Entrevistes

"Amb nosaltres no hi ha client que marxi sense aprendre a esquiar"

 

Diari de la neu entrevista els responsables de l’Escola d’esquí Núria, un dels centres d'ensenyament d’esquí referents al nostre país per la seva història i el seu model de gestió en l’ensenyament de l’esquí.

Xavi, Nuri... Ens podeu explicar breument els origens de l’escola?
Xavi: Els inicis es remunten a l’any 1947, moment en què el CANM (Club Alpí Núria Masella) va crear una primera escola amb professors de fora de la vall. A partir del 1957 aquesta escola entrava en una segona etapa, i és sobretot a partir de 1960 quan ja es va començar una nova fase amb una vintena de professors que sí que eren de la vall de Ribes sota la tutela d’Oriol Escuder, que la va fer créixer fins arribar ben bé als 50 professors. En aquells moments hi va ajudar gent de fora, com ara la família Moga de la Val d’Aran, els Domech i fins i tot algun alemany i austríac.
A partir de 1971 l’escola ja era portada per gent que gairebé tota era d’aquí. El 1977 arribaria el nou director, en Josep Maria Geli. L’any 1980 era el torn d’en Manel Riu i a partir de 1984 ja va ser la Nuri, la germana d’en Manel, primera directora d’una escola en aquest país i que va “revolucionar” el model de gestió i ensenyament a la Vall de Ribes.

Actualment quants professors sou a l’escola? Varia dels dies laborables als caps de setmana?
Nuri: Per als caps de setmana som vint professors però anys enrere s’havia arribat a la seixantena. La reducció es deu a que ara també hi ha dues escoles més a l’estació.
Pel que fa als dies laborables dependrà del nombre d’escolars que facin curset però com a mínim sempre hi ha deu professors disponibles.

Quina és la tipologia de client a l’escola d’esquí Núria?
Nuri: Sobretot escolars els dies laborables i algun particular, i gairebé sempre venen amb reserva feta. Els caps de setmana funcionem molt bé amb grups que fan cursos de quatres dissabtes o diumenges consecutius, normalment també nens i nenes. Després hi ha els particulars, o algun grup reduït, que vol fer unes hores de millora o perfeccionament.

D’on venen els vostres clients?
Nuri: Bàsicament és client català de les comarques de Barcelona però també molt de client de les illes i del País Valencià
Xavi: Sí, però darrerament també tenim client madrileny i fins i tot algun canari.

El client d’ara és més exigent que abans?
Nuri: Sí, és més exigent però nosaltres també hem aprés a “mimar-lo” molt més que abans, sobretot perquè la Vall de Núria és una estació petita que pot i ha de cuidar molt més el client que no pas una estació gran. Per exemple, anys enrere si un grup agafava un curs de cinc dies i un d’aquests feia mal temps el dia es perdia i no passava res. Això ara és impensable, el dia es recupera i es busca una solució que pugui anar bé al client.

Què és millor, treballar amb nens o amb adults?
Nuri: Tots tenen la seva pròpia evolució. Els nens aprenen molt per imitació i en els adults això funciona diferent, s’aprèn més per raonament.
Xavi: A veure, un nen aprèn molt ràpid, més que un adult, però l’avantatja de l’adult és que li pots explicar la tècnica perquè l’entendrà i això l’ajudarà a progressar i li donarà més confiança.

Què s’ha de fer amb un client amb dificultats.  Vull dir “aquell” que no hi ha manera que n’aprengui?
Nuri: Ha, ha... paciència, psicologia i tenir empatia per posar-te en el seu lloc i saber què li passa, entendre què és allò que el priva d’aprendre. Busques recursos en experiències anteriors i sempre les trobes.
Xavi: Sí, has de treballar molt més però et puc dir que amb nosaltres no hi ha client que marxi sense aprendre a esquiar. En casos així has de buscar exercicis correctius per a cada tipus de client i per això és molt important que el monitor tingui, formació a banda, una bona experiència. Has de veure si és un problema físic concret del client o si és un altra qüestió, però sempre hi ha una solució i el client acaba aprenent i progressant com qualsevol altra.

Quina formació tenen els monitors d’esquí de la vostra escola?
Nuri: Tots han de tenir titulació oficial, tal com marca la llei. El requisit mínim és el TD1 o el TD2, tant si és esquí com snow.

Quin és actualment l’organisme que certifica les titulacions?
Xavi: Actualment és el Consell Català de l’esport.
Nuri: Cal tenir present que actualment a Catalunya hi ha més d’un centre de formació, n’hi ha de privats i de públics, entre els primers els de la Pobla de Segur, el de Ripoll i el CAR de Sant Cugat. Com a privats hi ha el Lleó XIII i l’escola Pia de Sarrià de Barcelona.
A nivell espanyol hi ha el de Candanchú, però després, ja amb el títol sota el braç, tots s’han de registrar al Consell Català de l’esport de la Generalitat de Catalunya.
Xavi: Actualment hi ha un excés de centres de formació i tots van molt ràpids, al meu criteri. Abans per aconseguir la titulació el procés era molt més lent: primer eres col·laborador, després agregat durant un any, després auxiliar un any més i per aconseguir el diploma encara necessitaves dos anys més i un darrer pas que era entrenador. Quines eren les avantatges d’aquell sistema més lent? Doncs que era evident que en tot aquest període estaves treballant i a la vegada agafant experiència. Ara no, només aconseguint el títol ja pots fer de monitor i penso que això no acaba de ser el més convenient.

Els monitors han de saber totes les modalitats: alpí, snowboard, telemark, muntanya...?
Xavi: No cal que siguin titulats en totes, per descomptat, però és veritat que quantes més en sàpiguen millor. Majoritàriament, com a mínim en aquesta escola, tots són d’alpí i acostumen a practicar alguna altra modalitat, com també n’hi ha titulats en snow que a la vegada practiquen les altres disciplines.
Nuri: Fins i tot tenim monitors titulats en fons però a Núria no hi ha cap circuit de nòrdic.

D’aquestes modalitats, quina és la més fàcil per començar?
Nuri: L’esquí és més fàcil per començar però la progressió, després, és més costosa. L’snow per contra costa més a l’hora de començar però en canvi l’evolució és més fàcil.
Xavi: Un dels condicionants que té Núria és que no hi ha cintes llargues, disposem d’arrastres, i això potser sí que condiciona una mica l’aprenentatge de l’snow.
Pel que fa al telemark primer és necessari tenir una bona base d’alpí i en el cas de l’esquí de fons és sobretot una modalitat física que no requereix tanta tècnica com les altres.

Quantes hores pot estar un monitor en pista ensenyant?
Xavi: Dependrà de la feina, és clar, però tranquil·lament pot arribar a unes cinc hores o més. Però si hi ha feina i el dia ho requereix aquell dia no es dina.
Nuri: Sí, tenint en compte que es comença a les 10 o 10.30 i que l’estació tanca a les cinc de la tarda, però procurem que si és necessari disposin de mitja hora lliure.

Es pot viure només donant classes d’esquí?
Nuri: No, tots tenim altres feines. Anys enrere potser sí que era més viable, hi havia molta afluència de clients, tothom esquiava, però això ha canviat...
Xavi: A més, la temporada és curta, es treballa molt el Nadal i el febrer però la resta de la temporada és molt fluixa.

Què és el millor i el pitjor d’aquesta professió?
Nuri: Penso que el millor és que coneixes a molta gent i que és una professió bonica i gratificant.
Xavi: Sí, totalment d’acord, i encara hi afegiria que també és molt agraït veure com un alumne sempre se n’emporta una mica de la teva ànima, sempre més et recordarà i això voldrà dir que has sabut transmetre bé allò que com a professor més t’agrada, l’esquí.
I el pitjor? Jo crec que el fet que un alumne es pugui fer mal és el pitjor que et pot passar.
Nurí: Sí, i tant. Sense que hagis fet cap imprudència pot ser que aquell dia la neu no estigui en les millors condicions o que el nen tingui una caiguda imprevisible... Mires d’evitar segons quines situacions o pistes on la neu no està bé, però clar, a vegades és inevitable que pugui passar una mala caiguda, una pèrdua de l’equilibri...

Per tant és necessari que tothom estigui assegurat...
Nuri: Per descomptat que al client se li recomana tenir contractada una assegurança amb el forfet, és el més recomanable i no cal dir que tots els professors també disposem d’una assegurança de responsabilitat civil.
Xavi: Sí, i encara hi voldria afegir que per a nosaltres la seguretat és una qüestió bàsica que va des de la presència del monitor fins al control del material i equipament del client. Si veieu que un monitor no porta casc no és per una qüestió de comoditat, és per la necessitat de disposar sempre d’un bon angle de visió cap a enrere i per facilitar a l’oïda el seguiment i situació dels alumnes.

QÜESTIONS PERSONALS
Apartat de breus personals

NURI RIU

Quin és el seu racó a Vall de Núria? O la pista que a vostè li agrada més...
Mulleres i la Pala

On va aprendre a esquiar? Amb monitor?
Ha, ha, sí i tant... A Vall de Núria, i recordo com a monitora l’Anna de Can Ventolà, una de les primeres monitores diplomades a Espanya.

Que detesta més: esquiar amb la boira o el vent?
El vent et pot molestar però l’acabes controlant, en canvi la boira és incontrolable, i si la visibilitat és gairebé nul·la t’acabes marejant.

Un missatge per als lectors del Diari de la neu...
Doncs que l’esquí és un esport molt bonic, que es pot practicar sol, en família o amb amics a la natura. I que no cal saber-ne per gaudir-ne. Només veient l’entorn en el qual es practica... i més a Núria que hi ha activitats per a tota la família encara que no vulguin esquiar ja fa que t’agradi.

XAVI DE VICENTE, “TOGO”

Quin és el seu racó a Vall de Núria? O la pista que a vostè li agrada més...
La Pala! Sempre dic que és la més bonica i la més terrorífica del món, ha ha! Quan hi ha gel és molt “mal parida” però amb neu pols és impressionant. És un mite i encara avui quan hi porto un alumne per primera vegada i arriba a baix, el felicito i ho faig traient-me el guant. Una mica de ritual, ja ho veus, però serveix per posar en valor la fama merescuda que té.

On va aprendre a esquiar? Amb monitor?
Uf, això que diré ara és molt gros, ha ha! A La Molina i el meu primer professor va ser en Joan Font, que ha estat director de La Molina uns quants anys. Després vaig tenir en Manel Riu, el germà de la Nuri i finalment la Núria Bonshoms, encara avui monitora a la nostra escola.

Que detesta més: esquiar amb la boira o el vent?
La boira. Amb el vent com a mínim la neu pot aguantar bé, a menys que sigui una ponentada...

Vol afegir o dir alguna cosa als lectors del diari de la neu?
Primer agrair la feina que feu mitjans de comunicació com aquest. En aquest país tenim un problema important amb els esports d’hivern, no es promocionen, no se’n parla i això fa que després costi molt trobar recursos econòmics per als qui s’hi volen dedicar. Mil gràcies per la feina que feu i encoratjar-vos a continuar fent difusió.

Ivan Sanz Tusell
11 de gener de 2014

Comentaris

  • Lo mejor son los jerseys con el escudo de la
    EEE. Escuela Española de Esqui. Y la banderita en pequeño que no se ve en la foto. Jaja. Es el único título válido!

5-10-20-tots
1


 




Editorial





giny



giny

Edició en paper


giny

giny