Entrevistes

"Aquest hivern tinc moltes ganes de competir a alt nivell"

Mireia Miró Esquiadora de muntanya

Mireia Miró una crac dins i fora la muntanya
Mireia Miró una crac dins i fora la muntanya

Com has passat aquest estiu?
Bàsicament he estat treballant en un refugi de muntanya, llavors quan tenia lliure he estat saltant per què a part de l'esquí de muntanya m’agrada el salt base. Són dos dels esports que ara per ara omplen molt la meva vida i a l’estiu per a mi és època de saltar (rialles)

I per aquest hivern, quins objectius o programa competitiu tens previst seguir?
Aquest hivern tinc moltes ganes de competir, depenent del nivell que pugui estar, de donar a cada cursa el millor rendiment, allò d’acabar la cursa i poder dir: ho he donat tot!
Ara mateix desconec el nivell que estaré, cal tenir present que actualment el nivell internacional cada cop és més alt, però sí que m’agradaria poder estar a dalt de tot, almenys en algunes curses. M’agradaria anar a Andorra a la Copa del Món que hi ha al gener, als Campionats d’Europa pel febrer, el meu desig és estar al millor nivell individual i després fer curses per equips, que m’agraden molt, son curses molt alpines, que et porten a viure l'esquí de muntanya en tot la seva esplendor.

Pierra Menta?
Aquest any hi ha l’Altitoy al Pirineu francès, el Tour de Rutor i si també la Pierra Menta i a finals d’abril hi ha la Patrulla de les Glaceres suïsses que és un recorregut entre Zermat i Verbier. No tinc clar que la faci enguany (l’he feta altres edicions) és una cursa que no m’atrau tant, ara a les altres tres curses segur que em veureu per allà.

Segueixes algun ritual abans de competir? Alguna superstició?
M’agrada tenir molt clar el recorregut i visualitzar la cursa la nit anterior. M’agrada imaginar-me dins del traçat, imaginar-me com serà, és l’única cosa que puc dir que sóc especial, per la resta molt normal i corrent, tot i que a vegades reconec que sóc una mica despistada (rialles)

Què diries a la gent jove que volen fer-se camí a l’alta competició?
El més important del esquí de muntanya, és que és un esport que es pot practicar fins que te'n cansis, no té edats, llavors, crec que el més adient quan comences a practicar-lo, és que al principi aprenguin a gaudir intensament dels paratges, de la natura, és un esport fantàstic. Després ja vindran els entrenaments i la competició. Tot al seu temps.

Quines són les teves altres aficions
És una mica complicat de respondre perquè ara mateix estic molt centrada en l’ skimo i els salts base i són dos esports que demanen estar molt concentrada, no et dona temps per fer masses coses més. Probablement en el futur tiraré cap als esports d’aire, parapent, speed ride, però de moment no tinc el temps per dedicar-me a tots aquests esports, que demanden moltes hores, per poder arribar a un nivell que permeti practicar-los amb comoditat i gaudir-ne.

Quan (any o edat) i a on vas començar a esquiar?
A esquiar els meus pares em van portar quan tenia uns 3 o 4 anys tot i que mai he estat en cap club d’esquí, tot ha estat molt autodidacte i a esquiar en competició ara farà 10 anys (rialles) com passa el temps!

Quan esquies què t'empipa més, el vent o la boira?
Ostres! mmm igual la boira perquè no et permet veure la pujada, no veure on vas es fa molt estrany, psicològicament és més dur perquè no saps quan et queda, ni saps on estàs, no pots veure on són els rivals, no pots controlar la cursa.

Quin paratge del Pirineu és el que més t'agrada per practicar l'esquí de muntanya quan no fas competi?
Mmm, aquí tiro cap a casa per què he viscut molts hiverns a la Cerdanya, llavors allà m’ho passo super bé, normalment m’escapo darrere La Mina (Porté Puymorens), entre Cerdanya i Andorra, allà hi puc passar dies sencers fent skimo i no trobar-me ningú, allò és un luxe.

Presència a internet i a les xarxes socials:
Web 
Twitter
Facebook
Instagram
Publicitat






Edició en paper


Editorial