Entrevistes

"En 40 anys a Port del Comte hi ha passat de tot"

Jaume Vilajosana Conductor trepitjaneus

Aquest any 2014 Port del Comte compleix 40 anys. Per aquest motiu Diari de la neu ha visitat l’estació aquest mes de febrer i ha entrevistat Jaume Vilajosana més conegut com en Jaume “Teixidor” (de casa Teixidor). És un dels col·laboradors amb més antiguitat a Port del Comte i de fet, si l’estació aquest any compleix 40 anys, ell ja en fa 42 que hi està vinculat.

Quan va començar la seva relació amb el Port del Comte?

Vaig començar treballant a la carretera d’accés, això devia ser l’any 71 o 72, el que passa és que després vaig anar a la mili i quan ja vaig estar llicenciat vaig tornar cap aquí. Durant aquell any i mig o dos anys de “mili” va ser quan s’hi van instal·lar els telesquís de Sucre, Prat Berlat, Prat Donadó i la Rata. Un cop llicenciat, quan ja tornava a ser aquí treballant a l’estació es van instal·lar els telesquís del Prat, la Coma, la Bòfia i la Pedra.

Quina era la seva feina dins l’estació d’esquí?
Vaig començar com a conductor d’un teleesquí però de seguida em van encomanar una retrac, la primera que va arribar a Port del Comte, que és la que ara es veu exposada al jardí de neu. Al poc temps ja em van encarregar el manteniment en general de l’estació, que tant podia ser de la retrac com d’un remuntador o el que fes falta. Feia una mica de tot.

Quina és la feina que més li ha agradat?
Totes m’agraden, la veritat és que no n’hi ha cap que diguis “aquesta no”.

Doncs centrem-nos en les retracs. Com es porta això de trepitjar pistes? Feina difícil?
És una feina dura en el sentit que quan tothom se’n va tu et quedes a trepitjar fins que s’acaba la feina, però això ja no ho faig jo des de fa anys, ara qui ho fa és el meu fill, l’Ismael, i un company seu, en Jordi. No és difícil sempre i quan no hi hagi boira. Jo de nit només hi vinc si hi ha un imprevist, una màquina que s’avaria, que calgui remolcar o arreglar d’urgència. Sobretot em cuido de la part mecànica en general, de les retracs i els remuntadors. Ara, que si un dia cal trepitjar i donar un cop de mà, també m’hi poso.

Així pel que m’explica entenc que són dues retracs per a tota l’estació?
En tenim quatre, el que passa és que realment sempre són dues les que treballen. Més o menys estem com les altres estacions de la nostra mida.

Quina vida tenen i quins problemes poden tenir aquestes màquines que tant ens fascinen als esquiadors?
La vida d’aquestes màquines va per hores, normalment són entre 14.000 i 15.000 hores de treball. En el cas de Port del Comte la mitja d’hores que fan per temporada poden ser entre 2.000 i 2.400, potser 2.500, però després hi ha el desgast de les erugues, que per exemple dependrà molt de les condicions de la neu de cada estació i dels gruixos. Amb neu més dura o gelada tindran molt més desgast.

Quina és la pista del Port que presenta més reptes a l’hora de trepitjar?
Les pistes d’Estivella són molt inclinades i això sí que et condiciona una mica. Ara, que són els clients els qui demanen que pistes com l’Estadi no les trepitgem! Ha, ha.. Quan neva perquè hi volen trobar neu verge i sinó el que volen és que s’hi facin banyeres, els bamps.

Aquestes màquines també deuen haver evolucionat molt en 40 anys, oi?
I tant, vaig començar com et deia amb aquella tant bàsica que ara és el jardí de neu, després arribarien les "hidroturbo", les Kassbohrer i cada vegada més completes, funcionals, potents i còmodes.

Ha vist canviar les màquines i suposo que l‘estació en el seu conjunt. Com ha canviat en general tot això? Vull dir Instal·lacions, clients, direcció...
En quaranta anys hi ha passat de tot: anys dolents, normals, anys molt bons, però l’estació va tenir sobretot un canvi molt important a partir de finals dels noranta. Veníem de tres anys seguits amb poca neu però a partir del 2000 o 2001 es va canviar la direcció i amb els nous propietaris i això va fer un “boom”. En poc temps es canviaven i modernitzaven remuntadors, es millorava molt la instal·lació de neu produïda, els clients repetien... En tres anys això va canviar moltíssim però a mi em sembla que en conjunt Port del Comte sempre ha anat canviant i ho ha fet per millorar.

Aquesta temporada està sent bona?
Sí, vam començar una mica justos de neu però ara està anant bé.

És llarga habitualment la temporada de neu en aquesta estació?
Hi ha de tot. Recordo uns anys que començàvem pel pont de la Púríssima i arribàvem fins a 1 de maig amb mig metre de neu a pistes. Però també ens hem trobat començar la temporada per Reis i dificultats per arribar a la Setmana Santa.

Suposo que també deu ser esquiador. Quan va començar a calçar-se uns esquís?
Sí, més o menys baixo per tot arreu a la meva manera, perquè de classes jo no n’he fet. Devia aprendre’n a l’any 74 amb uns esquís que encara recordo que anaven lligats a la cama amb una corda.

Quan té festa es queda a esquiar o se’n va?
No. Aprofito per canviar d’aires i marxar. A més, ara genolls i menisc ja no són com quan era més jove, ja se sap...

Quines eren les pistes que més li agraden, o agradaven, per esquiar?
A mí m’agradaven molt el Llop, l’Orri i l’Obaga.

Que l’avorria més, el vent o la boira?
La boira.

Què els hi diria als lectors del Diari de la neu?
Que si no hi han estat mai a Port del Comte ens visitin, els hi agradarà segur.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 

Opinions

Més opinions





giny

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


70%


11%


11%


7%

27 vots