Ens pot explicar el procés de producció de la neu?
El procés és com a la neu natural. La produïda es forma per la cristal·lització d’aigua finament polvoritzada a través del canó de neu per l’aire fred. La polvorització s’aconsegueix per mitjà d’una mescla d’aigua a pressió i aire comprimit fabricats en una sala de màquines. Després, al llarg de les pistes s’hi troben les arquetes en les quals hi ha muntades les vàlvules motoritzades que alimenten amb aire i aigua els canons. Aquests poden estar muntats indiferentment en un suport o altre i en cada arqueta també hi tenim els mòduls de comunicació, que permeten “dialogar” permanentment amb l’ordinador. Amb l’arqueta també hi ha les sondes de temperatura i higrometria, a tocar dels canons, enviant constantment informació a l’ordinador. El tècnic és qui selecciona les pistes a innivar, establint una ordre de prioritat i qualitat de la neu desitjada.
Quan les condicions de temperatura i higrometria són favorables en una o diverses zones suficientment extenses l’ordinador dóna l’ordre d’arrencada de la instal·lació en funció de les prioritats que abans comentava. Llavors es posen en marxa un o diversos compressors, segons el número de canons que tingui la, o les, zones favorables i descarreguen en tota la xarxa l’aire comprimit i prèviament refredat. A la vegada, les bombes d’alta pressió descarreguen l’aigua refredada en el circuit d’alimentació a pistes.

És un sistema del tot automatitzat...
Sí, amb ordinador. Les vàlvules automàtiques reben constantment les instruccions de regulació de l’ordinador que calcula per a cadascuna d’elles el cabal d’aigua i aire que ha de deixar passar en funció de la temperatura i higrometria indicades per la sonda més propera, el model de canó utilitzat i la qualitat de la neu escollida. El control és constant per part de l’ordinador, tant pel que fa a les vàlvules i cabals com a les pressions d’aire i aigua.
Si la zona favorable augmenta, l’ordinador dóna l’ordre d’obrir noves vàlvules situades en aquestes zones favorables i, si fos necessari, ordena arrencar bombes i compressors suplementaris.
Si a més es produeix un descens de la temperatura o higrometria en la zona favorable l’ordinador fa que augmenti el cabal d’aigua en cada vàlvula seleccionada i per tant la la quantitat de neu produïda. D’aquesta manera cadascun dels canons en funcionament produeix constantment la quantitat de neu màxima corresponent a la temperatura i la higrometria de la zona on són situats.

Malgrat l’automatització del procés, concreti’ns la seva feina com a responsable de la producció
A mí em correspon la supervisió i control de l’explotació de tota la instal·lació per a la producció de neu en la quantitat i qualitat que nosaltres decidim. Després cal controlar la qualitat i els gruixos de neu ordenats per l’ordinador a cada torn de producció i també la supervisió de la instal·lació amb els treballs de manteniment o reparació necessaris. A més d’organitzar i coordinar l’equip humà del departament de producció de neu de Masella.

Com s’ha desenvolupat la xarxa de Masella, amb quins criteris i plans d’expansió possibles?
La primera instal·lació de neu produïda és de l’any 1994, inicialment amb 49 canons de neu i des d’aleshores s’ha anat  incrementant el número de canons i de màquines necessàries per al seu funcionament. S’ha de dir que la instal·lació de 1994 ja es va fer amb la previsió de futures ampliacions, instal·lant una canonada molt més gran del que aleshores era necessària. Actualment la xarxa de Masella és molt gran i complexa, amb 547 canons d’última generació.
Masella té estudis realitzats perquè en un futur, esperem no molt llunyà, es puguin instal·lar canons a la pista Isards.

Què hi ha de cert sobre la llegenda dels additius químics a l’aigua?
A Masella no utilitzem cap mena d’additius a l’aigua. Sí que és cert que existeix un producte anomenat snowmax que serveix per refredar més l’aigua i per tant reduir el consum d’aire sobre els canons, però com et deia a Masella no utilitzem cap producte ni cap additiu per a l’aigua.

Què ho fa que la neu de canó és més valorada que la natural per molts esquiadors que es dediquen a la “competició”?
Perquè és més densa, és a dir, conté més aigua que la neu natural que té una estructura amb més aire que no aigua. Això fa que els qui es dediquen a la competició la valoren més perquè és més dura i podran aconseguir més velocitat en una carrera.

Què és la injecció sobre la neu? Això que fan en alguns estadis de competició....
Injecten aigua també polvoritzada directament sobre la pista per aconseguir que esdevingui més dura.

A quants dies es reduiria la temporada a Masella sense la producció?
És difícil de dir, dependrà de la temporada, si neva molt o poc. Actualment portem uns anys que a la tardor no neva gaire i això fa que si no tinguéssim canons hauríem d’obrir més tard, segur que la temporada seria més curta.

En quin moment de la temporada es decideix deixar de produir neu?
Normalment deixem de produir a principis de març, ja que el dia és molt més llarg i fa que tinguem menys hores de fred però també ens condiciona si tenim neu suficient a pistes. Vull dir que si veiem segur que podrem arribar a final de temporada sense problemes de neu, deixem de produir.

PERSONAL

On va aprendre a esquiar?
A Masella, quan tenia quatre anys.

La seva pista o racó preferit a Masella?
M’agrada molt en general tota l’estació però si he de triar una pista o racó seria la zona de la Tosa i la pista Isards.

Que avorreix més per esquiar: la boira o el vent?
Tant la boira com el vent són incòmodes per a la pràctica de l’esquí. La boira fa que disminueixi la visibilitat i que la neu estigui més humida per la quantitat d’aigua que porta. El vent fa que que la pista quedi dura perquè s’emporta la neu pols que pot haver-hi a la superfície... Així que al meu criteri és millor que faci vent que no boira!

Vol afegir o dir alguna cosa als lectors del diari?
A tots els lectors que no ens coneixen animar-los a venir a Masella i gaudir d’un dia d’esquí.