Entrant a la pista Avet de Soldeu avui divendres (Foto: DDLN).

Compte enrere de la temporada 2020-21 activat. Ens trobem a seixanta dies, o menys, de finalitzar la temporada i des del diaridelaneu hem començat un recorregut per algunes de les estacions d'esquí del Pirineu. Si la setmana passada vam passar revista a La Molina i Masella, aquesta setmana ho hem fet amb Arcalís i Grandvalira.

Avui l'estació visitada ha estat Soldeu El Tarter i això és el que hi hem vist i les sensacions que hi hem experimentat.

Pistes i remuntadors oberts

D'entrada cal explicar que les possibilitats d'esquiar a Grandvalira es divideixen en dos sectors: Soldeu-El Tarter, per una banda, i Grau-Roig per l'altra. Us expliquem quina és la situació a la primera, que és la que hem pogut visitar.

A Soldeu El Tarter l'obertura del domini esquiable és el que permeten l'obertura dels dos telecabines que arrenquen des del peu de pistes, i els traçats que, accessibles des dels telecadires Tosa d'Espiolets i Llosada, permeten el retorn a la base d'aquests dos remuntadors o bé al peu de pistes del Tarter i Soldeu. Calculem que aproximadament un 40% del total de pistes d'aquest sector. Potser representarien un 20 o 25% del total de Grandvalira.

No està oberta la connexió amb Canillo ni tampoc amb cap pista ni remuntador que formi part del domini del Pas de la Casa-Grau Roig. Es podria dir, d'alguna manera, que hem estat esquiant al domini històric, el dels orígens de Soldeu i El Tarter. Això sí, amb alguna pista afegida per la vall de Solanelles.


Gaudint de l'snowpark del Tarter (Foto: DDLN).

La neu

Siguem honestos: no ens hem trobat la neu que correspondria en un final del mes de febrer. Les nevades enguany, 'senyora Filomena' a banda, no han estat ni constants ni molt generoses al llarg i ample del Pirineu. I això es nota a pistes i al paisatge de l'entorn.

Hi ha neu per dies encara que no nevi, cert, però les dues tongades de pols Sahariana (6 i 22 de febrer) ens han deixat un Pirineu més color de postal vella que no pas de postal nadalenca. Pel que fa a la qualitat ja podem dir directament que es tracta de neu primavera, però malauradament tenyida de grocs i ocres, especialment en les parts baixes. A primera hora del matí cal buscar pistes solejades i a mesura que el dia suma hores cal buscar pistes amb més ombra o en cotes altes.

Tranquils, sembla que hi ha bones notícies per finals de la setmana vinent. El Pirineu tornarà  a quedar de blanc radiant.

(Potser us interessa: Consells, al·licients i bones raons per esquiar a la primavera o Les millors pistes de Grandvalira per esquiar a la primavera).


Així estava la neu a la una de la tarda per la pista de l'os de Soldeu (Foto: DDLN).

L'ambient

Ben poqueta gent a pistes. Remuntadors sense cues per accedir i baixa densitat d'esquiadors a les pistes. Professors d'esquí treballant? Sí, algun, però en comparació a Arcalís, la sensació és que encara n'hi ha forces menys, és clar que aquí les pistes són més amples i la dimensió de l'estació fa que costi més "trobar" grups d'escolars fent la serp a pistes. Segons dades de l'estació, si la mitjana d'esquiadors/dia a pistes en una temporada normal és de 15.000, aquests dies la xifra pot bascular entre els 1.5000 i els 2.500.

Aparcaments i "matrícules" espanyoles

Se'ns fa inevitable no comentar l'ocupació dels aparcaments, que segons dades de l'estació s'arriba al 16%. El cert és que ens hem trobat l'aparcament de la plataforma de Soldeu tancat i gairebé no queden gaires més opcions que fer-ho a l'aparcament peu de telecabina del Tarter. Aproximadament ocupat en una tercera part.

I la polèmica de la setmana: hi ha vehicles amb placa espanyola als aparcaments de Grandvalira? Si, n'hi havia, no cal ser un investigador per veure'ls fàcilment. També algun de francès. Ara bé, no oblidem que poden ser veïns de l'Alt Urgell de visita a la zona i no necessàriament per esquiar. O també residents de nacionalitat espanyola o francesa que viuen a Andorra i que tenen sis mesos per fer el canvi de matrícula. Sí, nosaltres en coneixem.


Vista de la pista Guineu des del telecadira Llosada avui pel matí (Foto: DDLN).

El millor de la nostra visita

Si hem de fer un resum de la nostra visita a Grandvalira, crec que es pot qualificar d'un 'granddia'. I el perquè el sintetitzarem en tres aspectes.

1 • Per als esquiadors a qui els agrada gaudir de pistes mítiques com l'Avet o l'Àliga, res millor que fer-ho pràcticament en solitari de dalt a baix. Andorrans, aprofiteu-ho!

2 • Passar un dia a la muntanya, amb sol, vent en calma i neu, encara que sigui de qualitat primavera i "rovellada", sempre és "una victòria". Ni que sigui el mes de febrer.

3 • Controls estrictes a tots els racons per tal que tothom porti posada la mascareta. Hi ha personal de l'estació a cada cantonada. I no és broma ni comentari de recurs fàcil.

I el que menys ens ha agradat d'avui?

Doncs molt senzill: ho resumim amb dues paraules: tristesa i resignació.

I malgrat la Covid, malgrat la pols sahariana i malgrat les altes temperatures, avui ha estat un gran dia a Grandvalira. Un granddia. Això és tot el que us podem explicar des de Grandvalira. D'aquesta crònica, que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.