Entrevistes
"Una estació d'esquí com Caviahue necessita un mínim de 50 anys o més per desenvolupar-la"
Jaume Ros President i Director general a Caviahue
Jaume, què hi fa un andorrà al capdavant d'una estació d'esquí a l'Argentina?
Bé, el primer que he de dir és que, abans d'arribar aquí, jo ja tenia una oficina d'instal·lacions tècniques de muntanya a Andorra. Era una oficina d'enginyeria, dedicada a l'assessorament i equipament de centres d'esquí. Aleshores un amic meu em va comentar que hi havia un lloc que es deia Caviahue a Sudamèrica, que era molt bonic i que estava per desenvolupar tot i que ja hi havia començada alguna instal·lació.
Així que va ser com per mitjà d'aquest amic meu em vaig interessar per aquest lloc. Vaig venir aquí l'any 2000 i el lloc em va agradar, vaig veure que tenia moltes possibilitats, una natura extraordinària, un lloc on neva molt, en general, i amb cotes de neu molt bones, i també amb qualitat de neu. I l'entorn panoràmic és espectacular, tant el bosc de les araucàries, que són uns arbres mil·lenaris, com el fet que hi ha el volcà. A tot això afegir-hi les aigües termals, d'una riquesa extraordinària, amb minerals i propietats molt bones. Tot això feia que en el seu conjunt fos un lloc al qual veia moltes possibilitats.
Expliqui'ns una mica més sobre això que ja hi havia part de les instal·lacions fetes...
És que, de fet, era un projecte que ja havia començat un grup empresarial italià, del grup Costa, de la naviliera, o de familiars vinculats al grup empresarial. Devia ser a mitjans dels 90 i el cert és que ho van començar ells però no els hi va anar bé. No els hi va anar bé perquè, a parer meu, Argentina és per si mateixa un lloc difícil per tirar endavant un projecte així, molt més si no ets d'aquí. Com que no els va anar bé, s'ho va quedar el Govern de la província. Va ser en aquest moment quan el govern provincial buscava algú que ho desenvolupés. Aquí va ser quan vaig aparèixer jo i, com et deia abans, em va agradar el lloc. Al cap de dos anys d'estar aquí van fer un concurs, una licitació, ens hi vam presentar dues empreses i el cert és que els va semblar que la meva oferta era més concreta i més factible de realitzar. Per això em van adjudicar la concessió, i des del 2002 fins al 2031 tindrem aquesta estació d'esquí per desenvolupar. Part de les inversions ja estan fetes i amb elles la concessió encara s'allargarà automàticament 5 o 6 anys.
Precisament li volia preguntar, quins projectes o prioritats de futur teniu per anar desenvolupant l'estació?
El més immediat és la instal·lació d'un control de passis tipus Skidata o Axess, això en l'àmbit de control.
Pel que fa ainstal·lacions a avui en dia tenim una capacitat horària de 7.000 persones per hora, aproximadament, i pels llits turístics que hi ha a Caviahue, que actualment són uns 1.700, tenim una capacitat suficient per a aquesta quantitat de visitants. Aquí, ni els diumenges ni en temporada alta hi ha cua. Dit això vull dir que no es necessitaria més inversió pel que és capacitat horària per remuntar esquiadors.
En canvi sí que tenim previst posar més canons de neu de cara als anys que neva menys, i també alguna "màgiccarpet" (cinta transportadora), que tot i que ja en tenim una ens aniria bé disposar-ne d'una altra, i potser algun teleesquí.
I finalment, a més llarg termini hi ha projectat un telecadira desembragable, però això en els pròxims anys, perquè ja et dic, avui en dia tenim capacitat suficient en pistes i remuntadors i no tenim aglomeracions que demanin de forma immediata posar més instal·lacions.
Per a algú que no conegui Caviahue, que en destacaríeu?
La presència del volcà Copahue i el bosc d'araucàries són elements clarament referents, únics, que fan tot això especial, i que determinen com és aquesta estació, però hi ha més coses.
Caviahue, en conjunt, té a veure amb tot el que està relacionat amb activitats a la neu. Per què? Doncs perquè s'hi poden fer des de passejos o excursions amb moto de neu a sortides de grup amb la màquina snow-cat. O sortides exclusives fora pista per espais verges i idíl·lics, arribant-hi amb moto de neu. La concessió és de 2.200 hectàrees, en les quals hi ha moltes possibilitats i moltes alternatives. A part d'això al poble hi ha els trineus arriats per gossos. Caviahue és un autèntic poble a la neu que es pot transitar amb moto de neu durant la temporada d'hivern.
A banda, aquí mateix, hi ha les termes de Copahue, que són un afegit molt important, perquè tenen unes qualitats de minerals molt bones. Fer-s'hi un tractament o un bany relaxant després de l'esquí és una experiència única, però no una aigua escalfada de forma artificial, sinó amb aigües naturals que sorgeixen del fons del subsòl farcides de minerals.
Entenc que la presència del volcà acaba sent un al·licient més i no pas un inconvenient?
Doncs sí, perquè és un atractiu únic. Té una alçada de 3.000 metres, just a la punta que fa frontera entre Argentina i Xile. Des de dalt les panoràmiques són impressionants, amb vista directa a 7 volcans.
Quina seria la tipologia i procedència de clients que teniu a Caviahue?
En general ve molta gent d'Argentina i sobretot de les capitals. En temporada alta ve molta gent de Buenos Aires, i en baixa o per estades de pocs dies venen sobretot els de més a prop, els de Neuquén, per exemple, que estan a 365 km aproximadament. Però durant la temporada aquí veus passar gent de tot arreu, de tot Sudamèrica: d'Urugay, de Brasil, de Xile, etc. El que passa és que Caviahue encara és poc conegut, no té cap aeroport amb vol directe a prop. De moment el que està més a prop és Neuquén. Ara estan plantejant millorar el de Zapala, a 175 km. Falta solucionar el problema de la connectivitat, però és que encara és un lloc molt nou. Pensa que els centres d'esquí, per desenvolupar-los plenament, necessiten un mínim de 50 anys o més, i això és un centre d'esquí molt jove, que s'està creant, s'està iniciant pràcticament, i no només el centre d'esquí, sinó el mateix poble.
Quina és la mitjana de dies temporada?
Uns 100 dies. Obrim a mitjans de juny i fins a finals de setembre, fins al 30. La temporada es podria allargar i com que hi ha un pont, el del 12 d'octubre, a vegades ens hem plantejat allargar-la, perquè de neu n'hi ha, i sovint es podria arribar al 20 d'octubre, però no puja massa esquiador, així que ens concentrem molt en fer la temporada del 15 de juny al 30 de setembre.
I quina és la mitjana de neu acumulada al llarg de la temporada?
La mitjana acumulada en els darrers anys és de prop de 3 metres per temporada.
Suposo que una de les formes de promoció i comercialització de Caviahue deu ser via xarxes xocials, Facebook, Twitter, etc. Però no s'han plantejat fer una aplicació per a telèfons?
Sí, la promoció de l'estació la fem a través de les xarxes socials principalment. L'aplicació estem per fer-la, cert, perquè la veiem necessària, doncs la gent cada vegada més utilitza aquest tipus d'aplicacions.
QÜESTIONS PERSONALS
Quan i on va començar a esquiar?
Jo vaig començar a esquiar a Encamp, el meu poble, a Andorra davant de casa a un prat on hi havia neu. Devia ser l'any 1956, tenia uns 4 anys.
Quina seria la seva estació de referència?
M'agraden les estacions d'Àustria i Suïssa, principalment, no per model a seguir, sinó perquè m'agraden per la tradició que tenen amb tot el que és la neu. Potser diria Bengen, Kitzbühel, Adelboden...
I dins de Caviahue, una pista o un racó que li agradi especialment?
El sector Amfiteatro, el del telecadira quàdruple, amb el volcà de fons, perquè és un lloc realment bonic.
Que detesta més a l'hora d'esquiar, el vent o la boira?
Depèn molt de la densitat de la boira o de la intensitat de vent. Si la intensitat és molt forta, cap dels dos és bo, primer perquè quan hi ha boira un perd el sentit de l'orientació i si és molt intensa no saps si estàs parat o lliscant. I si fa molt vent, més vent de 100 km/h, és difícil l'equilibri i la visibilitat, i perillós si no ets una persona molt experta.
Breument, què seria el millor i el pitjor de la seva feina d'aquest projecte que està tirant endavant?
El millor és el contacte amb la natura que aquí és al 100%. Cada cop és més difícil trobar llocs com aquest, gairebé no existeixen, n'hi ha molt pocs.
I el pitjor, doncs bé, seria que estàs en un país on un s'ha d'adaptar i a vegades has d'interioritzar molt aquesta frase: "això és el que hi ha". Vull dir que es podrien fer les coses molt millor, però quedes limitat per les infraestructures i l'entorn que t'envolta. A vegades penso que la gent d'aquí potser no ha hagut de lluitar tant com a Europa o a altres llocs i potser per això no li donen el valor que té tot plegat. Tot això es podria millorar molt en diferents aspectes.
Un missatge final pels lectors d'aquesta entrevista?
Doncs, bé tenint present que els lectors segur que són esquiadors penso que els he de dir que Caviahue és un lloc per venir a visitar tot aprofitant que fan un viatge per Sud-amèrica. És un lloc que val la pena conèixer, però també tenint present que s'hi ha de venir formant part d'un circuit. Si vens des d'Europa no vindràs només aquí, però si fas un viatge de 15 o 20 dies pots buscar alguns dies per esquiar i segur que el resultat serà un viatge molt enriquidor.
Bé, el primer que he de dir és que, abans d'arribar aquí, jo ja tenia una oficina d'instal·lacions tècniques de muntanya a Andorra. Era una oficina d'enginyeria, dedicada a l'assessorament i equipament de centres d'esquí. Aleshores un amic meu em va comentar que hi havia un lloc que es deia Caviahue a Sudamèrica, que era molt bonic i que estava per desenvolupar tot i que ja hi havia començada alguna instal·lació.
Així que va ser com per mitjà d'aquest amic meu em vaig interessar per aquest lloc. Vaig venir aquí l'any 2000 i el lloc em va agradar, vaig veure que tenia moltes possibilitats, una natura extraordinària, un lloc on neva molt, en general, i amb cotes de neu molt bones, i també amb qualitat de neu. I l'entorn panoràmic és espectacular, tant el bosc de les araucàries, que són uns arbres mil·lenaris, com el fet que hi ha el volcà. A tot això afegir-hi les aigües termals, d'una riquesa extraordinària, amb minerals i propietats molt bones. Tot això feia que en el seu conjunt fos un lloc al qual veia moltes possibilitats.
Expliqui'ns una mica més sobre això que ja hi havia part de les instal·lacions fetes...
És que, de fet, era un projecte que ja havia començat un grup empresarial italià, del grup Costa, de la naviliera, o de familiars vinculats al grup empresarial. Devia ser a mitjans dels 90 i el cert és que ho van començar ells però no els hi va anar bé. No els hi va anar bé perquè, a parer meu, Argentina és per si mateixa un lloc difícil per tirar endavant un projecte així, molt més si no ets d'aquí. Com que no els va anar bé, s'ho va quedar el Govern de la província. Va ser en aquest moment quan el govern provincial buscava algú que ho desenvolupés. Aquí va ser quan vaig aparèixer jo i, com et deia abans, em va agradar el lloc. Al cap de dos anys d'estar aquí van fer un concurs, una licitació, ens hi vam presentar dues empreses i el cert és que els va semblar que la meva oferta era més concreta i més factible de realitzar. Per això em van adjudicar la concessió, i des del 2002 fins al 2031 tindrem aquesta estació d'esquí per desenvolupar. Part de les inversions ja estan fetes i amb elles la concessió encara s'allargarà automàticament 5 o 6 anys.
Precisament li volia preguntar, quins projectes o prioritats de futur teniu per anar desenvolupant l'estació?
El més immediat és la instal·lació d'un control de passis tipus Skidata o Axess, això en l'àmbit de control.
Pel que fa ainstal·lacions a avui en dia tenim una capacitat horària de 7.000 persones per hora, aproximadament, i pels llits turístics que hi ha a Caviahue, que actualment són uns 1.700, tenim una capacitat suficient per a aquesta quantitat de visitants. Aquí, ni els diumenges ni en temporada alta hi ha cua. Dit això vull dir que no es necessitaria més inversió pel que és capacitat horària per remuntar esquiadors.
En canvi sí que tenim previst posar més canons de neu de cara als anys que neva menys, i també alguna "màgiccarpet" (cinta transportadora), que tot i que ja en tenim una ens aniria bé disposar-ne d'una altra, i potser algun teleesquí.
I finalment, a més llarg termini hi ha projectat un telecadira desembragable, però això en els pròxims anys, perquè ja et dic, avui en dia tenim capacitat suficient en pistes i remuntadors i no tenim aglomeracions que demanin de forma immediata posar més instal·lacions.
Per a algú que no conegui Caviahue, que en destacaríeu?
La presència del volcà Copahue i el bosc d'araucàries són elements clarament referents, únics, que fan tot això especial, i que determinen com és aquesta estació, però hi ha més coses.
Caviahue, en conjunt, té a veure amb tot el que està relacionat amb activitats a la neu. Per què? Doncs perquè s'hi poden fer des de passejos o excursions amb moto de neu a sortides de grup amb la màquina snow-cat. O sortides exclusives fora pista per espais verges i idíl·lics, arribant-hi amb moto de neu. La concessió és de 2.200 hectàrees, en les quals hi ha moltes possibilitats i moltes alternatives. A part d'això al poble hi ha els trineus arriats per gossos. Caviahue és un autèntic poble a la neu que es pot transitar amb moto de neu durant la temporada d'hivern.
A banda, aquí mateix, hi ha les termes de Copahue, que són un afegit molt important, perquè tenen unes qualitats de minerals molt bones. Fer-s'hi un tractament o un bany relaxant després de l'esquí és una experiència única, però no una aigua escalfada de forma artificial, sinó amb aigües naturals que sorgeixen del fons del subsòl farcides de minerals.
Entenc que la presència del volcà acaba sent un al·licient més i no pas un inconvenient?
Doncs sí, perquè és un atractiu únic. Té una alçada de 3.000 metres, just a la punta que fa frontera entre Argentina i Xile. Des de dalt les panoràmiques són impressionants, amb vista directa a 7 volcans.
Quina seria la tipologia i procedència de clients que teniu a Caviahue?
En general ve molta gent d'Argentina i sobretot de les capitals. En temporada alta ve molta gent de Buenos Aires, i en baixa o per estades de pocs dies venen sobretot els de més a prop, els de Neuquén, per exemple, que estan a 365 km aproximadament. Però durant la temporada aquí veus passar gent de tot arreu, de tot Sudamèrica: d'Urugay, de Brasil, de Xile, etc. El que passa és que Caviahue encara és poc conegut, no té cap aeroport amb vol directe a prop. De moment el que està més a prop és Neuquén. Ara estan plantejant millorar el de Zapala, a 175 km. Falta solucionar el problema de la connectivitat, però és que encara és un lloc molt nou. Pensa que els centres d'esquí, per desenvolupar-los plenament, necessiten un mínim de 50 anys o més, i això és un centre d'esquí molt jove, que s'està creant, s'està iniciant pràcticament, i no només el centre d'esquí, sinó el mateix poble.
Quina és la mitjana de dies temporada?
Uns 100 dies. Obrim a mitjans de juny i fins a finals de setembre, fins al 30. La temporada es podria allargar i com que hi ha un pont, el del 12 d'octubre, a vegades ens hem plantejat allargar-la, perquè de neu n'hi ha, i sovint es podria arribar al 20 d'octubre, però no puja massa esquiador, així que ens concentrem molt en fer la temporada del 15 de juny al 30 de setembre.
I quina és la mitjana de neu acumulada al llarg de la temporada?
La mitjana acumulada en els darrers anys és de prop de 3 metres per temporada.
Suposo que una de les formes de promoció i comercialització de Caviahue deu ser via xarxes xocials, Facebook, Twitter, etc. Però no s'han plantejat fer una aplicació per a telèfons?
Sí, la promoció de l'estació la fem a través de les xarxes socials principalment. L'aplicació estem per fer-la, cert, perquè la veiem necessària, doncs la gent cada vegada més utilitza aquest tipus d'aplicacions.
QÜESTIONS PERSONALS
Quan i on va començar a esquiar?
Jo vaig començar a esquiar a Encamp, el meu poble, a Andorra davant de casa a un prat on hi havia neu. Devia ser l'any 1956, tenia uns 4 anys.
Quina seria la seva estació de referència?
M'agraden les estacions d'Àustria i Suïssa, principalment, no per model a seguir, sinó perquè m'agraden per la tradició que tenen amb tot el que és la neu. Potser diria Bengen, Kitzbühel, Adelboden...
I dins de Caviahue, una pista o un racó que li agradi especialment?
El sector Amfiteatro, el del telecadira quàdruple, amb el volcà de fons, perquè és un lloc realment bonic.
Que detesta més a l'hora d'esquiar, el vent o la boira?
Depèn molt de la densitat de la boira o de la intensitat de vent. Si la intensitat és molt forta, cap dels dos és bo, primer perquè quan hi ha boira un perd el sentit de l'orientació i si és molt intensa no saps si estàs parat o lliscant. I si fa molt vent, més vent de 100 km/h, és difícil l'equilibri i la visibilitat, i perillós si no ets una persona molt experta.
Breument, què seria el millor i el pitjor de la seva feina d'aquest projecte que està tirant endavant?
El millor és el contacte amb la natura que aquí és al 100%. Cada cop és més difícil trobar llocs com aquest, gairebé no existeixen, n'hi ha molt pocs.
I el pitjor, doncs bé, seria que estàs en un país on un s'ha d'adaptar i a vegades has d'interioritzar molt aquesta frase: "això és el que hi ha". Vull dir que es podrien fer les coses molt millor, però quedes limitat per les infraestructures i l'entorn que t'envolta. A vegades penso que la gent d'aquí potser no ha hagut de lluitar tant com a Europa o a altres llocs i potser per això no li donen el valor que té tot plegat. Tot això es podria millorar molt en diferents aspectes.
Un missatge final pels lectors d'aquesta entrevista?
Doncs, bé tenint present que els lectors segur que són esquiadors penso que els he de dir que Caviahue és un lloc per venir a visitar tot aprofitant que fan un viatge per Sud-amèrica. És un lloc que val la pena conèixer, però també tenint present que s'hi ha de venir formant part d'un circuit. Si vens des d'Europa no vindràs només aquí, però si fas un viatge de 15 o 20 dies pots buscar alguns dies per esquiar i segur que el resultat serà un viatge molt enriquidor.
