Entrevistes

"Són feines que requereixen atenció i que fas a consciència"

David Campà Cap pisters de La Molina

David Campà, cap pisters de La Molina
David Campà, cap pisters de La Molina
Des de quan treballes com a pister a La Molina?
Des de fa 23 anys, vaig començar l’any 1991.

Quants membres formeu part de l’equip?
Ara mateix som 7 persones pels dies laborables i comptem amb un reforç de 4 persones més per als caps de setmana.

Explica’ns breument quines són les funcions del pister?
D’una banda el tema de la conservació i seguretat en pistes. Senyalitzem les zones compromeses, fins i tot perilloses, tanquem els accessos a itineraris fora pistes que no estan preparats. La seguretat també inclou la prevenció, com ara equipar amb proteccions pilones i canons de neu. Després hi ha les tasques d’atenció directe al client com ara l’evacuació dels esquiadors ferits o lesionats. També ens fem càrrec del tema del control d’allaus, que en el cas de La Molina ja tenim molt ben localitzats tant a nivell geogràfic com també en quines condicions meteorològiques es produeixen. Si es dóna el cas també ens ocupem de fer-los caure amb explosius. A part, i fora de l’àmbit de pistes, també fem "cates" de nivologia per traslladar-les als responsables de fer les alertes per allaus.
I finalment hi ha aquest tema del sondatge dels gruixos de neu, a partir dels quals es farà el comunicat de neu que després veurem publicat.

De fet les funcions, les podríem englobar en tres grups: rescat, on hi trobem: rescat de remuntadors, rescat en allaus, recerca de persones en el medi. Seguretat, on hi trobem senyalització, muntatges de xarxes i proteccions, tant per els clients com per esdeveniments. I Socorrisme, on hi ha l’atenció als clients I l’evacuació.

Quan es mesuren els gruixos de neu?
Normalment un cop per setmana però dependrà de si hi ha algun esdeveniment a la vista, com ara una cursa. Però he de dir que som molt prudents a l’hora de passar els gruixos de neu i sovint preferim donar-los lleugerament a la baixa que no pas a l’alça, però sempre tenint present que són gruixos que es basen en la mitjana de diverses dades que hem anat recollint en funció d’uns requisits i uns criteris. I sobretot, els gruixos es fan sempre sobre neu treballada, és a dir, la que trepitja la retrac.

Sovint els gruixos de neu que donen les estacions es posen en qüestió per una part dels esquiadors. Què en penses?
Si, a vegades això passa i dubten d’aquestes dades. Pot passar que el client només es fixi en aquells punts que per pas dels esquiadors o pel vent ha tingut un desgast molt accentuat i després es fa difícil explicar-li a un client quin és el sistema que fem servir per mesurar els gruixos, sobretot quan ja té clar que en un punt o altre no hi ha la mateixa neu que s’informa en un comunicat.

Quines són les lesions més freqüents dels esquiadors a les pistes?
Genolls en el cas dels esquiadors, i canells i espatlles als surfers.

Treure un esquiador amb llitera d’una pista com Els Cingles deu ser tot un repte...
Si, ja ens hi hem trobat alguna vegada. És una pista estreta i molt pendent en la qual es necessitem ancoratges per lligar la llitera. És una zona que convé fer el trasllat amb l’ajuda d’un altre pister.

Tractar amb explosius per fer baixar allaus, requereix una formació específica? Com es fa?
Sí, tenim programades trobades amb tècnics francesos que són amb els qui més assessorament i formació hem pogut fer. Hi tenim molt bona relació. Com funciona? És un canó pneumàtic que es carrega amb nitrogen, al qual hi introduïm una fletxa carregada amb un liquid explosiu i un detonador, el qual en el moment de l’impacte iniciarà l’explosió. A partir d’aquí només cal tenir clar a on convé fer caure la placa o congesta de neu. Per fer-ho disposem d'una titulació d’artificiers del Ministeri d’Indústria.

Habitualment us desplaceu per l’estació en moto?
No, gairebé sempre amb esquís, la moto només la fem servir per operacions que requereixen portar càrrega o en situacions concretes i per servei d’evacuacions.

Quan s’acaba la neu, quines tasques us encomanen?
Ens fem càrrec des del sembrat de pistes fins al manteniment de l’estació i revisió de material, ja siguin d’instal·lacions com edificis o altres infraestructures o lleuger.
En el tema d'aquest darrer estem parlat de molts quilòmetres de cordes, diferents tipus de xarxes de seguretat i de material d’altra mena. També és un moment per posar al dia els plans de salvament dels remuntadors, plans d’actuació, per evacuació, etc, en definitiva, tenir-ho tot a punt per quan comenci de nou la temporada d’hivern.

Què creus que és el millor i el pitjor d’aquesta feina?
Crec que el millor és l’atenció al client, poder-lo ajudar, sobretot quan té un problema. Però després també hi ha el fet de preparar un estadi de competició, el que en diem vestir-lo, com potser el Roc Blanc o l’Estadi-Comella. Són feines que requereixen atenció i que fas a consciència, entre altres qüestions perquè a banda de la seguretat també hi ha el fet que després és una feina que veurà gent de tot el món.
El Pitjor? Hi ha un moment que és quan s’apropa el final de la temporada, i veus com el treball que fas, o has estat fent, es va acabant. Cada dia se’n beneficien menys esquiadors i veus com l’estació es va buidant.

Què els hi diries a les persones que es volen dedicar a aquesta feina?
Que és una feina que omple molt, i que si t'agrada treballar a l’aire lliure i el clima de muntanya és una feina ideal. Una feina molt intensa, també.

PERSONAL

Quan i on vas aprendre a esquiar?
A La Molina! Quan tenia 14 anys amb l’institut de Ripoll.

Quin és el racó o pista que més t’agrada de La Molina?
La Font Gran al sector de la Tosa.

Què detestes més, el vent o la boira?
Mes igual, però posats a triar la boira.

Què vols dir o afegir als lectors del Diari de la neu?
Que tinguin un bon fi de temporada, i que per a qualsevol pregunta estem a la seva disposició.

Ivan Sanz
12 de març de 2014

Articles relacionats amb aquesta entrevista: EditorialResolent dubtes i certeses dels comunicats de neu
Publicitat






Edició en paper


Editorial