Publicitat

Entrevistes

"Hem de guanyar en qualitat, no en creixement"

Bernat Baylina Responsable comercial a Skipallars

Skipallars,Bernat Baylina,diaridelaneu,esqui,neu,espot,
Bernat Baylina, responsable comercial a Skipallars
Bernat, des de quan ets el responsable comercial d’Skipallars?
De responsable comercial a Espot hi porto dues temporades, però abans havia estat a Barcelona portant el màrqueting corporatiu de Turisme i Muntanya, dins el Grup FGC. En realitat el departament comercial d’Skipallars el portem entre tres persones: la Mònica Cantieri, que porta el receptiu, el comercial, el contacte amb proveïdors, les escoles d’esquí, etc, a Port Ainé, i la Sònia Saurat que fa el mateix que la Mònica però en el seu cas a Espot. Jo coordino les dues estacions des de les oficines de Rialp. A més, també porto el tema esdeveniments a les dues estacions.

Quines són les prioritats per a Espot?
Volem consolidar el turisme familiar i és que des de 2013 disposem del certificat d’estació de turisme familiar i això passa per donar més continguts i programar mes activitats per a les famílies que ens visiten. Hem de donar més comoditats. Per exemple, el fet que des de que es va instal·lar el telecadira del Bosc, ara l’estació ja és apta per a esquiadors de nivell mig en tot el seu desnivell. Perquè? Doncs perquè un esquiador de nivell mig i tota una família podrà pujar en telecadira des de la cota 1.500 a la 2.500 i tot seguit fer tota la baixada per una pista blava. Això les famílies ho valoren molt. A més, a Espot totes les activitats o concursos, com ara el Snow World Day, la Marató de TV3 o la gastronomia de km 0, sempre s’organitzen des del punt de vista de les famílies. Tot això és un valor afegit per a aquestes.
Però també vull afegir que Espot és una estació alpina, que està molt ben posicionada en competicions, acollint curses d’alt nivell i això és conegut pels qui venen a competir i entrenar, però es complementa bé amb el fet de ser un destí familiar, que a la vegada també saben d’aquest vessant més esportiu que fa que Espot també sigui una estació destinada a esquiadors de nivell.

Quina és la tipologia de client i el seu origen?
Hi ha diversos grups de clients: el de família de cap de setmana, el dels escolars d’entre-setmana i, després, els caps de setmana també ens ve un client amb un nivell alt d’esquí que valora molt el fet que tenim tres pistes de competició homologades per la FIS. En tema competicions aquí acollim moltes curses a nivell català, espanyol i internacional, com la Copa Telemark, i campionats d’Europa IPC.
En quan a la procedència tenim molt de públic de Barcelona i àrea metropolitana, i ara intentem posicionar Espot cap a un públic familiar de proximitat: Lleida, Mollerussa, Balaguer... Vam començar l’any passat amb una sèrie de campanyes en centres comercials, clubs esportius, de gimnàs, tots de la zona del Pla de Lleida. Penso que a vegades mirem en excés més  enllà del que és el nostre client de proximitat.

Això vol dir que l’esquiador de Lleida no és massa habitual d’Espot?
Sí que és un esquiador que té present Espot, i ens visita, però no tant com ens agradaria. Ens trobem amb esquiadors de Lleida que l’havien visitat fa molts anys, que sabem que havien après a esquiar en aquesta estació i que, des d’aleshores, no ens han tornat a visitar. Han passat els anys, l’estació ha evolucionat i sabem que ara mateix els sorprendria l’estat de l’estació.

Amb qui està competint a dia d’avui Espot com a estació d’esquí?
Tenim estacions properes que tenen un altre tipologia de client i nosaltres lluitem per arribar a un tipus objectiu de públic diferent, per tant, en aquest sentit, penso que no tenim una competència directa.

Quins són els projectes d’inversió imminents per a Espot?
Invertim en crear noves activitats i paquets segons la demanda dels nostres usuaris. El repte de futur passa per posicionar-nos en activitats que ens donin un valor afegit en quant al vincle amb la natura que disposem per ser zona perifèrica del Parc Nacional.

Què prepareu de cara a la celebració dels 50 anys d’Espot?
Estem preparant un recull fotogràfic per a una exposició, per a la qual hem comptat amb la col·laboració de molts veïns d’Espot vinculats a la història de l’estació. Ara ho estem digitalitzant perquè no es perdi aquest material. Un cop tinguem ordenat aquest material es presentarà un vídeo amb testimonis d’aquests 50 anys, amb persones que van estar involucrades des de la instal·lació dels primers remuntadors, o donant les primeres classes d’esquí, així com a entrevistes a testimonis, etc. El dia que estrenem aquest vídeo, i l’exposició, també farem estrena d’un monòlit a l’estació amb el logotip commemoratiu dels 50 anys de l’estació, així com la la edició d'un llibre commemoratiu i una festa remember als locals que van ser referència del lleure nocturn als anys 90.

Quins creus que són els reptes de futur per a l’esquí?
La base. Cal crear cultura d’esquí en els més petits de la societat, i si no ho fem ara, en els propers 20 anys ens trobarem en un buit més important del que ja hi ha ara. Això ha de passar perquè tots els agents implicats ens hi posem a treballar: des d’escoles i administracions, tots impulsant la setmana blanca, i apropant la neu als més joves.

QÜESTIONS PERSONALS

Quan i on vas començar a esquiar?

Tenia 11 anys, a l’any 83, i va ser a Llessuí. Recordo que el meu professor va ser el Florido Dolcet. Recordo que desprès vaig tenir en Jordi Farreny, en Pepe Rubio... Van ser anys molt encarats a la competició perquè el meu pare portava el Club esquí Pallars i cada setmana entrenàvem, i tot seguit competíem a la territorial de Lleida, cap a Baqueira, etc.

Quina estació (que no sigui Espot ni Port Ainé) t’agrada o tens de referència?
M’agrada molt Cerler. Ampriu és una zona que m’agrada molt, que em recorda molt a Llessuí. Si fos Llesuí una estació encara oberta, et diria Llessuí, potser perquè hi tinc un record sentimental de quan era petit. Segurament és perquè la tinc idealitzada.

Ara sí, una pista o racó d’Espot que t'agradi especialment o vulguis recomanar?
Per a mi hi ha dues pistes molt emblemàtiques: la pala d’Eixe i la Rampa. La primera perquè és una pista que comença amb molta pendent i es va suavitzant, molt ampla, que et permet fer girs amples, impressionant per a fer girs de gegant. Després la Rampa, que amb la remodelació que se li va fer, del contrapendent i els canvis de rasant, ha quedat molt i molt bé, per a gaudir-la especialment a primera hora del matí quena ha estat recent fresada i hi ha baixat poca gent.

Que et molesta més per esquiar, el vent o la boira?
El vent, perquè amb la sensació tèrmica que et queda ho pots passar malament i és incòmode per esquiar. En canvi amb la boira ho associo amb bona neu, perquè sovint quan neva també hi ha boira.

Un missatge final per als lectors
Us convido a conèixer aquesta estació amb motiu del 50è aniversari. Veureu que és una estació molt còmoda, divertida, amb qualitat d’esquí, perquè queda fora d’aglomeracions, amb una imatge i desnivell molt alpí. Veniu a descobrir-la!.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat
Publicitat

Opinions

Més opinions
Publicitat

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat