Entrevistes

"Fem la feina que ens agrada, treballar a l’aire lliure, i això és un privilegi"

Jordi Matas i Albert Ferrer són els responsables del programa Central de Neu, que produeix la productora audiovisual Carrota fundada al 2009 al Principat d’Andorra. El programa es va començar a emetre per diferents canals de televisió a partir de 2010. El seu programa està posicionat com un dels referents dels esports d’hivern a Catalunya i Andorra. A banda de fer programes de televisió també realitzen espots publicitaris, a més de disseny gràfic.

Ens podeu explicar breument els orígens d’aquesta productora?
Jordi: Carrota va néixer de dos extreballadors de la televisió andorrana que treballàvem com a freelance, primer començant amb produccions que féiem cadascú per la seva banda. Sovint eren produccions de temes de muntanya. Però cada vegada féiem més feines en comú i com que ens necessitàvem mútuament i ens contractàvem entre nosaltres vam pensar que no tenia sentit anar per separat. Així que vam crear Carrota.
Desprès d’un temps, jo vaig decidir compaginar aquesta feina amb altres i l’Albert es va quedar com a  propietari del 100% de l’empresa, tot i que segueixo vinculat a Carrota com a treballador i mà dreta de l’Albert.

Quan temps fa d’això?
Albert: El programa Central de Neu té 4 anys, així que Carrota en deu tenir uns 5 o 6.

A quins canals de televisió podem veure Central de Neu?
Albert: A la xarxa de televisions privades de Catalunya i a Barcelona Tv, és a dir a tot Catalunya i també a la Val d’Aran. A Andorra hi entrem per Pirineus TV. I per internet a tot el món.

Quins són els temes que tracteu habitualment?
Jordi: L'objectiu de Central de Neu va ser crear un programa que tractés els temes de proximitat, que no toqués nomès l'alta competició. Ens interessava cobrir totes les franges d’edat en competició. També tractem el surf de neu, l’esquí de fons i el de muntanya, que potser és el que hem acabat tractant més. El dia a dia ens ha portat a decantar-nos més cap a un àmbit que no altres.

Així es dedueix que, territorialment, esteu especialitzats en el Pirineu...
Albert: El que és producció propia sí, banda i banda, sobretot el Pirineu català ja que és el nostre públic habitual però també el de l’Alta Cerdanya, ja que tenim patrocini de les estacions de Les Neus Catalanes i per tant tenim un punt de compromís amb la banda francesa. Però després treballem també notícies de fora, portem molts anys fent el Freeride World Tour, i ho seguirem fent i per tant també toquem l’àmbit exterior. Aquesta temporada hem tractat la Copa del Món d’esquí de muntanya, més encara si hi participen corredors catalans o andorrans: Kilian Jornet, Marc Pinsach, els germans Cardona, la Claudia Galícia, la Maria Fargas... Però tant podem fer un reportatge a Font Romeu com espavilar-nos a informar de la cursa de Tromson, a Noruega, o de la Laura Orgué, esquiadora de fons quan participa en uns jocs olímpics o en una prova internacional.

Quina és, habitualment, la franja horària d’emisió del programa? Hi ha una bona predisposició a emetre’l en horaris de màxima audiència?
Albert: Hem de dir que sí. Les televisions locals sí creuen en el producte i l’estan emetent els dijous. L’horari és molt important i això ens dóna una bona audiència. Si a tú t’agrada el món de la neu i et posen el programa els dijous, després de sopar, i disposes de la informació del què et podràs trobar el cap de setmana a pistes és, evidentment, molt millor que no pas un dimarts a les 3 de la tarda. Això fidelitza molt els seguidors del programa, però podria ser millor, és clar. El que passa és que potser encara no ens creiem prou la cultura de la neu, i això que a Catalunya és realment important. Recordem que, per exemple, la Molina té cent anys i que en això vam ser uns pioners. Ens ho hem de creure una mica més.

O potser perquè la cultura de neu a Catalunya és minoritària però molt conscienciada i fidel?
Albert: Home... Mira, és quan trepitges els Alps que te n’adones del que és realment “cultura de neu”: les poblacions es bolquen per aquest món, no només els esquiadors, fins i tot els hotelers contribueixen econòmicament amb les estacions perquè les mantinguin obertes. Això aquí no és així, ha de ser la Generalitat qui col·labori amb les estacions d’esquí per mantenir-les obertes i que continuin sent un motor a la zona. Aquí s’han organitzat proves de la Copa del Món i l’impacte que hi ha hagut ha estat mínim, malgrat l’esforç d’una minoria. En general hem de dir que les poblacions i els mitjans de comunicació no s’hi han implicat prou.

Quins són els principals reptes a l’hora de preparar un programa de periodicitat setmanal?
Jordi: El principal repte era aconseguir un programa fidel al 100% a la línia que ens vam marcar de bon principi i en aquest sentit crec que ho hem aconseguit. Hi volíem humor, dinamisme, actualitat “fresca”, uns requisits bàsics per a seduir als apassionats del món de l’esquí, o del món de la neu. Vam dir-nos: “la gent s’ho ha de passar molt bé veient-lo, i que quan s’acabin els 25 minuts de programa, diguin ostres, ja s’ha acabat? Aquest era, i continua sent, el gran repte.

Per cert, sempre exerciu el mateix repartiment de tasques?
Albert: Normalment sí, a la feina fem un repartiment tàcit del que mai hem parlat, però tenim molt clar el rol i capacitats que té cadascú dins el programa Central de Neu, i també en funció de la situació en que es fa el reportatge, per exemple, quan es tracta d’algun tema en anglés automàticament el porta el Jordi. Ara bé, si fa falta una segona càmara jo també l’agafaré. Portem molts anys en la professió i tenim totes les tasques de produccció que correspon a cadascú molt ben assumides. Són coses que gairebé no ens cal parlar-les.

Que considereu que és el millor i el pitjor de la vostra feina?
Albert: Jo crec que el millor és que podem fer la feina que ens agrada, treballar a l’aire lliure, i això jo crec que és un privilegi, poder gaudir de la teva passió treballant. Inconvenients? Doncs bé, segurament durant l’època de l’hivern m’agradaria fer algun viatge a diferents llocs i la feina t’ho impedeix. Jordi: Pensa que nosaltres de novembre fins a abril treballem 7 dies a la setmana més de 8 hores diàries.

Una mica estressant, no?
Jordi: Aquest any no hem fet tanta producció pròpia i hem anat més tranquils però també hem fet més feina d’edició a casa. És estressant, sí, però ja ho recuperes una mica a l’estiu. La temporada es fa molt llarga si no pots descansar així que per nadal ens ho arreglem una mica i ens agafem 3 dies un, 3 dies l’altre, fem el que podem.

Què més es podria fer desde els mitjans de comunicació perquè els esports de neu creixin en general?
Albert: Com he dit abans crec que és una qüestió de cultura de la neu. En general, qualsevol activitat, quan tu dones difusió sobre un tema, aquest creix, així doncs, la difusió acaba influint molt, i si els agents implicats no aposten i no creuen en la comunicació, no hi ha res a fer. Les disciplines creixen si es comuniquen, i comunicar més ens correspon a tots els que estem en aquest sector.

Quines despeses són les principals a l’hora de fer el programa: el material, les càmeres?
Jordi: La despesa principal de programa no són les càmeres o material, això seria més una despesa de la productora. Ara, el que afecta a les despeses del Central de neu són els desplaçaments, hotel, peatges si es dóna el cas, gasolina...

Us heu plantejat fer el programa en llengua castellana i emetre’l en altres canals?
Albert: Sí, ens ho hem plantejat, però si la cultura de neu que hi ha a a Catalunya és, com dèiem abans, més aviat justa, a Espanya és gairebé nul·la. Fer aquest salt és un risc, pot ser que funcioni o pot ser que no, i la veritat és que a Espanya fa temps que no hi ha programes de neu. Alguns
intents no han acabat d’arrencar o no s’han repetit, o sigui que per això del tema de la cultura de neu... a banda de Sierra Nevada, Madrid i una mica al nord d’Espanya... Però bé, no ho descartem.

QÜESTIONS PERSONALS

La vostra estació de referència quan aneu a esquiar, quina és?
Jordi: Ordino Arcalís, és la que està més a prop de casa.
Albert: Nosaltres som del “Nord” i ho som per una qüestió geogràfica, per proximitat. Això no vol dir res, hi ha estacions fantàstiques al Pirineu, i si estiguèssim a Espot doncs seria Espot.

I pista o racó especial dins Arcalís?
-Albert: Jo et diria que cap en concret, si fos una altra estació potser sí que et diría doncs mira aquest lloc més que aquell altre, però Arcalís té un encant especial a cada racó, si vols fer fora pista pots, si vols fer un petit escalfament també tens pistes idònies per fer-ne, en aquest sentit és molt polivalent.
-Jordi: Jo sí, quan hi vaig per plaer, no per feina, tendeixo a fer un recorregut habitual que és pujar fins a les Portelles i baixar per la Portella, però això no vol dir però que no faci altres pistes.

On i quan vau aprendre a esquiar?
Albert: A Arcalís, amb dinou anys. Recordo que portava uns esquís molt més llargs del que em tocava perquè els havia comprat a un “segurata” de la tele, un paio molt gros, i uns amics em van pujar a una pista vermella a la Portella del mig, em van dir que era super fàcil, i a l’hora de baixar allò més que una cunya no sé que semblava, encara guardo fotos. Després, més endavant, vaig anar a buscar feina a Soldedeu-El Tarter, on em demanaven nivell d’esquí, i el meu nivell no era verd, sinó blanc, i la noia que m’atenia, que ens coneixíem una mica, em va dir que posés nivell de pistes “vermelles” i aleshores si que amb 4 dies em vaig posar les piles. En un any portava les perxes a l’esquena i anava amb els esquís amunt i avall sense problemes!
Jordi: Jo la primera vegada que vaig esquiar devia tenir també 18 o 19 anys. No sóc de família esquiadora, recordo que anava amb tren a La Molina, cosa que no he tornat a fer mai, i em passava el dia fent la Pista Llarga, quan encara hi havia el telecadira de pujada a l’estació. Aquella temporada també vaig anar bastant a Port del Comte.

Quan esquieu que és el que detesteu més el vent o la boira?
Albert: Ostres la boira, tot i que el vent també molesta molt.
Jordi: sí, cert.

Un missatge pels lectors de l’entrevista?
Albert: Que la gent s’animi a practicar els esports d’hivern, ja no dic que segueixin el programa i l’actualitat d’aquest món, que estaria molt bé, sinò que coneguin la cultura de la neu. A Andorra els estudiants pugen una setmana a esquiar, i això ajuda molt a fer créixer aquest esport. A Catalunya estaria bé que també fos així.
Jordi: Sovint es critica els mitjans de comunicació quan han de comunicar que hi ha previsió de mal temps. Si la gent no surt de casa per això, crec que tenim un problema com a societat, ja que amb el clima que tenim que faci mal temps no vol dir que hàgim d’estar 3 dies seguits veient nevar i ploure sense parar. Vull dir que hi ha qui sacrifica tot un cap de setmana perquè potser un dia farà mal temps.
També voldria afegir que en el cas de Catalunya l’esquí és el motor d’equilibri territorial més important: mentre que al sud i litoral hi ha la presència de l’activitat econòmica i la gran població, al nord hi tenim el potencial natural que ofereix el Pirineu: turisme, esquí... Des de l’administració catalana s’ha d’impulsar l’economia de la zona nord, el Pirineu, perquè no estiguin tan diferenciades les dues zones.

Ivan Sanz Tusell
15 d’abril de 2014
Publicitat






Edició en paper


Editorial