Notícia
Esquiar és tan car com diuen?
Fa un parell de dies a la pàgina Facebook del diaridelaneu s'hi va generar un debat força interessant sota el post "Els enemics de l'esquí". El cas és que, per a alguns seguidors que ho van estar comentant, un dels motius esmentats que fa que el nombre d'esquiadors a casa nostra estigui estancat és per motius econòmics.
El cert és que aquest és un motiu recurrent però, personalment, sempre he pensat que no és el principal. O el més important. Admeto que els esports d'hivern potser no són econòmics, però són menys cars del que la "mala" fama els hi ha adjudicat amb el pas dels anys. M'explico.
Sí que estarem d'acord amb el fet que que el material que necessitem per a practicar-lo, en comparació a altres esports, és car perquè requereix roba tècnica i un bon grapat de complements. I a més, cal comptar amb desplaçaments prou importants si no vius al Pirineu. O a prop. I el forfet pot ser car segons en quina estació vols practicar-lo.
Ara bé, també es pot practicar l'esquí de fons, amb un forfet ben econòmic i no per això hi ha més practicants. En resum, hi ha molts factors que fan que esquiar, en especial l'esquí alpí, sigui un esport "estancat". No creix en practicants. Té massa enemics. I potser m'equivoco, però permeteu-me que insisteixi en el fet que no crec que el seu cost sigui el factor més determinant.
Com que en el post també hi vaig intervenir i em vaig "comprometre" a donar algunes raons per contradir el que jo considero que és un "recurs fàcil", aquí em teniu amb les meves raons.
Us deixo un llistat de motius per les quals em nego a creure que l'esquí (alpí) sempre ens resulti car de practicar. En tot cas penso que si resulta car és perquè no ho planifiquem prou bé. O perquè no som coneixedors de les ofertes i promocions que ens permeten esquiar o surfejar a un cost "raonable".
I em centraré en 4 qüestions que em semblen importants: l'equip, la roba, el forfet, desplaçament i allotjament.
La roba i l'equip
Si anem a comprar jaquetes de marques premium o luxe evidentment que l'esquí és car. Per a sort nostra hi ha fabricants i marques com Decathlon que han lluitat i lluiten precisament contra l'estereotip de què vestir-se per a l'esquí és car. Tenen roba tècnica bona, de qualitat, de disseny actual i a bon preu.
Una altra cadena que entenc està fent les coses bé és la cadena InterSport. Quan dissabte es generava aquest debat al post de Facebook, a les botigues Intersport de Sort i Puigcerdà estaven fent una promoció de venda de roba i material dur a dos per un. És a dir, podies comprar una jaqueta i afegint-hi un euro en tenies una segona de les mateixes característiques, talla i preu. O de preu inferior. O sigui, compraves dues jaquetes, una per a tu o la teva parella, o per als dos germans, al preu d'una + un euro. Aquestes promocions també les han fet en botigues Intersport del centre de Barcelona. Ho fan de forma més o menys regular, normalment un cop per trimestre.
Una altra de les opcions que et permet comprar roba i material tècnic a bon preu és fer ús dels outlets. Abans que tanquessin el Punt de Trobada d'Andorra, el famós Leclerc, hi havia una botiga Outlet d'esports a l'última planta amb veritables "gangues". Roba i esquís a preus increïblement baixos. També roba tècnica bona, de disseny actual i marques prou prestigioses que donen garantia. D'acord, potser no hi ha la nostra talla o el color que ens agrada, però és qüestió de paciència i anar provant. Per a les gangues cal esperar i no tenir pressa.
I per acabar amb el capítol de material també són una bona opció la compra d'esquís de segona mà d'estat òptim a les botigues de lloguer, que sovint renoven el material amb una freqüència que permet fer-se amb uns esquís poc usats a preus baixos. D'acord, potser no són esquís per a experts, però si per a esquiadors de nivell debutant o mitjà.
Forfets
Cada any, excepte en aquesta campanya 2020-21, un dels articles que millor funciona al diaridelaneu és el llistat de trucs per adquirir forfets a preus baixos o fins i tot a cost zero. Per exemple, en l'article de l'any passat, explicàvem com esquiar a preus baixos aprofitant les promocions que ofereixen les estacions d'esquí del Pirineu.
Pot ser que no es publiciten prou bé, o que no són fàcils de trobar a la primera entrada en el portal de l'estació, però en cap cas els amaguen. Existeixen i amb només dos clics es poden trobar. Això sí, potser són promocions destinades a famílies, o per dies determinats de la setmana.
Igualment al diaridelaneu hem explicat en quines estacions es pot esquiar un diumenge pagant un forfet a menys de 30 euros. I ja no parlem del tema passis de temporada, que ens permeten esquiar tot la temporada amb una amortització ràpida, d'entre 14 i 16 dies.
Distància
Si vivim a la costa aleshores no hi ha massa a discutir. Els quilòmetres a superar per anar de casa nostra a la muntanya són inevitables, però també hi ha opcions molt econòmiques per pujar a esquiar amb transport públic, sigui tren o autobús.
Cada any les estacions d'esquí preparen packs molt econòmics que inclouen forfet, assegurança i transport a preus molt arreglats. I si vivim en comarques de muntanya com el Ripollès, Cerdanya o Pallars, hi ha rutes internes també a preus molt econòmics, fins i tot a cost 0 (veureaquest article per als qui residiu a la Cerdanya).
Tema peatges. Si vivim a la costa o al centre del país, per esquiar en estacions com Vallter, Núria o Port del Comte, hi podem accedir per carreteres molt còmodes i sense necessitat de circular per una autopista o pel famós túnel del Cadí. Una despesa menys.
Allotjaments
I finalment, el tema allotjaments. Estic pensant en els qui no volen fer un puja-i-baixa i aprofiten per optimitzar el viatge per esquiar dos o més dies.
No hi ha vall del Pirineu sense hostals, càmpings o albergs. A partir d'aquí podem trobar preus per a passar la nit molt econòmics (us convido a llegir aquest article sobre Vallter) i segur que, exceptuant períodes concrets com ara Nadal, Cap d'Any o dates assenyalades, i si ho fem reservant amb una mica d'antelació, ens poden garantir allotjament a preus d'oferta.
Al capdavall, si el que volem és esquiar, tampoc cal que necessàriament ho fem en aquells dies que tothom hi vol anar. Si esquiem en temporada baixa, gaudirem més de la neu, del paisatge i aprofitant molt més cada trajecte de telecadira i cada pista baixada.
Una bona opció per als qui els agrada esquiar sovint és el passi de temporada que ofereixen les estacions (Foto: arxiu Diaridelaneu).
Doncs bé, aquestes són les meves raons per lluitar contra l'etiqueta de l'esquí-esport-car. En tot cas, sí que necessita una mica més de preparació i planificació perquè en surti a un preu raonable. Si anem a darrera hora, aleshores sí que pagarem cara la nostra nul·la planificació.
De tota manera, també voldria remarcar que practicar un esport en plena natura, amb panoràmiques sempre agraïdes, respirant aire pur i que a més de ser una activitat esportiva també es social i lúdica, o que la puguem fer amb amics, parella, individualment o en família, no n'hi ha gaires. Molt poques, comptadíssimes.
I això sí que és un regal sense cost que no sempre sabem veure ni valorar.
El cert és que aquest és un motiu recurrent però, personalment, sempre he pensat que no és el principal. O el més important. Admeto que els esports d'hivern potser no són econòmics, però són menys cars del que la "mala" fama els hi ha adjudicat amb el pas dels anys. M'explico.
Sí que estarem d'acord amb el fet que que el material que necessitem per a practicar-lo, en comparació a altres esports, és car perquè requereix roba tècnica i un bon grapat de complements. I a més, cal comptar amb desplaçaments prou importants si no vius al Pirineu. O a prop. I el forfet pot ser car segons en quina estació vols practicar-lo.
Ara bé, també es pot practicar l'esquí de fons, amb un forfet ben econòmic i no per això hi ha més practicants. En resum, hi ha molts factors que fan que esquiar, en especial l'esquí alpí, sigui un esport "estancat". No creix en practicants. Té massa enemics. I potser m'equivoco, però permeteu-me que insisteixi en el fet que no crec que el seu cost sigui el factor més determinant.
Com que en el post també hi vaig intervenir i em vaig "comprometre" a donar algunes raons per contradir el que jo considero que és un "recurs fàcil", aquí em teniu amb les meves raons.
Us deixo un llistat de motius per les quals em nego a creure que l'esquí (alpí) sempre ens resulti car de practicar. En tot cas penso que si resulta car és perquè no ho planifiquem prou bé. O perquè no som coneixedors de les ofertes i promocions que ens permeten esquiar o surfejar a un cost "raonable".
I em centraré en 4 qüestions que em semblen importants: l'equip, la roba, el forfet, desplaçament i allotjament.
La roba i l'equip
Si anem a comprar jaquetes de marques premium o luxe evidentment que l'esquí és car. Per a sort nostra hi ha fabricants i marques com Decathlon que han lluitat i lluiten precisament contra l'estereotip de què vestir-se per a l'esquí és car. Tenen roba tècnica bona, de qualitat, de disseny actual i a bon preu.
Una altra cadena que entenc està fent les coses bé és la cadena InterSport. Quan dissabte es generava aquest debat al post de Facebook, a les botigues Intersport de Sort i Puigcerdà estaven fent una promoció de venda de roba i material dur a dos per un. És a dir, podies comprar una jaqueta i afegint-hi un euro en tenies una segona de les mateixes característiques, talla i preu. O de preu inferior. O sigui, compraves dues jaquetes, una per a tu o la teva parella, o per als dos germans, al preu d'una + un euro. Aquestes promocions també les han fet en botigues Intersport del centre de Barcelona. Ho fan de forma més o menys regular, normalment un cop per trimestre.
Una altra de les opcions que et permet comprar roba i material tècnic a bon preu és fer ús dels outlets. Abans que tanquessin el Punt de Trobada d'Andorra, el famós Leclerc, hi havia una botiga Outlet d'esports a l'última planta amb veritables "gangues". Roba i esquís a preus increïblement baixos. També roba tècnica bona, de disseny actual i marques prou prestigioses que donen garantia. D'acord, potser no hi ha la nostra talla o el color que ens agrada, però és qüestió de paciència i anar provant. Per a les gangues cal esperar i no tenir pressa.
I per acabar amb el capítol de material també són una bona opció la compra d'esquís de segona mà d'estat òptim a les botigues de lloguer, que sovint renoven el material amb una freqüència que permet fer-se amb uns esquís poc usats a preus baixos. D'acord, potser no són esquís per a experts, però si per a esquiadors de nivell debutant o mitjà.
Forfets
Cada any, excepte en aquesta campanya 2020-21, un dels articles que millor funciona al diaridelaneu és el llistat de trucs per adquirir forfets a preus baixos o fins i tot a cost zero. Per exemple, en l'article de l'any passat, explicàvem com esquiar a preus baixos aprofitant les promocions que ofereixen les estacions d'esquí del Pirineu.
Pot ser que no es publiciten prou bé, o que no són fàcils de trobar a la primera entrada en el portal de l'estació, però en cap cas els amaguen. Existeixen i amb només dos clics es poden trobar. Això sí, potser són promocions destinades a famílies, o per dies determinats de la setmana.
Igualment al diaridelaneu hem explicat en quines estacions es pot esquiar un diumenge pagant un forfet a menys de 30 euros. I ja no parlem del tema passis de temporada, que ens permeten esquiar tot la temporada amb una amortització ràpida, d'entre 14 i 16 dies.
Distància
Si vivim a la costa aleshores no hi ha massa a discutir. Els quilòmetres a superar per anar de casa nostra a la muntanya són inevitables, però també hi ha opcions molt econòmiques per pujar a esquiar amb transport públic, sigui tren o autobús.
Cada any les estacions d'esquí preparen packs molt econòmics que inclouen forfet, assegurança i transport a preus molt arreglats. I si vivim en comarques de muntanya com el Ripollès, Cerdanya o Pallars, hi ha rutes internes també a preus molt econòmics, fins i tot a cost 0 (veureaquest article per als qui residiu a la Cerdanya).
Tema peatges. Si vivim a la costa o al centre del país, per esquiar en estacions com Vallter, Núria o Port del Comte, hi podem accedir per carreteres molt còmodes i sense necessitat de circular per una autopista o pel famós túnel del Cadí. Una despesa menys.
Allotjaments
I finalment, el tema allotjaments. Estic pensant en els qui no volen fer un puja-i-baixa i aprofiten per optimitzar el viatge per esquiar dos o més dies.
No hi ha vall del Pirineu sense hostals, càmpings o albergs. A partir d'aquí podem trobar preus per a passar la nit molt econòmics (us convido a llegir aquest article sobre Vallter) i segur que, exceptuant períodes concrets com ara Nadal, Cap d'Any o dates assenyalades, i si ho fem reservant amb una mica d'antelació, ens poden garantir allotjament a preus d'oferta.
Al capdavall, si el que volem és esquiar, tampoc cal que necessàriament ho fem en aquells dies que tothom hi vol anar. Si esquiem en temporada baixa, gaudirem més de la neu, del paisatge i aprofitant molt més cada trajecte de telecadira i cada pista baixada.
Una bona opció per als qui els agrada esquiar sovint és el passi de temporada que ofereixen les estacions (Foto: arxiu Diaridelaneu).
Doncs bé, aquestes són les meves raons per lluitar contra l'etiqueta de l'esquí-esport-car. En tot cas, sí que necessita una mica més de preparació i planificació perquè en surti a un preu raonable. Si anem a darrera hora, aleshores sí que pagarem cara la nostra nul·la planificació.
De tota manera, també voldria remarcar que practicar un esport en plena natura, amb panoràmiques sempre agraïdes, respirant aire pur i que a més de ser una activitat esportiva també es social i lúdica, o que la puguem fer amb amics, parella, individualment o en família, no n'hi ha gaires. Molt poques, comptadíssimes.
I això sí que és un regal sense cost que no sempre sabem veure ni valorar.
