Notícia
El sector esquiable de Canillo complirà 20 anys
La temporada 2000-01 es posava en marxa el nou sector esquiable d'El Forn
Aviat farà vint anys de la creació de l'àrea esquiable d'El Forn de Canillo. Aquest nou sector esquiable va néixer des del no res. Avui dia és una de les entrades a Grandvalira. Us n'expliquem breument la seva història i el perquè de la seva creació.

L'any 2000 el Comú canillenc posava en marxa la seva "estació d'esquí" amb peu de pistes a Canillo (Foto: GV).
Va ser l'any 2000 quan es va posar en marxa l'àrea esquiable El Forn de Canillo. Avui aquest sector està plenament integrat a Soldeu-El Tarter i Grandvalira, però en els seus inicis va néixer com un mena d'estació d'esquí "independent".
Tot el sector esquiable de Canillo, batejat amb l'esmentat nom d'El Forn, es va inaugurar a la temporada 2000-01. Aquesta nova àrea esquiable va estar impulsada pel Comú de Canillo, i pretenia esdevenir una mena d'àrea esquiable d'ambient exclusiu.
A la pràctica era una estació d'esquí independent però amb connexió per mitjà d'un teleesquí, Els Clots, amb l'estació de Soldeu. De fet, la gestió comercial (forfet), operativa i tècnica d'aquesta àrea esquiable la feia la veïna ENSISA de Soldeu-El Tarter.
Com a àrea d'esquí tenia la cota alta als 2.455 metres i la cota baixa als 2.000. Oferia una zona de debutants i dues pistes: una blava, la Rossinyol, coneguda pel seu traçat divertit i per ser el més occidental de l'actual domini de Grandvalira, i la Gaig, una pista negra que amb els anys ha guanyat pes per ser una de les pistes negres més valorades del Pirineu andorrà. No és habitual trobar pistes negres amb un pendent tan llarg, continu i exigent com el que ofereix aquesta pista. Tota la zona es va proveir de xarxa de neu produïda.

Captura realitzada a l'entrada de la pista Gaig, al sector de Canillo (Foto: IST).
Fer de Canillo un autèntic peu de pistes de Soldeu-El Tarter
El sector d'El Forn estava cridat a projectar Canillo com el veritable peu de pistes de Soldeu-El Tarter. En aquells anys Canillo ja oferia una bona oferta après-ski, amb hotels, apartaments, oferta de restauració, un eix comercial petit però variat a l'entorn de la carretera principal que travessa el nucli, piscina climatitzada dotze mesos de l'any i l'única pista de gel del Principat d'Andorra. Però li faltava algun atractiu més que el convertís en el veritable peu de pistes del que anys més tard seria Grandvalira.
A l'àrea esquiable del Forn s'hi accedeix amb un telecabina de 8 places que uneix Canillo, com a peu de pistes a una altura de 1.548 metres, amb la cota 2.065 metres del sector. La terminal de sortida del telecabina està construïda sobre un edifici-aparcament de 4 plantes amb capacitat per 350 vehicles. Un cop s'arriba a la terminal d'arribada, a 2.065 m, hi ha un edifici de serveis amb restaurant, escola d'esquí, guarderia, club VIP, altres serveis i dos telecadires més, entre els quals els telecadires La Portella i el Júnior, i una zona de debutants.
Finalment l'any 2003 el Comú de Canillo va vendre l'explotació i la concessió del terreny per un import de 15 milions d'euros a Ensisa.
Vint anys més tard el sector d'El Forn s'ha convertit, a l'hivern, en una entrada molt pràctica i funcional al domini de Grandvalira per als qui entren a Andorra per la Seu d'Urgell, i a l'estiu en una zona d'activitats de temporada i parc d'aventura amb la posada en marxa de la tirolina i el tobogan Magic Gliss, entre altres al·licients.