Entrevistes
"Dels explosius cal informar sempre d'on venen i com es guarden, quan arriben i en quines quantitats"
Ignacio Jiménez Responsable de muntanya a Boí Taüll
El dilluns 19 de desembre Diaridelaneu.cat va estar a Boí Taüll entrevistant el seu Responsable de Muntanya, Ignacio Jiménez. Ell és el supervisor i coordinador de tot el que passa, i ha de passar, a les pistes de Boí Taüll. També dels forapistes.
A l'entrevista ens comenta un tema delicat, els dels explosius que cal fer servir per les allaus, o de com es prepara i coordina amb els responsables de trepitjar pistes, amb els pisters, amb la direcció de l'estació i tantes altres qüestions que ell ha de coordinar. Perquè us en feu una idea de la seva feina: treballa amb dos telèfons i un walkie-talkie però, a banda d'estar localitzable amb aquests tres dispositius, contínuament l'intercepten al mig d'una pista, quan puja en un telecadira, quan arriba al retorn del mateix remuntador, quan hauria d'estar fent el cafè tranquil·lament, quan...
L'entrevista es va realitzar en el transcurs de 4 trajectes de telecadira (2 trajectes del telecadira Vaques i 2 del resort Express), o sigui, quan estàvem tranquils perquè ningú el podia aturar per comentar-li sobre alguna qüestió.
Igancio, des de quan ets el responsable de muntanya a Boí Taüll?
Ja havia treballat a Boí durant un període 6 anys, entre el febrer de 2004 i desembre de 2010, també a pistes i com a responsable de muntanya. Després de 2010, amb l'arribada de la crisi, vaig estar treballant coma comercial d’una empresa. Reinventant-me, d’alguna forma, ha, ha!
Després d’un parell d’anys vaig entrar al Grupo Aramon, primer com a consultor intern, i més tard en el departament tècnic per a temes de qualitat i a la vegada ajudant en l'explotació de l'estació de Cerler.
A primers de setembre d’aquest any m’he tornat a incorporar a Boí.
Quina és exactament la funció del Responsable de muntanya a Boí Taüll?
Coordinació dels equips a pistes, de conductors de remuntadors i supervisió i coordinació del trepitjat de neu.
Concreta’ns una mica com funciona el tema dels pisters...
Mira, al final, una mica, la meva feina és proveir de les eines que l’equip de pisters necessiten per treballar, i això passa per ocupar-me, per exemple, de lliteres, material de senyalització o el que es fa servir per a tasques de socorrisme en pistes, com ara les bombones d’oxigen. Després hi ha els temes administratius, per al control del tema explosius per per fer baixar allaus. Amb els problemes que hi ha hagut per qüestions de terrorisme això dels explosius ara està molt vigilat, per qüestions de robatori o mal ús, i per això hi ha un registre de tots els explosius que entren a l’estació. Cal informar sempre d'on venen i com es guarden, quan arriben i en quines quantitats, i després a on es faran servir, si és el cas. Ara mateix tenim una quantitat X de cartutxos de dinamita i en qualsevol moment poden venir els agents de la Guàrdia Civil per supervisar aquest registre que s'ha fet i l’ús que n’hem fet.
A més, tot això és material car, i cal que l’estació se’n proveeixi en les quantitats mínimes, les justes però suficients per donar el servei i a la vegada que no resulti una despesa que no toca. Tot plegat una mica farregòs.
En el tema dels explosius, a la pràctica, quants cops venen a supervisar-ho?
Segur que entre dos i tres cops per temporada ho venen a mirar. Cada cartutx de dinamita porta una mena de referència o matrícula, i la seva feina passa per saber exactament on i quan els hem fet servir. El mateix passaria amb els detonadors, el que passa que nosaltres fem servir els estandaritzats, o sigui, els que porten metxa. En canvi els detonadors de les fletxes de l’Avalancher (canó per a disparar els cartutxos) sí que requereixen control i van registrats.
Explica'ns una mica el tema de supervisió del treball de les trepitjaneus
Sobretot requereix un diàleg constant amb els conductors cada dia, abans del trepitjat de pistes, perquè resulti eficient, de qualitat i optimitzant les hores de trepitjar les pistes amb uns mínims. És tracta d’un tema de gestió, perquè pensa que al final cada hora de trepitjat de neu pot arribar, gairebé, als 100 euros. Aleshores has de mirar de buscar els itineraris més adients per trepitjar les pistes sense repetir traça. Després hi ha una informació prèvia per part de l’equip dels pisters que han saber anticipar d’aquelles pistes que hauran rebut més desgast, o de zones que requereixen un treball a consciència de determinada pista per resoldre algun tema puntual, o a on hi ha algun possible perill. També si hi ha alguna pista que aquell dia no requereix fresat perquè no hi passat gairebé ningú, si cal estendre neu de canó o no, si el pas dels esquiadors han propiciat la formació de banyeres o si s’ha decantat la neu en excés cap a un costat de la pista. Per a Boí Taüll el tema del trepitjat de pistes té una especial rellevància a nivell econòmic i cal pensar-ho bé abans de posar-se amb les màquines a pistes.
Són motius econòmics els que han fet que, ara mateix, la pista Carena (dia de l'entrevista), en la seva part baixa, tingui molta neu de canó però en canvi no estigui trepitjada?
Hi ha vàries cosetes que expliquen el perquè aquesta pista no s’ha trepitjat encara. Aquests dies fa fred i estem produint molta neu i això és perfecte per fer gruix, però fins ara no havia estat possible. Fa poc que s’ha innivat aquesta pista en la part baixa. Després hi ha una segona qüestió, que afecta la neu de canó, i és que és molt convenient deixar-la reposar, deixar-la "assecar" unes quantes hores, perquè perdi la humitat, si potser un parell de dies, o més, molt millor, perquè la qualitat d’aquesta neu millorarà molt. Un cop reposada aquesta mateixa neu de canó és molt més fàcil d’estendre i moure per la pista
I pel que fa al personal de l’estació: conductors de remuntadors, quina és la teva funció?
És un col·lectiu força nombrós, de gairebé 30 persones, i com a persones que són doncs sempre poden sorgir imprevistos. Cal tenir clar a quines instal·lacions s’hauran d’incorporar, com els ressituem si tanca una instal·lació, si hi ha alguna baixa imprevista, etc. De fet ja hi ha un reponsable específic, en Pau Ferrer, que se’n cuida del dia a dia, i jo el que faig és donar-li suport. Tot plegat passa per coordinar-ho bé amb el departament tècnic i de manteniment.
El cert és que en aquests dies dies m’he trobat una plantilla implicada, alegre i molt atenta en la seva feina...
Sí, és la nostra consigna. Pujar a esquiar té un cost important en diners i pensem que el client ha de tenir una experiència el més agradable possible un cop és a pistes, i això passa perquè els treballadors de l’estació tinguin sempre present que cal donar una bona atenció al client, cal ser cordial, atent... D'ells dependrà, en part, el fet que el client es trobi més o menys a gust a l’estació.
Si poguessis decidir, quina millora proposaries per a Boí?
Doncs estaria bé pavimentar l’aparcament però penso que és una millora o inversió que ja està prevista per a l’any vinent.
QÜESTIONS PERSONALS
Què és el millor i el pitjor de la teva feina?
D’una banda el millor és la gent amb la que treballo, hi ha molt bon ambient, això és com venir a treballar cada dia amb els teus amics, i de l’altra hi ha l’entorn: la natura, la muntanya. M’encanten els dies de tormenta. El pitjor? Doncs potser que és una feina en la que es depèn del clima i la meteorologia pot arribar a ser molt dura, a vegades.
Quan i on vas començar a esquiar?
A Candanchú, quan tenia 4 anys
Quina estació t’agrada o tens de referència, i que no sigui Boí?
Doncs Cerler. Tampoc és que en conegui moltes.
Ara sí, una pista o racó de Boí que t'agradi especialment?
Tota la zona de Roies i Puig Falcó és espectacular. Quan arribes a dalt de Puig Falcó és una sensació especial: ja no hi ha més muntanya ni remuntadors, ets dalt del cim i a partir d’aquell moment només hi ets tu i els esquís.
Que et molesta més per esquiar, el vent o la boira?
La boira. A més, que la boira es menja literalment la neu.
Un missatge final per als lectors?
Doncs que aquí estem, volem que ens visitin, que gaudeixin de la neu i la gent de Boí Taüll i que aquest any hem començat la temporada en unes condicions perfectes. Tot apunta a que serà una bona temporada, ideal perquè ens visitin.
Enllaços relacionats:
Galeria d'imatges de Boí Taüll en aquest enllaç.
Video de la visita de Boí Taüll en aquest enllaç.
A l'entrevista ens comenta un tema delicat, els dels explosius que cal fer servir per les allaus, o de com es prepara i coordina amb els responsables de trepitjar pistes, amb els pisters, amb la direcció de l'estació i tantes altres qüestions que ell ha de coordinar. Perquè us en feu una idea de la seva feina: treballa amb dos telèfons i un walkie-talkie però, a banda d'estar localitzable amb aquests tres dispositius, contínuament l'intercepten al mig d'una pista, quan puja en un telecadira, quan arriba al retorn del mateix remuntador, quan hauria d'estar fent el cafè tranquil·lament, quan...
L'entrevista es va realitzar en el transcurs de 4 trajectes de telecadira (2 trajectes del telecadira Vaques i 2 del resort Express), o sigui, quan estàvem tranquils perquè ningú el podia aturar per comentar-li sobre alguna qüestió.
Igancio, des de quan ets el responsable de muntanya a Boí Taüll?
Ja havia treballat a Boí durant un període 6 anys, entre el febrer de 2004 i desembre de 2010, també a pistes i com a responsable de muntanya. Després de 2010, amb l'arribada de la crisi, vaig estar treballant coma comercial d’una empresa. Reinventant-me, d’alguna forma, ha, ha!
Després d’un parell d’anys vaig entrar al Grupo Aramon, primer com a consultor intern, i més tard en el departament tècnic per a temes de qualitat i a la vegada ajudant en l'explotació de l'estació de Cerler.
A primers de setembre d’aquest any m’he tornat a incorporar a Boí.
Quina és exactament la funció del Responsable de muntanya a Boí Taüll?
Coordinació dels equips a pistes, de conductors de remuntadors i supervisió i coordinació del trepitjat de neu.
Concreta’ns una mica com funciona el tema dels pisters...
Mira, al final, una mica, la meva feina és proveir de les eines que l’equip de pisters necessiten per treballar, i això passa per ocupar-me, per exemple, de lliteres, material de senyalització o el que es fa servir per a tasques de socorrisme en pistes, com ara les bombones d’oxigen. Després hi ha els temes administratius, per al control del tema explosius per per fer baixar allaus. Amb els problemes que hi ha hagut per qüestions de terrorisme això dels explosius ara està molt vigilat, per qüestions de robatori o mal ús, i per això hi ha un registre de tots els explosius que entren a l’estació. Cal informar sempre d'on venen i com es guarden, quan arriben i en quines quantitats, i després a on es faran servir, si és el cas. Ara mateix tenim una quantitat X de cartutxos de dinamita i en qualsevol moment poden venir els agents de la Guàrdia Civil per supervisar aquest registre que s'ha fet i l’ús que n’hem fet.
A més, tot això és material car, i cal que l’estació se’n proveeixi en les quantitats mínimes, les justes però suficients per donar el servei i a la vegada que no resulti una despesa que no toca. Tot plegat una mica farregòs.
En el tema dels explosius, a la pràctica, quants cops venen a supervisar-ho?
Segur que entre dos i tres cops per temporada ho venen a mirar. Cada cartutx de dinamita porta una mena de referència o matrícula, i la seva feina passa per saber exactament on i quan els hem fet servir. El mateix passaria amb els detonadors, el que passa que nosaltres fem servir els estandaritzats, o sigui, els que porten metxa. En canvi els detonadors de les fletxes de l’Avalancher (canó per a disparar els cartutxos) sí que requereixen control i van registrats.
Explica'ns una mica el tema de supervisió del treball de les trepitjaneus
Sobretot requereix un diàleg constant amb els conductors cada dia, abans del trepitjat de pistes, perquè resulti eficient, de qualitat i optimitzant les hores de trepitjar les pistes amb uns mínims. És tracta d’un tema de gestió, perquè pensa que al final cada hora de trepitjat de neu pot arribar, gairebé, als 100 euros. Aleshores has de mirar de buscar els itineraris més adients per trepitjar les pistes sense repetir traça. Després hi ha una informació prèvia per part de l’equip dels pisters que han saber anticipar d’aquelles pistes que hauran rebut més desgast, o de zones que requereixen un treball a consciència de determinada pista per resoldre algun tema puntual, o a on hi ha algun possible perill. També si hi ha alguna pista que aquell dia no requereix fresat perquè no hi passat gairebé ningú, si cal estendre neu de canó o no, si el pas dels esquiadors han propiciat la formació de banyeres o si s’ha decantat la neu en excés cap a un costat de la pista. Per a Boí Taüll el tema del trepitjat de pistes té una especial rellevància a nivell econòmic i cal pensar-ho bé abans de posar-se amb les màquines a pistes.
Són motius econòmics els que han fet que, ara mateix, la pista Carena (dia de l'entrevista), en la seva part baixa, tingui molta neu de canó però en canvi no estigui trepitjada?
Hi ha vàries cosetes que expliquen el perquè aquesta pista no s’ha trepitjat encara. Aquests dies fa fred i estem produint molta neu i això és perfecte per fer gruix, però fins ara no havia estat possible. Fa poc que s’ha innivat aquesta pista en la part baixa. Després hi ha una segona qüestió, que afecta la neu de canó, i és que és molt convenient deixar-la reposar, deixar-la "assecar" unes quantes hores, perquè perdi la humitat, si potser un parell de dies, o més, molt millor, perquè la qualitat d’aquesta neu millorarà molt. Un cop reposada aquesta mateixa neu de canó és molt més fàcil d’estendre i moure per la pista
I pel que fa al personal de l’estació: conductors de remuntadors, quina és la teva funció?
És un col·lectiu força nombrós, de gairebé 30 persones, i com a persones que són doncs sempre poden sorgir imprevistos. Cal tenir clar a quines instal·lacions s’hauran d’incorporar, com els ressituem si tanca una instal·lació, si hi ha alguna baixa imprevista, etc. De fet ja hi ha un reponsable específic, en Pau Ferrer, que se’n cuida del dia a dia, i jo el que faig és donar-li suport. Tot plegat passa per coordinar-ho bé amb el departament tècnic i de manteniment.
El cert és que en aquests dies dies m’he trobat una plantilla implicada, alegre i molt atenta en la seva feina...
Sí, és la nostra consigna. Pujar a esquiar té un cost important en diners i pensem que el client ha de tenir una experiència el més agradable possible un cop és a pistes, i això passa perquè els treballadors de l’estació tinguin sempre present que cal donar una bona atenció al client, cal ser cordial, atent... D'ells dependrà, en part, el fet que el client es trobi més o menys a gust a l’estació.
Si poguessis decidir, quina millora proposaries per a Boí?
Doncs estaria bé pavimentar l’aparcament però penso que és una millora o inversió que ja està prevista per a l’any vinent.
QÜESTIONS PERSONALS
Què és el millor i el pitjor de la teva feina?
D’una banda el millor és la gent amb la que treballo, hi ha molt bon ambient, això és com venir a treballar cada dia amb els teus amics, i de l’altra hi ha l’entorn: la natura, la muntanya. M’encanten els dies de tormenta. El pitjor? Doncs potser que és una feina en la que es depèn del clima i la meteorologia pot arribar a ser molt dura, a vegades.
Quan i on vas començar a esquiar?
A Candanchú, quan tenia 4 anys
Quina estació t’agrada o tens de referència, i que no sigui Boí?
Doncs Cerler. Tampoc és que en conegui moltes.
Ara sí, una pista o racó de Boí que t'agradi especialment?
Tota la zona de Roies i Puig Falcó és espectacular. Quan arribes a dalt de Puig Falcó és una sensació especial: ja no hi ha més muntanya ni remuntadors, ets dalt del cim i a partir d’aquell moment només hi ets tu i els esquís.
Que et molesta més per esquiar, el vent o la boira?
La boira. A més, que la boira es menja literalment la neu.
Un missatge final per als lectors?
Doncs que aquí estem, volem que ens visitin, que gaudeixin de la neu i la gent de Boí Taüll i que aquest any hem començat la temporada en unes condicions perfectes. Tot apunta a que serà una bona temporada, ideal perquè ens visitin.
Enllaços relacionats:
Galeria d'imatges de Boí Taüll en aquest enllaç.
Video de la visita de Boí Taüll en aquest enllaç.
