Entrevistes

"És un procés tan automatitzat que també t’obliga a tenir gent molt tecnificada i molt formada"

Jonatan López Responsable producció de neu a Baqueira

Jonatan López, màxim responsable producció de neu, a la sala de bombament d'aigua de Baqueira
Jonatan López, màxim responsable producció de neu, a la sala de bombament d'aigua de Baqueira
Jonatan López López és el màxim responsable de producció de neu a Baqueira. El vam entrevistar el passat dimarts 29 de març i amb ell vam descobrir alguns dels "secrets" de la producció de neu a l'estació aranesa.

Des de quan ets el màxim responsable?

Des de 2007, quan vaig entrar substituint una enginyera que estava fent aquesta mateixa feina.

Prèviament a l'entrada en aquest departament ja tenies alguna vinculació amb Baqueira?
No, només amb l’anterior responsable de neu, la noia que vaig substituir i amb la qual teníem un conegut en comú a la universitat. Per mitjà d’ell vaig arribar aquí i poc després d’una entrevista amb el director tècnic de muntanya i de l’estació, en Jordi Cardona, ja vaig entrar aquí per portar el departament neu, aviat farà 10 anys.

Explica’ns una mica com funciona aquest departament?
La singularitat d’aquest departament a Baqueira és que la producció de neu inclou la variant de manteniment i la d’explotació i producció. Jo, com a enginyer tècnic, he de mirar de millorar la producció de neu des de la previsió i predicció de la manera més eficient possible i procurar que tota la instal·lació de neu tendeixi cap a un manteniment més eficient per una banda i cap a la millora d’eficiència energètica per l’altra.

Quantes persones inclou aquesta àrea de treball?
A part de mi hi ha 12 persones més. Hi ha una persona que s’encarrega més de l’explotació i que fa més feina de muntanya, mentre que a mi em toca fer més feina de despatx i, després, també hi ha la resta de personal que fan torns de treball i que permeten que sempre estiguem operatius les 24 hores del dia. Això a l’hivern. A l’estiu continuem sent 9 persones les que continuem fent el manteniment de la instal·lació i xarxa.

A part dels recursos humans, amb quins mitjans tècnics controleu la producció?
La xarxa de producció de Baqueira ve heretada de l’antiga York, que després va esdevenir l’empresa Jonhson Controls Neige, actualment absorbida per Technoalpin. Avui dia aquest és l’únic gran proveïdor a Europa i amb el qual estem treballant. El control informàtic continua sent el que en el seu moment va donar York que per mitjà del software Liberty que ens automatitza el procés i que es basa en un sistema que s’avança al que ha de passar. L’altre software existent és el Attas , però a mi personalment m’agrada més el que estem fent servir.

Explica’ns breument les diferències d'un i altra...
En el cas del Liberty: les sondes i anemòmetres que hi ha distribuïts per tota l’estació passen les dades al programa i aquest el que fa és avançar el cabal d’aigua que han de rebre el canons en cada moment. Fa lectures constants i passa la informació a la bomba per saber a cada moment quin volum d’aigua ha d’impulsar. En resum és una automatització predictiva, mentre que en el software Attas això és al revés, és un procés reactiu, és a dir, la sala de màquines que ha de bombar l’aigua cap al canó reacciona en funció del que necessita quan aquest comença a produir. És com si el canó digués “em falta aigua, dóna’m més aigua”, i això no el fa tant eficient com el Liberty a l’hora de produir.

En tot cas, i gràcies a aquests "softwares", em semblaria una feina fàcil...
Home, el control de l’ordinador és molt potent i segur, però això no vol dir que, com tots els automatismes, i no només en el món de la neu, poden fallar. El que passa és que aquest és un procés tant automatitzat que també t’obliga a tenir gent molt tecnificada i això fa que necessitem gent molt formada i això és així perquè si falla alguna cosa no es tracta d’anar i estrènyer un cargol al canó de neu, has de saber que és el que està fallant a la xarxa per després poder actuar i continuar fent neu. Per això necessitem personal que cobreixi les 24 hores perquè, si falla alguna cosa, ho hem de poder resoldre de seguida i reiniciar la producció. A més, hi ha coses que l’automatisme detecta i d’altres que no.

Sembla fàcil des de fora... A veure, explica'ns què pot detectar i què no.
Per exemple, hi ha canons que si s’obturen una mica a la boca de sortida pot passar que estiguin generant al seu entorn una placa de gel i, si no hi ha persones revisant la qualitat de la neu constantment, i això és el que fem amb la moto de neu durant tota la nit,  podria passar que no ens n’adonéssim i l’endemà tenir un problema de gel a pistes. En resum, l’automatisme ens ajuda molt però necessita d’una supervisió constant.

Quines són les pistes o zones que presenten més dificultat a l’hora d’innivar?
Com a tot arreu les cotes baixes, com ara la zona cota 1.500, on hi tens menys hores de fred i temperatures no tant baixes com les que puguis tenir a la cota 2.500. La qualitat mai serà la mateixa amb una temperatura de -8 que amb una de -4. Després també són problemàtiques les cares sud per motius de desgast i, finalment, els murs, allà on hi ha pistes amb molta inclinació, ja que els esquiadors derrapen i escombren i al seu darrere has de fer un treball suplementari per recuperar aquestes zones, a vegades una part la pots recuperar amb la pala de la trepitjaneus però sempre has d'acabar fent ús del canó.

Quines són les prioritats o criteris a l’hora d’innivar Baqueira? Algun sector o pista en concret?
Sempre comencem molt d’hora, si podem fer-ho a mitjans d’octubre o finals d'aquest mes comencem de seguida a fer nou. Si fa fred, és clar. El que passa és que si comences a innivar a principis a fins la de l'octubre o inicis de novembre tens moltes possibilitats que dies després pugi la temperatura i es fongui la neu acabada de fer. Per tant, sempre prioritzem les cares nord i les cotes altes, o les que estan ben protegides del sol. Es tracta de garantir tant com puguis que aquella neu produïda ha estat una bona inversió.

I quan deixeu de produir de neu?
Dependrà del que s’hagi estat produint de bon principi i de la neu natural que hagi caigut, així com els gruixos de neu aconseguits. Ara les trepitjaneus incorporen una "sónar" que ens permeten fer un mapa de tota l’estació i així sabem en tot moment els gruixos de neu reals, i això és el que després ens permet decidir quan deixem de fabricar neu en funció de la data en la què ens trobem.

Per quan la innivació definitiva de tot el sector de la Peülla i Bonaigua?
Hi ha un projecte d’ampliació de l’esquí a la zona d’acord amb la Generalitat de Catalunya per mitjà d’un pla especial. Des de Baqueira es vol convertir la Peülla en una veritable entrada digna,  en tots els sentits, del Pallars cap a Baqueira. Això vol dir invertir en aparcaments, serveis, producció de neu, pistes, remuntadors, etc. Volem garantir una entrada fàcil de Catalunya cap a la Vall d'Aran amb una zona d’esquí assegurada, atractiva per sí mateixa, amb garantia de neu i accessos i amb la connexió oberta amb la resta de l’estació. Hi estem treballant...

I la zona d'Argulls?
Mai hem tingut problemes en aquella zona, ni tant sols en aquesta temporada. Hi ha estudis fets per posar canons? Si, però a llarg termini perquè realment no és necessari, haurien de canviar molt les condicions climàtiques perquè hi  instal·léssim una xarxa de producció de neu. Per configuració de la zona i per altura no és necessari.

En una temporada difícil com ha estat l’actual, a Baqueira hauria estat força més curta sense la xarxa de producció de neu, imagino...
Evidentment, aquí i a tot arreu. Ha estat una temporada molt dura especialment al desembre amb molt poques hores de fred, i si mires les estadístiques de les altres temporades la diferència és radical. Per nosaltres el novembre i desembre són mesos "clau" per poder innivar un percentatge molt alt de les pistes i si no ho féssim així no podríem obrir pel Pont de la Puríssima ni aguantar fins a Setmana Santa. Pensa que la neu produïda és la que realment ens permet fer una base que garanteix, amb condicions, arribar a obrir de desembre a abril. A dia d’avui a la cota 1.500 amb neu natural ni s’obriria a principis de desembre ni arribaríem a Setmana Santa, això només és possible gràcies a les característiques de neu de canó, més densa i amb menys aire que un floc natural.

Es pot posar en marxa tota la xarxa de producció de neu a Baqueira?
No, com a tota instal·lació d’alta pressió tens una potència punta que arriba als 2.480 m3/hora per innivar a la vegada, això és uns 200 canons sobre els 630 que tenim, més o menys 1/3 part de la xarxa.

I quin és el canó “estrella” en producció de neu?
Més que un canó tenim una zona especial. A la zona de trineus de Beret hi tenim un canó de baixa de pressió que sovint ens hem trobat que és l’únic que està treballant, tant que fins i tot a vegades ens ha permès traslladar neu d’aquella zona cap a altres punts de l’estació. És una zona on per les característiques del terreny i altura sempre reuneix millor les condicions per produir neu que altres zones.

QÜESTIONS PERSONALS

El millor i el pitjor de la teva feina?

El millor és la llibertat de treballar a la muntanya, no és una fàbrica, aquí tens un entorn fantàstic per treballar. El pitjor és el fred, qua tens una avaria de nit, a -12 o -20, ho pots passar força malament, però “vaja”, són “gafes” del oficio.

Quan i on vas començar a Esquiar?
Doncs a Port del Comte i Masella, devia tenir uns 16 o 17 anys, abans d’anar a la Universitat i crec que hi vaig anar amb l’autocar del Flaix FM, ha ha!

Quina és la teva estació preferida?
Mai em canso d’esquiar a Baqueira, sempre acabes descobrint algun racó especial però a nivell mundial, tot i que em falten moltes zones per conèixer i per tant no m'ho conec tot, m’agrada molt Colorado, i Vail, però també els Dolomites.

Ja que esmentes, Baqueira, alguna pista o racó especial?
A mi m’agrada molt el sector de Dossau, les pistes de l’Euga.

Què detestes més, el vent o la boira?
Crec que la boira.

Un missatge final per als lectors del Diaridelaneu.cat?
Que continuïn esquiant i que vinguin a Baqueira, que és garantia de neu i que s’ho passaran bé. Ah, i que portin els amics, que hem de fer créixer la comunitat esquiadora.
Publicitat






Edició en paper


Editorial