Entrevistes

"Si no és l'esquí, quin és el model econòmic de futur per la Cerdanya?"

Jérôme Meunier Director Estació d'esquí d'Els Angles

Jérôme Meunier, director estació d'esquí d'Els Angles
Jérôme Meunier, director estació d'esquí d'Els Angles
El divendres 8 d'abril Diaridelaneu.cat va ser a l'estació d'Els Angles entrevistant el seu director, Jérôme Meunier. Amb ell vam parlar del projecte de fusió de les estacions de Font Romeu, Els Angles i Formiguera. Quines han estat les motivacions per plantejar aquesta unió? A quin preu sortirà el nou forfet? Què en pensen els actuals clients? A més d'aquestes qüestions amb ell també vam voler conèixer de primera mà quin és el pressupost d'execució d'aquest domini d'esquí, amb quin finançament compten i quin serà el calendari d'implementació.

Jérôme, quan i on va sorgir la idea de la unió de les 3 estacions en un sol domini?
L’any passat, o potser fa un any i mig, els alcaldes d’Els Angles i Formiguera van estar fent una reflexió sobre el futur econòmic i demogràfic de la zona, però també sobre la viabilitat de les dues estacions d’esquí per si soles i sobre com millorar les xifres de negoci. Van arribar a la conclusió que amb una unió de les dues es podria millorar el volum de facturació. Si a més, a la unió d’Els Angles i Formigueres s’hi afegia Font Romeu, les possibilitats de negoci s’incrementarien per tractar-se ja d’un gran domini.

Què aporta cada estació en aquesta fusió?
Les tres estacions per separat ja tenen la seva clientela i creiem que això no es perdrà. El que aporten cadascuna és que són estacions diferents i que per això es complementen: Font Romeu és una estació amb molta capacitat, també destinada al públic familiar però amb poc desnivell, en canvi Els Anglès aporta un perfil d’estació més esportiva, alpina i amb mes metres de desnivell, i Formigueres és un centre més familiar i amb grans espais per a l'esquí de muntanya i el forapista al seu entorn. També creiem que ara les tres estacions per separat estem en una situació de mínims, sense possibilitats de créixer per separat. Només cal mirar als Alps i veure com les úniques estacions que funcionen bé són els grans dominis.

Què vol dir, exactament, quan diu que es troben amb una situació de mínims?
Doncs que després de 50 anys a Els Angles, hem de fer un pas endavant, perquè potser no és que ens trobem en una situació de mínims però sí en un "impàs". Hem de créixer i per a aquesta aposta tenim el suport dels habitants de la zona, que saben que l’activitat de l’esquí i el turisme de neu, a dia d’avui, és la única activitat que està generant llocs de treball. Pensa que només a els Angles donem feina a unes 300 persones, de forma directa, i que podem arribar a 1.000 de forma indirecta, però que si mires en conjunt el que genera Les Neus Catalanes la xifra pot arribar als 4.000, o més, llocs de treball, també entre directes i indirectes, en temporada d’hivern. Això a l’hivern queda clar, però i a l’estiu?

La fusió de tres estacions en un sol domini deu ser, per força una inversió de xifres importants. Quin és el pressupost?
La xifra d’inversió puja als 70 milions d’euros, segons el primer estudi.

Una inversió molt costosa que caldrà repercutir, en part, en el preu del forfet, no? i si pugen preus, seran competitius?
El primer que vam fer va ser enquestar als nostres clients per saber si estan interessats o no en aquesta proposta de fusió i en el nou preu del forfet. L’estudi ens diu que sí, que tindrem més clients i que estaran disposats a pagar un preu superior al del forfet actual a canvi d'esquiar a tot el domini. En un segon estudi que hem fet, sobre el cost i benefici del producte que oferirem, ens diu que haurem d'aplicar un preu de forfet igual, o gairebé igual, al que està sortint a dia d’avui a Grandvalira.

I amb quin finançament compten per a la inversió inicial?
D'entrada, al Pirineu oriental, ens trobem amb el repte que no tenim ajudes de les administracions. Aquesta és una regió amb molta costa i es tendeix a ajudar més la zona de mar que la de muntanya, tot el contrari del que passa a les zones dels Alps, on sí que les administracions ajuden a les zones de muntanya i en concret a les estacions d’esquí. Però tot i així rebrem ajudes de la regió, que seran de màxim un 15% suposant que ho vegin viable. Però hem de tenir clar que aquesta serà una inversió que per primera vegada serà realment del conjunt dels 3 pobles i això és un avantatge davant de les administracions a l’hora de rebre més ajudes. Per tant, si tenim present que aquest és un projecte per garantir el futur econòmic i demogràfic de la zona, creiem que les ajudes han d’arribar. Buscarem els recursos per completar la inversió i no en tenim cap dubte que els trobarem.

Un cop resolt el finançament, quin serà el calendari d’implementació?
Tots els tràmits són molts lents, més encara si tenim en compte l’oposició de partits i entitats ecologistes i que el projecte implica 3 municipis diferents amb empreses de gestió independents a cada estació, però la idea seria tenir-ho en marxa el 2020. L’objectiu d’aquest gran domini serà fer la implementació en el mateix moment a les 3 estacions.

I quantes pistes o remuntadors són necessaris per a fer aquesta unió física?
Entre Font-Romeu i els Angles la unió es faria amb un telecabina o telefèric i sense pista d’esquí. Entre Els Angles i Formigueres seran necessaris 4 telecadires i sortirien diverses pistes i per tant molts més quilòmetres esquiables. Però no crec que el més important siguin només aquestes xifres de remuntadors i pistes, sinó que com deia al principi és molt important la reflexió que hem de fer-nos tots sobre quin futur ens espera en aquest territori sinó apostem per l’esquí.

Perquè no es va tenir en compte Puigbalador? També és una estació propera amb la qual la unió seria relativament fàcil...
Hi ha dues coses a tenir presents del perquè no s’ha tingut en compte en la fusió a Puigbalador. D’una banda ens separa una vall també protegida que complica la unió, i la unió amb aquesta estació requereix una inversió molt costosa en remuntadors que arriba en un moment molt difícil econòmicament per a aquesta estació, que es troba en un estat econòmic extremadament delicat. A més, a Puigbalador no hi ha infraestructura ara mateix per acollir una afluència alta d’esquiadors: quants restaurants o hotels hi ha a Puigbalador? Però també voldria dir que el sol fet de la unió de Font Romeu, Els Angles i Formiguera ja suposarà per sí mateix un motor econòmic per a tota la zona que acabarà beneficiant estacions com la mateixa Puigbalador o la Cambra d’Ase. La unió suposarà l’atracció de nous clients a la zona, especialment necessària els mesos de gener i març, i en això ens fixem molt en els clients catalans que se’n van cap la recerca de grans dominis dels Alps.

Així el gruix del nou client vindrà de Catalunya?
Sí, però també pensem en el client anglès. Quan a dia d’avui ens presentem als touroperadors anglesos per fer-los venir cap aquí, el primer què ens demanen és de quants quilòmetres de pistes disposem en aquestes estacions. Si ara venen a Els Angles o Font Romeu és evident que en un dia dedicat a cadascuna d’aquestes estacions, aviat estan vistes, i aquest client de touroperador busca dominis per passar-hi dies sense repetir pistes. Amb les 3 estacions pujarem a més de 150 quilòmetres de pistes, gairebé podem arribar als 200, ja que entre Els Angles i Formigueres també es faran pistes noves.

Fa uns mesos enrere l’exalcalde de Els Angles es va mostrar en contra de la fusió. Què en pensa?
No volem entrar en conflicte ni amb ell ni amb cap altre institució, nosaltres només volem fer-li la reflexió de quin és el futur d’aquest territori sinó és el turisme, el turisme de l’esquí en concret. Com ho hem de fer, sinó, per continuar vivint aquí? Abans cada poble anava a la seva i cada alcalde només es fixava en el seu poble, però ara això ja no serveix, hem d’anar junts i això no és una reflexió sortida perquè sí, és una reflexió que hem fet entre tots de cara als propers 30 o 40 anys. Perquè, sinó és l'esquí, quin és que el model econòmic de futur per la Cerdanya? Abans era la ramaderia o l’agricultura, anys enrere ho va ser la salut, però això ja s’ha vist que ha anat a la baixa, cada vegada va a menys, s’han anat tancant empreses i els treballs en aquest sector s’han anat reduint i la única forma possible per al futur econòmic és el turisme.

Per cert, quin nom tindrà el nou domini?
Doncs encara no està decidit però penso que el "Domini català" podria ser una molt bona opció. Aquí al Capcir nosaltres també som Catalunya, la Catalunya del Nord també és Catalunya. Així que perquè no el "Dominbi català"?


QÜESTIONS PERSONALS

El millor i el pitjor de ser director de Els Angles?

No hi ha res dolent. Però deixa'm que et digui que ser director d’aquesta estació no va ser, en el meu cas, per vocació, ja que jo abans ni tan sols era esquiador. A mi em van contractar perquè quan vaig arribar aquí era un moment en el que hi havia molta competència en el món de l’esquí, i buscaven un perfil de persona polivalent en economia, finances, en relacions humanes, en competir en el dia dia. Abans d'arribar aquí era director de l’USAP de Perpinyà i van pensar que el meu perfil encaixava. Aquí som una família i tots anem a l’una. Un director en el fons no és ningú si no compta amb un bon equip de treball al darrera. La relació humana i solidaritat entre nosaltres els treballadors d’aquesta estació és importantíssima i això és el més important i el millor de treballar aquí.

Se n'oblida del pitjor...
Quan ens arriba la notícia d’algun accident dels clients.

On i quan va començar a esquiar?
Doncs com et deia bans quan vaig arribar aquí no sabia esquiar. Vaig arribar a l’any 2000 i me’n va ensenyar el mateix director de l’escola d’esquí d’Els Angles, ha ha ha! Però en vaig aprendre prou ràpid perquè anava a voltar per les altres estacions per conèixer el que feien, i això em va ajudar a aprendre’n.

La seva estació preferida?
Els Angles

Quina pista o racó recomanaria als clients?
Difícil dir-ne només una, però et diré que el més interessant d’Els Angles és el seu entorn: el sector de la Balcera, el Pla del Mir... No hi ha una pista per sobre de l’altra, totes et donen la seva sensació de llibertat, que és una cosa que penso que et dóna l’esquí.

Què detesta més el vent o la boira?
Amb el vent fort ens podem trobar que hàgim de tancar tota l’estació, així que crec que el vent és pitjor que la boira.

Un missatge final per adreçar als nostres clients...
Al lectors del Diaridelaneu.cat dir-los que vinguin, que seran a casa seva, perquè nosaltres també som Catalunya. El que ens motiva nosaltres és donar-li al client el millor servei possible i volem que es trobin aquí com a casa seva.
Publicitat






Edició en paper


Editorial