Publicitat

Entrevistes

"Tinc un record molt màgic del dia de la inauguració de l’esquí nocturn a Masella"

Miguel Soto Ambaixador de Diaridelaneu

Miguel Soto,La Molina
Miguel Soto des de La Molina
Miquel, des de quan ets ambaixador?
Des del novembre d’aquesta temporada.
 
Et pregunten alguna cosa els altres esquiadors quan veuen que portes logotipades diferents marques?
Si, més d’un em pregunta que si soc treballador del diari, i d’altres que ja em coneixien em feliciten per haver entrat a format part de la família del diari, cosa que per mi és tot un orgull.
 
Quan vas començar a esquiar i en quina estació?
És difícil d’explicar. El primer cop que em vaig posar uns esquís va ser a Vallter, quan tenía 12 anys.
Però als 16 va ser quan vaig començar a esquiar amb mes freqüència a les Neiges Catalanes i a Masella, amb l’Esquí Club La Selva.
Però la meva addicció real va ser als 21 quan em vaig instal·lar amb FF de temporada a Alp2500, ja que jo era un enamorat de Masella, i a dia d’avui també ho estic de La Molina, La Manoli entre amics... ;) )
Certament li dec el cor a Vallter, a la Cerdanya, i al meu pare que m’havia d’aguantar molts de dies per portar-me a esquiar quan ell no era esquiador.
 
Quina és la teva estació habitual per esquiar?
ALP2500, Masella i Molina, Molina i Masella.
 
Quina és la pista que més t’agrada d’aquesta estació? I Perquè?
És una molt difícil decisió, però de tot el domini em quedo amb Comabella. De Masella em quedaria amb La Tosa en la seva totalitat ja que hi passo moltes hores allà, sobretot a la primavera, i de La Molina em quedo amb Els Coms.
 
Quina estació t’agradaria visitar en el futur?
Crec que la pregunta hauria de ser ; Quina estació no t’agradaria visitar?
Esquiar és molt maco, però viatjar per esquiar ho és més encara, i també va bé per donar-nos compte del que tenim a casa, que té molt de potencial.
Fa unes setmanes vam arribar de Japó i ara em ronda pel cap Rússia i algun altre lloc "disbaratat", encara què no descartem tornar a Japó.

A què et dediques habitualment quan no esquies?
Sóc lampista, a Sant Feliu de Guíxols. Treballem per la Costa Brava habitualment, però també ens movem molt per Barcelona i Catalunya en general.
 
Quan no esquies però tens estones de lleure, quines altres aficions tens?
26 Anys, Estiu, Costa Brava…. I a sobre m’agrada el "catxondeo". Quan surto de treballar els divendres, dutxa, sopar i sortir a gaudir de la millor província del món!
 
Segueixes la competició? I quina és la modalitat o prova que més t’agrada?
Sí que la segueixo, però és difícil pel tema horaris, però la miro al dia següent o per la nit. La modalitat que més m’agrada es el descens i la prova la de Lake Louise, on he tingut el privilegi de baixar per aquella pista i és espectacular.
 
Digna’ns quin és el teu esquiador de referència? I esquiadora?
Si parlem de competició, en homes Ted Ligety, i en dones la Senyoreta Lindsey Vonn.
Però fora de la competició, als que mes admiro són els meus amics d’esquí, apart d’aprendre de la seva forma d’esquiar, cada un d’ells és com una enciclopèdia oberta de l’esquí.
 
A nivell personal quan esquies: què et fa gaudir més? La velocitat, la neu verge, la tècnica?
M’agrada molt aquesta pregunta, perquè m’agrada TOT.
Tinc esquís de SL, GS, Freeride i Esquí de muntanya, i ho faig servir tot.
Cada dia d’esquí ha de ser diferent, per tant cada dia agafo un esquí diferent a l’anterior.
Evidentment, tots busquem el manà blanc i un dia de powder està per sobre de la resta, però quan porto 7 dies esquiant powder i sense trepitjar cap pista, us puc ben assegurar que el que més em bé de gust es agafar els esquís de GS i anar “a chuchillo”
 
Ets més de teleesquí o de telecadira?
Telecadira sens dubte, i odio els telecabines en què s’ha d’anar de peu i estrets.
 
Què et molesta més a l’hora d’esquiar, el vent o la boira?
Els dos són un problema, sobretot perquè fan baixar la qualitat de la neu, però em molesta més la boira.
 
Explica’ns un record màgic sobre els esquís, aquell moment que no pots oblidar i que sempre més recordaràs
Són molts de bons records, cada any en surten de nous: dies de powder, o de pista amb solarro, bona neu i tot obert, o la baixada en banyador de final de temporada que fem els amics cada any.
Però tinc un record molt màgic del dia de la inauguració de l’esquí nocturn a Masella.
Van organitzar una baixada de torxes, i vam baixar des de La Pleta fins al Pla, però quan estàvem arribant al pla van començar a encendre les llums i va ser un moment molt màgic. Portava mesos esperant per veure tot allò encès, i en un moment vàrem passar d’estar esquiant a les fosques amb la llum de a torxa a veure tot allò il·luminat com si fos un camp de futbol. Qui tingués el plaer de participar en la baixada aquell dia, sap de que parlo.
 
Un missatge per als lector d’aquesta entrevista
El powder no ho és tot! Ens han imposat que el freeride és lo més. I sí, mola molt, però vivim on vivim i no tots els dies neva a les nostres muntanyes, i tenim unes estacions d’esquí de molt nivell. Hem de saber gaudir dels dies de pista amb sol, neu pols, tot obert i vent en calma!


Si voleu seguir Miguel Soto a les xarxes socials a instagram: @sotors2
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Opinions

Més opinions


Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat