Notícia

Respostes a preguntes freqüents sobre la neu produïda

La neu produïda genera desconfiança entre sectors de la societat que en desconeixen el procés i els seus avantatges

Masella,cano,neu,alta,pressio
Canons produint neu a Masella. Arxiu DDLN Autor/a: Diaridelaneu.cat
No serà la primera vegada que tots hem sentit en alguna ocasió afirmacions com aquesta: "la neu artificial es genera amb additius". O també "que per fer neu, deixen secs els torrents". I n'hi ha més. En general, són afirmacions que falten a la veritat, però amb els anys s'han anat estenent com a verídiques entre l'imaginari col·lectiu, sobretot en sectors de la societat reticents al seu ús. Sovint, el desconeixement de com es fa la producció de neu ha propiciat que part de la societat les doni per vàlides. Tanmateix, què hi ha de cert i què no? Intentem donar-hi resposta en aquest article.


la_molina-neu_produida-cano-istCanó produint neu a La Molina (Foto: DDLN).

D'uns anys ençà la tecnologia de la neu produïda ha anat incrementant la seva necessitat de ser aplicada a les estacions d'esquí. I en aquest increment, que dona com a resultat una garantia del producte més important, la neu, ha anat sumant veus crítiques. Cada vegada més. No hi ha ecologista que no desaprovi l'aplicació de la tecnologia de la neu produïda a les estacions d'esquí, si bé és cert que, a diferència dels anys 80 i 90 del segle passat, ara són crítiques una mica més ponderades.

Així i tot, en general, encara hi ha força desconeixement del seu funcionament i no falten arguments i raons que han quedat ben gravats en la consciència col·lectiva de molts esquiadors sensibles a aquestes qüestions.

No hi ha debat, sigui públic o privat, que quan es parla de la sostenibilitat de les estacions d'esquí no ressorgeixin les crítiques als "canons de neu". Sempre hi veuen inconvenients: "que si el resultat és una neu antinatural", que "si hi posen additius", que "si consumeixen molta energia" o que "si treuen aigua de rius i llacs".

El cas és que algunes d'aquestes crítiques tenen una base en part raonable per, com a mínim, tenir-les en compte o analitzar-les. I això és el que ens proposem: posar negre sobre blanc i saber què hi ha de cert i què no en aquestes veus crítiques. Quins són els peròs i contres, veritats i mentides, o mitges veritats, sobre la neu produïda.


cano-de-neu-debutants-boi-taull
Canons de neu en marxa a Boí Taüll (Foto: arxiu Boí Taüll)

Som-hi!

Es fan servir additius?

La producció de neu segueix un protocol i una producció força senzilla. Quan la temperatura baixa dels 0 graus, sent la ideal la de -4 o -5 °C, els canons de neu s'activen, expulsen i polvoritzen l'aigua a alta pressió per la puntera del canó. Amb el fred, aquesta aigua esmicolada es converteix en un petit floc de neu, o de gel, abans de caure a terra. No hi ha res més.

Ara bé, és cert que en alguns països, a l'aigua emmagatzemada en llacs, s'afegeix un bacteri que permet l'ús dels canons de neu a temperatures una mica més altes. Aquests bacteris, de procedència natural, no tenen cap impacte sobre la fauna i la flora de rius, llacs i boscos de la muntanya. Aquest bacteri, d'origen natural, és Pseudomonassyringae, que sovint es troba a la pell exterior dels tomàquets. A l'Estat espanyol aquest additiu natural, conegut amb el nom comercial de Snomax, no s'utilitza en cap estació d'esquí.

la_molina-cano_de_neuPer a produir neu només cal aigua polvoritzada, temperatures per sota els 0 °C i una baixa humitat (Foto: arxiu DDLN).

Fer neu produïda asseca els rius?

No. En el context d'una pista d'esquí, la producció de neu no té un impacte significatiu sobre rius i llacs. Tot i que és cert que hi ha excepcions, l'aigua per als canons no s'obté directament de cap rierol. Sempre és aigua prèviament emmagatzemada en època de pluges, sobretot durant la primavera o la tardor. Són llacs de construcció artificial i que han estat impermeabilitzats. Se situen en diversos punts estratègics de l'àrea esquiable.

És cert que durant la construcció dels llacs, amb els corresponents moviments de terres, la impermeabilització, i la construcció de canonades de proveïment i extracció d'aigua cap als canons, hi ha un impacte real en el paisatge i la natura. Ara bé, aquest impacte no és superior al de qualsevol altra construcció. Com en tota obra, després es fa una restauració ambiental del paisatge.

A més, aquestes basses d'aigua, sovint són destinades a altres usos fora de la temporada de neu, que poden ser lúdics, d'emergència per al consum humà i animal en cas de sequera o, fins i tot, per a proveïment en cas d'incendi forestal en zones properes.

vallfosca-interllacs-les-imatges-sorprenents-dun-estacio-desqui-mai-acabada/vallfosca1vallfosca-interllacs-llac-1-ivansanzConstrucció no enllestida d'un llac destinat a la producció de neu a Vallfosca Interllacs (Foto DDLN).

Bona part de la neu produïda es perd per l'efecte del vent?

Sí i no. Tot i que no hi ha massa informes ni estudis publicats sobre aquesta qüestió, la neu produïda que es perd per efectes del vent que l'arrossega, o per evaporació i sublimació, pot ser d'entre un 15% i un 40% del total. De fet, és a la vista de qualsevol persona que, quan s'observa com produeix neu en dies de vent, una part d'aquesta es diposita més enllà de l'espai de la pista d'esquí.

Possiblement, aquest sigui una de les situacions en què caldria millorar l'aprofitament de la neu polvoritzada. També s'ha de dir que els mateixos especialistes en la producció estudien, canó a canó, quina és la seva operativitat i eficiència sobre el terreny. Quan és detectat un problema d'aquest tipus s'acostuma a rebaixar l'alçada de la llança, o bé es reorienta el canó.

Alternativament, es procura que en les zones més afectades s'instal·lin més anemòmetres per acotar millor els sectors que poden produir neu. També es pot modificar l'entrada d'aire i aigua i aconseguir produir una neu més pesada, més resistent al vent.


masella-cano_neuUn canó produint neu a Masella (Foto: DDLN).

Fan soroll i molesten la fauna nocturna?

Sí, i per aquest motiu la fauna eviten les proximitats d'una estació d'esquí quan aquesta té activats els canons. Tot i això, els canons de neu i el seu característic soroll d'aire comprimit tendeixen a ser cada vegada menys sorollosos. En pistes d'esquí properes a zones d'habitatges s'opta per instal·lar un tipus de boca de canó o de ventilador menys sorollosos.

Segurament queda feina i marge per millorar en aquesta qüestió. En tot cas, el soroll que pugui fer una pista d'un quilòmetre de llargada amb els canons en funcionament no deu ser més molest que el d'un quilòmetre d'autovia.
 

bassa-beretBassa per a la producció de neu a Beret (Foto: arxiu Baqueira).

Els canons de neu consumeixen molta energia?

Cert. Una de les despeses importants per a qualsevol estació d'esquí és l'energia, i els canons de neu en són una part consumidora important. Així i tot, cal fer constar que la producció de neu és cada vegada més eficient i els canons de darrera generació, especialment els que es fabriquen des de 2015 i fins als nostres dies, permeten una major eficiència i millor producció. I segueixen millorant. La despesa varia per temporada en funció de la meteorologia, segons el nombre d'hores de fred i humitat, o de com han estat de generoses les nevades naturals.

cano-baixa-pressio-technoalpin-tr8-masellaCanó model TR8, un dels més eficients en despesa energètica i de màxima producció de neu (Foto: arxiu DDLN).

Quan es produeix neu s'alteren les conques dels rius?

No. Els llacs d'aigua emmagatzemada destinats a la neu produïda es proveeixen de torrents de la mateixa zona. Sovint es tracta d'un cicle tancat: quan la neu d'una pista es fon en arribar la primavera aquesta aigua s'esmicola per un torrent que alimenta el llac més proper a aquella mateixa pista. I un cop arriba el fred, aquella aigua retornarà a la pista en forma de neu. Així doncs, podem dir que la neu produïda és neu natural cultivada artificialment.

la-molina-obre-avui-mes-pistesCanó de neu en funcionament a La Molina (Foto: La Molina).

El cicle de fusió de la neu produïda és diferent del de la neu natural?

Cert, però això no té necessàriament una repercussió negativa. La neu de canó és més densa que la natural, similar al que seria la neu d'una glacera, i per aquest motiu el seu procés de fosa en aigua és més lent que el de la neu natural. Això és fàcilment comprovable quan s'arriba a la primavera i podem veure les diferències entre una pista equipada amb neu produïda i alguna propera que no en té. La neu produïda sempre resisteix millor i per més temps a les altes temperatures.

tosa-neu-cano-neu-trepitjada-neu-naturalDiferències entre a neu natural i la produïda a l'hora de la conservació (Foto: DDLN).

La neu produïda erosiona el terreny?

Fals. La neu produïda no impedeix que, un cop evaporada i fosa en aigua, permeti el creixement natural de la flora que li és pròpia a la muntanya en aquella zona. En tot cas sí que en pot retardar el creixement per la raó explicada en el punt anterior, de la mateixa manera que també suposa una reserva d'humitat i aigua més tardana en el calendari.

grandvalira-cano-baixa-pressio-produccio-neuCanó en producció a Grandvalira (Foto: Grandvalira).

La neu de canó és de mal esquiar?

No. La neu de canó és igual que la neu natural, però sí que és més densa i requereix una mica més de tècnica per als esquiadors novells, un condicionant que ha quedat superat gràcies als nous materials i formes d'esquís carving i les planxes de surf. Per contra, és la neu valorada per a la competició. Sí que és cert que la neu de canó fa que els cantells d'un esquí pateixin més desgast.

masella-cap-de-bosc-301018Una trepitjaneus prepara una pista amb neu produïda a Masella (Foto: Masella).

La conclusió


Fins aquí hem intentat donar resposta a algunes de les "frases fetes" de connotació més aviat negativa o directament despectiva sobre la tecnologia de la producció de neu, mal anomenada en els seus inicis com a neu artificial. Possiblement, és en aquesta nominació hi ha l'origen d'una connotació negativa sobre aquest tipus de neu.

Tot i que amb aquestes preguntes i respostes haurem intentat donar més raons per a obtenir una opinió més objectiva i precisa sobre aquesta qüestió, sempre hi haurà qui, donant per fet que s'altera ni que sigui mínimament el procés natural de l'aigua en el seu estat original a l'alta muntanya, sempre els veurà com un element extern, molest i insostenible. Contra això, difícilment hi podrem lluitar si el seu objectiu és buscar sempre les connotacions negatives de la neu produïda.

I un "alegat" en positiu

Ja per acabar m'agradaria fer entendre de la conveniència de fer-ne ús per així donar estabilitat i certes garanties en l'economia de les valls del Pirineu amb estacions d'esquí a la seva capçalera. Gràcies al suport d'aquesta neu s'aconsegueix una certa regularitat i fiabilitat en el calendari de la temporada de neu. Si als 80 i 90 sovint les temporades eren de 70 o 80 dies, avui dia al Pirineu és habitual que ho siguin de 130.

Només si hi ha garantia de neu es pot oferir estabilitat a la campanya i, per aquest motiu, una seguretat per a les contractacions laborals dels col·lectius de professors d'esquí, a les plantilles de treballadors de les estacions d'esquí i, a tots els negocis satel·litzats: hotels, restaurants, botigues i tallers, empreses de transports o agències de viatges. Gràcies a la neu produïda, doncs, les temporades de neu actuals són cada vegada més llargues i més regulars en contrast a què passava al segle passat.

Per a la redacció d'aquest article he comptat amb la col·laboració de departaments tècnics de les estacions d'esquí de La Molina i Masella.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari
 




Editorial







giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny