Entrevistes

"Tenim dos projectes a valorar que són prioritaris a la unió amb Grandvalira"

Eric Charre Director de Porté-Puymorens

Eric Charre
Eric Charre
Des de quan és el director de Portè-Puymorens?
Ara fa cinc anys, des del 2010.

Quina vinculació tenia amb l'estació abans de ser-ne el director?
Bé, t’explico: abans d’entrar a treballar a Portè tenia una empresa de construcció de piscines i això em permetia tenir mol temps lliure, sobretot a l’hivern. Com que em podia dedicar a altres feines vaig entrar al torn de nit de l’estació per preparar pistes amb les “retracs”. De fet, jo ja tenia intenció des de feia temps, de treballar aquí perquè la meva formació acadèmica ja estava encarada a poder ser directiu en una estació. El que em va acabar de decidir a fer-ho va ser quan vaig tenir coneixement que, en el futur, hi havia la possibilitat que Portè arribés a una més que possible unió amb el Pas del Casa. Aquesta circumstància obligava a l’empresa de gestió de l’estació, formada per quatre ajuntaments -Portè, Porta, la Torre de Querol i Enveitg-, a plantejar-se el tema seriosament sobre com s’havia d’encarar el projecte.
Aleshores jo vaig plantejar als propietaris de l’estació que Portè tenia una posició fluixa, amb tota una sèrie de mancances importants: com ara que no hi havia cap comercial ni estratègia de màrqueting. El 2009 vaig presentar la meva proposta coincidint amb la marxa de l’antic director i el cas és que de seguida, els quatre alcaldes, em van donar el seu vist-i-plau a treballar amb ells.

Quina és la tipologia del client de Portè?
Dos clients ben diferents i marcats: les famílies que freqüenten la zona de Vignole i la Mina, i després un esquiador expert i molt esportiu que ve a Portè a practicar molt de fora pista i a gaudir d’una neu que, per la nostra ubicació geogràfica, es conserva sempre en molt bones condicions. És un esquiador que, per exemple, valora molt les 5 pistes negres del domini, algunes de les quals són mítiques al Pirineu, com la Cheminée o les Sapins.

I quin és l’origen o procedència d’aquest client?
Gairebé un 75% són clients de Catalunya. El client francès que tenim és el 25% restant i prové de diferents departaments de França, amb predomini de la zona de Tolosa, que venen aquí sobretot durant les setmanes de les vacances escolars de la neu.

Un de cada quatre clients de Catalunya és molt. Com és possible aquest percentatge tant alt en comparació a la resta de les estacions de “Les Neus catalanes”?
Intentem fer campanya de promoció i fidelització amb aquest client català, que valora i li agrada molt la muntanya. Penso que en el fons a Catalunya hi ha molta tradició i arrelament a la cultura de la neu i la muntanya i, precisament molt del nostre client va aprendre a esquiar o a fer les primeres baixades en aquesta estació. Per això tornen i repeteixen. Al final no són clients, són amics, perquè hi mantenim molta proximitat.  Aquesta estació té un tracte familiar, no és un destí “macro” per als esquiadors i això ens fa propers. A més, jo mateix tinc la meitat de la família a banda i banda de la frontera.

Com valoreu des de Portè la possible candidatura als jocs d’hivern que vol impulsar Barcelona i el Pirineu de Girona?
Seria fantàstic, però no sé com hi podem ajudar des d’aquí, encara que penso que cada estació hi podria aportar alguna cosa. Hi sortirem guanyant tots perquè demostrarem que el Pirineu té una identitat i una qualitat de neu com la que poden tenir als Alps, amb bons accessos i bon clima. Això s’ha d’ensenyar a tot el món.

L’any passat es va anunciar la possible fusió en un macro-domini de Font-Romeu, Els Angles i Formiguera. Això us pot suposar una competència directa?
La fusió entre aquestes tres estacions és normal, són veïnes, però la realitat també és que hi ha un repte medio-ambiental de protecció ecològica de la zona, amb el Parc regional entre mig d’aquestes, i això fa difícil la unió entre Font Romeu i els Angles. De tota manera és cert que el futur de l’esquí ens marca que les estacions s’han d’anar unint entre elles, de la mateixa manera que això suposa un repte important a l’hora de com es conserva la identitat de cadascuna d’elles i l’atractiu que això els dóna.

I la vostra possible unió amb Grandvalira?
Nosaltres no volem perdre la nostra identitat. No volem ser com els dominis dels Alps tipus La Plagne o Tignes, que són autèntiques indústries de l’esquí i per a l’esquí, nosaltres ens centrem amb el client que busca estacions petites i amb identitat. Per tant; és possible que en pocs anys hi hagi una unió amb Grandvalira però posant sobre la taula dues qüestions: que no volem perdre la nostra identitat i que les dificultats ecològiques, també en el nostre cas, seran un repte que ho posarà difícil. La feina feta fa cincs anys enrere no servirà, s’haurà de replantejar tot de nou, i finalment s’haurà de veure si els interessos de Grandvalira i els nostres són compatibles.

Doncs tal com ho explica això sembla que serà una realitat, com deia, en pocs anys...
Ha, ha, ha, doncs crec que sí, que arribarem a una unió, però vull insistir en què no podem ni volem perdre la nostra identitat com a estació ni com a poble. Fixa’t que el poble de Portè té una estructura de poble amb edificacions petites i integrades, i això ha de continuar sent així. És a dir, Portè pot esdevenir una entrada a Grandvalira en el futur, però res més, volem projectar-nos al món com un poble típic, amb la seva arquitectura pròpia de poble de muntanya del Pirineu.

A banda d’aquest projecte, hi ha algun altre pla d’inversió en remuntadors, pistes o més innivació?
Sí, tenim dos projectes a valorar que, a més, crec que són prioritaris a la unió amb Grandvalira. D’una banda volem millorar el vessant d’esquí que dóna a la carretera d’accés a Andorra, es tracta de la zona del Baladrà, on ens plantegem la instal·lació d’un telecadira que ens permetria millorar la captació de clients amb una nova entrada a l’estació des de la vall de l’Arieja. Ara estem facilitant l’esquí en aquesta zona amb un sistema de transport en furgoneta però ja tenim un projecte dissenyat a la zona que inclou un remuntador de 1.300 m. de llargada, que uniria la Mine amb les antigues duanes franco-andorranes.
D’altra banda l’Ajuntament de l’Hospitalet, (al fons de la vall en direcció a Ax), també està molt interessat amb arribar a alguna mena d’acord amb Portè. Estem parlant de telecadires de 6 places desembragables, inversions molt importants.
I crec que abans de parlar de la unió amb Grandvalira haurem de tenir presents aquest dos projectes.

L’oferta d’hostaleria i restauració és suficient?
Com tot sempre pot millorar. Aquest any la gestió de dos restaurants serà nova i, pel que fa a l’hoteleria, si fem alguna cosa en el futur serà sempre de capacitat reduïda.

QÜESTIONS PERSONALS

Quan té festa... Esquia o se’n va?

No tinc festa mentre l’estació sigui oberta. Com a molt puc tenir una tarda de festa i l’aprofito per estar amb els meus fills, o potser per visitar alguna altra estació.

On va aprendre a esquiar i quan?
Tenia 4 anys i vaig començar a Font Romeu. Per cert que quan en tenia 5 em vaig trencar una cama a Pas de la Casa.

La seva pista o racó preferit a Portè?
Doncs un traçat que en el futur, potser en un o dos anys, serà una pista a incorporar en el plànol de l’estació. Serà una pista fàcil i bonica, al sector del circ de la Vallette. Un itinerari que va des de dalt la Mine fins a la Vignole, un espai salvatge i amagat dels remuntadors.

Bomba informativa: nova pista a Portè! Com es dirà?
Ha, ha, ha! Doncs no ho sé, encara no està decidit.

Què detesta més, el vent o la boira?
La boira! Abans vent, que en qualsevol cas encara t’ajudarà a prendre velocitat, ha ha!

Vol afegir o dir alguna cosa als lectors del Diari de la neu?
Felicitats per triar el Diaridelaneu per informar-se i, en segon lloc dir-los que Porté-Puymorens és una estació de muntanya que s’adapta a tot tipus de clients, que vol ser de proximitat i familiar, i que els catalans ja coneixen i valoren per la qualitat de la neu i pel seu entorn.
 


Publicitat






Edició en paper


Editorial