Entrevistes

"Vallter era a les portes de tancar i ho hem evitat"

 

Com ha anat la temporada d’estiu?
Va anar bé, però no deixa de ser anecdòtica en el conjunt de l'any. Hi ha hagut més afluència de gent però els resultats econòmics han estat inferiors a d’altres estius perquè, d’una banda, hem fet molta difusió però també hem baixat els preus i, d’altra banda, perquè ha estat un estiu amb molts dies de mal temps. Vallter és una estació amb molta alçada i això aquest estiu s’ha notat especialment en forma de tempestes i dies de vent.

A pocs dies de començar la temporada, què diuen les previsions meteorològiques a llarg termini per a la temporada 13-14? Alguns pronòstics insinuen un hivern molt fred però de moment la tardor està sent càlida...
Crec que les previsions a llarg termini poden servir per a d’altres estacions però segur que per Vallter no. Som una estació molt irregular meteorológicament parlant, perquè estem a prop del mar i els mateixos meteoròlegs així ens ho indiquen. Ho he sentit a dir, sí, que serà un hivern molt fred, però a Vallter tot ve condicionat pel vent. De tota manera fins que no passem l’estiuet de Sant Martí, per estadístiques, no podem intuir com pot anar la temporada.

Quina és la tipologia del client de Vallter a l’hivern? Està canviant?
Sí, alguna cosa està canviant però el majoritari continua sent un client de proximitat, que viu a una hora o hora i mitja de camí. Després ve el de segona residència i de caràcter familiar. En general hem de dir que sovint és un client que s’inicia en l’esquí i que tria Vallter per fer-ho.
Després tenim molt de visitant que ve a passar un dia a la neu i que es divideix en dos grans grups: el que és molt esportista i ve a practicar algun esport de neu, raqueta, esquí de muntanya, snow, alpí, i el que només ve a passar el dia a la neu, que passarà pel parc lúdic, estarà una estona passejant per la zona i que finalment acabarà anant a dinar en algun restaurant de la vall.
I finalment tenim dos bosses de clients, més reduïdes, que poden venir del Vallespir i de la Costa Brava Nord. Hem detectat que cada vegada hi ha més estrangers, holandesos per exemple, que tenen una segona residència a Roses, Empúriabrava, etc, o que han vingut a passar uns dies de vacances a la zona i que un dia trien la muntanya. Aquests darrers van en un augment, molt lent, però sembla que van creixent.

D’entre les novetats de la temporada hi ha la nova ubicació dels canons del Xalet a Barquins, la conversió del Xalet en pista d’esquí de muntanya i activitats, i l’adequació d’una pista d’esquí nòrdic. Ens pot aprofundir una mica més en tot això?
Sí, i crec que perquè s’entenguin bé aquestes novetats és necessari explicar un anàlisi molt senzill de la situació actual que passa per l’economia i perquè la tipologia de l’esquiador està canviant una mica.
D’entrada Vallter era una estació que oferia una mica de tot però que no podia garantir el producte. Analitzada la situació vam arribar a la conclusió que calia reorganitzar l’estació per optimizar els recursos que ja té, des del telecadira i telesquís passant per les cintes o per les pistes disponibles amb innivació. Per això ara ens hem proposat concentrar i garantir la producció de neu, en detriment de la pista del Xalet que en les darreres cinc temporades només s’havia pogut obrir un 30% dels dies.
Pensem que la xarxa de producció de neu a Vallter estava pensada en el seu moment com a suport, mai com un substitutiu definitiu de la neu natural.
Ara el que fem serà garantir amb neu dues zones on els esquiadors hi trobaran bones condicions, s’hi sentiran còmodes, i ho podran fer amb un forfet molt econòmic de només 25 euros. Pensem que això es fa en un moment que com tots sabem és econòmicament molt difícil, però la idea és que si això surt bé, i creiem que sí, poc a poc podem anar creixent i ampliar la innivació de l’estació, perquè entre altres qüestions les canonades del Xalet no es retiren, es conserven pel dia de demà.
Després cal tenir present que l’esquí de muntanya i les raquetes de neu són dues modalitats que estan creixent i a les quals calia donar-los un espai amb garanties a Vallter. La pista del Xalet serà el seu espai natural i crearem una zona especialment pensada per a ells, amb itineraris i una bona senyalització. Però això només serà possible, de moment, si la temporada de neu és bona, si neva bé.

Això, doncs, vol dir que la pista d’esquí de fons no serà una instal·lació definitiva?
Sí, de moment haurà de ser així, temporal. Pensa que sota la carena de Bastiments, entre l’actual cafeteria Les Marmotes i la falda del coll de la Marrana és una zona d’inclinació suau on el vent hi acumula molta neu. Però s’ha d’entendre com un complement, no com una zona destinada a ser un negoci per a l’estació, no va per aquí. No és que Vallter s’hagi de transformar també en una estació d’esquí de fons, el que volem és oferir als clients una estació que en certa manera innova perquè crea tota una zona d’activitats específiques i complementàries d’alta muntanya.

Tot això estarà a punt per aquesta temporada, que és a pocs dies de començar?
Sí, i de moment tot apunta a que ho tindrem a punt.

El gran protagonista de vallter però continua sent el vent. Són prou alts els paravents? O, alternativament, es podrien, en el futur, obrir pistes més baixes i protegides pel bosc i no haver de tancar tota l’estació els dies de vent?
Aquest any hem instal·lat gairebé 1,5 quilòmetres de paravents en punts estratègics però no es poden fer més alts de metre i mig perquè aleshores, el mateix vent i els pes de la neu, els tomben. En canvi sí que hem començat a fer, d’uns anys cap aquí, uns “magatzems en obert” de neu en uns punts concrets. El que fem és crear uns passadissos transversals amb paravents on s’hi acumula neu que després podem redistribuir a les pistes. Això s’està fent d’un temps cap aquí i els resultats són molt satisfactoris.
Pel que fa a obrir pistes més baixes, fins arribar al Pla de l’Hospital posem per cas, tenim una orografia molt complicada: tenim la carretera pel mig, el riu Ter per un costat, el torrent de la Portella per l’altra. Obrir pistes més baixes seria ara mateix una inversió molt costosa, massa, caldria replantejar-se els serveis, producció de neu orientació sud, remuntadors... tot això fa que fa que de moment no sigui viable, o aconsellable.

Amb la integració de Vallter a FGC s’ha garantit l’obertura i continuïtat de l’estació a la vall de Camprodon, però la Vall continua en desavantatge respecte a les altres estacions que han rebut inversió pública durant molts anys. Es continuarà invertint en nous projectes a Vallter per fer-la competir en igualtat de condicions amb les estacions veïnes?
A veure... En el seu moment es va fer una auditoria molt àmplia en tots els sentits per determinar la situació actual i les mancances. Tots tenim bastant clar que Vallter necessita inversions però el moment és molt difícil i el més important era i és, sobretot, que l’estació no tanqués portes, un fet al qual ja ens hi vèiem abocats en un termini no superior als dos anys de continuar en la situació en la que estàvem.

L’any passat es va invertir en posar ordre a qüestions tècniques, de seguretat, en motors de les instal·lacions i d’arranjament de pistes com a requisits bàsics. Aquest any es continua invertint en qüestions com les esmentades abans, en difusió, comunicació, promoció i en el repàs exhaustiu, cargol a cargol, cable a cable, dels remuntadors. Encara manquen inversions, sí, però la situació econòmica és la que és i, insisteixo, Vallter era a les portes de tancar i ho hem evitat. Pensa que la temporada passada va ser la pitjor per Vallter en els darrers vint-i-cinc anys i si no arriba a ser per que tenim el paraigües de FGC crec que ja hauríem tancat.

Sembla un negoci difícil, el de la neu...
Ho és. En una estació d’esquí ens juguem la temporada en cinc mesos. N’hi ha sis que de moment no compten gaire i a l’estiu s’obre pensant més en el territori que no pas en el possible negoci. En una estació hi ha molta despesa en personal, vehicles, en electricitat, en combustible i sobretot en el manteniment de la maquinària, des dels remuntadors fins a les retracs. En concret et posaré un exemple: el canon elèctric de quota fixa ha pujat d’un any per altra un 110%. Tot és molt complicat i hem de tocar de peus a terra.

Reactivar la Setmana Blanca ajudaria a Vallter i tot el sector de la neu, a més de projectar una millor imatge per a la candidatura als jocs d’hivern de 2026, no?
Seria molt important. El primer any que es va activar aquesta “setmana blanca” et puc dir que a Vallter va viure dues setmanes molt intenses, amb molta clientela i ambient durant quinze dies, amb resultats similars als d’un bon cap de setmana. Ens interessaria, i molt, recuperar-ho. Però és que si realment volem organitzar uns jocs olímpics d’hivern aquesta qüestió em sembla bàsica, s’ha d’ampliar, i molt, la base d’esquiadors. Actualment la xifra d’esquiadors i dies d’esquí està estancada i fa anys que no s’incrementa.

La possible declaració del Parc Natural de les capçaleres del Ter i Freser deixaran Vallter com una illa dins el seu perímetre. Això pot condicionar el seu futur?
Crec que és una bona notícia perquè d’entrada no ha d’afectar al domini esquiable. Primer que és important per a la comarca, i en el cas concret de Vallter no deixa de ser una bona promoció que l’estació d’esquí estigui dins un parc natural. Actualment ja estem envoltats per una zona que és PEIN, o protegida. Caldrà esperar a veure com es concreta i ens afecta però en la meva opinió això serà positiu per Vallter.

Com estan les negociacions amb l’Ajuntament de Setcases pel lloguer de la muntanya?
La concessió, que es va originar l’any 1975 amb l’obertura del primer remuntador, era per cinquanta anys i per tant encara tenim marge però en qualsevol cas és un tema més polític i que no em toca a mí de respondre.

Per cert, una de les novetats de la temporada és la webcam de TV3, única estació d’esquí alpí que no en tenia. On s'ubicarà?
Doncs mira, just avui l’estan acabant d’instal·lar. S’està posant a la caseta de la bassa d’aigua dels canons, a tocar de la pista estadi i l’enllaç amb el telesquí Xemeneia. Per la seva orientació es podrà veure el sector debutants i edificis de serveis però també es podrà orientar cap a la pista Estadi.

Els dies que té festa... Esquia o aprofita per marxar?
A l’hivern tens pocs dies de festa i quan els tinc intento desconnectar. Els dedico a la família.

Quin és el seu racó preferit a Vallter? O la pista que li agrada més...
Hi ha dos llocs en què, més que esquiar, m’agrada aturar-me uns moments. Un és el tub que hi ha a la pista Barquins, just quan has passat l’enllaç de la Pala i poc abans d’arribar a la bifurcació del Puig dels Lladres. És un racó tancat, protegit, tranquil, silenciós... L’altre racó és un punt de la pista dels Lladres, abans d’arribar a la pala final, entre arbres  a banda i banda. Si hagués d'anar a fer un fora pistes m’agrada molt anar al bosc que hi ha sobre la bassa o alguna pala d’entre Xemeneies i l’Estadi. Hi ha molts racons per descobrir i gaudir a Vallter.

On va aprendre a esquiar?
Devia ser l’any 1974, quan el meu germà feia un curset a la Molina. Va ser en concret als Alabaus on em vaig calçar els meus primers esquís. Un any després obrien Vallter i recordo que els meus pares, com moltes famílies en aquella època, van comprar alguna acció de la societat. A partir d’aleshores ja vaig estar esquiant aquí.

Vol afegir o dir alguna cosa als lectors del diari de la neu?
Sí, voldria dir que si bé Vallter és una estació petita i amb una meteorologia complicada, lluitem perquè els visitants s’emportin una bona impressió. Que ens visitin, estic segur que el que és esquiador i no hi ha estat mai s’emportarà una bona sensació, i per aquell que es vol iniciar en l’esquí, o en les activitats de muntanya que iniciem aquesta temporada, aquí hi trobarà un personal molt atent i conscienciats que som un negoci d’esbarjo i que la prioritat és que els clients s’hi trobin a gust. Si a més a més ho combinen amb la gastronomia i el romànic a la vall s’emportaran un magnífic record de la seva estada a Vallter.

Ivan Sanz Tusell
8 de novembre de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari


 










giny









Editorial

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny