Publicitat

Entrevistes

"Andorra tenia fama de ser una destinació de neu per als que s'iniciaven a l'esquí"

Conrad Blanch Director general del Comitè Organitzador Finals Copa d'Europa 2018 i Finals Copa del Món 2019

Conrda Blanch
Conrad Blanch, Director general del Comitè Organitzador Finals Copa d'Europa 2018 i Finals Copa del Món 2019
Conrad Blanch (Barcelona 1951) va ser el primer director general de Grandvalira, després d'haver signat l'acord l'octubre de 2003 per a la creació de la marca amb Francesc Viladomat. Ha estat director general d'ENSISA fins a juny de 2017 i actualment és el director general del Comitè Organitzador Finals Copa d'Europa 2018 i Finals Copa del Món 2019. La setmana passada vam tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo després de realitzar una visita a les obres de la plataforma esquiable de Soldeu. Així va respondre a les nostres preguntes sobre diversos temes d'actualitat, entre els quals la Plataforma esquiable de Soldeu i les perspectives de futur de la marca Grandvalira, entre altres qüestions.

Com tenim les obres de la plataforma esquiable de Soldeu en el dia d'avui?
On Time! Com ja he explicat en alguna ocasió és una obra molt complexa. El lloc on s'està intervenint és un espai difícil, no s'hi pot accedir fàcilment, estem a l'hivern però no ens queda altra alternativa que fer-ho i acabar-ho segons les dates que ens hem fixat. Com a mínim hem de tenir enllestit l'espai esquiable per finals d'any i intentar tenir totes les infraestructures internes possibles per a les finals de la Copa del Món de 2019.

Després de 23 anys al capdavant d'Ensisa, i un any al capdavant de l'organització de la Copa del Món a Grandvalira. Què li està resultant més estressant?
Home, gestionar un centre d'esquí té la seva tensió, però els terminis i la transcendència en l'organització d'una Copa del Món, i també per la complexitat de l'obra en curs, possiblement m'està resultant no tant extensible però sí més intensa la dedicació a la Copa del Món. En els anys de gestió n'hem vist de tots colors, i hem gestionat situacions complexes en molts escenaris, però la gestió de la Copa del Món m'està resultant un repte molt exigent pel que suposa pel país i per Grandvalira. I insisteixo, per la complexitat de les obres en curs.

Molt exigent ens diu. Potser un repte similar, equiparable a com ho va ser l'Everest amb el mític "hem fet el cim"?
Va ser una frase que va quedar en la història de la muntanya. Sempre dic que "hem fet el cim" quan un mateix o un equip assoleix l'objectiu. En aquest cas ho podríem dir així. Si aconseguim acabar les obres i després obtenim un bon resultat amb les finals de la Copa del Món, serà un cas per dir hem fet el cim.

Quins seran els costos i beneficis econòmics, per Andorra i Grandvalira, d'aquestes finals de la Copa del Món?
Beneficis... En aquests anys hem treballat en un projecte per obrir-nos una finestra al món, com és el cas que un país petit com Andorra pugui organitzar esdeveniments d'una envergadura esportiva com és la Copa del Món. És una mica com la cirereta del pastís. Si un país petit com Andorra pot fer el que està fent un país dels Alps ens dóna una idea de la situació tècnica i de capacitat d'acollida que tenim, comparable amb qualsevol destí alpí. Això és una visió i projecte d'inversió a llarg termini en el sentit economista i empresarial.
La inversió que estem fent, amb el volum amb què ho fem, és per tenir una llavor de futur que servirà per al coneixement del destí. Perquè ara tenim esquiadors de 22 països diferents que trien Andorra per esquiar? N'estem tenint de nous, com els mercats nòrdics, i això és per la trajectòria que vam iniciar amb la primera prova de la Copa del Món. Això és importantíssim perquè fins no fa tant Andorra tenia fama de ser una destinació de neu per als que s'iniciaven a l'esquí.
En el moment que ens hem posat al màxim nivell amb una prova de la Copa del Món això s'ha traduït amb un destí en el qual podem trobar un ventall de diversificació quant a oferta d'esquí que és veritablement el que ens permetrà créixer en el mercat de l'esquí. Per Andorra, per Grandvalira i en aquest cas més concret per Soldeu-El Tarter ho veiem com un futur amb possibilitats de creixement.

Entre professionals i voluntaris, quanta gent es necessita per organitzar una copa d'Europa o una copa del món?
Pel que fa a voluntaris estem parlant d'uns 300 i d'equip tècnic entre 50 i 100 persones més, segons necessitats o moments puntuals lligat a organització. Tot plegat unes 500 persones per a la Copa d'Europa.
Per a la Copa del Món se'n necessitaran més, perquè hi haurà més necessitat d'acollida i de serveis. Potser en equips de pista la quantitat serà molt equivalent al que hi ha ara mateix, però en serveis complementaris hi haurà més necessitat. És a dir, en tema pistes les exigències tècniques, com ara circuit o seguretat, són gairebé les mateixes en una Copa d'Europa que en una copa del Món. Un altre tema serien els equips tècnics de televisió. Ara bé, per a la Copa del Món, amb la conveniència que la Copa del Món a Andorra esdevingui una veritable festa i que tingui un impacte en l'àmbit social, realment important, serà inevitable comptar amb més personal implicat en altres complements de l'organització de la Copa.

Un objectiu final, a part de posicionar Andorra com una destinació mundial pel que fa a esquí, també demana veure algun esquiador andorrà amb opcions a la Copa del Món?
Home, sí, aquest seria l'objectiu final en el qual també treballa la Federació Andorrana d'Esquí i tots els clubs. Qualsevol esdeveniment esportiu amb categoria internacional, el país en el qual s'organitza vol veure-hi esportistes de representació nacional. Aquesta és una feina que estan fent els clubs i la Federació. Pensem que com a mínim hi hauria d'haver un i una representant en aquestes finals. Jo crec que és possible, queda poc temps, però bé, estem gairebé tocant aquesta possibilitat que arribin andorrans a les finals, que si fos possible estaria molt bé estar entre els top 25. Això seria una gran notícia pel país, tot i que és difícil, però s'hi està treballant. El secret és treball, treball i treball.

Un cop hàgim vist les finals de la Copa d'Europa i les Finals de la Copa del Món, quin serà el següent gran esdeveniment que veurem a Grandvalira?
Tenim ja presentada la candidatura per el 2021 per a una Copa del Món de gegant i eslàlom d'homes, per a la pista Avet, que també és una de les motivacions que ens ha portat a invertir en aquesta arribada. Realment, per a un gegant d'homes, la pista Avet tal com està ara pensàvem que era insuficient. Tenim bones perspectives de què ens sigui concedida. Però com et deia abans, un cop li dónes una marca a un destí has de procurar mantenir-te. Hi ha destinacions de països d'Europa que cada any són al circuit, i això és un esforç econòmic i humà molt gran, de manera que en el nostre cas potser ens cal dosificar aquest esforç en cada dos-tres-quatre anys. Un cop has assolit una marca el que necessites per mantenir-te en el mercat és recordar que allò existeix amb certa periodicitat. Fer-ho cada any, per a nosaltres, seria una exigència massa forta.

Quan se sabrà?
Possiblement al mes de maig, a Grècia. Hi ha dues candidatures: Bansko i Grandvalira. Tenim moltes probabilitats.

L'any 2019, doncs, tindrem la paradoxa de veure com les finals de la Copa del Món se celebren a Grandvalira i també sembla que es donarà el cas que la marca es dissoldrà. Com valora aquesta paradoxa...
De moment dir que la temporada 18-19 continuarem com fins ara. I en el futur, pensant en els nostres clients, que és la nostra raó de ser, potser trobarem alguna fórmula que pugui satisfer aquesta gran realitat que és el domini Grandvalira. Aleshores, amb tots els seus atributs i valors, el seu àmbit "aspiracional", crec que hem de ser prou intel·ligents i pràctics en sentit comú per buscar una fórmula que, encara que sigui diferent de la que tenim ara, pugui mantenir un referent del què és avui Grandvalira.

Aquesta fórmula serà, doncs, la solució per resoldre la situació actual...
Home m'agradaria que fos així, perquè si en el seu dia vam buscar ser un referent europeu, penso que podem dir que ho hem assolit i amb un grau de notorietat prou important, amb un patrimoni importantíssim de clients que realment estimen el destí. Seria un mal favor per a aquest mercat no trobar-hi una solució. Ja et dic que no serà exactament com el que tenim ara però hem de buscar la manera de servir els clients que ens han donat la seva confiança aquests anys i que, per sentit comú, en l'àmbit empresarial, hem de poder trobar un escenari que ens permeti oferir un forfet conjunt. Penso que sota un paraigües comercial amb el nom de Grandvalira en el qual cada societat pugui mantenir la seva personalitat, com ara, però potser amb una fórmula més diferenciada. Hem d'aprofitar el reconeixement d'aquesta marca internacional aconseguida entre tots malgrat que les dues societats actuals segueixin en endavant per camins diferents.

Qüestions personals

Quan i on vau aprendre a esquiar?

A La Molina, quan tenia 16 anys. Anava amb el tren i recordo com una gran experiència el fet d'arribar a l'estació de França amb esquís o la baixada esquiant fins a l'estació de tren de La Molina.

Què us molesta més per esquiar: el vent o la boira?
La boira.

De Grandvalira: quina és la pista o racó que més us agrada?
A mi m'agrada molt la zona d'El Tarter i com a pista, el Pla de les Pedres, baixant per Solanelles fins al Pal de les Pedres.

I entre l'Avet i l'Àliga?
Les dues me les estimo. Com que jo visc al tarter, quan em llevo, el primer que veig és l'Àliga, i això fa que ja formi part de la meva vida. Penso que no són pistes extremadament difícils i que tenen un gran atractiu comercial.

El millor i el pitjor del vostre pas per Soldeu-El Tarter?
El millor va ser l'emoció que vaig sentir quan vam organitzar la Copa del Món del 2012. Recordaré aquell moment final de celebració amb tota la gent que hi vam contribuir, perquè va ser una experiència única, difícil, nova, que ens va costa molt i de resultat un 10.
El pitjor? Possiblement l'accident al restaurant del Gall de Bosc, quan em van trucar a les tres de la matinada per informar-me que s'estava cremant, o quan el dia de Nadal, ara fa quatre anys, em van trucar a mig dinar per avisar-me que una noia havia va morir atrapada per una allau. En aquests 23 anys només hem tingut un sol accident mortal amb allau, i aquell va ser un moment dur, sobretot quan penses que són gent que havia vingut a passar-ho bé. També recordo la visita a un hospital d'un noi, enginyer, que s'havia quedat invàlid. Va ser una experiència duríssima saber que tota la seva vida professional, laboral, a casa seva...  tal com l'havia viscuda fins al moment, se n'anava en orris.

Un missatge final per als nostres lectors...
Doncs dir-los que l'esquí és un esport molt complet, en una natura preciosa ideal per poder compartir i sentir-hi moltes emocions. A la vida compartir és el millor i l'esquí és una manera de fer-ho.
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Publicitat

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat