Entrevistes

"Hi ha clients que demanen que conservem els bumps i altres que no els acaba d’agradar com trepitgem"

José Luís Rufaste Responsable producte Neu a Baqueira Beret

José Luís Rufaste, responsable del producte neu a Baqueira Beret
José Luís Rufaste, responsable del producte neu a Baqueira Beret
El passat 29 de març vam ser a Baqueira per entrevistar José Luis Rufaste, responsable de producte neu en aquesta estació. La coordinació entre els equips de pisters, producció de neu i trepitjat de pistes és responsabilitat seva. Amb ell vam parlar d'aquests departaments però també de qüestions com el canvi climàtic.

José Luís, des de quan treballa a Baqueira?

Doncs des de la temporada 80-81, quan encara estava estudiant però venia a treballar al servei de guarda-esquís els dies de Nadal, Setmana Santa i els caps de setmana.

Quin vincle tenia amb l’estació abans de començar a treballar?
Venia a esquiar amb el meu pare quan podia.

Quina va ser l’evolució des del guarda-esquís fins a ser responsable del producte?
Del guarda-esquís de Beret vaig passar a ser controlador de l’estació superior del primer telecadira Dera Reina de Beret, que s’inaugurava l’any 1982. A l’any següent ja vaig entrar al servei de pisters de Beret, amb dues persones més i així vaig anar tenint coneixement directe de diversos treballs específics de l’estació fins arribar aquí. A dia d’avui sóc coordinador de departaments i del producte neu. Tot això es fa sobre 4 grans àrees: neu produïda, maquines trepitjaneu, servei de pisters i l’estadi de competició de Beret.

Molt breument, expliqui’ns el funcionament d’aquests departaments...
El departament de pisters és servei que inclou la seguretat, la senyalització i el servei d’informació per als clients a pistes. A dia d’avui són 50 pisters que passen informació contínua, cada dia, de l’estat de pistes: necessitats de producció de neu en zones, arreglar pistes en punts concrets, etc.
Després a màquines és fa el trepitjat de neu i aquest és, de fet, el que més temps m’ocupa. Comença a les 5 de la tarda i es fa en dos torns: de 5 a 1 i de 5 a 9 del matí, amb 12 màquines més  dues de reserva, i 4 màquines més dedicades a serveis de remuntadors, per adaptar plataformes de sortida i arribada. A Beret també hi ha una màquina específica per les activitats d’aquella zona.
Després hi ha el departament de neu produïda, que va molt lligat amb el trepitjat de pistes i que acostuma a anar molt ben coordinat pels mateixos membres d'aquests dos departaments. En aquest departament sempre compten amb un menú de treball a seguir en funció de les necessitats de la meteorologia, o per les erosions o qualsevol altra motiu. En aquest cas també comptem amb el suport informàtic dels “sònars” que incorporen les màquines, que ens permet saber el gruix de neu. Són màquines que van equipades amb tecnologies com el GPS que faciliten molt la feina. Als maquinistes se’ls hi passen informes precisos, fins i tot amb fotografies per saber allà on cal palejar, o d’on es pot treure la neu per posar en un altre lloc gràcies al sondeig de neu. Amb aquest suport informàtic i del GPS podem evitar passar dues vegades per una mateixa pista, i és gràcies a això que hem optimitzat en un 30% la gestió de la maquinària en el tema de circulació per pistes. I finalment hi ha l'Stàdium de Beret, me n'ocupo del seu manteniment, seguretat i coordinació de competicions, entrenaments, etc

Amb tanta tecnologia i suport, el trepitjat de màquines cada vegada deu ser més eficient i fins i tot "fàcil", no?
Els reptes hi continuen sent: es treballa de nit, hi ha les inclemències en la meteorologia o els canvis que pateix la neu. El maquinista cal que sàpiga adaptar-se a tot això amb molta rapidesa, cap adaptant la fresa i la pressió segons el tipus de neu. Ara mateix, amb neu primavera, les màquines han de treballar més a poc a poc i s’alenteix el trepitjat, a diferència de la neu pols, que és més fàcil de treballar.

Aquí també hi ha problemes amb els esquiadors de muntanya que de nit poden practicar a les pistes d’alpí?
No, tot i que de tant en tan ens hi trobem algú. Tot o que deixem la zona indicada els maquinistes, quan és el cas, els avisen dels perills.

Com a responsable del producte neu, quines crítiques pot rebre?
Hi ha de tot: clients que demanen que conservem els bumps i altres que no els hi acaba d’agradar com hem trepitjat, o bé perquè alguna pista en concret no s’ha pogut trepitjar.

Això és perquè no es trepitja el 100% de l’estació?
Tots els dies arribem al 70 o 75 % del total, com deia abans amb un criteri que dependrà de la informació que ens passa el servei de pistes. És en funció de les prioritats que poden quedar algunes pistes sense trepitjar com convindria.

Cert, aquests dies he pogut comprovar que la pista Manaud porta un parell de dies sense trepitjar.
Sí, pot ser, és per aquest fet que et comentava. També hi ha determinades pistes que es fan cada tres dies, però no és el cas de debutants, que aquestes sí que es fan a diari.

Quins requisits han de complir els maquinistes?
Nosaltres busquem sempre persones joves, per allò de que la nit és per a joves, ha ha! Sobretot que sigui esquiador i que conegui molt bé l’estació. Si a tot això a més li agraden les màquines molt millor. Normalment són nois que venen del departament de pisters.

Com a responsable de  producte neu, què en pensa del canvi climàtic?
Hi ha una realitat i és que cada ix anys tenim “un niño” i aquest any ens ha tocat de ple, però també és cert que veníem de 3 temporades amb moltíssima innivació. Aquest any ha estat fluix en precipitacions, això és així, i també és veritat que la cota de neu està pujant o que estem passant per un període d’extrems: de molt fred a calor en plena temporada. No podem fer res més que adaptar-nos-hi. Fa tres anys vam arribar a gairebé 15 metres de neu acumulats, amb diverses setmanes seguides nevant gairebé cada dia, quan el normal són entre 6 i 7 metres acumulats per temporada. Aquest any no arribarem als 4,5, potser arribarem a 5, i això és una prova més que anem cap a extrems. Ara mateix tenim mes fred al març que al desembre i això sí que és un canvi molt important.

QÜESTIONS PERSONALS

El millor i el pitjor de la seva feina a Baqueira?

El millor és que m’agrada molt la feina que faig. El pitjor? De veritat que no hi tinc res a dir!

Quan i on va aprendre a esquiar?
Quan tenia 4 anys davant l’escola de Salardú.

Quina és la seva estació preferida? I no li permeto dir Baqueira!
Doncs crec que Courchevel, una estació que em va marcar bastant per tot el que hi vaig aprendre.

Ara sí: un racó o pista de Baqueira?
El cap de Baqueira, que té unes vistes impressionats

Què detesta més a l’hora d’esquiar: el vent o la boira?
El vent.

Quin missatge voldria adreçar als lectors del Diaridelaneu?
Doncs que gaudeixin de Baqueira, que és una estació impressionant, que cada temporada es va modernitzant en serveis i en productes. I dir-los també que un dels grans secrets per fer que Baqueira sigui cada dia millor és que els seus treballadors se la senten seva, ens la sentim nostra.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 

Opinions

Més opinions





giny

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


70%


11%


11%


7%

27 vots