Entrevistes

"Si això ha de ser un problema, nosaltres deixem de donar classes i marxem cap a una altra estació"

Moisès Costa - Llúcia García Director tècnic i gerent Escola Esquí Descens RACC

Moisès Costa i Llúcia García, director tècnic i gerent respectivament de l'Escola d'esquí i snowboard Descens RACC
Moisès Costa i Llúcia García, director tècnic i gerent respectivament de l'Escola d'esquí i snowboard Descens RACC
Divendres 4 de març Diaridelaneu.cat va ser a Puigbalador (Puyvalador en francès i com a nom comercial) entrevistant els responsables de l'Escola d'esquí i snowboard del RACC Descens. A més de l'entrevista vam gaudir de l'esquiada guiada per l'estació, coneixent alguns dels millors secrets dels forapistes d'aquest racó del Capcir que, malgrat la seva història de més de 30 anys, continua sent una estació no massa concorreguda. En Moisès Costa, director tècnic de l'Escola (a part és metge de família al CAP de Banyoles) , és el que en l'argot dels esquiadors es coneix com un "malalt de neu". Les ganes de transmetre el seu coneixement de l'estació per una banda, i la vocació per ensenyar i corregir els defectes que tots podem "lluir" quan esquiem per l'altra, són una constant que s'agraeix, perquè ho fa per convicció i amb una lògica digna de manual. Aquesta faceta no queda prou reflexada en aquesta entrevista, i per això mateix fa uns dies li vaig voler dedicar un petit article de reconeixement.

Moisès i Llúcia, ens podeu explicar breument els orígens d’aquesta escola?
L:
L’any 1999 formàvem part d’una altra escola d’esquí. Per desacord amb la direcció d’aquella escola la plantilla es va revolucionar i vam fer una mena de “cop d’estat”. La majoria dels que en formàvem part vam decidir plegar i constituir una SL, que és l’actual Descens Escola d’esquí i snowboard SL.

Això va passar aquí, a Puigbalador?
L:
Sí, érem aquí mateix i vam voler continuar igualment en aquesta estació.

El fet de donar classes d’esquí a França deu suposar alguns entrebancs, entenent que no sou francesos i que per tant hi poden haver malentesos, o tot són facilitats?
M:
Sí, en un principi vam tenir força problemes perquè des de l’administració francesa entenien que érem una activitat econòmica que exercia a França, per tant francesa i que, en conseqüència, ens havíem de constituir com a societat fiscal i pagar impostos. Van venir fins i tot els agents de la gendarmeria a demanar explicacions del què  estàvem fent aquí i ens vam demanar que, d’entrada havíem de constituir una societat i després ja es parlaria del tema professional, sobre els requisits. El cas és que nosaltres vam demostrar que a França no hi fèiem cap transacció econòmica de cap mena però que en tot cas sí que fèiem la compra dels forfets dels clients a l’estació per fer les classes als nostres clients no francesos a pistes. El cas és que els vam dir que: "Si això ha de ser un problema, nosaltres deixem de donar les classes a Puigbalador i marxem cap a una altra estació". En aquest moment vam rebre el suport de la direcció de l’estació, serveis com el restaurant i altres negocis de la vall en general. Finalment vam acabar tancant un acord en una reunió al consolat espanyol a Perpinyà i es van acabar els problemes. Des d’aleshores podem fer la nostra activitat aquí sense problemes, però sempre hem mantingut una actitud positiva i discreta en tot el que es fa a Puigbalador i penso que això ens ha anat bé a tots.

A part de l’escola de Puigbalador, quantes escoles més hi ha del RACC?
M:
En realitat només n’hi ha una, que és la de La Molina, que actua com a matriu. A Puigbalador com que ja és en territori francès a nivell organitzatiu  funcionem com un club d’esquí, per allò que t’he explicat anteriorment. A part, també tenim un acord comercial  amb l’estació d’Els Angles.

Quin tipus de classes o formació doneu als vostres clients? Seguiu alguna escola oficial?
L:
Sí, de fet nosaltres seguim amb el model del que és l’Escuela Española d’Esquí, en seguim el nucli dur que provenia de Candanchú, que dirigia Eduardo Roldan.

Quines modalitats ensenyeu?
L:
Bàsicament esquí alpí i surf de neu i algun tècnic en muntanya de l’escola que pot fer iniciació a l’esquí de muntanya.

Els vostres equips venen logotipats pel RACC. Exactament, quina relació hi teniu o com funciona?
M:
Un cop l’escola Descens ja va estar constituïda, a la temporada 1999-2000 també érem, en el fons, una escola amb serveis d’agència de viatges organitzats a la neu. Com que teníem molta experiència en portar grups i en el funcionament dels paquets d’un dia o més, allotjament, classe, forfet, etc vam pensar que podíem oferir els serveis de l’escola d’esquí a l’agència de viatges i socis del RACC. De seguida els va anar bé la proposta i recordo que vam fer la presentació del projecte  un dilluns i el dimecres ja signàvem un contracte. La veritat és que ells ja ens coneixien perquè en el fons el món de l’esquí és petit i tots sabem qui som, coneixien de la nostra experiència i serietat. Ara bé, en realitat som una empresa subcontractada pel RACC per donar classes d’esquí de manera preferents als seus socis i a tothom qui ho desitgi, com un servei més del club, especialitzat i amb identitat pròpia.

Quina és la tipologia dels vostres clients?
L:
Treballem molt amb famílies, sobretot amb els fills, i amb pares que volen millorar el seu nivell d’esquí. Tenim clients que ens exigeixen força i això és un repte perquè ara els que ja en saben són cada vegada més exigents, ens trobem que cada vegada més et poden estar qüestionant la teva feina. Però a l’hora de la veritat confien en nosaltres, exigents però confiats, i per això ens deixen a les nostres mans l’ensenyament del seu fill.

Quines titulacions demaneu actualment per ser monitor a l’escola Descens?
M:
Una prova d’accés i la titulació oficial TD1 i TD2. Però considerem que actualment el nivell que es demana és més baix que anys enrere i sense experiència en alguns casos. De fet ens hem trobat amb algun cas amb una TD2 però aconseguit en només un any o poc més, quan nosaltres, el que seria l’equivalent al TD2 de la nostra època es tardava un mínim de 5 anys. Penso que el model actual no és bo i l’ensenyament en pot quedar tocat en el futur. No hi veiem ni prou convicció en molts dels nous titulats ni suficient experiència en massa casos.

Quins són els serveis o classes amb més sortides? I quantes hores es contracten?
M:
Té més sortida l’esquí que el surf de neu, això és molt evident en la nostra escola. Els surfers són autodidactes, però ara ens trobem que pares esquiadors contracten classes de surf  (ja que tenen més hàbit) quan el seu fill es vol iniciar al surf. El format que més funciona actualment són les classes de nens compartides, per exemple, pares de diverses famílies que s’agrupen i contracten classes per a diversos nens a la vegada, o també alguns pares, com ja he esmentat abans, que volen millorar la tècnica. Penso que l’esquí infantil el toquem molt bé perquè ho hem estudiat des de diversos punts de vista: pedagògic, fisiològic, evolutiu etc. Portem molts anys estudiant detalladament el procés d’ensenyament integral en els nens i la veritat és que tinc moltíssima documentació sobre aquest tema. Algun dia hi hauré de posar ordre i començar a publicar-lo, ha ha ha!

Ja que parlem de nens, quina és l’edat ideal per aprendre a esquiar?
M:
Tothom està bastant d’acord que a partir dels 4 anys els nens són prou madurs però a vegades no coincideix l’edat cronològica amb la madurativa. Sobre aquest tema voldria comentar que hi ha famílies que tenen molt d’interès en que el seu fill avanci molt ràpid però han d’entendre que això pot provocar actituds de defensa al forçar el nen en el seu aprenentatge i que poden acabar per empitjorar la seva tècnica o la seva afició a l’esquí. Un nen de 4 anys pot tardar 4 anys en aprendre el que un de 8 ho farà en 4 dies.

I tu Moi, com ho fas per compaginar les classes d'esquí amb la teva feina al CAP de Banyoles?
M:
Doncs aprofitant tots els caps de setmana de la temporada d'esquí i fent vacances a l'hivern. Ja hi tinc molta experiència en fer equilibris. També he de dir que ser metge m'ha ajudat molt per entendre els mecanismes i fonaments de l'esquí.

Com a club i escola ubicats a Puigbalador, si us donessin la opció de proposar una millora, què hi diríeu?
M:
Un hotel o apart-hotel o alberg peu de pistes o ben a prop per poder treballar amb escolars, crec que això seria bàsic. Millorar el serveis i la zona de debutants. El domini esquiable és molt bo i no cal fer-hi grans canvis. Hem de ser realistes ja sabem quina és la situació i ara mateix hi ha altres prioritats., com subsistir.
L: Però posats a demanar també aniria molt bé allargar el teleesquí de debutants per quan es tanca el telecadira per mal temps. Ens permetria, per només 25 metres més de llargada del recorregut, arribar a dues pendents, pistes, importants. Però ja sabem quina és la situació i no hi comptem, ara mateix hi ha altres prioritats.

QÜESTIONS PERSONALS

LLÚCIA GARCIA

El millor i el pitjor de la vostra professió?

El millor és el contacte amb la natura i el pitjor quan et trobes amb aquell client que ho sap tot.

Quan i on vas aprendre a esquiar?
A Vallter, quan tenia 16 anys.

La teva estació preferida? I una racó o pista especial de l’estació que esmentis...
Doncs també Vallter, i un racó especial per a mi és la pala de la mort.

Què detestes més, el vent o la boira?
La boira

Un missatge final per als lectors del Diaridelaneu.cat?
Esquieu sense límits però pensant!

MOISÈS COSTA

El millor i el pitjor de la vostra professió?

El millor és la satisfacció de poder transmetre aquesta passió que tinc per a l’esquí. i el Pitjor? No hi tinc res a dir.

Quan i on vas aprendre a esquiar?
A Vallter, amb alguna sortida a La Molina, quan tenia 9 anys.

La teva estació preferida? I una racó o pista especial de l’estació que esmentis...
Porto 35 anys esquiant a Puigbalador i és obvi que per mi continua sent Puigbalador. Un racó per mi especial és fer la pista Les Lys, verge, amb neu pols acabada de caure i amb un bon gruix de neu fins al genoll.

Què detestes més, el vent o la boira?
Res. Quan hi ha boira pots practicar la sensibilitat de peus i esquís, i si pot esquiar una persona cega tu també pots fer-ho per molta boira que hi hagi i gaudint de les sensacions. El vent? Cap problema, esquiar amb la cara al vent, ha  ha ha!

Un missatge final per als lectors del Diaridelaneu.cat?
Encara hi ha neu al Pirineu i que els esquiadors aprofitin fins a Setmana Santa per continuar esquiant.
Publicitat






Edició en paper


Editorial