Entrevistes

"A qui li agrada l’esquí és fidel, abans potser es deixarà de segons què per venir a esquiar"

Xavier Nolla Director de Masella

Entrevista amb Xavier Nolla, el director de Masella, que ens va atendre dissabte 27 d'abril sota una intensa nevada

Quin balanç fa d’aquesta temporada a Masella, a 48 hores d’acabar-la?
La temporada ha estat bona en general. Al Pirineu Oriental vam començar amb poca neu però a partir del gener la cosa va millorar ràpidament. I ja veus avui, a finals d’abril i encara continua nevant i això que aquest mes hem tingut dos caps de setmana que han estat excepcionals, amb sol i molt bona qualitat de neu.

El resultat és que ha estat un any de molta neu a Masella...
Tenim l’avantatge que encara que no nevi del cel tenim una instal·lació de neu produïda molt importat. L’any passat no va nevar fins el març, tot i així teníem el 100% dels remuntadors oberts i el 100% del desnivell. En canvi aquest any va nevar  a l’inici de la temporada i per la Puríssima ja teníem tots els remuntadors oberts. Hi ha anys molt bons i n’hi ha de més dolents. Vam començar la temporada el 29 de novembre, aquell primer dia per monitors i personal de l’estació, i el 30 ja vam obrir al públic, o sigui, que farà cinc mesos. El nostre objectiu de cada any és aquest: intentar obrir cinc mesos. El 80% de les temporades obrim al novembre, en concret els darrers 5 anys que hem obert els dies 4, 8 ,12 i 20  de novembre.
Procurem obrir el més aviat possible i tancar quan ja no tenim neu. A partir d’abril entre setmana ve poca gent però obrim pels clients que tenen el passi de temporada, que són més de 6.000.

Com s’ho fa Masella per tenir tanta clientela?
Tenim la garantia de tenir l’estació a cara nord, amb el reforç de l’ombra dels arbres, a dalt una cota alta i la neu produïda. Tots els remuntadors tenen una o dos pistes innivades i els nostres clients tenen la garantia que saben que sempre obrim els primers i tanquem els últims. A més, estem agermanats amb moltes estacions de tot el món, fins a 50 forfets que oferim per esquiar gratuïtament en aquestes estacions, dels Alps, d’Andorra, fins i tot d’EUA. Amb el nostre passi no només vens a Masella, sinó que te’n pots anar a d’altres estacions catalanes o del Pirineu francès o andorrà. Tot això ens diferencia i per això tenim tant de client per tota la temporada. I també tenim un ampli assortit de possibilitats: abonaments a la carta, per només entre setmana, per només caps de setmana, per només a partir de febrer... Les característiques naturals, la innivació produïda i la garantia d’obrir fins més enllà de Setmana santa ens fidelitza molts clients.

Quina és la tipologia del client de Masella?
Tenim l’esquiador de dia, de Barcelona i la seva area metropolitana, com  el Bages, i Osona, a menys de 2h de camí. Després tenim el que té una segona residència a la Cerdanya, que té l’estació a prop i ens tria a nosaltres. Aquest any hem començat a notar com amb la crisi ha baixat el nombre d’estades, però per contra hem vist com puja un nou tipus de client: estudiants universitaris que s’organitzen en grups de 4 per venir a esquiar a un preu econòmic. Aquests són el volum important de clients. Després venen els valencians, madrilenys, i finalment francesos i anglesos.

Sembla que a Masella, doncs, la crisi no es nota tant...
La crisi ens ha afectat a tots però tenim la sort que el producte que oferim és bo: inversions constants en neu produïda, i no només en garantir quantitat sinó també en qualitat. Si és necessari fem el “pintat”, redistribuïm la neu, si ha fet calor i al darrere fred i s’ha reglaçat, ho arreglem perquè el client trobi la pista ben preparada. Tenim 4 telecadires desembragables i això permet al client fer moltes baixades, per tant, saps que a Masella pots esquiar i aprofitar millor el dia que no en una estació amb remuntadors lents, que si a sobre són llargs, t’hi adorms. Tot això el client ho reconeix.

Us ha condicionat gaire la meteorologia d’aquest hivern?
Normalment el Pirineu pateix pel vent de nord-oest però aquest any, sobretot el Pirineu andorrà i francès, els ha afectat més el vent de nord.  Molts dies hi hem vist retenció de núvols, per tant mal temps. Tot un contrast perquè aquí esquiàvem amb més bon temps i sol. Potser aquí no ha nevat tant com en altres estacions però ho compensem amb el suport de la xarxa de neu produïda, protegida pel bosc, que a sobre això fa que la neu del canó es quedi a la pista. Això ho tenim comprovat a la zona de la Tosa: allà ens costa més hores de producció de canó per aconseguir els mateixos gruixos i superfícies de la zona de bosc. Les hores de producció de neu a cotes altes poden arribar a triplicar-se.

Parlant del Pirineu andorrà i francès, són els vostres competidors?
Per nosaltres la gran competència ve d’Andorra, que té un marc fiscal i laboral millor que a casa nostra. Si nosaltres tinguéssim la fiscalitat de les estacions andorranes qui sap si potser podríem realitzar més inversions. I també que l’Estat andorrà i els comuns els hi donen molt suport de tot tipus.

Com ha anat l’afluència de esquiadors des de setmana santa?
La primera i segona setmana després de Setmana Santa vam tenir diversos grups de touroperadors, de gent d’aquí i estrangers, i realment va compensar. En canvi les dues últimes setmanes d’abril entre setmana ha vingut molt poca gent, i encara només han pujat si feia bon temps. Però cal donar servei als que tenen el forfet de temporada.

De cara a la propera temporada, pot anunciar alguna inversió?
La política aquí és invertir cada any millorant pistes i producció de neu, i després procurem cada quatre o cinc anys fer una inversió més important. Ara hi ha dos temes importants: un és l’ampliació de neu produïda, i l’altra és en pistes, però encara no tenim els permisos, però segur que ho acabarem fent perquè el tema financer, econòmic, el tenim resolt. Hi ha altres novetats importants però encara no ens ho han aprovat; així que ho tinguem concedit ho farem saber. Ens agradaria que fos per l’any vinent però com que hi ha diferents administracions implicades tot s’alenteix.

Quin paper juga Masella en la candidatura dels JJOO d’hivern per Barcelona? Quines proves s’hi celebrarien?
Tot el projecte, que encara no està aprovat plenament, passa per La Molina i Masella, com a mínim el que és neu. Els esports de gel es faran tots a Barcelona. L’oficina tècnica de Barcelona 2022 ja va definir que els esports de neu es faran en aquesta muntanya, entre les estacions de La Molina i Masella, aquesta última entre altres qüestions té el desnivell necessari per fer la prova de descens.

I quin serà l’itinerari de descens?
Passaria per l’eix central, des de la Tosa baixant fins al Pla de Masella per pistes centrals, més de 900m de desnivell.

Quines són actualment les pistes homologades FIS?
La Davallada, que ho està per eslàlom-gegant

Ja que abans ha esmentat La Molina, funciona bé el passi Alp 2500?
Alp2500 funciona molt bé per gent que fan estades. I en menor freqüència pels de dia. També hi ha aquell esquiador que ve a passar el cap de setmana i l’agafarà per conèixer bé les dues estacions durant
dos dies.

Té algun dia de festa durant la temporada de neu? Es queda a esquiar o se’n va?
Sempre que puc esquio a Masella. A vegades m’escapo a d’altres estacions perquè m’agrada parlar amb companys del sector i comentar com va la temporada.

Quin és el seu racó preferit a Masella? O la pista que a vostè li agrada més...
No en tic cap de preferida però jo crec que la més maca és l’itinerari que baixa per Coma Pregona fins al Pla de Masella, 5 kms en total.

On va aprendre a esquiar?
Vaig aprendre a esquiar de ben petit a Núria, quan només hi havia 4 estacions a Espanya, després d’estudiant els caps de setmana ajudava als socorristes de Núria. Porto 60 anys esquiant, 50 treballant a la neu i 40 treballant a Masella.

I quines diferències ha notat en el sector de l’esquí en aquests 50 anys?
L’esquí d’avui amb el de fa uns anys enrere es diferencia en 4 grans qüestions. Primer els remuntadors, que són ràpids i segurs, només cal fixar-se en les avantatges dels desembragables o les cintes transportadores. Comparat amb abans, que abans de prendre un telesquí abans havies d’aprendre a pujar en escaleta!
Segon: la neu produïda, pensa que hi havia anys que es començava a esquiar a mitjans gener
Tercer: les màquines de preparació de pistes: abans no es compactava la neu i ara es fressa, s’equilibra, es transporta.
I quart: el material. L’esquí d’ara és més fàcil i accessible gràcies als nous materials. Per cert, que una tendència actual que noten els fabricants és que està baixant el nombre de venda d’snowboards i puja lleugerament la venda de l’esquí.

Que detesta més: esquiar amb la boira (també nevant) o el vent?
Per mí tot dependrà de si tens pistes entre bosc. Als EUA per exemple no els hi agrada esquiar en pistes fora de bosc. Si hi ha boira el bosc sempre et marca el camí però si ho fas en camp de neu obert t’acabes marejant, perds l’equilibri. Fixa’t que al món hi ha dos tipus d’estacions: les que pateixen de boira i les que pateixen de vent. Si esquies amb vent però tens zona de pistes en bosc també quedaràs més protegit que no una zona alta i exposada. Potser m’estimo més esquiar nevant.

Vol afegir o dir alguna cosa als lectors del Diari de la neu?
Doncs que estem en un país privilegiat per la neu. Tenim els Pirineus a la vora i si encara no en tenim prou els Alps no són lluny, s’hi pot anar en cotxe. Es pot anar a esquiar al Pirineu de Girona en un dia, amb estacions de qualitat: Masella i La Molina té més de 100 kms de pistes, no hi ha gaires dominis al món amb tants quilòmetres, potser n’hi ha una mica més d’un centenar, i pensa que al món hi ha unes 6.000 estacions. També tenim estacions petites molt ben condicionades i tot això amb la platja ben a prop. I que l’esquí és un esport que es pot fer a partir dels 4/5 anys, en família o amb amics, o amb parella, sol, i tot això sense límit d’edat. Ara mateix hi ha gent gran que està començant a esquiar, i se’n surten molt bé.
Amb l’esquí s’hi barreja l’esport, la natura i les relacions. L’esquí arreu del món occidental està incrementant el nombre de practicants i això malgrat la crisi. Però el qui li agrada l’esquí és fidel, abans potser es deixarà de segons què per venir a esquiar.

Ivan Sanz Tusell
27 d'abril de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari


 




Editorial





giny



giny

Edició en paper


giny

giny