Notícia

Dos excursionistes perduts a Coma de Vaca hauran de pagar pel seu rescat

El cost del rescat, just el dia que començava l'estat d'alarma, supera els 2.600 €

helicopter-excursionistes-coma_de_vaca-rescat
Dos excursionistes hauran de pagar més de 2.600 euros pel seu rescat a Queralbs durant l'estat d'alarma Autor/a: ACN - Bombers
Dos excursionistes hauran de pagar més de 2.600 euros pel seu rescat a Queralbs durant l'estat d'alarma. Des del 2009 que va entrar en vigor la normativa , s'han tramitat tretze expedients per negligència.


El Departament d'Interior farà pagar el rescat de dos excursionistes que el març de l'any passat, al començament de l'estat d'alarma per la covid-19, van perdre's a la zona del refugi de muntanya de Coma de Vaca de Queralbs (Ripollès). Segons publica el 'Diari de Girona' i ha confirmat l'ACN, el cost del rescat supera els 2.600 euros i, segons la normativa aprovada el 2009, es considera una negligència. No duien l'equipament idoni per l'activitat i la van fer quan estaven prohibides les activitats a l'aire lliure. En total s'han tramitat tretze expedients per negligència, essent el del Ripollès el darrer. D'aquests, set ja s'han cobrat íntegrament.

El cobrament del rescat dels excursionistes a la zona del refugi de muntanya de Coma de Vaca de Queralbs (Ripollès) el 15 de març del 2020 no els haurà agafat per sorpresa. El mateix dia que van ser auxiliats, ja se'ls va informar de la negligència, tot recordant-los que amb l'entrada en vigor de l'estat d'alarma per frenar la propagació de la covid-19 no es permetien les activitats a l'aire lliure.

La Generalitat va impulsar un reglament el 2009 amb voluntat dissuasiva on es fixava les situacions de negligència en els rescats de muntanya i l'obligatorietat d'abonar els costos de l'operatiu de salvament. Concretament, si té lloc en zones assenyalades com a perilloses o d'accés prohibit; si les persones rescatades o salvades no porten l'equipament adequat per a l'activitat o si la persona sol·licita el servei sense motius objectivament justificats.

El primer en cobrar-se va ser el 2011. Tres joves van haver de ser rescatats quan van quedar atrapats mentre intentaven creuar el riu Muga. S'havien saltat les tanques que barraven el pas per la crescuda del cabal del riu i es va considerar una clara negligència. En aquell cas, van haver de pagar un total de 507,8 euros per mobilitzar quatre vehicles i vuit bombers.

Aquell any hi va haver un segon rescat. Un esquiador que el 13 de març va quedar atrapat per una allau mentre esquiava fora de pista i amb accés tancat a la muntanya de la Tossa, a la Masella. Li van cobrar prop de 2.400 euros per un dispositiu de 3 helicòpters, nou vehicles i 35 bombers.

D'altres rescats que s'han cobrat són el d'un conductor mentre travessava el riu Segre a Lleida (13 de maig del 2015) amb un cost de 1.229 euros; la recerca de dues persones que es van perdre durant una ruta de Ribes de Freser a Queralbs i que no van avisar mentre l'operatiu de recerca continuava (factura de 839 euros).

També s'ha tramitat el cobrament de dos falsos avisos d'incendi d'habitatge a Berga i Vic (el 2015 i 2018 respectivament) amb imports que no superen els 166 euros i un altre a Girona (el 2019) per 142 euros. També s'inclou un rescat de dos escaladors en una zona tancada i senyalitzada com a perillosa a la via ferrada la Teresina de Montserrat. Aquest rescat es va fer el juliol del 2018 i va costar 2.880 euros.

Des que la normativa va entrar en vigor el 2009, s'han tramitat tretze expedients per negligència, essent el del Ripollès el darrer. I d'aquest total, set ja s'han cobrat íntegrament mentre que la resta s'ha abonat de forma parcial o s'està tramitant per la via executiva.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Editorial


Opinions

Més opinions

giny

Edició en paper


giny

giny