Entrevistes

"Ens hauríem de fixar més en el que s’està fent a França"

Patrick Rufaste Director Era Escola

Divendres 14 de març vam visitar Baqueira Beret per entrevistar el director de Era Escòla, Patrick Rufaste, que enguany celebren el 50è aniversari d’aquesta escola d’esquí.

Patrick, des de quan formes part de l’escola i en quin moment passes a ser el director?

Vaig entrar a l’escola l’any 1975. Aquesta és la segona temporada com a director, un càrrec que normalment es nomena per quatre anys.

Explica’ns molt breument els origens de l'escola...
Doncs tot va començar a l’any 1964, en aquells moments eren només un grup de 4 o 5 persones i van formar el nucli d’una primera escola que naixia en el mateix moment que ho feia l’estació d’esquí.  Van anar creixent poc a poc, de la mateixa manera que l’esquí guanyava interès i creixia el nombre d’esquiadors, fins arribar al dia d’avui.

I com ha evolucionat el nombre de professors?
Actualment som 120 professors, a diari, a Baqueira, i a Beret, on hi tenem un altre centre d’ensenyament, hi ha uns 25 o 30 professors. Després hem de comptar amb el reforç de monitors per als caps de setmana, uns deu o quinze. Anys enrere havíem estat més de 200 però ara, amb la liberalització del sector de l’ensenyament de l’esquí, han nascut noves escoles i per tant l’oferta s’ha diversificat. Nosaltres hem reduït el nombre de professors a la xifra que et comentava. Però pensa que el nombre de professors en conjunt ha crescut, per exemple, a l’Ajuntament de Naut Aran es continuen tramitant a la vora de 600 llicències per exercir a l’estació, i això encara sense comptar amb gent que a títol individual poden estar fent classes.

Quan i com celebrareu els 50 anys?
Efectivament ho hem de començar a celebrar dins aquest 2014 i ja tenim alguns actes inmente, un dels quals segur que serà un acte de caràcter institucional, perquè crec que hi ha de participar tota la societat aranesa. Estem en converses amb el Conselh General, els Ajuntaments de la Val i la mateixa estació d’esquí per coordinar-ho amb tots ells. Esperem tenir-ho tot lligat per al proper mes de novembre i desembre.

La Val d’Aran deu haver canviat molt en aquests 50 anys...
Amb la neu i l’esquí la Val d’Aran ha canviat com de la nit al dia. Només et diré que si abans la neu es veia més com un destorb, ara és el contrari i tothom la desitja en abundància i per quan abans millor. Està clar que quan apareix la indústria de l’esquí la Val d’aran se’n beneficia molt fins al punt que avui dia tots en vivim directa o indirectament.

Quines titulacions es demana per ser professor d’esquí a Era Escòla?
L’escola va complint amb tots els requisits legals necessaris per funcionar com a centre d’ensenyament i per descomptat això vol dir que tots els professors són titulats en TD1, TD2 o TD3, titulacions que es regulen per part de les autonomies. Ara bé, l’escola és una associació i això a nivell jurídic requereix que els professors siguin treballadors autònoms, titulats i amb una assegurança de responsabilitat civil.

Donada la proximitat amb França també es requereix parlar en francès als professors?
Pel que fa als idiomes es pot dir que gairebé tots parlem aranès, català i castellà i un bon nombre també francès i anglès. Això, però, no és un requisit necessari si bé aconsellem i agraïm que quants més idiomes parlin millor, i a més formació, més competitiu serà un professor i això ho tenim tots molt clar. Però és que a més, com deies, el client francès està creixent altre cop de forma notable i està tornant a Baqueira. Tot això ho tenim present i precisament des de fa dos anys l’escola està oferint classes de francès als professors, i també anglès, un client que també està creixent.

Era Escola ofereix ensenyament de totes les modalitats de lliscament sobre la neu?
Som un col·lectiu que majoritàriament ensenyem esquí alpí però també hi ha professorat de telemark i snowboard. Després, a Beret, on hi ha el circuit de fons, també hi ha professors d’esquí nòrdic, i fins i tot n’hi ha algun que toca les tres modalitats: alpí, nordic i snowboard, a més de les excursions amb raquetes de neu.

La tipologia del client varia entre setmana i festius?
Sí, varia una mica. El cap de setmana és un client amb un nivell econòmic alt, amb una freqüència de màxim cada quinze dies en visitar l’estació i entre setmana és molt variat.

L’esquí, sigui festiu o laborable, continua sent car...
Jo sempre dic que pots contractar un paquet turístic que és la millor manera d’aconseguir que l’esquí surti econòmic. Si vas per independent i contractant per separat segur que et sortirà molt més car, per tant, accedir als paquets que s’ofereixen des de molts àmbits és una manera d’ajudar a que la pràctica de l’esquí sigui més econòmica i per tant pugui créixer en practicants. Avui tots ens esforcem en oferir preus econòmics.

Doncs per fer créixer el nombre de practicants aniria bé recuperar la Setmana Blanca, no?
Efectivament, i ho estem reivindicant des del sector. A veure, si és que les coses ja estan inventades i en aquest país ens hauríem de fixar més en el que s’està fent des de fa molts anys a França. Gràcies a les tres setmanes de les vacances de la neu, segons zones, a nosaltres ens han salvat aquesta i alguna altra temporada. A més, que és bo que els nens tinguin aquesta setmana de vacances. Les institucions se n’estan adonant i crec que ho aconseguirem aviat.

Es pot viure de donar classes?
No. Rotundament no, això ara, però deu o quinze anys enrere sí que se’n podia viure. Primer que actualment surt molta gent titulada i el “pastís” a repartir cada vegada és més petit, i segon, que si mires el cost econòmic que té aconseguir la titulació amb la capacitat de recuperació econòmica que ha de venir tot darrere ja es veu que hi ha un desequilibri. En resum, que hi ha més oferta d’ensenyament que no pas demanda i la feina de professor s’ha de complementar amb alguna  altra cosa.

Cada quan es canvia l’uniforme d’esquí? Deuen ser cars...
Dos anys. El fet d’estar a l’aire lliure cada dia, amb sol, vent, neu... els equips es deterioren i descoloreixen i difícilment superen dues temporades.
Fins fa poc ens patrocinava els equips Movistar però per aquesta temporada ja ens van anunciar que no seria possible ja que ara tenen altres prioritats. Aleshores vam començar a buscar altres patrocinadors i hem aconseguit que Catalana Occidente, empresa estretament vinculada a Baqueira, fos el patrocinador per enguany. Aprofito per agrair a Catalana Occident, empresa catalana, el seu suport d’esponsorització per aquests dos anys, amb la possibilitat de renovació.

Què creus que és el millor i el pitjor d’aquesta professió?
Com que sóc molt romàntic amb aquesta professió només et parlaré del millor, ha, ha!
És molt bonica i és una sort poder dedicar-se a això. A mí m’ entusiasme l’esquí i ensenyar-lo és una cosa que m’omple molt per diverses raons, una de les quals és que tens uns alumnes o clients molt variats i això et permet conèixer molta gent. A més, són persones que venen a passar-ho bé, que s’obliden dels problemes que puguin tenir, si fos el cas, i per tant sempre estan molt receptius i això ens ajuda molt en la tasca d’ensenyar. A més, que "carai", et mires al mirall cada dia i veus que estem “ben bonics” i que si et mires les mans les tens ben cuidades perquè tot el dia van ben protegides, ens mantenim bé físicament... què més podem demanar? Si això és un privilegi!

Un privilegi fins que et trobes amb aquell client negat... Què cal fer?
No hi ha una recepta per aquest client i ningú la té, en tot cas amb els anys d’ofici, experiència i psicologia aconseguiràs que n’aprengui. No hi ha cap persona, o jo no l’he trobat mai, que no aprengui a esquiar, en tot cas la progressió pot ser més o menys ràpida i això sí que dependrà una mica del professor.

QÜESTIONS PERSONALS

Quan i on vas aprendre a esquiar? Amb monitor?
Als camps del davant de Salardú, davant de casa! Amb monitor? No, no, hi anàvem sols, he, he.

Quin és el racó o pista que més t’agrada de Baqueira?
A mi m’agrada molt la baixada integral des del Cap de Baqueira fins a baix a 1.500.

Què detestes més, el vent o la boira?
A mi em molesta més el vent.

Què vols dir o afegir als lectors del Diari de la neu?
Animar-los a esquiar i fer-ho en companyia, d’amics, família, parella... i que no sigui un amic o un conegut el qui els ensenyi a esquiar, que segur que ho farà amb bona voluntat però serà un professional qui li garantirà que n’aprendrà ràpid i amb qui millor progressarà. A més, que això és garantia de passar un bon cap de setmana perquè li deixarà un bon record d’un dia a la neu.

Més informació de Era Escòla clicant aquí

Ivan Sanz
14 de març de 2014
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 

Opinions

Més opinions





giny

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


70%


11%


11%


7%

27 vots