Entrevistes

"Veniu al refugi dels Rasos de Peguera. Descobrireu un entorn magnífic en el qual va començar l’esquí a Catalunya"

 

El Centre Excursionista Montserrat (CEM) és una entitat amb un llarg historial. La promoció i pràctica dels esports de muntanya forma part de les seves activitats més habituals. Però no és un centre més; el centre fou fundat l'any 1922 i té el privilegi i honor de ser el propietari del refugi de Rasos de Peguera (inaugurat el 1933), en un paratge que precisament va veure néixer la pràctica de l'esquí a Catalunya l'any 1908. Després d'un incendi, l'any 2012, el refugi va ser tancat i recentment restaurat. El 27 d'abril de 2014 els socis del centre el van inaugurar i fa només unes setmanes, el diumenge 7 de setembre, es va celebrar al refugi, per part del CEM, la inauguració de la temporada d'hivern 2014-15. Diari de la neu hi va ser convidat i per aquest motiu vam entrevistar la presidenta d'aquesta entitat històrica.


Roser, des de quan és la presidenta del CEM (Centre Excursionista Montserrat)?
Doncs des de 21 de gener de 2009.

Quants socis té actualment l’entitat?
Devem estar a prop dels 400, crec que són 390 ara mateix.

El passat mes d’abril vau inaugurar la restauració del refugi de Rasos de Peguera. Què havia passat amb el refugi?
El Xalet-Refugi dels Rasos de Peguera es va inaugurar el 1933. Des d’aleshores no s’havia fet cap reforma i el 19 de febrer del 2012, un incendi fortuït a la teulada en va precipitar el tancament i el seu deteriorament.

Quan de temps ha portat i quina inversió s'hi ha destinat per a la seva reconstrucció?
Hem estat treballant en la redacció del projecte 1 any i 6 mesos, i uns altres 8 mesos en la reconstrucció. La rehabilitació ha costat 170.000 €, i una gran quantitat d’hores voluntàries de feina de socis i no socis de l’entitat.

Ha costat molt trobar els recursos? Han rebut subvencions? Com s'ho han fet?
Ens ha costat molt. Hem demanat subvencions i tot i que ens han promès coses, de moment no hem vist cap euro. Hem fet una campanya de micro-mecenatge, venda de Loteria, venda de samarretes i bosses, activitats, xerrades, donacions de socis i altres entitats de Catalunya, un préstec amb una entitat financera...

Tinc entès que havia algun problema amb la propietat de l’edifici. Això ja està definitivament resolt?
Si, el tema ja està definitivament resolt. El propietari del Xalet-Refugi dels Rasos de Peguera és el Centre Excursionista Montserrat.

Amb la reforma i la gestió actual del refugi, creieu que serà sostenible per sí mateix?
Creiem que si. Ara bé, l’explotació en mans del guarda, i si té un bon projecte, el refugi tirarà endavant.

Es tracta d’un refugi històric, perquè va ser fundat el 1933, i d’un gran valor esportiu i emotiu per als esports d’hivern, ja que aquí va ser el primer espai de Catalunya on es va esquiar. Com es viu aquesta “responsabilitat” a l’hora de disposar de la propietat d’un refugi tant emblemàtic?
Si no fos per aquesta responsabilitat potser l’hauríem deixat ensorrar, ja que estava en molt males condicions. L’Assemblea de socis on es va aprovar el projecte, va ser una de les més multitudinàries de l’entitat dels últims anys; i per una àmplia majoria dels socis es va aprovar el projecte de rehabilitació. No obstant, l’entitat és molt petita per assumir els costos que ha suposat aquesta reconstrucció. La recuperació ha costat molts diners que el centre ha de tornar i si no arriben les subvencions, ho tindrem molt difícil per tirar endavant. És un dels refugis més antics del Pirineu i va ser construït amb estil alpí (tal com es feia als Alps).
Es va construir per facilitar l’esquí a Catalunya, i des de el primer moment va tenir guarda.
Molts socis del centre han dedicat molt temps i diners perquè l’entitat recuperés la seva propietat i després per arreglar-lo i intentar que funcionés. Malauradament, creiem que els hi devíem fer tot el possible per intentar aquesta rehabilitació.

L’any 1934 consta que el CEM ja tenia esquiadors de fons entre els seus socis. Es continua practicant l’esquí de fons per part de socis de l'entitat?
Hi ha la secció d’esquí de fons i es disposa de molt material, però ara està inactiva.

Dos anys més tard, el 1936, a l’entorn del refugi s’hi va instal·lar un telesquí portàtil (de 300 m.) que es podia muntar i desmuntar en funció de les necessitats. Encara es conserva?
Si, encara el tenim i durant el centenari de l’esquí a Catalunya que es va fer l’any 2008 es va instal·lar davant mateix del refugi.

L’any 1974 s’inaugurava l’estació de Rasos de Peguera, per tant aquest any en compleix 40. Com són les relacions amb els propietaris de l’estació? Creieu quer algun dia es tornarà a obrir?
Actualment són bones. En quan a l’estació d’esquí, no creiem que en el cas que es torni a obrir sigui amb el mateix plantejament que tenia abans.

Roser... és esquiadora?
Si, sóc esquiadora

On i quan en va aprendre?
Doncs vaig començar als Rasos quan tenia 16 anys.

Què vol afegir o dir als lectors del Diari de la Neu?
Que si no coneixeu els Rasos i el seu Refugi, hi heu de venir. Descobrireu un entorn magnífic i veureu on va començar l’esquí a Catalunya.
Actualment encara tenim oberta la campanya de micro-mecenatge i donatius per poder fer front a les despeses del refugi. Si algú hi està interessat, pot fer aportacions al compte del Banc de Sabadell 0081 0049 54 0001893590.

Ivan Sanz Tusell
7 de setembre de 2014

Comentaris

5-10-20-tots
1


 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny