Entrevistes

''Dels set milions de forfets que comprem, només dos es queden a Catalunya''

Ramon Tremosa Autor del llibre Energia Sobirana - Diputat al Parlament de Catalunya

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa, autor del llibre Energia Sobirana - Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
Pòrtic Edicions ha publicat recentment una obra molt interessant, fàcil de llegir i amb molta informació necessària per entendre d'una manera directa i molt didàctica en quin moment ens trobem dins del camp de les energies renovables a Catalunya. Energia Sobirana és un llibre molt útil, escrit per Ramon Tremosa, diputat al Parlament de Catalunya, exeuro parlamentari i exconseller d’Empresa i Coneixement i per Jaume Morron, gerent de dialEC, Comunicació per a la Sostenibilitat.

Conversar amb en Ramón Tremosa és un plaer, ja que la seva faceta de docent li aporta un punt de “Mestre” que et fa escoltar-lo amb un interès especial. Sap comunicar, sap explicar idees i està convençut del que diu. És un gran amant de la muntanya i la neu i defensa la seva terra com pocs. Amb ell, volem parlar del seu últim llibre i de muntanya, que és el nostre món i ens encanta.


ramon-tremosa-energia-sobiranaRamon Tremosa és l'autor del llibre Energia sobirana, publicat recentment per edicions Pòrtic

En quin moment ens trobem a nivell d'auto-suficiència energètica?
Som a la cua d'Europa i és molt trist. Catalunya és un país molt petit, tenim molt desnivell i moltes muntanyes, però en general tenim poc vent i poca terra plana. A l'Empordà tenim vent, i al Delta de l'Ebre, però en l'àmbit d'energia eòlica, molt vent tampoc és bo. Tenim molta gent, un bon teixit industrial, turisme gairebé tot l'any i pocs espais buits. Crec que un bon exemple dels que ens passa a Catalunya el podem trobar a Baviera, que també va tard amb les energies renovables. Si mirem a l'Aragó veurem que estan fent com a molts països de l'est d'Europa. Tenen molt més espai disponible i comencen a entendre que les renovables són el futur. Ens estan guanyant per golejada. A Alemanya, l’energia també està més cara i ja s'està parlant del fet que si les coses no milloren, molta indústria pot marxar a zones en els preus siguin més barats. És important tenir molt clar que no és el mateix tenir els molins de vent al costat d'una fàbrica que haver-la de portar molts quilòmetres enllà, amb els costos afegits que això comporta. Cal que ens preguntem: volem ser energèticament autosuficients, o volem regalar la nostra independència als veïns?

« De set milions de forfets que comprem, només dos es queden aquí »

Creus que parlem poc d'energia?
És el futur. O som sostenibles i sobirans en l'àmbit energètic o el futur que ens espera no és el millor… Els preus estan pels núvols, la guerra a Ucraïna és una mostra de com no estem preparats per una crisi. Inflació, preus disparats… Tenim un teixit empresarial que no té el millor mercat laboral del món, és cert, ni tampoc tenim la fiscalitat més competitiva o les millors infraestructures. L'espoli continua, encara no tenim corredor mediterrani, trens que triguen molt o que directament són un desastre, carreteres amb embussos diaris... Això no obstant, crec que som molt afortunats de viure a Catalunya, un paradís en què el sector públic assumeix coses que ja veurem si podrem mantenir en un futur. De moment, si ens comparem amb altres països, no estem tan malament, però al nord d'Europa les coses s'estan fent molt millor i hauríem de mirar cap a Dinamarca.

La terra dels molins de vent, junt amb Holanda.
Exacte, ells han posat per davant la practicitat i les ganes de ser autosuficients i han pensat que encara que el paisatge pugui canviar, el més important ara mateix és tenir una capacitat de producció energètica independent. Això no obstant, s'ha de tenir clar que tots els molins s’han de canviar cada vint anys i les plaques solars cada quinze, no tot és tan bonic com sembla. Els molins es desmunten, si, és cert, i es canvien per altres, però si hem de ser pràctics, et diré que l’energia hidràulica fa més de cent anys que funciona molt, és ràpida de generar i és molt fiable: no saps si demà farà sol o vent, però en el cas de la hidràulica la seguretat del subministrament els tens garantit.

« No pot ser que dos regidors de la CUP, que són els dos únics que hi ha a l’Alt Pirineu, siguin entrevistats a tots els mitjans, amb uns arguments més que discutibles »

El futur són les centrals reversibles…
Totalment. La gran importància de les centrals reversibles avui en dia ens porta a pensar en un escenari que no tenim i que hauríem de tenir. A Catalunya ja tenim tres centrals reversibles, que treballen amb poca potència. Un exemple el tenim a Tavascan. A les hores diürnes, l'aigua es turbina –produeix energia- i es guarda a l'embassament de Tavascan. De nit, si es considera que “sobra” energia al sistema, s'aprofita aquest excedent per bombar l'aigua cap a una cota superior. A Catalunya hi ha dues centrals reversibles més, la de Sallent a la Vall fosca i la de Moralets, a la boca sud del túnel de Vielha.

Les lleis actuals ajuden o perjudiquen?
Des del 2019 que estem treballant en la bona direcció, és un camí llarg i no tothom veu amb els mateixos ulls la importància de les centrals reversibles. Amb el president Torra vàrem poder avançar, però ara amb ERC estem estancats, i això no ajuda a futurs Inversions. Les centrals reversibles són molt cares de construir si partim des de zero, perquè primer cal construir els dos pantans i tota la maquinària que faci córrer l’aigua. Però a Catalunya tenim molt guanyat en aquest sentit. Ara mateix podem comptar amb seixanta-sis pantans. Al nostre llibre pots trobar un estudi del Col·legi d’Enginyers que explica d'una manera molt directa i fàcil d'entendre, que, si aprofitem els pantans que ja existeixen per fer centrals reversibles (amb un impacte ambiental molt baix), Catalunya podria arribar a tenir un potencial energètic de catorze gigawatts. I aquest potencial el podem assolir amb inversions de centenars de milions d’euros, no de milers de milions. Crec que tenim al nostre abast eines molt bones per poder treballar enfocats en la independència energètica, però de moment, encara sembla que portem bastons a les rodes.

« Des de la cota més alta de Boí-Taüll, podem baixar cap a la Vall Fosca, on tenim una estació fantasma que no va poder veure la llum »

El llibre està dedicat a l’Antoni Tahull
Si, és una bellíssima persona que coneix molt bé l’Alta Ribagorça. Ell és dels que defensa que entre els embassaments de Baserca i Cavallers, es podria construir una central reversible que, sense cap mena de dubte, podria ser la més gran del món, amb tres gigawatts de potència, i encara et diré més, ho podríem fer aprofitant les instal·lacions existents. Perquè ens fem una idea, és més o menys l'equivalent a l’energia que aporten tres reactors nuclears. Si volem tancar les centrals nuclears de casa nostra, primer hem de tenir moltes centrals reversibles. No cal posar plaques infinites a camps, autopistes i teulades, ni anar col·locant molins per tot arreu. El futur demana potenciar els embassaments reversibles. Imagina't el que podem arribar a fer a una canonada, un motor i que l'aigua pugi i baixi constantment. I et diré més, el túnel vell de Viella està totalment desaprofitat. Imagina passar una canonada fins a la Vall d'Aran, i després que baixi fins a França, podríem obrir noves vies de negoci amb la nostra energia i a França estarien encantats.

Parlem de neu, de turisme i de la teva terra. El turisme d'aventura viu un bon moment al Pirineu…
El Pirineu de Lleida i en concret el Pallars i la Ribagorça, tenen dos actius molt importants, la neu i el ràfting. No pots arribar a imaginar com ha estat de revulsiu per la comarca i per moltes poblacions el ràfting, una activitat que pot fer tota la família i que és realment espectacular. Des de fa uns anys, s'ha invertit una mica més de mig milió d'euros millorant la connectivitat fluvial en els salts de Sossís (Conca de Dalt) i de l'Hostalet (Sort), a la Noguera Pallaresa. S'han fet passos laterals que permeten que les embarcacions de ràfting i altres tipus d'esports d'aventura puguin continuar el seu descens sense interrupcions fins al pantà de Sant Antoni. És una baixada de gairebé 50 km…
fins a la Pobla de Segur.

boi-taull-esquiador
Des de Boí Taüll, observant la vall de Manyanet, la vall que separa la Vall de Filià, dins la Vall Fosca, del domini esquiable de Boí Taüll (Foto: arxiu DDLN).

Ets esquiador?
Si, m'encanta esquiar, però no hi vaig tant i com voldria. Entre Europa, la Conselleria i el Parlament… Era molt complicat poder pujar a esquiar. Recordo que molts dijous en tornar a casa no tenia esma de fer res. El cansament era molt gran, del Parlament Europeu a Barcelona, amunt i avall. No podia organitzar-me per pujar a esquiar i tenir temps per tot… Ara les coses són diferents.

Com veus l'esquí a Catalunya?
Tenim estacions espectaculars, amb poblets, paisatges, pistes, tradicions… És un dels grans actius que tenim a escala d'aprofitament turístic i econòmic de les nostres muntanyes, però s'ha de fer molta feina encara. Et poso un exemple: dels set milions de forfets que comprem els catalans, només dos es queden a Catalunya, els altres 5 van fora. Alguna cosa estem fent malament a l'hora de conservar esquiadors. Necessitem seduir, fer que els catalans gaudeixin de les estacions que tenim a casa.

Els JJOO segueixen a l'horitzó o tirem la tovallola?
No tiro la tovallola, de moment està en stand-by. Ara només espero i desitjo que a l'Aragó en Lamban no torni a sortir escollit, em consta que al PSOE aragonès tenen moltes ganes d'arribar a una bona entesa amb nosaltres i que en Lamban ha enfonsat totes les reunions. Posicionar-se al costat de VOX i el PP ha estat un greu error. El COE vol que s'arribi a un acord, tenen moltíssimes ganes de portar uns JJOO al Pirineu i si les coses van bé… No descarto que puguem presentar la candidatura que el Pirineu necessita. Soc dels que pensa que uns JJOO serien un gran revulsiu pel Pirineu com a marca i per Catalunya. Estem ancorats en la política del NO A TOT. El Pirineu està abandonat, i com que no hi arriba el que hauria d’arribar-hi de la Generalitat i del govern espanyol, els Jocs Olímpics són la via ràpida per a posar en el mapa les necessitats del Pirineu: els jocs duraran quinze dies, però vindran 1.500 milions d’inversió de fora que duraran molts anys. Com podem renunciar-hi? És una gran frivolitat. És molt trist veure com molta gent té por a fer coses noves, a avançar, sembla que no ens deixin crear alternatives i avui en dia, si les coses es fan bé, podem arribar molt lluny. També crec que podríem treballar amb la Catalunya del Nord i Aragó en la seva justa mesura, sense arribar als despropòsits que volia el senyor Lamban. Catalunya està discriminada i espoliada fiscalment, necessitem un revulsiu.

Creus que el Pirineu no rep el tracte que es mereix?
El Pirineu està molt abandonat. Sempre poso l'exemple de Sant Esteve de la Sarga (congost de Mont-rebei) que és un municipi gairebé tan gran com Barcelona no té 3G. A Esplugafreda, al Pallars Jussà, l’accés a l’escola pública de la Generalitat no està asfaltat: quan hi neva o plou molt, no hi ha transport escolar. Això és el Pirineu català. No es pot dir que no a una inversió de 1.300 milions que obligarà el govern espanyol i català a fer els deures amb el Pirineu. A això no s’hi pot renunciar. No pot ser que dos regidors de la CUP, que són els dos únics que hi ha a l’Alt Pirineu, siguin entrevistats a tots els mitjans, amb uns arguments més que discutibles, quan catorze diputats dels quinze escollits a la demarcació de Lleida s’han posicionat a favor dels jocs. El pressupost de la Generalitat de l’any passat va ser de rècord: 42.000 milions d’euros per al sector públic i totes les empreses públiques incloses. La inversió al Pirineu va ser de trenta-vuit milions.

Vas treballar molt per poder salvar Boí-Taüll…
Fou una feina molt dura i complicada, vàrem batallar molt, però em sento molt orgullós de formar part de l'equip humà que va fer possible que Boí-Taüll passes a formar part de les estacions que s'agrupen sota el paraigua de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Com veus el futur de Boí-Taüll?
És la nostra estació, l'estació de l'Alta Ribagorça, crec que té un potencial enorme i que podríem ampliar- la i tot.

Seria una gran notícia, avui en dia sembla que tothom de pànic a l'hora de parlar d'ampliacions, i més a casa nostra. Suïssa i Àustria queden molt lluny…
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2020 va posar bastons a les rodes per ampliar Baqueira cap al Pallars (la sentència impedia instal·lar un nou remuntador a La Peülla) però fa un any el Suprem va donar la raó a Baqueira i ara poden ampliar cap al Pallars. El que serveix per Baqueira serveix por Boí-Taüll. Soc dels que pensa que fora del Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici podem fer actuacions que ajudin a potenciar l'economia dels pobles i les valls limítrofs. M'agradaria poder treballar-ho, perquè des del Puig Falcó, la cota més alta de Boí-Taüll, podem baixar cap al NE, direcció a la Vall Fosca, on tenim una estació fantasma que no va poder veure la llum. Seria un projecte espectacular, poder connectar les dues valls.

Per acabar… Com valores la sortida de Junts?
Jo soc dels que voldria continuar, però és normal pensar que ens han fet fora, que no ens volen. En països més avançats que el nostre, com Dinamarca, ja s'haguessin convocat eleccions.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


















Editorial

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny