Entrevistes

"A dia d’avui hem de competir amb parcs d’atraccions, creuers i moltes altres propostes"

Xabier Ajona Director general de Vallnord Ordino Arcalís

Xabier Ajona
Xabier Ajona
Entrevistem el director general d'Arcalís en el temps que duren els trajectes dels telecadires Abarsetar, Les Portelles i La Coma. Era dissabte, amb l'estació plena de clients i d'equips de competició d'alpí a nivell internacional, i amb el village del Freeride World Tour amb molt d'ambient. És aquí on el localitzem i ens marquem amb ell el temps que ha de durar una entrevista que, a estones, també es va convertir en una xerrada i esquiada en l'entorn directe del seu treball a diari: l'estació d'esquí.  Ajona va entrar amb uns objectius gens fàcils ni agradables i sembla que, de moment, no li va gens malament: en xifres, la passada temporada va reduir el dèficit a pràcticament la meitat i aquest any sembla que ho tornarà a aconseguir.

Xabier, quan temps porta al capdavant d’Arcalís com a director general?

Vaig arribar l’1 de setembre de 2014.

Amb quins objectius va entrar a Arcalís? Creu que s’estan complint?
Bàsicament reactivar l’economia d’una estació que venia empitjorant any rere any i, a partir d’aquí, intentar remuntar poc a poc. La temporada passada vam aconseguir reduir la davallada que patia l’estació i aquest any estem aconseguint que els resultats ens acompanyin molt.

Un dels objectius per millorar els resultats econòmics passava per recuperar la gestió dels restaurants?
Sí, hem recuperat la gestió directa de 3 dels 4 principals restaurants de l’estació, amb personal contractat fix i veiem que tant la facturació com la qualitat estan pujant. Ens queden altres fronts per millorar però estem satisfets de la decisió. Si fa un any ens haguessin dit que seríem on som avui ja m’hauria donat per satisfet.

I l’experiència del restaurant nocturn de la Coma i la proposta de transport amb el trineu arrossegat per trepitjaneus, com està funcionant?
Està funcionant molt bé, amb moltes nits sense places lliures des del moment de l’obertura. La idea era que si no arribàvem a un mínim de reserves era no obrir, però només un cap de setmana per mal temps vam haver de tancar.

Aquest cap de setmana hem vist la celebració d’un gran esdeveniment -gran per per cost però també per impacte en els mitjans- com és el Freeride World  Tour. Quina valoració en fa?
Al final hem de ser sincers i ara explicaré el què vull dir amb això. La finalitat no és amortitzar aquest esdeveniment amb el públic que puguem atraure aquest cap de setmana, sinó que ho és per la difusió del nom de l’estació i del producte que aquí tenim a mitjà i llarg termini. A nivell internacional molta gent encara no coneix Arcalís però és gràcies a aquestes imatges que es difonen a tot el món que comencem a tenir ressò.
Per exemple, la setmana passada ja vam tenir aquí un grup de finesos atrets per aquest motiu, i cada vegada veiem més francesos, que és precisament aquest mercat el més important en el món del freeride. El francès és un mercat dels que jo anomeno “palanca”, perquè el tenim a prop i en realitat no l’havíem sabut aprofitar. O sigui que molt satisfets, perquè crec en qüestió d’imatges com les que hem vist en aquesta mateixa edició ja no tenim res a envejar als Alps

També estem veient molts equips internacionals, molt joves això sí, entrenant per Arcalís. A què es deu?
Sí, aquesta setmana comencem el Borrufa, un torneig internacional júnior tipus Topolino que arriba a la 24 a edició, amb més de 300 esquiadors de 30 països diferents. Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Portugal, Holanda, Anglaterra, França, entre altres. Fins a la categoria U12 aquesta competició està entres les 5 més importants que es fan a Europa.

Un tema que sorprèn a Arcalís és l’altíssima presència d’esquiador de muntanya remuntant per les pistes d'alpí. Precisament a aquest col·lectiu d'esquiadors, des de l’estació, els han preparat rutes marcades. Però, com es monetitza aquesta inversió si no fan ús de remuntadors i no compren un forfet? A part dels conflictes que cada vegada amb més freqüència es generen amb els esquiadors d'alpí...
Bé, al final és un mercat més i és així com ho hem de veure. Se l’ha de treballar amb les seves particularitats, perquè té unes necessitats diferents i requereix d’uns serveis no tant diferents, però hem de saber trobar la manera que s’interessin per la nostra estació i treure'n un benefici mutu. És bo que facin ús d’aquests itineraris marcats perquè així també els convidem a que no usin les pistes per a la seva activitat, i en certa manera ja haurem aconseguit fer les dues modalitats encara més compatibles. Però al final el què s’imposa és el sentit comú dels usuaris de l’estació pel bon ús de les pistes i crec que això ja  està passant.

Però quin sentit comú, el dels esquiadors d’alpí que van pendent avall per la pista com és lògic, o el dels de muntanya que sovint van en grup i remuntant contra direcció i no sempre ben cenyits al lateral de la pista?
Ha, ha, ha... En general tots tenen, amb alguna excepció, un bon sentit comú en fer ús de les pistes i, de fet, molts dels esquiadors de muntanya d’Arcalís són esquiadors locals que també tenen forfet de temporada d’aquesta estació. Un cop acaben la sessió d’esquí de muntanya acaben esmorzant o dinant en algun dels nostres restaurants i després continuen esquiant per les pistes perquè són igualment clients. Que a vegades hi ha conflictes?  Doncs sí, no ho negaré, són aquells esquiadors de muntanya que no fan cas de les recomanacions bàsiques i elementals de com moure’s.

Potser és que tenim poca muntanya per a tant esquiador. Per a la dispersió dels esquiadors aniria molt bé recuperar aquell projecte per unir Arcalís i Arinsal...
Si hem de mirar a curt i mitjà termini et diria que no ho veurem, perquè la prioritat i objectius de l’estació a dia d’avui és, com et deia a l’inici de l’entrevista, la sostenibilitat en el futur. Hem de poder oferir un bon servei i producte amb el que ja tenim i està per veure que el fet d’augmentar un domini en quilòmetres i més quilòmetres et faci viable ara mateix. Mira, podríem parlar d’algunes inversions que s’han fet a Andorra en nous remuntadors que jo crec que no són tant necessaris com semblava i que en canvi fan perillar la viabilitat de tota una estació. No vull dir que no sigui una millora importantíssima, o que ens anés molt bé, disposar d’un telecabina des del Serrat fins a Arcalís, però això és una inversió que, de moment, no podem assumir. L’objectiu és revertir la situació econòmica i després ja veurem què podem fer i què no, i com i quan, i amb quines prioritats.

Doncs ja que torna a esmentar el tema de la viabilitat i sostenibilitat en el futur, en el fons no serà que el problema d’Arcalís, i l’esquí en general, és que ja portem massa anys amb el nombre de practicants estancat i a la baixa?
Sí, cert, precisament la passada primavera vam tenir una reunió de professionals del sector d’estacions d’esquí i això és exactament el que un dels experts va posar sobre la taula: les estacions lluitem entre nosaltres per aconseguir els clients que ja van a altres estacions d’esquí, però en canvi no hem fet el plantejament que el que realment ens cal és aconseguir atraure més públic a la neu, sobretot nou practicant. Fa només 20 anys enrere l’esquí era amb tota probabilitat l’activitat de lleure més coneguda a l’hivern, a dia d’avui hem de competir amb parcs d’atraccions, creuers i moltes altres propostes. Aquest ha de ser el nostre objectiu col·lectiu per a tot el sector de la neu, pensar i treballar en atraure nous esquiadors.

QÜESTIONS PERSONALS

Quan i on va aprendre a esquiar?

Tenia 14 anys, any 1990, a la Pierre Saint Martin.

Quina és l’estació d’esquí que més li agrada?
Semblarà que ho faig per quedar bé però no, és que realment és així: Arcalís. Creu-me que aquesta estació és molt dura per treballar però que enganxa moltíssim.

I una pista o racó especial d'Arcalís?
M’agraden molt qualsevol de les pistes del sector Abarsetar, l’Hortell, són pistes amb corbes, canvis de rasant, no són les típiques pistes rectes i avorrides. Són  pistes divertides i exigents. I si t’he d’anomenar un racó especial doncs et diria que Tristaina.

Què el molesta més: el vent o la boira?
El vent, però a més deixa'm que t'expliqui el perquè: amb la boira pots sentir la neu als teus peus i no sentir res més. Per contra el vent t’afecta l’equilibri.

Un missatge final per als lectors del Diaridelaneu.cat?
Que no sembli massa "marquetinià", ha ha!
A veure, pels que no coneguin Arcalís els convido a conèixer l’estació del Pirineu que millor combinació de neu i muntanya ofereix!
 
Publicitat






Edició en paper


Editorial