Miquel Morano i Oriol Mayora sobrevolant Beret el passat 19 de gener (Foto: M. Morano).

18 de gener de 2021. Són les vuit de la tarda i rebo una trucada de l'Oriol Mayora, un company de pistes que es dedica a l'ensenyança dels esports d'hivern a Baqueira. A més, és instructor de vol amb parapent a l'escola Entrenuvols d'Àger.

Em comenta què em sembla si demà anem a fer una mica de muntanya a la zona de Beret i pugem foquejant fins al Dossau. Li dic que cap problema, que quedem a les nou del matí. Com sempre. Però diu que la baixada, demà, serà diferent, que no esquiarem sinó que volarem. Que té ganes de provar un biplaça amb esquís. Ja em poso nerviós, però cap problema, em poso a les seves mans.

19 de gener. Al matí ens trobem i ens dirigim amb cotxe cap a Beret. M'explica que a Baqueira recollirem en Joan, un company que treballa a l'estació durant la temporada però que, primerament, és volador professional i company de l'escola d'Àger.

Arribem a Beret i ens preparem el material per sortir foquejant des del mateix pàrquing. En Joan puja sense esquís. Diu que és massa pes i comença a pujar amb el seu parapent a l'esquena. L'Oriol i jo acabem de preparar el material. Ell porta la cadira biplaça a la motxilla i jo la vela. Posem les foques als esquís i cap a munt.

Fa un dia perfecte, amb sol, bona temperatura i gens de vent. Em comenta que serà un vol de caiguda que serà difícil aguantar-nos, però això no és cap problema. El gaudirem igual.



Comencem a pujar per la vall entre el tuc de Beret i el tuc del Dossau seguint les traces del Joan que no el veiem. Porta un bon ritme, però de mica en mica el comencem a veure i l'atrapem just abans d'enfilar cap al coll. Comencen a comentar la jugada entre els dos i jo ja no dic res; els nervis van per dins i només penso en pujar, arribar i començar.

Finalment després de crestejar per la pista arribem al retorn de la cadira del Dossau. Comencen a decidir per quina cara sortirem, si direcció Montgarri o direcció cap a l'estació.

Decidim sortir per la pista de la dreta del telecadira, així que preparem material i ens comencem a equipar. Despleguem la vela i ens posem les cadires. Em donen les últimes instruccions perquè tot sigui perfecte.

M'adono que són uns professionals, ja que estan controlant tot fins a l'últim detall. Això em tranquil·litza, però l'arribada d'altres esquiadors, que estan foquejant com nosaltres, fa que els nervis tornin, ja que som el centre d'atenció i la curiositat fa que es quedin a veure la sortida.

Ha arribat l'hora, esquís als peus, cadires enganxades i càmera en mà perquè quedi tot gravat. L'Oriol diu: "som-hi, esquís rectes i no frenis!".



El cor em va a mil, però intento que no es noti. Escolto un, dos i tres i, som-hi, comencem a lliscar i de cop i noto com s'alça la vela i ens frena, però res tornem a lliscar cada cop més ràpid. De cop noto com els esquís deixen d'estar amb contacte amb la neu i si ja estem volant. Una passada!

Ens col·loquem bé a les cadires i... això és un espectacle. Una perspectiva al·lucinant de l'estació. Em relaxo i començo a gaudir. És difícil d'explicar les sensacions que tinc, però l'Oriol agafa la càmera i comença a fer diferents captures. Juguem amb la càmera i continuem creuant Beret per sobre. Em comenta que anirem cap al circuit d'esquí de fons per aterrar sense problemes amb els esquís.

El vol va cap a baix, ja que amb les condicions meteorològiques del dia no podem agafar alçada. Després d'uns 10 minuts comencem a situar-nos per sobre de la zona on aterrarem. L'Oriol em diu: "bé, a tu que t'agraden les emocions fortes, ara et faré patir una mica".



Sense temps de reacció em trobo en una muntanya russa, fem unes maniobres que ni al Dragón Kan havia experimentat aquestes sensacions. Perdem alçada de seguida i ens disposem aterrar.

Esquís rectes i ens aixequem de les cadires. Veig que anem molt ràpid, ja que el terra s'acosta molt de pressa. La sensació és com si anés en avió, però de seguida els esquís entren en contacte amb la neu, molt suaument, i la mateixa vela ens frena de seguida.

Ja està! Estem feliços, ha resultat una gran experiència i molt divertida. Recomanable per tothom. Una manera diferent de passar un dia per pistes sense fer servir remuntadors per pujar ni pistes per baixar.

Crònica i vídeo de Miquel Morano.

Si us ha agradat llegir Un matí molt diferent a pistes potser us pot interessar llegir aquest reportatge sobre el parapent a Catalunya.