Entrevistes

"És un problema molt greu, que va a més, i si ningú hi posa solució tindrem un disgust"

Martí Carbonell Conductor de trepitjaneus

Martí Carbonell
Martí Carbonell
Entrevista realitzada la nit del diumenge 24 de gener de 2016 mentre es realitzava el trepitjat de pistes a Masella. L'horari escollit per a l'entrevista va ser el el de la primera part del primer torn, entre les 5 de la tarda i les 8 del vespre. Vam estar trepitjant les pistes La Plana, Central, Tosa i Coma Pregona. Mentre es realitzava el trepitjat i l'entrevista vam coincidir amb diversos esquiadors de muntanya que remuntaven les pistes de Masella per accedir al refugi del Niu de l'Àliga. Això el va obligar a aturar la màquina diverses vegades per advertir-los del perill que hi havia en remuntar una pista mentre es trepitja fent ús de cable. La  trepitjaneus era una kassbohrer Pisten Bully Polar 600, equipada amb cable per a treballar en pistes de gran pendent.

Martí, des de quan treballa a Masella?

Des de l’any 1987. Primer com a “remontero”, després com a pister i, després d’unes lesions de lligament creuat em vaig veure una mica obligat a deixar d’esquiar progressivament.

Com està anant la temporada?
Pel que fa a la neu natural malament, però en canvi en neu produïda si tenim present les poques hores de fer que hem tingut està anant molt bé. El que passa és que aquest any tenim una base molt minsa i a trams és tant poc gruix que després del pas de molts esquiadors pot acabar sortint el terra.

Quants maquinistes sou a Masella i com us organitzeu?
Actualment som 6 maquinistes, un dels quals sempre fa torn rotatiu. El primer torn va de les 5 de la tarda a la 1 de la matinada, parant a sopar, i després un torn de 12 nit fins a acabar el que no s’ha fet al primer torn. Lo ideal seria fer tota la feina al primer torn però per fer això necessitaríem moltes més màquines i conductors. També s’ha de tenir present les indicacions de l’equip de pisters, que ens poden remarcar allà on s’ha de fer algun treball específic o ens poden dir que cal preparar una pista per obrir-la l’endemà o potser deixar de treballar-ne alguna.

Cada maquinista té adjudicat un sector de l’estació?
No ben bé, de fet no cal que ens diem gaire res perquè més o menys tots ja sabem què hem de fer, ha, ha! Portem molts anys fent aquesta feina i, per exemple, aquesta màquina i l’altra que té cable tenen adjudicades unes feines específiques per fer a cada torn, com són el trepitjat de les pistes de més pendent. Les altres fan la resta d'estació.

Quines són les pistes que presenten més dificultat a l'hora de condicionar? Quina seria la més difícil o complicada?
No hi ha una pista més difícil que les altres, en tot cas això ho determina com està la neu en una o altra pista. Si és més humida, si hi han passat molts esquiadors, o si requereixen ús de cable perquè són molt pendents o potser per la temperatura que ha fet durant el dia. Dependrà sobretot de la qualitat de la neu. Per exemple, amb una nevada recent o neu primavera les màquines es troben amb un terreny tou i amb inestabilitat, tant per pujar com més encara per baixar. Si la neu està inestable les màquines no poden treballar bé i costarà molt deixar-la ben preparada, la veritat és que cada dia és diferent. Quan tractes una pista amb neu produïda també et trobes que és una neu que pesa molt més perquè és molt més densa i costa més de moure. La neu pols en canvi és molt fàcil de treballar però també costa de compactar perquè s’escapa de sota les erugues, això t’hi trobes molt quan pot caure la primera nevada.
Amb la única cosa que hem d'anar en compte són els canons de neu, pancartes, balises, esquiadors de muntanya... és inevitable que al final de temporada ens topem amb alguna cosa. Penso que si al llarg de la temporada ensopeguem amb un, dos o tres objectes és una proporció prou raonable, no? N'hi ha molts de paranys!

Ja que treu el tema dels esquiadors de muntanya, aquest és un dels condicionants importants a l'hora de treballar amb comoditat?
És un problema molt greu, que va a més, i si ningú hi posa solució tindrem un disgust. És molt desagradable veure com després de deixar una pista preparada i a punt perquè el fred densifiqui la neu, per la qual els clients paguen el seu forfet i en puguin gaudir, et trobis que uns altres esquiadors autoanomenats de “muntanya” fan ús de les pistes i transformen el fresat provocant que la neu perdi la duresa amb la que l’hem estat preparant. A part de la destrossa estètica. Mira, això és com quan un paleta acaba de fer un terra de formigó i un gos o un gat hi passa i hi deixa la seva petjada, i al cap de dos anys el paleta encara veu la petjada d’aquell gos allà. Doncs això és el mateix, ens destrossen la feina que fem nosaltres. Perjudiquen la conservació de la neu amb el seu pas quan està recent fresada.
Després hi ha el risc personal i és que ells es poden fer molt de mal amb el cable sense que nosaltres ni els veiem. Desconeixen que una maquina pot estar treballant amb una cable de gairebé 1.000 metres. Si no veuen la màquina poden pensar que no hi ha cable, poden passar pel centre pista i no saben que els pot tallar el coll o qualsevol part del cos. Però és que, a més, tampoc saben que hi ha un edicte municipal d'Alp i Das que prohibeix l’esquí de muntanya a la Tosa, que a més són els propietaris d’aquesta muntanya. Jo ho comparo amb el túnel del Cadí. Veritat que no hi pots passar amb un carro tirat per un ruc o a peu? Doncs aquí passa el mateix, les pistes de la muntanya són per a determinats usos i el de l’esquí de muntanya no està previst.

Què més perjudica la conservació de la neu?
El sol fon la neu però a la vegada l’evapora i no la fa malbé com pot semblar, en canvi la boira és el pitjor que li pot passar. Si no fa sol però hi ha humitat, com passa quan hi ha boira, aquesta es queda dins, no s’evapora. Per a la conservació de la neu lo ideal és que, sinó fa fred, com a mínim que en tot cas faci sol i no hi hagi humitat. És pitjor una temperatura de 2 graus positius però amb el cel tapat o emboirat que no pas 8 o 9 graus positius però amb sol.

Diferències entre preparar l’estació un dia normal i un dia que hi ha sessió d’esquí nocturn?
En el dies normals treballem i movem la neu per reparar, equilibrar i compactar i en canvi quan hi ha sessió d’esquí nocturn l'únic que podem fer és un treball d'estètica, que és el que ens permet una hora de treball.

El que més li grada i el que menys d'aquesta feina?
M’agrada el fet de poder transformar una pista destrossada pel pas dels esquiadors en una gran pista per ser esquiada l’endemà. El que menys? No aconseguir-ho! ha ha!

Què li diria a algú que es vol iniciar en aquest món del trepitjat de pistes?
T’ha d’agradar la neu, i és important ser o haver estat esquiador per saber què és el que valora un esquiador i què n’espera del trepitjat de pistes. Nosaltres treballem per donar plaer a l’esquiador i conservar la neu. I per descomptat que has de tenir assumit que t’han d’agradar les màquines i saber que treballaràs de nit. Si no hi poses passió, aquesta feina t’acabarà cansant.

Quines diferències hi poden haver amb el trepitjat de la Molina? Hi ha esquiadors que diuen que a Masella es fa millor i en canvia altres que és la Molina qui ho fa més bé...
Hi pot haver diferències en alguna pista molt concreta però les màquines són les mateixes i els treballadors estan igual de ben formats que nosaltres. La única diferència és que la Molina té una orientació més cap a llevant que no Masella i les seves pistes es degraden molt abans que les nostres, a nivell de fred, tenen més insolació...

Algun accident o anècdota en aquests anys?
No, més enllà de veure animals com ara isards, llibres guilles. I sobretot molts esquiadors de nit, en caps de setmana poden ser més de 50, o algun rescat en dies de tempestes de neu i vent. Alguna vegada ens avisen des de bombers que hi ha gent immobilitzada a l’antic edifici del telecadira de La Molina, s'han trobat amb boira i s'han perdut i només han sabut donar l'edifici com a referència d'on eren.

QÜESTIONS PERSONALS

És esquiador?

Sí , però ara sóc molt selectiu. Només vinc a fer-ho de tant en tants i després d’alguna nevadeta que pugui haver deixar 4 o 5 cms de neu nova.

Quan i on va aprendre a esquiar?
Entre la Molina i Masella, quan devia tenir 12 o 13 anys.

Quina és l’estació d’esquí que més li agrada?
Per Masella hi tinc passió, però en canvi Baqueira, on alguna vegada he anat a provar alguna màquina, m’encanta. És una estació espectacular.

Què el molesta més per esquiar: el vent o la boira?
La boira. Les pitjors experiències les he tingut amb boira.

I per treballar?
Totes dues em molesten.
Publicitat






Edició en paper


Editorial