Conversar amb l’Àlex de Santiago és com sentir la veu de la muntanya andorrana parlar del pas dels anys a través d’ell. Porta donant classes d’esquí 53 temporades i ha lliscat per les pistes de Grandvalira milers de cops. La majoria de vegades ho ha fet amb nens perquè considera que són els alumnes més agraïts. Però també ha fet gaudir de l’esquí a personalitats com l’actual president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, o a la periodista Olga Viza.

Àlex de Santiago, monitor d’esquí des de fa 53 temporades a Grandvalira

Com van ser els teus inicis a l’esquí?
Vaig començar als vuit anys i des d’aquell moment no he deixat mai d’esquiar. Ja als 18 anys faig la formació de monitor de primer nivell i el 1978 em designen delegat de l’Escola Nacional d’Andorra de Monitors d’Esquí i la tasca és purament la direcció tècnica i elaborar un projecte de formació de monitors a Andorra, la qual porto a terme durant 21 anys. He sigut el primer formador de monitors d’Andorra i el primer director de cursos. I en acabar aquesta aventura, m’engego a una altra encara pitjor, que és l’Associació de Monitors Professionals a Andorra, que presideixo durant 16 anys.

« I no he gaudit mai tant a la meva vida com els últims 12 anys »

Has donat classes a diferents estacions?
No, sempre he estat lligat a aquesta, fins i tot abans de donar classes. I aquesta estació és a Soldeu-El Tarter, coneguda com a Grandvalira. Puc presumir de mai haver posat les banyes a la meva empresa. Porto treballant aquí 53 anys dels 70 que he fet el 9 de gener d’aquest any. I no he gaudit mai tant a la meva vida com els últims 12 anys. Miro enrere i penso que algun dia hauré de baixar el ritme, però és difícil perquè és la meva vocació i professió, la feina que jo he triat i la que he gaudit més. L’he portat a l’ànima sempre. Tinc estudis, però no em complauen. M’agrada ser monitor d’esquí i l’ensenyament.

« Ensenyar a un nen és una aventura. La infantesa és noble i et paga amb un somriure »

Quins són els millors alumnes?
M’agrada moltíssim donar classes a nens. Agafar un nen de tres o quatre anys i que arribi a tenir autonomia a una pista és el que més m’omple. Ensenyar a un nen és una aventura. La infantesa és noble i et paga amb un somriure. Els nens et veuen com el seu ídol i volen gaudir i aprendre amb tu. Hi ha adults que també, però normalment no ho valoren de la mateixa manera que els infants.

A quins adults reconeguts has fet de monitor?
He tingut d’alumnes a ministres espanyols. Recordo molt bé al ministre José Blanco. Periodistes reconeguts com l’Olga Viza, jugadors internacionals de futbol com el HristoStoichkov. També al Josep Maria Miguella i a la seva dona i fill i a l’actual president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez. La veritat que han sigut infinitats de personalitats de diferents àmbits perquè el que volen quan venen aquí és que els atengui el director tècnic. I aquesta responsabilitat la feia amb molt de gust.

Hi ha cada cop més gent gran esquiant?
Jo diria que sí. I vull explicar una anècdota bonica. L’any 1997 em van convidar a una exposició que es feia al Japó amb motiu dels Jocs Olímpics i allà vam presentar entre diversos directors d’escoles nacionals del món el tema de ‘L’esquí a la tercera edat’. Va ser un moviment grandíssim, però a fora ho valoren més, a casa teva ja és més complicat. Però si puc dir que hi ha hagut un augment de gent gran practicant esport, no només l’esquí. La gent gran vol fer esport i sap que és una manera de viure amb salut.

« Ha de gaudir del que fa. Si no és així, que plegui i es dediqui a una altra cosa. »

Després de tants anys donant classes, què consideres que es podria canviar perquè l’alumne gaudeixi més de l’experiència?
El tema de la seguretat. Estic treballant en un projecte perquè els snowboarders tinguin el seu nucli esquiable, que no estiguin barrejats amb els esquiadors perquè es provoquen accidents de moltíssima perillositat i amb conseqüències molt greus. Ells tenen una traçada completament diferent de la d’un esquiador. Conec a alumnes que han deixat d’esquiar per por. A mi ja m’han rebolcat dues vegades i una vaig haver d’anar a l’hospital amb la clavícula completament a fora del seu lloc. Però no pretenc culpabilitzar a ningú. Vull posar l’exemple del Japó, on a algunes pistes posava ‘Ús únic i exclusiu per snowboarders, prohibit entrar amb esquís’. I a l’altra part de l’estació et deien el contrari. És un repte que tinc i soc molt conscient que és molt complicat fer-ho. Però ho vull intentar perquè crec que la seguretat dels clients ha d’estar per damunt dels interessos comercials i econòmics d’una estació d’esquí.

Quin consell li donaries a un monitor d’esquí que s’inicia a la professió?
Ha de gaudir del que fa. Si no és així, que plegui i es dediqui a una altra cosa. Has d’anar amb un somriure a primera hora del matí i amb molta amabilitat. Si una persona ve de la plana o d’una illa i no ha vist mai la neu, està esperant que tu l’informis de tot. I tu li has de donar amb un somriure perquè és que, a més, t’estan pagant uns serveis. Però també vull fer una crida perquè no és proporcional el que cobra un monitor d’esquí amb el preu d’una classe, que pot arribar als 70 i 80 euros. I ara mateix hi ha una massificació de monitors joves perquè és la mà d’obra més barata a les estacions d’esquí. I aquest no és l’esquí que he conegut al llarg de la meva vida. Som professionals i hem de ser tractats com a tal.