament. I després hi ha una part molt important que és la interpretació d’aquestes dades sobre el territori. Si no tens un bon coneixement del Pirineu, no pots fer unes prediccions acurades del Pirineu. És a dir, has de saber interpretar el mapa, però també has de saber interpretar la zona; perquè el mateix dia, a la mateixa hora, pots tenir diferents tipus de temps al Pirineu.

« Si no tens un bon coneixement del Pirineu, no pots fer unes prediccions acurades del Pirineu »

Se sol dir que els meteoròlegs sempre s’equivoquen. Creus que és per aquest tema d’interpretació del territori?
N’estic convençut. El tema és estrictament saber on has d’interpretar la predicció. Les previsions solen ser bastant acurades, el que passa és que moltes vegades es generalitza. I el Pirineu és molt gran. Si tens una nevada al nord i vius, o aquell dia estàs, al vessant sud del Pirineu, estàs veient que fa un dia de sol radiant. Aleshores la teva percepció és que la predicció del temps no ha sortit bé.

En termes climatològics, l’actualitat està dominada pel canvi climàtic. Com en definiria l’estat actual?
És evident que estem dins d’un escalfament planetari. És a dir, la temperatura any rere any va batent rècords perquè cada vegada és més alta. I estem dins d’aquest context en el que hauríem de plantar cara amb accions reals perquè almenys aquesta inèrcia a l’augment descontrolat es pogués apaivagar una mica o, si pogués ser, revertir.

« S’ha de fer una gran tasca per intentar recuperar l’agricultura, i per intentar tenir una gestió del territori més planificada »

Creus que condicionarà el Pirineu tal com el veiem avui en dia?
Jo penso que, si no canviem les polítiques, sobretot de gestió forestal, sí que el veurem modificat. Perquè tenim un polvorí, com dic últimament, a punt de ser cremat en qualsevol situació d’estiu, o no cal que sigui d’estiu, de sequera d’aquestes que vivim darrerament, de prolongació de setmanes sense ploure. I n’hi ha prou amb què hi hagi un foc perquè tard o d’hora veiem arrasades milers d’hectàrees del Pirineu. Aleshores penso que aquí sí que s’ha de fer una gran tasca per intentar recuperar l’agricultura, i per intentar tenir una gestió del territori més planificada.

En els últims anys les temperatures mitjanes han anat augmentant, i un informe de l’ONU preveu un augment de 4º per a finals de segle. Però també és veritat que en les últimes dues dècades han augmentat les nevades a més de 2.000 m. Com ho hem de lligar tot plegat?
Jo penso que això són inèrcies. Hi ha temporades que tenim més precipitacions i temporades que en tenim menys, però sí que en els darrers anys xoca aquesta conclusió, de dir “ostres, està nevant més en zones d’alta muntanya”. Però com que tenim augment de temperatures, lògicament la neu cau a cotes més altes i després, quan tenim períodes de molts dies sense nevades, part d’aquesta neu s’acaba fonent, o se l’emporta el vent, que és l’altre enemic del Pirineu amb la neu. Aleshores el resum final és que potser neva més en cotes més altes, però també el resultat és que aquesta neu dura menys.

Aquest hivern s’ha presentat la primera Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic. Creus k sera eina efectiva?
Jo penso que sí. La veritat és que no la conec gaire i me l’hauria de mirar ben mirada, però tot el que sigui començar a posar fil a l’agulla, perfecte. I penso que aquí ens hi hem d’involucrar tots: ciutadans, visitants, administracions públiques, propietaris de terrenys forestals i empreses del Pirineu.

« Aquí ens hi hem d’involucrar tots: ciutadans, visitants, administracions públiques, propietaris de terrenys forestals i empreses del Pirineu »

Relacionant-ho específicament amb la neu, aquest hivern des del Diari de la Neu vam fer un reportatge, i alguns responsables de clubs catalans ens van assegurar que, tot i el canvi climàtic, ara hi ha més neu que fa uns anys. Hi estàs d’acord?
Em sembla una mica agosarat… Cal tenir en compte que abans les estacions no tenien la producció de la neu. Aleshores et limitava moltíssim el fet de dependre de la neu que queia del cel per poder tenir una temporada més llarga o més curta. Ara per sort tenim aquesta producció de neu a les estacions d’esquí alpí. Però si ens centrem en les estacions d’esquí nòrdic, continuem tenint el mateix problema: si no tenim producció de neu estem lligats al què cau del cel. I dubto que les estacions d’esquí nòrdic, per exemple, puguin afirmar que ara es pot esquiar més dies que anys enrere. Si no tinguéssim canons de neu jo crec que més d’una estació hagués tancat!

Actualment algunes muntanyes ofereixen la imatge d'un final d'agost (Foto d'arxiu, de MeteoPirineus)

Quan vas participar a ‘Les Neus de la Molina’ ens vas parlar de la conservació de la neu. Pels lectors que no van veure el clip, quins són els factors determinants?
Doncs bàsicament a l’hivern el més factible és que, tot i que tinguem anticicló, que és el temps més habitual que podem tenir al Pirineu català, i que ens acostuma a visitar sobretot al desembre i gener, és clau que tinguem una baixa humitat i absència de vent. Aquests dos factors condicionaran que la neu pugui aguantar molt més temps. Si tenim vents intensos que poden transportar la neu, o fins i tot subliminarla (és a dir, passar d’estar sòlic a glaç), i si tenim humitat, es fa malbé la neu. Moltes vegades veiem que tenim el terra nevat i, tot i que fa sol i temperatures elevades per l’època de l’any de l’hivern, la neu tampoc s’acaba transformant excessivament. I és per aquest fet: perquè l’anticicló acostuma a portar baixes humitats a cotes altes i absència de vents.

« Una baixa humitat i l'absència de vent condicionaran que la neu pugui aguantar molt més temps »

Un altre fenomen meterològic que cada cop afecta més les nostres estacions és la pols sahariana. D’on ve?
Estem al costat d’un gran desert africà, que és el desert del Sàhara, i allà tenim una immensitat de territori àrid i cobert per partícules de sorra de diferents mides. Només que hi hagi un temporal de vent en aquella zona, aquesta pols que hi ha al terra, aquests minerals, passen a l’atmosfera pels forts vents que també hi ha a la zona, i allò perdura durant el temps en suspensió a l’atmosfera, perquè són unes partícules molt i molt fines. Si tenim alguna borrasca o algun anticicló que, amb la seva rotació dels vents, coincideix que les portin cap a casa nostra, doncs les porten cap aquí. És clar, en estar tan a prop de l’Àfrica, qualsevol borrasca que passa pel sud de la Península Ibèrica i que t’impulsi vent del sud, ja tens un passadís bastant directe cap al Pirineu. I si això es barreja amb precipitacions a l’arribada a casa nostra, t’acaba plovent fang o fent la neu aquesta de color xocolata. 

Alguns experts ens han explicat que accelera la fosa de la neu…
Sí sí, està super demostrat! Això afecta l’efecte albedo. L’efecte albedo és quan la llum del sol reflexa sobre terrenys clars, i la majoria de la seva energia rebota i no s’escalfa el terreny. Si tu tens una neu completament blanca, la radiació solar es reflectirà directament, però si tu tens una neu de color marró, el que fa aquest color marró és absorbir energies solars, s’escalfa, i el que està fent és escalfar la neu i, per tant, fonent-la. 

Aleshores anys que, com aquest, ha nevat molt marró, només que després vingui un període càlid, com el que hem tingut a principis de juny o finals de maig, tota aquella neu de color marró s’ha fos a una velocitat impressionant. I si mirem ara mateix com estan les muntanyes del Pirineu, estan amb un aspecte de finals d’estiu, bàsicament. No queda gairebé neu en moltes zones que en aquestes èpoques haurien d’estar completament nevades.