Entrevistes
"A Vallter la neu pateix molts canvis i això ho fa la proximitat amb el mar"
Julià Coma Conductor de trepitjaneus
Julià Coma (Camprodon, 1957) va començar a treballar a Vallter l'any 1975, just quan s'obria l'estació. Va marxar dos anys a fer la mili i, quan va tornar, el van destinar a un remuntador i d'altres tasques. Però molt aviat li van encomanar fer-se càrrec de trepitjar pistes amb una retrac, una Kasbohrer 145. Des d'aleshores ja sempre més ha estat la seva feina a l'hivern. A l'estiu fa manteniment d'instal·lacions colze a colze amb els companys de l'estació. La nit del 2 de març el vam acompanyar en el seu torn de treball i això és el que ens va explicar entre fresada i fresada.
Julià, com han anat les nevades d’aquesta temporada?
Molt malament. La primera llevantada que va fer al desembre no va arribar a debutants, es va quedar per sobre el llac i, a més, venia carregada de pols sahariana. I després les nevades han estat escasses i acompanyades de vent. La veritat és que aquest any no he vist nevar ni un sol dia sense vent.
Penses que hi té alguna cosa a veure el canvi climàtic?
Crec que sí, deixant de banda el vent, jo diria que ara neva menys. Recordo de petit que a Camprodon hi nevava molt més i més sovint que no pas ara.
Explica'm una mica com us organitzeu per fer el trepitjat de pistes de Vallter
Gairebé sempre comencem per l’Estadi perquè és la més gran, després la Jordi Pujol i tot seguit cap a Barquins. En aquest moment acostumem a fer una parada per omplir dipòsit i fer un cafè. Després anem cap al Puig dels Lladres, cap als debutants i deixem Xemeneia com a última pista a trepitjar. Després de finalitzar les pistes d’un sector també acabem fent la traça del teleesquí.
Alguna pista presenta especial dificultat?
No. Tot dependrà de si una pista ha estat molt esquiada o no. Si es dóna el cas que hi ha passat molt esquiador s’haurà de moure la neu dels laterals cap al centre, perquè la neu poc a poc es va decantant cap als laterals. Després d’una bona ventada també tens més feina a redistribuir la neu, que s’acumula rere els paravents i has de tornar a posar-la a lloc. Abans de disposar del cable, el winch, sí que era perillós fer la pala dels bumps, a Barquins, que de fet no es podia fer pràcticament mai. Però ara amb això de l’ancoratge i el cable ja està resolt. Potser les dificultats més grans són pels inicis de la temporada, que costa molt posar les pistes en condicions, perquè encara hi ha molta pedra a sota, malgrat que s’ha anat arreglant amb el pas dels anys.
I la Xemeneia, amb les allaus que històricament han afectat aquest sector?
No, perquè ja tenim la precaució de no treballar-hi després de cap nevada fins, com a mínim, dos dies més tard. Si ha nevat un bon gruix, és clar... si només hi ha posat una mica de neu trepitgem com sempre.
I alguna situació més complicada que al llarg d'aquests anys t'hagis trobat?
N’hi ha més d’una de situació complicada. Una pot ser quan treballes amb la neu pols seca i de cop es gira vent, fet que t’impedeix la visió i costa saber per on trepitges.
A l'hora de fixar el cable a l'ancoratge preneu mesures?
Nosaltres sempre el posem amb la màquina de cara a l'ancoratge, de manera que si rellisquem la mateixa pala de la màquina ens evitaria de caure avall.
Quines són les millors condicions a l'hora de trepitjar pistes?
La millor condició seria trepitjar amb una temperatura de -4 o -5 ºC, situació que es dóna sobretot els mesos de desembre i gener, amb condicions de neu pols que encara no s'ha transformat com passa el mes de març i abril, amb els canvis sobtats de temperatura. A Vallter la neu pateix molts canvis, aquí en general la neu és més humida que, posem per cas, a la Cerdanya o Andorra, i això ho fa la proximitat amb el mar.
Quin gruix mínim necessiteu per sortir a trepitjar pistes?
Quan comença la temporada necessitem uns 40 o 50 cm. A partir d’aquí tot el que vagi precipitant a sobre aquesta base serà molt ben benvingut, ho aprofitem tot, ha, ha!
I la neu de canó presenta més dificultats que la natural a l'hora de ser tractada amb la pala i la fresadora?
Acostuma a ser més humida que no la neu natural. Des del meu punt de vista crec que seria bo deixar que aquesta neu de canó no fos tractada amb les màquines fins ben bé 24 hores més tard de ser produïda.
També us heu de coordinar amb l’equip de pisters o de producció de neu?
Sí que ens coordinem, perquè esquiant pots tenir la sensació que estas esquiant sobre un bon gruix de neu i en canvi amb la màquina saps que no és així i que potser convé innivar més un tram de pistes o una pista en concret que no pas una altra. O per exemple, si saben que hi ha una competició a Barquins ens demanen que comencem per aquesta pista per així aconseguir que la neu estigui més dura l'endemà.
Us han fet arribar crítiques en alguna ocasió per un bon o mal trepitjat?
No, habitualment els clients de l’estació estan satisfets. Si s’ha donat en algun moment haurà estat perquè aquell dia les condicions no eren bones, neu massa humida i temperatures altes, com és el cas d’avui. Però nosaltres no tenim contacte amb el client, ha de ser que la queixa o felicitació la facin arribar a la direcció de l’estació i després ells, si ho consideren raonable, ens ho fan arribar.
Us heu trobat esquiadors de muntanya per la zona mentre trepitgeu?
Sí, en alguna ocasió, sobretot en nits de lluna plena, però molt poques vegades. Abans, quan trepitjàvem la pista del Xalet sí que era més freqüent. En tot cas els avisem que estem treballant i que vagin en compte, sobretot per si fem ús del cable. Aviat s'instal·laran rètols d'advertència, com s'està fent en altres estacions d'esquí.
Deuen haver passat forces retracs per les teves mans, amb tants anys, oi?
Sí, unes quantes. Recordo que es va començar amb la Kasbohrer 145, després vindrien les 175, la 200, la 240 i una 300. Però la 300 se la van emportar a La Molina i en el seu lloc hi ha aquesta Prinoth. A dia d’avui tenim les dues Prinoth Everest, una amb cablestant, i una Kasbohrer 240, però aquesta no es fa servir si no és per necessitat. A dia d’avui totes van bé però abans sí que hi havia moltes diferències entre unes i altres.
Algun accident o anècdota al llarg d'aquests anys?
No, potser al principi, recordo que en alguna ocasió m’havia apropat massa a algun barranc però mai m’ha passat res important. Recordo, això sí, que les màquines que teníem de bon principi es bloquejaven i allò si que era un problema. Una vegada, pujant amb la 145 pel tub de Barquins, es va rebentar un tub de pressió i em vaig quedar sense possibilitat de frenar. Ara això no passaria perquè porten una mena d’embragatge. Bé, el cas és que vam començar a anar endarrere fins que per sort vam topar amb una roca, però ben mirat no va ser greu.
I també no fa tants anys, més que un accident, una anècdota; quan ja havíem acabat el torn de treball i tornàvem amb el cotxe cap avall ens vam quedar completament aïllats per una allau molt gran que bloquejava la carretera. Va caure més avall del Pastuira i vam haver d’anar a buscar les retracs per treure la neu de la carretera.
Fa uns dies vau haver d’anar amb una retrac fins al coll de la Marrana per ajudar en el rescat d’un esquiador de muntanya?
Sí, però no vaig ser jo, va ser en Jordi, perquè això va passar a ple dia. Cada vegada passa més sovint això, des de Vallter s'han de posar retracs o motos de neu per ajudar en algun rescat.
Què consideres que és el millor i el pitjor d’aquesta feina?
Home, per mi personalment és una feina que m’agrada, tranquil·la, que vas fent, l’horari ja m’agrada, tampoc és solitària del tot, perquè sempre tens el walkie a punt per comentar el que faci falta amb l’altre company. També hi ha moments bonics, com veure sortir el sol des de dalt de Les Marmotes mentre trepitges neu i veure tota la badia de Roses il·luminada. El pitjor? Quan les màquines tenen alguna avaria, a vegades al mig de les pistes i t’has d’espavilar a arreglar-la com sigui per acabar el trepitjat de pistes. A vegades no pots i has d’acabar de remolcant-la amb l’ajuda de l’altra màquina.
Consell per algú que es vulgui dedicar a aquesta feina?
Li ha d’agradar treballar una mica en solitari i en aquest horari, això està clar. Suposo que t’ha d’agradar molt tot el que sigui treballar amb “ferros”, ha, ha! En el meu cas abans havia treballat portant retros i excavadores, i potser per això, quan vaig entrar a Vallter, aviat em van encarregar de portar la retrac.
Ets esquiador?
No, ho vaig provar una vegada però de seguida vaig veure que allò no era lo meu, ha, ha!
I quan s'acaba la neu, què fas?
A l'estiu aquí tots som iguals. Fem manteniment, revisem cables, teleesquís, tot allò que podem fer nosaltres, però les feines delicades les fa una empresa que pot certificar les revisions.
Ivan sanz Tusell
2 de març de 2015
Crònica del trepitjat de pistes de Vallter en aquest enllaç
Julià, com han anat les nevades d’aquesta temporada?
Molt malament. La primera llevantada que va fer al desembre no va arribar a debutants, es va quedar per sobre el llac i, a més, venia carregada de pols sahariana. I després les nevades han estat escasses i acompanyades de vent. La veritat és que aquest any no he vist nevar ni un sol dia sense vent.
Penses que hi té alguna cosa a veure el canvi climàtic?
Crec que sí, deixant de banda el vent, jo diria que ara neva menys. Recordo de petit que a Camprodon hi nevava molt més i més sovint que no pas ara.
Explica'm una mica com us organitzeu per fer el trepitjat de pistes de Vallter
Gairebé sempre comencem per l’Estadi perquè és la més gran, després la Jordi Pujol i tot seguit cap a Barquins. En aquest moment acostumem a fer una parada per omplir dipòsit i fer un cafè. Després anem cap al Puig dels Lladres, cap als debutants i deixem Xemeneia com a última pista a trepitjar. Després de finalitzar les pistes d’un sector també acabem fent la traça del teleesquí.
Alguna pista presenta especial dificultat?
No. Tot dependrà de si una pista ha estat molt esquiada o no. Si es dóna el cas que hi ha passat molt esquiador s’haurà de moure la neu dels laterals cap al centre, perquè la neu poc a poc es va decantant cap als laterals. Després d’una bona ventada també tens més feina a redistribuir la neu, que s’acumula rere els paravents i has de tornar a posar-la a lloc. Abans de disposar del cable, el winch, sí que era perillós fer la pala dels bumps, a Barquins, que de fet no es podia fer pràcticament mai. Però ara amb això de l’ancoratge i el cable ja està resolt. Potser les dificultats més grans són pels inicis de la temporada, que costa molt posar les pistes en condicions, perquè encara hi ha molta pedra a sota, malgrat que s’ha anat arreglant amb el pas dels anys.
I la Xemeneia, amb les allaus que històricament han afectat aquest sector?
No, perquè ja tenim la precaució de no treballar-hi després de cap nevada fins, com a mínim, dos dies més tard. Si ha nevat un bon gruix, és clar... si només hi ha posat una mica de neu trepitgem com sempre.
I alguna situació més complicada que al llarg d'aquests anys t'hagis trobat?
N’hi ha més d’una de situació complicada. Una pot ser quan treballes amb la neu pols seca i de cop es gira vent, fet que t’impedeix la visió i costa saber per on trepitges.
A l'hora de fixar el cable a l'ancoratge preneu mesures?
Nosaltres sempre el posem amb la màquina de cara a l'ancoratge, de manera que si rellisquem la mateixa pala de la màquina ens evitaria de caure avall.
Quines són les millors condicions a l'hora de trepitjar pistes?
La millor condició seria trepitjar amb una temperatura de -4 o -5 ºC, situació que es dóna sobretot els mesos de desembre i gener, amb condicions de neu pols que encara no s'ha transformat com passa el mes de març i abril, amb els canvis sobtats de temperatura. A Vallter la neu pateix molts canvis, aquí en general la neu és més humida que, posem per cas, a la Cerdanya o Andorra, i això ho fa la proximitat amb el mar.
Quin gruix mínim necessiteu per sortir a trepitjar pistes?
Quan comença la temporada necessitem uns 40 o 50 cm. A partir d’aquí tot el que vagi precipitant a sobre aquesta base serà molt ben benvingut, ho aprofitem tot, ha, ha!
I la neu de canó presenta més dificultats que la natural a l'hora de ser tractada amb la pala i la fresadora?
Acostuma a ser més humida que no la neu natural. Des del meu punt de vista crec que seria bo deixar que aquesta neu de canó no fos tractada amb les màquines fins ben bé 24 hores més tard de ser produïda.
També us heu de coordinar amb l’equip de pisters o de producció de neu?
Sí que ens coordinem, perquè esquiant pots tenir la sensació que estas esquiant sobre un bon gruix de neu i en canvi amb la màquina saps que no és així i que potser convé innivar més un tram de pistes o una pista en concret que no pas una altra. O per exemple, si saben que hi ha una competició a Barquins ens demanen que comencem per aquesta pista per així aconseguir que la neu estigui més dura l'endemà.
Us han fet arribar crítiques en alguna ocasió per un bon o mal trepitjat?
No, habitualment els clients de l’estació estan satisfets. Si s’ha donat en algun moment haurà estat perquè aquell dia les condicions no eren bones, neu massa humida i temperatures altes, com és el cas d’avui. Però nosaltres no tenim contacte amb el client, ha de ser que la queixa o felicitació la facin arribar a la direcció de l’estació i després ells, si ho consideren raonable, ens ho fan arribar.
Us heu trobat esquiadors de muntanya per la zona mentre trepitgeu?
Sí, en alguna ocasió, sobretot en nits de lluna plena, però molt poques vegades. Abans, quan trepitjàvem la pista del Xalet sí que era més freqüent. En tot cas els avisem que estem treballant i que vagin en compte, sobretot per si fem ús del cable. Aviat s'instal·laran rètols d'advertència, com s'està fent en altres estacions d'esquí.
Deuen haver passat forces retracs per les teves mans, amb tants anys, oi?
Sí, unes quantes. Recordo que es va començar amb la Kasbohrer 145, després vindrien les 175, la 200, la 240 i una 300. Però la 300 se la van emportar a La Molina i en el seu lloc hi ha aquesta Prinoth. A dia d’avui tenim les dues Prinoth Everest, una amb cablestant, i una Kasbohrer 240, però aquesta no es fa servir si no és per necessitat. A dia d’avui totes van bé però abans sí que hi havia moltes diferències entre unes i altres.
Algun accident o anècdota al llarg d'aquests anys?
No, potser al principi, recordo que en alguna ocasió m’havia apropat massa a algun barranc però mai m’ha passat res important. Recordo, això sí, que les màquines que teníem de bon principi es bloquejaven i allò si que era un problema. Una vegada, pujant amb la 145 pel tub de Barquins, es va rebentar un tub de pressió i em vaig quedar sense possibilitat de frenar. Ara això no passaria perquè porten una mena d’embragatge. Bé, el cas és que vam començar a anar endarrere fins que per sort vam topar amb una roca, però ben mirat no va ser greu.
I també no fa tants anys, més que un accident, una anècdota; quan ja havíem acabat el torn de treball i tornàvem amb el cotxe cap avall ens vam quedar completament aïllats per una allau molt gran que bloquejava la carretera. Va caure més avall del Pastuira i vam haver d’anar a buscar les retracs per treure la neu de la carretera.
Fa uns dies vau haver d’anar amb una retrac fins al coll de la Marrana per ajudar en el rescat d’un esquiador de muntanya?
Sí, però no vaig ser jo, va ser en Jordi, perquè això va passar a ple dia. Cada vegada passa més sovint això, des de Vallter s'han de posar retracs o motos de neu per ajudar en algun rescat.
Què consideres que és el millor i el pitjor d’aquesta feina?
Home, per mi personalment és una feina que m’agrada, tranquil·la, que vas fent, l’horari ja m’agrada, tampoc és solitària del tot, perquè sempre tens el walkie a punt per comentar el que faci falta amb l’altre company. També hi ha moments bonics, com veure sortir el sol des de dalt de Les Marmotes mentre trepitges neu i veure tota la badia de Roses il·luminada. El pitjor? Quan les màquines tenen alguna avaria, a vegades al mig de les pistes i t’has d’espavilar a arreglar-la com sigui per acabar el trepitjat de pistes. A vegades no pots i has d’acabar de remolcant-la amb l’ajuda de l’altra màquina.
Consell per algú que es vulgui dedicar a aquesta feina?
Li ha d’agradar treballar una mica en solitari i en aquest horari, això està clar. Suposo que t’ha d’agradar molt tot el que sigui treballar amb “ferros”, ha, ha! En el meu cas abans havia treballat portant retros i excavadores, i potser per això, quan vaig entrar a Vallter, aviat em van encarregar de portar la retrac.
Ets esquiador?
No, ho vaig provar una vegada però de seguida vaig veure que allò no era lo meu, ha, ha!
I quan s'acaba la neu, què fas?
A l'estiu aquí tots som iguals. Fem manteniment, revisem cables, teleesquís, tot allò que podem fer nosaltres, però les feines delicades les fa una empresa que pot certificar les revisions.
Ivan sanz Tusell
2 de març de 2015
Crònica del trepitjat de pistes de Vallter en aquest enllaç
